Article a El Periódico: Per una puça que hi ha als llençols, cal cremar el llit?
15 Octubre, 2007 14:30
Publicat per csala,
Medi Ambient i Habitatge
Per una puça que hi ha als llençols, cal cremar el llit?
És conegut, que Convergència i Unió no s’ha afegit a la signatura del Pacte per a l’Habitatge pel desacord que mantenim amb el Govern sobre l’expropiació de l’ús de pisos buits com a instrument per a forçar-ne el seu lloguer.
No ha faltat, al llarg de la negociació, qui ens ha indicat que aquest no era motiu suficient per a negar-nos a signar l’acord, que s’havia mitificat una mesura que tothom prediu que tindrà una aplicació limitada. Nosaltres confiem, que si finalment el lloguer forçós figura a la Llei, i en el supòsit que quedi validada la seva aplicació per la justícia, més enllà d‘intentar alguna actuació de caràcter ‘exemplificant’ i mediàtica, no serà significativa la xifra de vivendes expropiades. Però com a model, Convergència i Unió, no pot acceptar, independentment del número d’habitatges a que acabi afectant el lloguer forçós, que subsisteixi en la Llei una amenaça que intimida la llibertat d’actuació del ciutadà.
Aquests dies, han estat majoritàries les veus, en tertúlies, articles d’opinió i enquestes que s’han mostrat contràries a l’aplicació del lloguer forçós. Fins i tot, la mateixa Ministra de l’Habitatge, refusa proposar mesures punitives contra els propietaris com a instrument per afavorir el mercat de lloguer.
Tampoc han estat poques, les entitats signants del Pacte, que tenint una opinió contrària al lloguer forçós, s’han afegit a l’acord perquè se’ls hi ha explicat que en el Pacte no es contempla l’expropiació de pisos buits. Cal corregir aquesta creença. Si rellegim atentament el Pacte podem trobar que l’Objectiu 1.3 diu que es pretenen mobilitzar i posar en el mercat de lloguer social un total de 62.000 habitatges del parc desocupat, dels quals 22.000 en quatre anys. Per assolir aquestes xifres, caldrà fer efectiu, entre d’altres, el que exposa el procediment número 71, on sentencia que a través de l’aprovació de la Llei del dret a l’habitatge, que regula la funció social de la propietat, podran aplicar-se de forma efectiva tots els mecanismes que es preveuen per activar la introducció d’habitatges desocupats en el mercat de lloguer. I evidentment la Llei contempla que la funció social d’un habitatge s’incompleix quan aquest està desocupat, i per tant, encara que no ho mencioni explícitament, entre ‘tots els mecanismes’ que disposa la Llei, està el que s’ha conegut com a lloguer forçós.
Per tant, bé sigui a través de la Llei, o per aplicació de la mesura 71 del Pacte, qualsevol ciutadà que, per exemple, hagi decidit viure fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, i s’hagi guardat el seu pis per si algun dia decideix tornar, o per als seus fills, ha de saber, que si l’Administració ho detecta podrà acorralar-lo per a que posi obligatòriament aquest pis seu en lloguer, i si no, l’Administració li expropiarà l’ús durant cinc anys, i el llogarà a un tercer.
Entenem des de Convergència i Unió, que el ciutadà no ha de carregar amb la conversió del mercat de propietat en mercat de lloguer. L’Administració és la que ha mantingut a l’Estat espanyol a la cua d’Europa en el mercat d’habitatges de lloguer, a més, fa moltes dècades, masses segurament, que està instal·lada la convicció en la nostra societat, i en l’espanyola per extensió, que la inversió en la compra d’un habitatge era la millor opció pel refugi dels estalvis de molts anys, i això no es canvia d’avui per demà.
En el Pacte, Convergència i Unió, hi ha incorporat mesures prou importants que facilitaran que, joves, gent gran, famílies nombroses, o amb ingressos baixos, trobin noves facilitats per mantenir i/o accedir a un habitatge. Ara tan sols cal, que el Govern no exclogui a la força majoritària del país del Pacte, per a fer-ho, per a que ens hi puguem incorporar, tan sols cal fer un petit pas, treure del projecte de Llei, com venim dient des del primer dia una mesura més ideològica que efectiva, el lloguer forçós.