La carta web d'en Duran
26 Octubre, 2007 21:58
Publicat per csala,
Cartes d'en Duran
Catalunya no vol ni necessita generositat, sinó justícia
Malauradament Catalunya segueix sent la protagonista de la vida política espanyola. També ho ha estat, per tant, aquesta setmana. Ho ha estat en funció de la vergonyosa situació que pateixen els usuaris de rodalies de Renfe, no només els de Barcelona i de l’àrea metropolitana, sinó també la gent de Tarragona o de Terres de l’Ebre que vol anar a Barcelona amb tren, i si no que els us preguntin. Però ho ha estat també arran del debat de pressupostos per al 2008. M’agradaria moltíssim equivocar-me, però, de rodalies, crec que n’haurem de parlar molt més encara en les properes setmanes. Torno a escriure-ho: tant de bo que m’equivoqui, però continuarà el patiment dels usuaris del ferrocarril i també dels de les carreteres o vies urbanes on repercuteix el problema ferroviari.
En ampliar el ventall d’afectats a qui transita per la carretera o vies urbanes, estic assenyalant que hi ha molts usuaris habituals dels ferrocarrils que han deixat d’utilitzar-lo. És a dir, que el que està passant, com deia dimarts a Madrid en roda de premsa, és que els serveis públics van perdent credibilitat. Com de fet passa també a l’obra pública. Aquests són dos efectes col•laterals de la crisi de rodalies. N’hi ha d’altres, però, de fets col•laterals: òbviament, els econòmics. Tot el que costarà de més fer arribar el tren d’alta velocitat i fer funcionar rodalies. Però també el cost econòmic per a transportistes, empreses, etc. que ocupen més temps per fer el que abans feien en menys i que deixen de guanyar uns diners que abans guanyaven. Dany també a les famílies. Els roba temps: ara molta gent ha de sortir abans de casa i arriba més tard per fer el mateix que abans. Fins i tot té un cost medi ambiental. Sense exagerar, però en té. Aquests dies, quan es parla tant del canvi climàtic amb la presència d’Al Gore a Barcelona, amb la reducció de velocitat imposada pel conseller d’Iniciativa Verds, Francesc Baltasar, també s’ha de ser conscient que amb més cotxes i més cues es llancen a l’atmosfera més emissions de CO2.
Tanmateix, el més important és el cost humà. No he utilitzat mai la mort d’una persona en accident contra ningú. No tothom pot dir el mateix. Encara recordo com, arran d’un accident ferroviari per la zona de Calafell, l’actual conseller de PTOP, Joaquim Nadal, va fer responsable el govern de CiU d’unes morts que hi va haver. Però una cosa és que no posi els cadàvers al bell mig del debat i l’altra que silenciï el risc en què es posa l’usuari i els treballadors. Rodríguez Zapatero es va empipar amb les declaracions que vaig fer en l’esmentada roda de premsa de dimarts. L’endemà, però, els mitjans de comunicació van publicar que els sindicats acusaven el govern de "posar en risc la integritat física i la salut dels treballadors".
Doncs de tot plegat, qui n’assumeix les responsabilitats? Certament el més important és fer propostes per resoldre el problema i no quedar-se només en la critica. La setmana passada ho feia en aquesta mateixa pàgina. No cal tallar la cinta el 21 de desembre; podem esperar. Ens hem esperat tant! A canvi, assegurem el servei i la seguretat. Al final, el que succeirà és que no tallaran la cinta el 21 de desembre i no hauran garantit ni el servei ni la seguretat. Però torno a insistir-hi: de tot plegat, qui n’assumeix la responsabilitat? Què passaria en una empresa privada si algú provoqués tots els danys que està provocant l’actual situació? Fins i tot, quines responsabilitats demanaria l’administració a una empresa privada si resultés que és la culpable? De l’apagada de Barcelona, oi que en fan responsables REE i Endesa i els demanen danys i perjudicis? Us recordeu com els socialistes feien responsables el llavors conseller en cap, Artur Mas, dels efectes d’una nevada, és a dir, d’un fet natural? Doncs ara no és la neu ni la pluja. No és la mà de Déu; és la mà de l’home.
Qui hem de fer responsable? La ministra de Foment? Ja fa mesos que hem demanat la seva dimissió, però Rodríguez Zapatero no la va assumir. Em sembla que el resultat de l’equació és fàcil. Si la ministra Álvarez és responsable políticament de Renfe i Adif, i Rodríguez Zapatero assumeix personalment la responsabilitat política de la seva ministra i es nega a cessar-la, no queda un altre responsable que ell mateix, és a dir, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero.
Com pot assumir aquestes responsabilitats el president del govern? No hi veig altra resposta que no per passi les urnes. Al març hi haurà eleccions i en democràcia els ciutadans i ciutadanes tenen el dret i el deure d’expressar la seva opinió. Els socialistes ens prenen el pèl en inversions i en rodalies. El PP diu allà on pot que, a Catalunya, s’hi inverteix massa. Estic convençut que la ciutadania de Catalunya és molt conscient que és l’hora de mullar-se. La seva exemplar educació i la seva resignació no volen dir inhibició. Si realment a les urnes els socialistes tornen a arrasar a Catalunya i/o el PP puja, seré el primer a respectar-ho, però voldrà dir que alguna cosa greu ens està passant com a societat.
Sé que no passarà, i tinc confiança que no passi. Però hem de treballar units, molt i bé, perquè realment no arribi allò que crec que no ha d’arribar. Catalunya reaccionarà, i com deia a la tribuna del Congrés dels Diputats amb motiu del debat de pressupostos, Catalunya no vol ni necessita generositat, sinó justícia.
Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida