La carta web d'en Duran
21 Octubre, 2007 20:41
Publicat per csala,
Cartes d'en Duran
El pZoe hauria de Zaber que a Catalunya eZtem finZ el capdamunt que Ze’nZ prengui el pèl encara que eZ faci Zomrient
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Moltes vegades he aprofitat aquesta pàgina per donar les gràcies davant missatges, trucades, correus electrònics o cartes que he rebut amb motiu d’algun fet determinat, d’algunes declaracions o posicions polítiques Aquesta vegada ha estat una allau. Sé que la paraula allau pot semblar pretensiosa, però és la que millor defineix les mostres d’afecte, de reconeixement i de felicitació que he rebut arran de la meva intervenció al programa de TVE "Tengo una pregunta para usted". Sé que moltíssims dels que m’han felicitat no deuen llegir habitualment aquesta carta, però simbòlicament vull expressar aquí el meu agraïment a totes les persones que s’han dirigit a mi per aquest motiu.
És obvi que a Espanya hi ha un clima d’incomprensió i fins i tot de rebuig primari i injustificable envers Catalunya, i que això no ha facilitat gens ni mica les nostres posicions. Cal, doncs, pedagogia, però també fermesa per reivindicar i defensar el que és nostre. Amb pedagogia només, no n’hi ha prou. Amb fermesa solament, tampoc. Una sense l’altra no ens serviran de res. És el que he intentat practicar sempre i d’aquí no em penso moure. Us ho he dit moltes vegades i us he agraït sempre la vostra comprensió i suport. Quan jo parlo no ho faig pensant només en els militants d’Unió, ni exclusivament amb els electors de Convergència i Unió. Procuro fer-ho amb respecte amb els companys i companyes del meu partit, amb els de la federació de CiU, amb els nostres electors, però també pensant en el conjunt del país i en els seus interessos globals.
Una de les nostres reivindicacions es formula en l’àmbit de la inversió en infraestructures. Com vaig dir en el programa de TVE, no en volem més que els altres, però tampoc menys. Per carretera, recordava, no tenim cap connexió per autovia (llevat de la de Lleida-Barcelona) entre les capitals de les actuals províncies. Per sortir de Barcelona, o bé s’ha de fer passant per carreteres dissenyades l’any de la picor, o bé pagant. Només cal veure l’estat de la Nacional II, les connexions viàries entre Tarragona i Barcelona o recordar les nostres reivindicacions dels nostre alcalde de Vallirana per saber de què parlem. Aquesta mateixa setmana, Pere Grau ha interpel·lat el Govern de Madrid sobre el túnel de Vielha i altres infraestructures de les comarques lleidatanes. Per no recordar també, i caldrà fer-ho durant el tràmit parlamentari, la ridícula previsió d’inversió que, un any més, el govern de l’Estat fa respecte a les comarques de l’Ebre.
Si això és així en l’àmbit de les infraestructures terrestres, també ho és en les de les aeroportuàries. Com vaig dir a TVE, volem amb justícia un aeroport intercontinental que estigui gestionat des de Catalunya, i que la gestió el faci competitiu. En referència a això, deixeu-me que us expliqui una anècdota: dimarts i dimecres al matí acostumen a haver-hi visites de grups de persones al Congrés. Doncs bé, dimecres hi havia un grup de gent gran d’un poble gran de Madrid i una de les senyores, amb simpatia i respecte això sí, em va espetar una curiosa reivindicació: com que jo havia demanat de tenir un aeroport com el de Madrid, ella em va demanar un port com el de Barcelona. Val a dir que els seus companys li van fer veure de seguida que no seria fàcil.
Recuperant, però, el fil conductor de la nostra reivindicació en infraestructures la setmana que acaba ha tornat a posar de relleu el dèficit ferroviari. La imatge reproduïda pels diaris d’un camió cisterna engolit per un esvoranc de les obres del tren d’alta velocitat no és més que un reflex més de quelcom que ens treu de polleguera. L’Estat inverteix poc, i a l’hora d’executar les inversions mostra la cara més descarada de la seva incompetència.
Rodríguez Zapatero va dir-nos que pel setembre estarien resolts els problemes de rodalies. Va traslladar aquí a Catalunya, com a expressió d’un estil de govern purament gesticular, el secretari d’Estat del Ministeri de Foment. Som a mitjan octubre, i no solament els problemes continuen sinó que, dia que passa, adquireixen més gravetat. Rodríguez Zapatero incompleix, un cop més, les seves paraules. ¿Encara queda algú a Catalunya que confiï en la seva paraula? La responsabilitat del que està passant és únicament i exclusivament del govern de l’Estat, dels que avui executen les obres. Avui ja no hi ha ningú –llevat dels socialistes- que sostingui el discurs que és culpa del passat. Fins i tot ERC i IC-Verds els han deixat sols. Segurament, massa tard, i perquè venen eleccions, però el cert és que ells mateixos –IC-Verds ho ha fet solemnement aquesta setmana al Congrés dels Diputats en una pregunta al president del govern- fan responsable el govern de Rodríguez Zapatero, com ho hem fet nosaltres des del primer dia.
‘Con Z de Zapatero’ és l’eslògan que ha escollir el PSOE per explicar què ha fet el govern. La roda de premsa per presentar la campanya va ser convocada així: "José Blanco preZenta a las treZe horaZ la campanya balanZe del gobierno del PSOE. FerraZ, 70. Salón de actoZ". La campanya arrenca, a més, amb un vídeo on Rodríguez Zapatero afirma que "tot es pot dir amb un somriure". Sincerament, tot no. El pZoe hauria de Zaber que a Catalunya eZtem finZ el capdamunt que Ze’nZ prengui el pèl encara que eZ faci Zomrient.
El 21 de desembre el govern socialista vol tallar la cinta del TAV a Barcelona. Tant de bo que es pogués fer abans. Convergència i Unió hauria volgut, i així ho va proposar i defensar, que el PSOE la tallés ja l’any 82. Però volem sobretot seguretat per a l’AVE i bon servei per a les rodalies. I el PSOE no està garantint ni una cosa ni l’altra. Ara la prioritat és resoldre aquest parell de dèficits: seguretat i servei. No em refio de res del que em digui Rodríguez Zapatero sobre infraestructures. Si ens ha enganyat fins ara, per què he de creure que no ho està fent també de cara a les properes setmanes? Ara està molt bé córrer, però si hi ha seguretat i si no es fa incompatible amb un bon servei a rodalies. Si no se sap fer, que s’esperin quinze dies, que segurament ens permetran guanyar vides. Al cap i a la fi, si ens hem esperat vint-i-cinc anys, ho podem fer vint-i-cinc anys i quinze dies. I que ningú digui que el que volem és que s’endarrereixi l’arribada de l’alta velocitat a Barcelona. Ja està bé que tallin la cinta abans de les eleccions. Si fos per nosaltres, ja ho he dit abans, l’AVE seria aquí, des de fa molt de temps i estaria arribant ja a la frontera francesa i connectant amb Europa. Que tallin la cinta, però que la tallin amb serietat i que no posin en risc la vida de les persones i el servei imprescindible que els que vivim a Catalunya necessiten dels trens de rodalies.
Cordialment,
Josep A. Duran i Lleida
Barcelona, 19 d’octubre de 2007