Erdrag

Guerra

Guerra és la paraula més trista
que surt dels meus llavis tremolosos.
És un ocell dolent
que no s'atura un sol moment.
És un ocell mortal que destrueix les nostres cases
i ens deixa sense infantesa.
La guerra és l'ocell més dolent,
que tenyeix de sang els carrers
i converteix el món en un infern.

Maida, 12 anys, de Skopje (Macedònia). 

 Podries

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena.
Duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries ...podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra.
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

 Joana Raspall

Dia Escolar de la NoViolència i la Pau (30 de gener) 

 

Dissabte a la nit tenia un sopar, amb companys de les JERC, a Tarragona. Després del sopar, la tradicional 1a cervesa, que aquest cop va ser a la Vaqueria. Després d'una bona estona llí, i veient l'hora, anàrem cap al port. al cap d'una estoneta, i veient que la majoria de gent ja havia anat "caient",  que només quedàvem els de Reus i que la música no hi acompanyava massa, decidim canviar de local, i anar-nos-en cap a l'Escac, a Reus.

Digueu-me. Podeu veure
a la primera llum de l’alba
allò que hem hissat amb orgull
a l’hora del crepuscle?

La senyera estelada i llistada
surarà triomfant
sobre la terra dels lliures
i la pàtria dels valents.
 

Martí Marcó
musicat anys després per Titot i David Rossell

Avui és el dia internacional en memòria de les víctimes de l'holocaust, i ahir feia 29 anys que la policia espanyola va assassinar a Martí Marcó enmig del carrer, a la cruïlla de Bruc amb Diputació, a BCN. Aparentment potser em direu que aquestes dues dades no tenen res a veure, però si que en tenen, i molt!  Sovint parlem de l'holocaust, de les desgràcies dels nazis, de la guerra del vietnam, del que està fent els EUA a molts indrets del món. Però...  però no pensem en tot el que va passar aquí, a casa nostra, des del dia de l'acabament de la guerra civil fins...  (ha acabat???). 

Moltes víctimes culpables de defensar la llibertat. Moltes víctimes culpables de pensar, senzillament de pensar. La dictadura de la policia no va durar 40 anys, encara dura. Quantes vegades ens trobem amb policies o guàrdies civils espanyols que es passegen per aquí com aquell xèrif que es passeja per un poble que li acaben de donar!!!!

Martí Marcó era militant, entre d'altres organitzacions, d'Esquerra i de les JERC. I va morir als 19 anys sense l'oportunitat de defensar-se, sense que ningú li preguntés res. Senzillament, assassinat directament a cop de pistola mentre anava en cotxe per BCN. Aquesta és la seva justícia i llibertat??? Aquesta és la seva modèlica transició?

per ampliar i llegir la notícia de la imatge del costat, clica aquí.

Avui el Parlament de Catalunya ha elegit els membres del nou Consell de Govern de la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals), el grup empresarial públic del qual depèn TV3 i Catalunya Ràdio, entre d'altres projectes. I, també n'ha elegit el nou president: Albert Sáez, a proposta d'Esquerra.
En un moment de canvi, on calia desvincular els partits polítics de la direcció de TV3, tots els partits han presentat membres del seu partit, alts càrrecs dins l'estructura del partit, per a formar part del Consell de Govern. En canvi, el candidat d'Esquerra és un periodista independent, que mai ha tingut carnet de cap partit, que treballarà per TV3 i no pas pel partit en qüestió.
Per sort, aquesta persona, l'Albert Sáez, ha estat elegit president de la CCMA. La resta de partits polítics han quedat en evidència.

Albert Sáez és un periodista que té molt clar a qui es dirigeix TV3 i la resta de mitjans públics: al que en comunicació s'anomena "l'espai comunicatiu català", que no deixa de ser una altra forma d'anomenar els Països Catalans. Té molt clar que si una empresa com TV3 té uns possibles clients (catalans de fora del principat), ha d'intentar no deixar-los escapar, molt més enllà de criteris polítics.
Coincidència, o no, avui s'ha firmat un acord entre TV3 i el Consell General dels Pirineus Orientals, per a crear un enllaç digital terrestre entre Perpinyà i els estudis de TV3 a St. Joan Despí, que permetrà un millor i major flux de material, sense passar per París i Madrid; així com s'ha garantit la recepció de TV3 a la Catalunya del Nord, amb el compromís de pensar més amb aquest territori en els continguts de la cadena.
En un moment en que la Generalitat Valenciana tanca TV3, el Departament dels Pirineus Orientals (Cat. nord) hi aposta i hi inverteix diners; i dins l'estat francès, que deu ser l'únic estat d'Europa que no ha firmat la carta de les llengües.

Estem en campanya electoral per les eleccions espanyoles i això es nota a les escoles. Sembla que en aquesta campanya el tema de l'educació es tocarà i a fons. Alguns fan propostes, més o menys agosarades, més o menys innovadores o antigues; d'altres usen el tema per a crear confrontació on no n'hi ha. D'altres les veuen venir i les intenten esquivar com poden.
Dir d'entrada que totes les accions de qualsevol govern són (o haurien de ser) coses serioses i importants. Però, està clar, que el tema de l'educació ho és especialment de seriós i important. Darrerament les polítiques educatives, les lleis, les accions que es fan a cadascuna de les escoles del país, estan tenint una durada cíclica basada en les legislatures. Les coses canvien massa a base de cop de llei contra els altres, en comptes de cop de llei per una millora educativa.

El conseller Maragall es despenjava l'altre dia amb una proposta bastant xocant: escolaritzar els alumnes nouvinguts en uns centres municipals a l'espera de l'inici del curs, per evitar la seva entrada a les escoles amb el curs escolar ja iniciat. Al principi semblava ser tan sols un "globus sonda" per veure com respirava el sector abans de tirar-ho endavant. No sabem si no hem respirat prou fort (tots els sindicats i partits en contra, fins i tot algunes veus discrepants dins el PSC), o si realment era ja una proposta en ferm. La qüestió és que en cosa de dies hem vist com Reus i Vic passen a ser les dues ciutats pilot.
Jo rebutjo aquesta proposta per diversos motius:

a) La seva funció és que els alumnes aprenguin llengua i costums abans d'entrar a l'aula. On aprendran això si no és en una escola amb companys que parlin català i mostrin uns costums a partir de la pràctica diària? Com poden aprendre una llengua en un centre on tan sols la parlarà el mestre?
b) Els nens/es nouvinguts quan arriben el primer que necessiten és integrar-se, conèixer uns companys, sentir-se acceptats per la societat d'acollida. Aconseguiran això anant a uns centres especials per a immigrants mentre veuen que els nens de la seva edat van a les escoles?
c) És cert que el gran nombre de matrícula viva és un problema en alguns centres, però això es soluciona amb més recursos humans i materials, més formació i menys ràtio en alguns centres en concret.
d) El projecte de les Aules d'Acollida, iniciat fa 2 anys, és un projecte molt bo basat en la integració dels alumnes en un grup-classe per a socialitzar, aprendre costums i llengua, però alhora, uns reforços en petit grup unes determinades hores per a dotar l'alumne d'eines de comunicació i autonomia personal. Ara, aquesta proposta es carrega tot això.
e) La proposta és original ja que el departament decideix crear uns espais, que no pagarà ell, ja que han de ser gestionats pels ajuntaments, on hi haurà alumnes, però no seran escoles, i el personal que hi haurà no seran mestres. On posaran aquests nens??????
I, el més fort és que la regidora d'educació de Reus, la sra. Dosaiguas, ofereixi Reus per ser proba pilot d'aquest racisme amagat. Des d'aquí aprofito per dir-li a la regidora socialista que no pensi tant en el seu partit i pensi en els infants de la nostra ciutat.

Un altre tema que està sacsejant aquests dies la vida a les escoles és la brutal campanya que el PP està portant a terme a nivell de tot l'estat espanyol per a fer creure que aquí som uns sectaris.  No penso valorar la seva campanya i entrar en el seu joc. Només diré un parell de coses al respecte:
a) Des del més absolut convenciment que TOTS els alumnes han de sortir de l'etapa obligatòria dominant perfectament la llengua del país i la llengua castellana, també usada aquí; tinc molt clar que la única forma de que això sigui possible, ateses les circumstàncies lingüístiques de la nostra societat, és que la llengua vehicular de TOTES les escoles sigui el català.
b) Les escoles del nostre país, i de tots, han de ser un element de cohesió social, un punt d'unió entre persones de diferent procedència, de diferent nivell social, de diferentes creences, i per unir a tota aquesta gent s'ha de fer en una sola llengua, en la llengua pròpia i natural de l'indret on està situada l'escola, per assegurar-se que l'alumne en sortir cada dia de l'escola pugui comprendre el món que l'envolta. I, això no es pot fer a partir de guetos lingüístics.No podem marginar àrees o col·lectius atribunit-los un rol de foranis en adjudicar-los una llengua diferent pel sol fet de que l'escola estigui situada en un carrer o altre. Hem d'entendre la llengua com un fet de riquesa cultural i d'adhesió al territori i a l'indret. L'escola no només educa, sinó també socialitza.

I, finalment, un altre tema que afecta, i força, les escoles és la redacció de la nova llei d'educació de catalunya (LEC), la primera llei integral que regularà tot el món educatiu del país. Serà una llei d'educació pròpia, no com fins ara que teniem pedaços: lleis educatives que regulaven alguns aspectes, o n'adaptaven d'altres a la normativa estatal. Crec que és necesari una llei així, a partir del que s'extragué del Pacte Nacional. 
Pel proper dia 14 hi ha convocada una vaga general del sector de l'ensenyament no universitari. Sincerament, no ho tinc gens clar què cal fer aquell dia. Tampoc puc opinar molt bé al respecte. Sóc conscient que a la proposta (de moment només hi ha un document de bases) hi ha coses que no m'agraden, i d'altres que sí. Però també veig l'oportunisme i la demostració de força que volen fer els sindicats, fent una vaga amb una gran precipitació.  No sé què faré. De moment: informar-me millor, llegir-me tota la informació que arribi a les meves mans i assistir a les diverses reunions i assemblees informatives  que hi hagin.

Buff...  quina rallada que m'ha sortit avui. Si arribeu llegint fins aquí, opineu i deixeu algun comentari, que sempre fa gràcia crear debat.

ACTUALITZACIÓ:
Sembla que l'aplicació a Reus d'aquesta proposta serà diferent del que s'ha dit fins ara. A Reus sembla que les coses es faran diferent i es faran de forma que serà prou acceptable. Millorable, cert, però suficientment acceptable.
Una vegada més es demostra la necessitat de que Esquerra sigui al govern per parar les males idees que solen tenir sovint els socialistes.

Fa uns dies vaig llegir-me aquest llibre, molt amè i ràpid de llegir. Avui el vull comentar per dos motius diferents:

Perquè representa la realitat del país, el dia a dia, la visió de la Catalunya que toca de peus a terra, que s'esforça dia a dia, que viu la realitat. Evidentment no pas pel fet de viure la realitat rural del país, ja que en aquest aspecte és indiferent, sinó pel fet de voler conèixer la realitat, la quotidianitat, de parlar amb la gent del que els passa cada dia, de com viuen, de què fan, i no pas de grans temes que potser no els interessen.
Sincerament, què hi pot haver millor per conèixer la realitat d'un indret que anar al bar del poble (o del barri, o del carrer...) i parlar amb la gent d'allí.  Descobrir a partir de l'aparença de persona anònima que passeja és la millor forma de descobrir. Ho dic per experiència pròpia. Les vegades que he tingut l'oportunitat de conèixer millor un petit tros del meu país han estat les vegades que hi he arribat a peu, que he parlat amb la gent del territori, que m'he mogut per espavilar-me pel dia a dia.
Aquest mateix viatge, hagués pogut estar fet des d'un hotel a Valls, per exemple, amb viatges en cotxe cada dia en un poble diferent, visitant els mateixos llocs i parlant amb la mateixa gent. Però... no hagués estat el mateix. Hagués estat bé, cert, però no hagués estat el mateix.

Traslladant-ho a un altre àmbit: us imagineu un polític que no hagi trepitjat mai el país, excepte els viatgets de campanya electoral o a inaugurar quelcom? Quin polític us donaria més confiança? Aquell que coneix el territori, que sap de què parla, que ha estat i té amics al Casal del poble X, i que quan li anomenen no-sé-quin poble, li vé al cap aquella cantonada, aquella senyora, etc...  o aquell polític, que quan li diuen el nom d'un poble, pregunta en quina comarca està això i dubta si hi ha estat mai?
Doncs, de polítics d'aquest tipus n'hi ha molts. Cal buscar una mica més enllà del que diuen per la tele tots plegats, i mirar el fons de la persona i del partit.

I, el segon tema pel qual vull parlar d'aquest llibre avui és perquè parla d'un indret conegut, d'uns pobles propers i familiars, d'uns carrers que he trepitjat, i trepitjo, sovint. És molt interessant i agradable veure com l'Espinàs narra unes vivències, descriu uns espais, conversa amb unes persones...  que jo conec, que jo també m'hagués pogut parar a descriure i que ara ho està fent ell per a mi. És una sensació molt agradable. Parla d'Alcover, de Nulles, de Santes Creus, de la Masó...  de molts pobles propers i conegudíssims. De la Catalunya situada als pobles de l'interior del Camp. De la vall del Francolí i del Gaià. Del meu, del nostre país.

Un 15% de nens d'entre 8 i 11 anys no han tastat mai la taronja i un 23% no saben quin gust té el tomàquet

La dieta mediterrània va de baixa i pot anar a pitjor si es té en compte el poc entusiasme que desperten les fruites i verdures entre els més petits. Ho demostra un estudi de la Fundació Dieta Mediterrània, que diu que el 15% dels nens d'entre 8 i 11 anys no han tastat la taronja, un 23% no saben quin gust té el tomàquet i un 32% no s'han menjat mai un plat d'espinacs. El ritme de vida i la manca d'autoritat dels pares per imposar un menú saludable són alguns dels motius que han fet arribar a aquesta situació. Molts dels escolars que no havien tastat algunes de les fruites o verdures es van avenir a tastar-les després de preparar-les en un taller.

Llegir l'article sencer.    Font: El Punt (10/01/08)

Reflexioneu-hi vosaltres mateixos! Les dades parlen per si soles.
I, el que és més fort, moltes de les famílies que a casa no aconsegueixen que els seus fills mengin fruites/verdures, pretenen que ho facin al menjador escolar, sense parar-se a pensar que potser el que falla és l'educació rebuda a casa, especialment durant els primers anys de vida de l'infant. També caldria parlar llargament de la dinàmica de molts menjadors escolars.

Avui han sortit dues notícies a la premsa que, aparentment, pot semblar que no tenen cap relació entre elles, però si que en tenen, i molta. Es tracta de dues notícies que demostren el poc respecte que des de les institucions de l'estat espanyol, o des d'institucions pròpies gestionades per persones que no els importa pas res el que no sigui espanya, demostren envers tot allò que exigeixi canviar la concepció de l'espanya “una, grande y libre”.

Deixant a banda les idees polítiques, totalment respectables, que pugui tenir cadascú, el que cal tenir, primerament, és respecte.
Respecte a:

Repeteixo, cadascú que pensi el que vulgui, però que respecti a l'altre. No es pot anar cridant i insultant a ningú, a cap partit polític per exemple, encara que tingui una ideologia que puguem considerar feixista, igualment que no es pot faltar al respecte a ningú. I, mentre no entenguem això, no avançarem mai en qualitat democràtica.

  Avui arriben els Reis d'Orient a casa nostra. De tradicions i maneres de rebre'ls n'hi ha tantes com poblacions, viles, indrets hi ha al país, encara que, com tot, avui amb la televisió s'estigui harmonitzant i perdent riquesa cultural.
  Avui es celebra arreu diversos actes tradicionals, però adaptats a la modernitat, com per exemple la nit de naps i cols d'Arenys de Mar, de caire més aviat rebel i reivindicatiu. D'altres, més relacionades amb l'arribada de ses majestestats, per exemple a Vilaplana on, per evitar que els reis s'oblidin d'aquest petit poble amagat sota la serra de la Mussara, la quitxalla surt el dia 5 al migdia pels carrers amb tot tipus de llaunes lligades fent un tren per a fer un gran escàndol i atreure l'atenció dels mags d'orient. De tradicions com aquestes en trobem a tots els pobles, en alguns encara molt vives i en d'altres gairebé oblidades.

Com tot, les tradicions es fan i es desfan, i no deixen de ser un reflex de les actituds populars. Per tant, m'atreviré a qualificar de tradició una acció que des de fa uns 5 anys venen fent les JERC de la regió d'Osona-Ripollès-Lluçanès que cada any envien la carta al rei, però a un rei de carn i ossos: el rei d'espanya, on li demanen el que volen aconseguir l'any que comença: la República!
Han fet postals de caire molt reivindicatiu, d'altres amb un toc més humorístic, sarcàstic, irònic, etc.(a la foto la postal d'enguany).  Aquí en teniu un recull d'algunes.

Bona nit de Reis i espero que gaudiu, disfruteu i tingueu la mateixa il·lusió que els infants. Avui serà una nit màgica.

Estimats reis d’orient m’he portat malament,
un any més he tornat a fallar,
no he pugut evitar ser sincer,
he tret zero en actitud i he suspès per vocació,
M’he deixat guiar pel cor.

Se que tinc un forat a la mà,
i amagat a la màniga un as,
Sempre fent volar coloms,
d’un tret mato vint pardals,
Sempre vaig buscant raons.

Porteu-me carbó, porteu-me carbó
Porteu-me carbó, que no he estat bo

No he deixat d’arribar sempre tard,
No he après a esperar i ser pacient,
I tinc gran facilitat a ficar els dits a l’endoll
i la pota fins el coll.

Porteu-me carbó (Marc Parrot)

Primerament, benviguts a tots al 2008. Passeu-hi i contempleu-lo. Espero que l'entrada al nou any us hagi estat ben profitosa.

Ahir, primer dia de l'any, neixia la xarxa Tradiblog, una mena d'agregador de blocs on es parla sobre cultura popular i tradicional, entès en el seu sentit més ampli. Imagineu-vos si ho entenen de forma àmplia que fins i tot em vàren proposar de formar-hi part amb aquest bloc on de tant en tant faig alguns apunts o reflexions sobre això precisament.

És una idea molt bona que de moment està naixent, amb uns quants blocs. És quelcom sorgit a Reus gràcies al Consueta, però que pretén ser d'abast mundial, sobre la cultura popular i tradicional catalana (que, permeteu-me opinar, pot estar feta a Capafonts i no tenir res de catalana o bé feta a New York i ser catalaníssima).

Està molt bé la idea de veure els títols dels darrers 5 articles de cada bloc, però ja veurem quan creixi la xarxa com s'ho fan. I, per la resta, doncs que us animo a anar-hi sovint i a estar al dia de tot el que es cou en aquest món.

Sort i endavant amb aquesta nova iniciativa.

• Fotolog: imatges antigues
• Càmeres en directe (Països Catalans)
• Àlbums de fotos
• Vídeos: el meu canal de YouTube

• Llibre de visites
• Frases per a pensar-hi
• Ràdio en directe
• Traducció - Idiomes

• Nou BLOC
• Les Vegueries: model de territori en xarxa.
• 21 de Març: Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia
• Respecte i tolerància vol dir fermesa en la defensa del català com a llengua vehicular.
• El lloc del mestre
• Època de rebaixes
• 100 hores, 20 anys i un model de periodisme i de ràdio local
• Carta d'un mestre a un Mosso d'Esquadra
• Eduquem o guardem nens?
• Plantilla de professorat als centres públics del país

• 1. Blocs sobre política nacional i internacional
  • Lídia Pelejà
  • Èric Bertran
  • Ramon Tremosa
  • Bernat Joan
  • Wandering around
  • Xavier Solano
  • Qui perd els orígens, perd la identitat.
  • Narcís Sastre
  • l'Espurna del Sud
  • Mails per a Hipàtia (Vicent Partal)
  • Pere Aragonès
  • Bloc d'Esquerra. Passa-ho!
  • Ernest Benach
  • Josep-Maria Terricabras
  • Saül Gordillo
  • Barcelona, 1714
• 2. Blocs reusencs o del Camp
  • Carrasclet de Reus
  • Petits Instants
  • Joan Bofarull
  • Punt 6 Ràdio
  • Pedra seca
  • Feminitzant la Tarracosfera
  • La caixa roja
  • Gerard Castells
  • Bloconstantinenc
  • Constantí viu
  • Ilé Gomis
  • Bloc del Catarrà
  • El bloc d'un de Reus
  • Té la mà Maria
  • El Campanaret
  • L'Esquerra de Castellvell
  • Anton M. Salvat Llauradó
  • Alforja - Esquerra
  • Joan Recasens
  • Xavier Samarra
  • Tomàs Bigorra
  • Jordi Rofes
  • Carrascla
  • Puig d'en Cama
  • Reus, política i República
  • La garrofa de Mont-roig
  • La caiguda del règim. Riudoms
  • Bloc d'en Jordi
• 21. Reus: festa i cultura popular
  • Taula parada (Carrutxa)
  • La teiera
  • Dimoniet1960
  • El bloc d'un de Reus
  • Consuetudinàrium
• 3. Blocs del món educatiu
  • Aventuras y Desventuras de un MEF rural
  • La mirada pedagógica
  • Educa't - educa'm
  • Bitàcola de Mestra TIC
  • Arran de pupitre
  • De mestr@ a mestr@
  • Diari MEF, MEF a diari
  • Diari d' una mestra
  • Petjades que no s'esborren
• 4. Altres blocs interessants
  • Botarga
  • El bloc d'Obrint Pas
  • Quadern de Tarragona
  • Roger de Gràcia
  • Esperant ser una tempesta
  • DooMMasteR
  • El Bloc de trenscat.cat
  • frustrated13
  • Miscel·lània i algunes reflexions
  • PsicoTaiks in vivo
  • Barcelona sota terra (o no)
  • Blogbuster
  • Déu vos guard!
  • MiTjaNit
  • Anotacions al marge
  • Les meves històries
  • Calaix de Sastre
  • Anna Tarambana
  • Terra d'escudella
  • Muntanya.net
  • El bloc de la jaka
  • Rosa dels vents
  • La reusenca
• 5. Blocs d'amics
  • La mosca collonera
  • Anna de les Borges
  • Maria Amorós
  • Natalicu
  • Evals
  • Bajoca
  • Nurbers
• 6. Foto-blogs
  • El meu fotolog (amb enllaços a molts altres)
  • Acampada Jove
  • Cops i flames
  • Gent de Reus
• 7. Directoris de blocs
  • Gent del Camp
  • Reusosfera
  • Pom de Blogs
  • Catalunya web a web (blocs)
  • Blogs en català
  • Poliblocs.cat
  • Jovent Independentista
  • Xarxa de Blocs Sobiranistes
  • Xarxa republicana
  • Blocs d'Esquerra
  • Blogs independentistes

• El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de

  ...

• Març 2010 [1]
• Juliol 2009 [1]
• Març 2009 [3]
• Febrer 2009 [1]
• Gener 2009 [1]
• Desembre 2008 [1]
• Novembre 2008 [1]
• Octubre 2008 [7]
• Setembre 2008 [1]
• Agost 2008 [2]
• Juliol 2008 [3]
• Juny 2008 [4]
• Maig 2008 [3]
• Abril 2008 [3]
• Març 2008 [4]
• Febrer 2008 [10]
• Gener 2008 [13]
• Desembre 2007 [9]
• Novembre 2007 [5]
• Setembre 2007 [2]
• Agost 2007 [8]
• Juliol 2007 [3]
• Juny 2007 [1]
• Maig 2007 [12]
• Abril 2007 [11]
• Març 2007 [8]
• Febrer 2007 [6]
• Gener 2007 [13]
• Desembre 2006 [6]
• Novembre 2006 [9]
• Octubre 2006 [6]
• Setembre 2006 [13]
• Agost 2006 [5]
• Juliol 2006 [6]
• Juny 2006 [16]
• Maig 2006 [11]
• Abril 2006 [20]
• Març 2006 [23]
• Febrer 2006 [8]
• Gener 2006 [4]

• Països Catalans [117]
• Reus i el Camp [77]
• Miscel·lània [41]
• Món educatiu [30]
• Bloc [26]
• Internacional [24]
• Nicaragua [7]
• Frases per a pensar-hi [2]
• Fotos [1]
• Llibre de visites [1]
• Ràdio en directe [1]
• Traducció automàtica [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0