23.03.07
ADÉU, PERÒ NO
Avui és un dia agre-dolç. És una sencació difícil d'explicar. Em passa una mica com ahir, quan intentava explicar una sensació a un amic i no sabia com fer-ho.
Començaré per la part dolça, que sempre és més agradable de sentir.
Aquest matí he estat escoltant catalunya ràdio. Respirava pau pels quatre costats perquè han posat tot el matí música d'en Lluís Llach. I l'han entrevistat, i sentir-lo m'omple de pau.
El sentiment o la sensació que tinc cap a aquest músic, cantautor o fins i tot poeta, és estranya. L'apreci cap a questa persona és tan gran i sento una estimació tan profunda, que recordo el primer dia que el vaig anar a veure. Però, quan dic veure, no vull dir escoltar-lo tocar (que això ja ho havia fet molts cops), vull dir anar a parlar amb ell. Un moment incontrolable i inoblidable perquè l'admiro i em crea un respecte molt gran.
La part agre, amarga del dia, és que si l'han entrevistat i s'ha sentit tot el matí la seva música és pq demà diu definitivament adéu als escenaris. Els que l'admirem, però, volem creure que és un adéu als grans escenaris, però que en concerts en petit comitè encara el podrem veure tocar. Això espero!
De tota manera, la sensació d'avui és la de no veure'l més pujat a l'escenari i fent-nos cantar les cançons clàssiques. Sobretot la que sempre li demanavem: "que tinguem sort!". Aquesta cançó la dedico a en Llach, que tot i ser seva, avui fa per ell:
| QUE TINGUEM SORT |
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.
I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.
Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.
