Erdrag

a peu, trepitjant i coneixent país.

erdrag | 14 Gener, 2008 19:11

Fa uns dies vaig llegir-me aquest llibre, molt amè i ràpid de llegir. Avui el vull comentar per dos motius diferents:

Perquè representa la realitat del país, el dia a dia, la visió de la Catalunya que toca de peus a terra, que s'esforça dia a dia, que viu la realitat. Evidentment no pas pel fet de viure la realitat rural del país, ja que en aquest aspecte és indiferent, sinó pel fet de voler conèixer la realitat, la quotidianitat, de parlar amb la gent del que els passa cada dia, de com viuen, de què fan, i no pas de grans temes que potser no els interessen.
Sincerament, què hi pot haver millor per conèixer la realitat d'un indret que anar al bar del poble (o del barri, o del carrer...) i parlar amb la gent d'allí. Descobrir a partir de l'aparença de persona anònima que passeja és la millor forma de descobrir. Ho dic per experiència pròpia. Les vegades que he tingut l'oportunitat de conèixer millor un petit tros del meu país han estat les vegades que hi he arribat a peu, que he parlat amb la gent del territori, que m'he mogut per espavilar-me pel dia a dia.
Aquest mateix viatge, hagués pogut estar fet des d'un hotel a Valls, per exemple, amb viatges en cotxe cada dia en un poble diferent, visitant els mateixos llocs i parlant amb la mateixa gent. Però... no hagués estat el mateix. Hagués estat bé, cert, però no hagués estat el mateix.

Traslladant-ho a un altre àmbit: us imagineu un polític que no hagi trepitjat mai el país, excepte els viatgets de campanya electoral o a inaugurar quelcom? Quin polític us donaria més confiança? Aquell que coneix el territori, que sap de què parla, que ha estat i té amics al Casal del poble X, i que quan li anomenen no-sé-quin poble, li vé al cap aquella cantonada, aquella senyora, etc... o aquell polític, que quan li diuen el nom d'un poble, pregunta en quina comarca està això i dubta si hi ha estat mai?
Doncs, de polítics d'aquest tipus n'hi ha molts. Cal buscar una mica més enllà del que diuen per la tele tots plegats, i mirar el fons de la persona i del partit.

I, el segon tema pel qual vull parlar d'aquest llibre avui és perquè parla d'un indret conegut, d'uns pobles propers i familiars, d'uns carrers que he trepitjat, i trepitjo, sovint. És molt interessant i agradable veure com l'Espinàs narra unes vivències, descriu uns espais, conversa amb unes persones... que jo conec, que jo també m'hagués pogut parar a descriure i que ara ho està fent ell per a mi. És una sensació molt agradable. Parla d'Alcover, de Nulles, de Santes Creus, de la Masó... de molts pobles propers i conegudíssims. De la Catalunya situada als pobles de l'interior del Camp. De la vall del Francolí i del Gaià. Del meu, del nostre país.