Erdrag

   Ahir vaig tenir l'oportunitat de ser un d'aquells que va per les cases repartint regals als infants (i no tan infants) la nit de reis. Va ser el 2n any qeu ho fèiem, per la colla (Xiquets de Reus).
   A part de que a mi ja em van tots aquests xous i saraus (els que em coneixeu podeu donar-ne fe), ahir va ser una ocasió molt especial. Poder veure el rostre d'un infant com canvia, com s'il·lusiona i com li brillen els ulls en veure arribar uns personatges extravagants i una mica estrafolaris a casa seva. Cada nen reacciona d'una forma diferent. N'hi ha que tot son elogis i demanen els regals, n'hi ha que ploren, n'hi ha que ni ells mateixos saben el que els passa, n'hi ha de més "passotes", n'hi ha... Però a tots se'ls il·lumina el somriure quan veuen els regals, quan obren i veuen allò que havien estat esperant i que havien escrit a la carta, o allò que potser no era el que més volien, però que també els agrada... El somriure dels infants és el més màgic d'aquesta nit.

   També serveix per a veure i comparar diferents formes d'educar, diferents formes d'entendre el fet de regalar. Veus aquelles famílies en que el nen té alguns regals, que els espera, que els pares els fan valorar els regals, el tipus de regals més o menys, mínimament, educatius, etc.
   En canvi, veus cases on hi ha regals, i regals, i regals... i que potser el nen ni tan sols després pot recordar tot el que l'hi han portat, i molt menys pot valorar tot el que costa allò. No ens estranyi si després aquests infants, ja de grans, no valoren l'esforç de les coses, el valor material de tot plegat. Potser tot comença de petits.
   Sortosament, hi ha molts entremigs, i solen acostar-se més al primer cas que al segon.

  

   I, ja en un altre nivell, que divertit això de sortir de festa amb els vestits de patges i follets. Una mica de vergonya però...