25.03.07
PAÍS PETIT
No puc deixar de pensar en cançons d'en Lluís Llach. Tot el dia que tinc una emoció molt forta. Ahir, amb les emocions, no em creia que estava veient l'últim concert, tot i saber-ho. Avui, això ja es va paint, ja és realitat. Els diaries en van plens i els telenotícies. Tot això m'ha dit, desperta, reacciona, en Lluís se'n va, vol fer la seva vida, vol tenir temps per altres coses. I mirem d'entendre-ho, però ens tornem egoistes. No volem.
Moltes vegades t'adones del que has tingut, quan ho perds. Jo només estic contenta d'una cosa, haver-lo conegut!
| PAÍS PETIT |
que quan el sol se’n va a dormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
Diuen les velles sàvies
que és per això que torna.
Potser sí que exageren,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que des de dalt d’un campanar
sempre es pot veure el campanar veí.
Diuen que els poblets tenen por,
tenen por de sentir-se sols,
tenen por de ser massa grans,
tant se val! és així com m’agrada a mi
i no sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que sempre cap dintre del cor
si és que la vida et porta lluny d’aquí
i ens fem contrabandistes,
mentre no descobreixin
detectors pels secrets del cor.
I és així, és així com m’agrada a mi
i no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d’amor pel meu país.
El meu país és tan petit
que quan el sol se’n va a adormir
mai no està prou segur d’haver-lo vist.
