25.03.07
ÚLTIM CONCERT DE LLUÍS LLACH
Acabo de veure l'últim concert del millor cantautor que Catalunya ha pogut tenir. No, no vinc de Verges. Jo soc dels 6.990.000 catalans que no hem aconseguit entrades. Vinc de veure'l amb amics per televisió.
Doncs com he dit, no hem anat a Verges, però el fet de poder-lo veure en directe des del televisor, ha fet que també poguéssim estar una mica allí. El concert ha durat 3 hores, i les emocions estaven a flor de pell.
M'ha agradat molt que mantingués el repertori de cançons que ha anat tocant durant aquest últim any per arreu. De fet, jo ja me'l sabia de memòria, però crec que ha estat coherent. Encara que, com era l'últim concert, ha afegit cançons, fins i tot una cançó que va compondre aquest dijous i s'anomena "Verges 2007".
Ha dedicat diferents cançons a diferent gent, que per una circumstància o altra, ha estat rellevant a la seva vida-carrera indistintament. Però, per a mi personalment, hi han hagut dos moments molt emotius en els que he hagut d'aguantar-me el plor. El primer moment, ha estat quan ha sonat la cançó "que tinguem sort", i que el públic de Verges (i gairebé jo desde casa), s'ha alçat i cantat eufòricament. I el segon moment, i potser més emotiu encara (suposo que pel fet que ja s'atançava el final del concert), ha estat quan ha tocat "amor particular". Pels que no sou grans entesos de les cançons de Lluís Llach, aquesta cançó la va compondre pel públic, o sigui, nosaltres. Els que anem a veure'l, els que som fidels. És l'amor que sent per nosaltres.
Lluís, nosaltres sentim aquest amor per tu, duplicat!
| AMOR PARTICULAR |
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Catarrà : Ha estat un comiat emotiu i ple de vida
25/03/2007, at 03:18 [ Respon ]
La veritat és que es difícil que alguna de les cançons que canta en Lluís no et facin emocionar... "Vida", "Viatge a Itaca", o les que ja has anomenat...
Suposo que el que sí que tindrem aviat al mercat serà el DVD del concert, un concert que ha estat a l'alçada de l'artista i la seva trajectòria, malgrat els que han anat a aparèixer per sortir a la tele, com quan les autoritats desfilen durant la professó de Setmana Santa... Repetiran a Verges dintre de poc amb la "Dança de la mort"?
Ha estat un oasi de catalanitat i cultura enmig de la tempesta mediàtica de teleporqueria que ens envaeix. D'agrair, i que poguem repetir experiències com aquesta més sovint per part de TV3 (com es notava que avui no hi havia futbol!!!!)
Brigitte :
25/03/2007, at 03:28 [ Respon ]
De fet, avui ho comentàvem amb una amiga que no sabríem quina cançó d'en Llach triar com la preferida. Totes són bones i depèn de les circumstàncies.
Pel que fa al DVD, jo ja el tinc! ho he gravat tot, i perquè no hi hagin errors, ho he gravat tant en DVD com en video, no sigui que no es gravés....
El comentari sobre les autoritats també l'hem fet. És més, hem comentat que el gran concert, el concert on hi va anar la gent que de debó en tenia ganes (o sigui, sense invitacions) va ser ahir. Ahir li van fer una ovació més llarga i el públic estava més receptiu. Avui tot era aparentar i molts obligació (com el president montilla. L'has vist? una mica més i s'adorm!)
Això sí que és cultura catalana! I com diu en Llach: jo també soc "roja i separatista!"
Catarrà : A veure que et sembla?
28/03/2007, at 22:51 [ Respon ]
A veure que et sembla l'opinió que en faig del fet de que el concert d'en Llach es televises per TV3 (i no pas pel 33) aquest dissabte passat...
http://blocs.tinet.org/blog/bloc-del-catarra/category/86/opinio/2007/03/27/musica-en-catala-a-la-tele
Així que no t'hauràs de gastar 20 o 30 euros en el DVD del concert, quina sort!!!!