Article a EL PAIS: Pacte per a l’habitatge: ¿un acord efectiu i intel·ligent?.
06 Octubre, 2007 18:48
Publicat per csala,
Medi Ambient i Habitatge
Mimèticament a com ho havia fet uns dies abans en Chaves a Andalusia, des del Govern espanyol, amb excés d’exhibicionisme, abundant electoralisme i menystenint les Comunitats Autònomes s’han presentat mesures de caràcter no estructural per afrontar el problema de l’habitatge, fent esclatar una vergonyant espiral de promeses sense fi per part dels uns i dels altres sobre una qüestió molt sensible que preocupa i ocupa a un ventall cada cop més ampli de població.
Aquest any 2007, que ha estat el darrer de la ‘bombolla’ immobiliària, algunes Administracions, tard com sempre, han decidit després de 10 anys fer populisme electoral tot ‘rascant-se la butxaca’ per suavitzar els greus perjudicis que ha provocat una dècada d’increment d’entre el 15% i el 20% anual en els preus d’adquisició dels habitatges.
Catalunya, des del mes d’abril s’està negociant més seriosament el Pacte per a l’Habitatge. Amb un horitzó temporal d’aplicació a 10 anys, els col·lectius amb dificultats haurien de poder trobar facilitats per mantenir o accedir al lloguer o a la compra d’un habitatge, el Pacte, si se sap aplicar, conté les mesures directes, urgents i massives, que no aportava a curt termini el projecte de Llei pel dret a l’habitatge que també es troba en tràmit en aquest moment. Conscients i conseqüents de la greu situació des de Convergència i Unió hem restat oberts i hem fet propostes, la gran majoria acollides pel Govern en el text actual del Pacte, per assolir aquest acord. Entre d’altres, els joves, la gent gran, les persones amb diversitat funcional, els sense sostre, les famílies nombroses i les que tinguin ingressos baixos, són els principals col·lectius a qui s’adreça el Pla i els que n’han de sortir més beneficiats.
Al llarg d’aquests mesos, tots hem cedit posicions a favor de l’acord, però a darrera hora el lloguer forçós ha encallat el Pacte.
El lloguer obligatori dels pisos buits que preveu la Llei, és un dels mecanismes que es podria utilitzar, per part del Govern, a través del Pla, per a mobilitzar alguns dels habitatges desocupats. Aquesta és una mesura que no podem acceptar, i així ho venim advertint i defensant d’una manera coherent i continuada des del primer dia, perquè més enllà de la seva dubtosa viabilitat legal, té una forta càrrega ideològica i restringeix, a través de l’amenaça, la llibertat del ciutadà. I aquest no té perquè veure’s perjudicat pels encerts i els errors d’una Administració que ha mantingut a l’Estat espanyol a la cua del parc d’habitatges en lloguer, essent moltes les famílies que amb el seu modest treball han confiat en l’adquisició d’un habitatge el refugi dels seus estalvis.
Veus autoritzades, i poc sospitoses de simpatitzar amb els nostres postulats ideològics, com les del director de la Societat Pública de Lloguer del Govern Central, Alejandro Inurrieta, sostenen sense prejudicis que la penalització dels immobles buits és una via “poc efectiva i poc intel·ligent”, amb tot el transfons que la pronunciació d’aquesta afirmació conté contra el Govern català.
Però tot i això, des de Convergència i Unió, amb voluntat de sumar-nos a aquest pacte hem volgut trobar una línia de confluència en aquest punt, formulant alternatives. Sembla però, que l’acord d’inicis de setembre entre la Conselleria d’Habitatge i els promotors, ha provocat una reacció entre els militants i alguns quadres de la formació ecosocialista que sembla que no podrien tolerar una segona dosi de confluència de voluntats entre els seus representants al Govern i els seus oponents, en aquest cas, polítics. Quina llàstima!!. Que grotesc resulta que el Govern, pel tacticisme electoral pugui acabar excloent del Pacte a la principal força política del Parlament, i tot per no voler tirar enredera una disposició absolutament incompatible amb els nostres postulats.
És el moment de la valentia política, si realment és pretén activar seriosament un acord polític de caràcter nacional en matèria d’habitatge, no s’hi valen posicions estratègiques de partit, nosaltres hem estat molt, molt flexibles, ara li toca al Govern. Si realment volen Pacte Nacional ho tenen senzill, molt senzill.
Carles Sala Roca.
Diputat ponent de la Llei pel Dret a l’Habitatge del Grup Parlamentari de Convergència i Unió.