La carta web d'en Duran
01 Octubre, 2007 09:35
Publicat per csala,
Cartes d'en Duran
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Hi ha setmanes que acostumo a descriure com a intenses. D’altres vegades he parlat de setmanes mogudes. Aquesta ha estat intensa i moguda, entenent sempre aquest segon qualificatiu com a sinònim de viatjada, de moviments d’un indret a l’altre.
Efectivament, dilluns i dimarts era a Praga per lliurar personalment, acompanyat de Rosa Maria Carrasco i d’altres dirigents d’Unió, la medalla Carrasco i Formiguera a l’expresident de l’exTxecoslovàquia, l’intel·lectual Václav Havel. Un acte íntim però emotiu i intens. Havel ens va dedicar molt més temps del previst, fet que és d’agrair, atesa la seva fràgil salut. Fins i tot vam trucar per telèfon a l’opositor cubà i comú amic, Oswaldo Payà, per parlar-hi tots dos alhora i donar-li ànim, conversa que el va fer enormement feliç.
Si la setmana la vaig començar a Praga, l’acabaré aquest dissabte a Bilbao per anar a l’Alderdi Eguna, festa del PNB, després de passar aquesta tarda per la Fira de Sant Miquel de Lleida. I enmig, sessió de control al Congrés dels Diputats i especial atenció al debat de política general del Parlament català.
Del que volia parlar sobretot és del Congrés de Diputats i de la presentació per part del govern de Rodríguez Zapatero del projecte de pressupostos per al 2008. La maquinària socialista ha començat a repetir, per tal d’intentar que al final quedi com una veritat allò que no ho és, que la tesi del govern central ara sí que compleix amb les previsions de l’Estatut sobre inversió pública de l’Estat a Catalunya. “Cumple escrupulosamente el Estatuto de Catalunya”, em va respondre dimecres el president del govern des del seu escó.
Bé, a veure fins a quin punt això és veritat. D’entrada una primera reflexió: si ara és així, és a dir, si aquests pressupostos compleixen ara l’Estatut, vol dir que s’està reconeixent que els que van aprovar l’any passat no ho feien. Això per què? Perquè de cara als pressupostos del 2008 ja no només es contemplen els ministeris de Foment i Medi Ambient com a ministeris inversors en infraestructures, sinó que s’amplia a algun altre. Conclusió primera: l’any passat tenia raó CiU quan defensava que el concepte d’inversió en infraestructures no podia limitar-se només als dos ministeris esmentats. I, per tant, conclourem també que el govern, el PSOE i el PSC van enganyar la ciutadania.
Continuem: als pressupostos vigents, discutits ara fa un any a iniciativa de Convergència i Unió i pactant-los amb el vicepresident Pedro Solbes, van incloure-hi la següent disposició addicional: “Durante el primer trimestre de 2007 la comisión bilateral Estado-Generalitat establecerà y pondrá en marcha la metodologia a utilizar para determinar el cumplimiento de la disposición adicional tercera del Estatut”. És a dir, aquella que diu que cal invertir durant set anys com a mínim l’equivalent a la nostra aportació al PIB espanyol (riquesa global de l’Estat). A què treia cap aquesta descripció que forma part de la llei de pressupostos del 2007? Justament perquè el fet que no estàvem d’acord amb el criteri socialista sobre el que s’ha d’entendre per inversió en infraestructures i amb l’esmena - que, reitero, avui ja és llei- obligàvem el govern de l’Estat a posar-se d’acord amb el de Catalunya per pactar exactament què volia dir inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya. A canvi d’això, ens vam abstenir. No vam votar a favor dels pressupostos com, falsejant la realitat, va afirmar el president de la Generalitat, José Montilla, en resposta a l’Artur Mas en el debat de política general aquesta setmana al Parlament català.
Bé, què ha passat en aquesta previsió dels pressupostos vigents per al 2007? ¿El govern de l’Estat i el govern de la Generalitat es van posar d’acord el primer trimestre de 2007, és a dir, abans del 31 de març, per establir la metodologia per calcular les inversions a Catalunya segons l’Estatut? No. El govern de la Generalitat ha estat incapaç de fer complir al de l’Estat el compromís que CiU va forçar. El govern de la Generalitat, tan amic del de Madrid, només ha arribat a un acord sobre el càlcul d’inversions a mitjan setembre, quan el govern de l’Estat ja tenia el pressupostos quadrats i quatre dies abans, només, d’aprovar-los al Consell de Ministres. És a dir, quan Madrid ha volgut i no quan la llei diu. Segona conclusió, per tant: tenim un govern incapaç de defensar els interessos de Catalunya.
Continuem, però, el raonament. Realment, ¿els pressupostos previstos per al 2008 ara sí que respecten escrupolosament l’Estatut català? No. Explicaré el perquè. Si agafem la pàgina 219 de l’Informe Econòmic i Financer dels pressupostos del 2008, hi ha un quadre de la distribució territorial de la inversió real per al proper any per a comunitats autònomes que parla claríssim. A Catalunya s’hi dedica el 14,9% del total de la inversió de l’Estat i no el 18,72 (percentatge del nostre PIB en relació al total espanyol); a Andalusia, per exemple, el 17,8... Si girem full i arribem a la pàgina 290 en el mateix informe que compara els pressupostos, el govern ja ens adverteix que “el concepto de inversión pública derivado de los estatutos de autonomía no tiene porqué coincidir necesariamente con el concepto presupuestado en inversión real”. Primer senyal inequívoc que ens tornen a aixecar la camisa (això sí, una mica menys). Si continuem llegint, arribem a la clau de l’avís anterior quan diu que el compliment dels estatuts s’explica en els següent termes:
Cataluña.- “La disposición addicional tercera del Estatuto de Autonomía de Cataluña supone dotar de un importe de 4365,30 millones de euros en inversiones en infraestructuras (18,72% de la base de cálculo). Para ello, se contemplan dotaciones por 3642,50 millones de euros, a los que se añadirán el importe de otros proyectos pendientes de determinar, e inicialmente no regionalizados, y los peajes de autopistas, por un importe total de 722,80 millones de euros, lo que da cumplimiento a la citada disposición. “
Però, en canvi, per a Andalusia diu el següent:
Andalucía.- “De acuerdo con lo establecido en la disposición addicional tercera del Estatuto de Autonomía de Andalucía, la cifra de inversiones en la citada comunidad autonoma (4345 millones de euros) se eleva a 17,8%, porcentaje que coincide con el del peso de la población andaluza sobre el total nacional. “
Quina casualitat, a Andalusia el percentatge del 17,8 és el que coincideix amb el de la inversió real, i el de Catalunya, no. Nosaltres, només el 14,9. A Andalusia, el 17,8 a l’hora d’explicar-ho i el 17,8 a l’hora de la inversió real. I a més, en el cas de Catalunya per arribar al 14,9% de la inversió regionalitzable se’ns diu que s’afegirà l’import d’altres projectes pendents a determinar. Conseqüentment, tercera conclusió: Andalusia ho cobra tot, i al comptat; nosaltres, una part, i a terminis. M’alegro que es compleixi el que diu l’Estatut d’Andalusia, és el que han de fer. Que ningú ens busqui les pessigolles per aquí. No ens queixem del tracte a Andalusia, sinó del que nosaltres no rebem.
Però encara hi ha més raons per contradir el “cumple escrupulosamente el Estatuto” que va afirmar el president del govern. L’esmena pactada amb Solbes, abans esmentada, i insisteixo a recordar que avui és llei, deia també que “el acuerdo al que se llegase fuese diferente al utilizado para los presupuestos para el 2007 se tendrá en cuenta la diferencia para su compensación en los presupuestos que restan dentro del periodo de siete años”. Aquest és el segon any i malgrat que hi ha un reconeixement que els pressupostos del 2008 utilitzen un mètode de càlcul del que cal invertir a Catalunya diferent del de 2007 i caldria que això es traduís que s’ens pagués una diferència de diners, no hi ha ni una sola partida pressupostària que ho prevegi. Per tant, quarta i última conclusió: si bé ara es diu que el pressupostos compleixen escrupolosament l’Estatut, perquè han modificat el concepte d’inversió en infraestructures que l’any passat defensaven i que també ens venien com que complia l’Estatut, encara no se’ns reconeix la participació en tota la inversió regionalitzable com es fa per a Andalusia. Part del que ens pagaran arribarà més endavant, no sabem com. I a més a més no ens paguen ni un euro del diferencial a favor de Catalunya segons les seves mateixes tesis per no complir els pressupostos del 2007, la normativa concertada per ells com a bona pel 2008.
Potser hi ha algú a qui interessa, des de la política o des d’altres instàncies, fer veure que els pressupostos compleixen l’Estatut. Tot es pot entendre en aquesta vida. Però el que no pot pretendre’s és que la resta combreguem amb rodes de molí. Feina, tindreu.
Cordialment,
Josep Antoni Duran i Lleida
Barcelona, 28 de setembre de 2007