Xavier Sabaté

Guió de la roda de premsa que vaig oferir el divendres 30 de març:

Jo també vaig votar per la llicència del fortí i no m'amago com diu el sr. Aregio.

Com tampoc no s'haurien d'amagar els de CiU - l'actual alcalde Nadal inclòs - que formava part de la llavors Comissió Permanent - antecesora de l'actual Coomissió de Govern - i que va votar a favor com tothom - membres del Govern i de l'oposició -

L’alcalde Recasens ens va demanar que fos per unanimitat advertint-nos que si no era així, no es tramitaria. I l'acord es va adoptar per unanimitat

El sr. Aregio es treu les puces del damunt agafant arguments pels pèls, explicant mitges veritats o fent falses acusacions. És l’estil Nadal que hem conegut fins ara i no suposa cap novetat ni cap canvi d’etapa. És electoralisme barat, no denota altura de mires en un que vol ser alcalde.

Estic content d’haver contribuït a tenir aquell indret de la punta del Miracle – un dels més macos de Tarragona - en condicions ( vigilat, segur, net ) i fent feliços milers de tarragonins.

Algú se’n dona vergonya i pensa que no ho hauríem hagut de fer ?

TOTHOM – TOTA TARRAGONA ¡¡ - HI HA ESTAT D’ACORD. EL SR. AREGIO NO ?

Se’ns pot assenyalar amb el dit com a culpables als socialistes ? culpables de què ? d’haver fet un bé com reconeix tota la societat tarragonina ?

I si està malament , per què es va donar la llicència posterior d’activitat ja el govern municipal de CiU i per què no s’ha fet res aquests 18 anys ?

Cal

- pensar en alternatives

- no plorar tot el dia

- no fer falses acusacions a veure si es treu rèdit electoral de qualsevol cosa que passa

- recurs de súplica ? .... no ens hem posat en el tràmit jurídic i hem estat respectuosos però si continua la polèmica, podem explicar allò que hauríem fet nosaltres i que hauria resultat molt més barat a la ciutat

- que es garanteixi allò que volíem preservar fa 18 anys fent una bona obra:

- la integració d’aquella punta en tot el Miracle que ha destrossat aquest govern amb aquella mole de ciment

- el paisatge

- la seguretat

- la cura d’un entorn natural de primer ordre

Compromís: de milers d’homes i dones de tots els partits polítics que aquests dies figuraran a les candidatures de les eleccions municipals. Tots i totes presten el seu esforç per assolir unes ciutats i uns pobles més dignes i es comprometen per quatre anys en cas de resultar elegits i elegides. El meu agraïment més sincer a tots i totes.

Diccionari nou de l’Institut d’Estudis Catalans: el president de la Secció Filològica (SF) de l'IEC, el tarragoní Joan Martí i Castell, ha assenyalat que «el nou DIEC és el diccionari acadèmic de la llengua catalana, l'únic que hi ha. És una obra col·lectiva i institucional de tota la corporació”

Igualtat: El passat 15 de març es va aprovar al Congrés dels Diputats la Llei d’Igualtat, l’objectiu de la qual és fer efectiu el principi d’igualtat de tracte entre dones i homes, eliminant tot tipus de discriminació contra les dones en tots els àmbits de la vida o actuació pública o privada. Visca el govern Zapatero ¡¡

Llàgrimes de cocodril: Les del sr. Nadal, Sala i Aregio quan ploren que marxi de CDC – que no del govern municipal d’on l’han expulsat ells - el sr. Agustí Mallol, quan aquests anys passats i avui encara no han predicat amb l'exemple que diguem ells mateixos. D’exemples n’hi ha tants que ens abstenim de citar-los.

Ahir al matí vaig anar fins al Morell a veure una experiència novedosa que capgirarà radicalment el tractament de les aigües amb nitrats. Es tracta d’una planta experimental ideada pel professor Sueiras de la URV i el seu equip que, a través d’un reactor, separen el nitrogen i l’oxigen que es poden alliberar a l’aire. Fins ara, a través d’òsmosis es retè el nitrat a les membranes que fan de filtres però després hem d’eliminar o dipositar el nitrat. Mentre que amb el nou procediment, no queden residus. Un cop ja passades totes les inspeccions es procedirà a construir una planta de dimensions adequades per a tractar 500 metres cúbics per dia.

Una veritable revolució que canviarà les perspectives de les poblacions de l’interior. Perquè si bé les ciutats de la costa poden dessalar l’aigua del mar com a recurs en cas de necessitat, les de l’interior que només poden tirar mà dels seus aqüífers, quan aquests estan tan contaminats de nitrats com els que tenim al nostre país, separar els components d’aquest producte sense que quedin residus significarà un canvi radical.

La sobre-explotació de l’aigua i dels recursos energètics ens provoca molts problemes. L’escalfament del planeta i l’esgotament dels recursos té en l’aigua una altra modalitat que és la seva contaminació. És una satisfacció poder solucionar-los des de les nostres terres i des de la nostra Universitat. Estic convençut que serà una gran contribució a un gran problema. HO he volgut significar davant la premsa. Com també que el professor Sueiras, que va ser fa anys regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vallmoll pel PSC, abandonès la política per la ciència. Va fer bé, he dit. Ara tenim un gran científic que ja ho era abans però ara pot posar els seus coneixements científics al servei de la Humanitat

1 - Malgrat que havia estat una idea seva, hem demostrat més consciència que els francesos:

A França la davallada ha estat de l'1%, - uns 800 MW -

El total espanyol ha baixat un 2,5% aprox. - 1.000.MW -

A Catalunya, un 3,3% - 360 MW -

2 - Algunes magnituds:

Dades procedents de les Estadístiques d’Energia Elèctrica del Ministeri d’Industria, Turisme i Comerç corresponents a l’any 2004

Consum en enllumenat públic 2.004 i població a 1 de gener de 2.005:

Província de Tarragona 100.810 MWh - 704.907 habitants -

Província de Barcelona 321.978 MWh - 5.309.404 habitants -

Província de Madrid 120.475 MWh - 6.008.183 habitants -

Despesa en enllumenat públic:

Província de Tarragona 7.261.000 €

Província de Barcelona 23.105.000 €

Província de Madrid 8.594.000 €

Aquesta disparitat tan gran entre Madrid, Barcelona i Tarragona no hi ha dubte que es deu al major ús de làmpares de vapor de sodi a Madrid que a Barcelona i Tarragona. Atenció, són dades provincials però canten molt. Com és possible que el consum en l’enllumenat públic de la província de Tarragona equivalgui al 84% del consum de tota la província de Madrid ? Aquí hi ha algú que no fa els deures.

3 - Tarragona ciutat:

3.1 - Si a la ciutat de Tarragona encara hi ha uns 15.000 llums il·legals a un promig de 300 Watts de potència per llum (a 3,60 metres hi ha bombetes de 250 Watts, i a 9 metres d’alçada les bombetes són de 400 Watts) això suposa un consum anual de 13.140 MWh (assumint que estan encesos un promig de 8 hores diàries els 365 dies de l’any).

Amb un preu de 72,00 €/Mwh això suposaria un cost de 946.080 €/any, gairebé un milió d’euros.

Si la potència promig fos de 150 Watts, el cost es reduiria a la meitat.

És a dir, és possible rebaixar mig milió d'euros la factura elèctrica aplicant mesures d'estalvi i eficiència energètica

3.2 - Cap edifici públic tarragoní sense auditoria energètica ¡¡¡ A més de reduir la factura energètica de l'ajuntament per l'enllumenat, es pot reduir encara més fent auditories energètiques de tots els edificis i instal.lacions públiques – principalment esportives que són grans consumidores d’energia - que ens diguin com podem reduir el consum energètic i aplicant les mesures corresponents.

3.3 - Però l'informe dels experts diu que contaminem més els ciutadans amb els nostres vehicles, les nostres calefaccions/ aires condicionats i els nostres llums que no pas la indústria. Així que hem de prendre consciència tots i donar-ne exemple els qui ja en som conscients

El nou informe d’avaluació del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC, organisme científic de Nacions Unides), esvaeix la majoria de dubtes que persistien sobre la seva existència i sobre la responsabilitat de l’activitat humana en aquest canvi i les conseqüències de l’escalfament del planeta. Això diu el document elaborat per 1.000 investigadors de tot el món que s’està discutint aquests dies a París.

Segons l’informe, és impossible explicar l’escalfament de la terra només per raons naturals. El fenomen deriva de l’augment d’emissions de gasos amb efecte hivernacle per la combustió d’energies fòssils, petroli, o carbó des de l’inici de l’era industrial.

I malgrat que els experts ignoren les conseqüències per al futur, alerten sobre una possible progressió exponencial de l’efecte hivernacle amb temperatures altes que de moment són imprevisibles. O sobre la possibilitat que els oceans, en escalfar-se, emetin més vapor d’aigua i, en lloc de captar CO2, comencin a alliberar gas carbònic. O que el terra també comenci a alliberar CO2 en lloc de retenir-lo a causa del desgel dels sols nevats i que amb la liquació total del gel que cobreix Groenlàndia, el nivell dels oceans pugui augmentar fins a set metres.

Cal, doncs, actuar i no tenim excuses perquè els agents causants no són eteris, són ben concrets i entre aquests ens trobem cadascú de nosaltres amb l’ús que fem de l’energia que majoritàriament és fòssil. Necessitem, com diu Greenpeace, una (r)evolució en la política energètica i evolucionar en la manera que usem l’energia. Hem de reduir les emissions de CO2 a la meitat el 2050 al mateix temps que fomentem el creixement econòmic. Aquest és el repte.

I ho podem fer amb les tecnologies actuals. En primer lloc estalviant energia de moltes maneres i a tot arreu.. A l’administració pública i a les empreses, als clubs esportius i a cada una de les nostres cases. I no és un problema dels polítics només ni és un problema global del planeta que no ens afecta o pel que no podem fer res sinó local, del nostre país, de les nostres comarques, de cada casa i de cada llar. Ningú no pot quedar al marge d’aquest esforç.

I, en segon lloc, usant més, molt més, les energies. És sorprenent que països que tenen moltes menys hores de radiació solar o de vent aprofitin molt més aquests recursos que a Catalunya que no pot estar més temps a la cua en l’ús d’energies renovables. Els catalans que sempre ha rebutjat les dependències, resulta que som dels més esclaus del món en un tema vital per la nostra supervivència com l’energia. En un país que sempre hem presumit d’estalviar, malbaratem milions cada dia i perdem milions en subvencions que podríem obtenir. En un país que sempre hem presumit de moderns i nets, som dels que més embrutem l’atmosfera.

A Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat destina un milió d'euros aquest 2007 a la posada en marxa, a partir de l'1 de febrer, de l'Oficina del Canvi Climàtic creada el 19 de desembre.

El milió d'euros es destinarà a estudis per a l'avaluació, la modelització i l'anàlisi de les causes i els efectes del canvi climàtic a Catalunya, així com a donar suport econòmic i tècnic a projectes que promoguin accions de lluita contra el canvi climàtic i difusió a les escoles, universitats i altres centres de recerca.

Només des de la conscienciació podrem avançar. Per això les organitzacions ecologistes insisteixen que cal canviar els nostres hàbits de vida. Per això l’Aliança pel Planeta que agrupa les principals associacions ecologistes franceses, ha demanat que els ciutadans apaguin els llums entre las 19:55 y las 20:00 l’1 de febrer.

Al nostre país ha corregut aquesta iniciativa a través de la xarxa. Jo també penso sumar-m’hi. Vostè, lector o lectora, també podria fer-ho. L’estalvi que suposarà si tots ho fem ens demostrarà que podem encara salvar el planeta per a les generacions futures, però que ja ara podem viure de forma més sana, més barata i amb menys conflictes.

article publicat al Diari de Tarragna l'1 de febrer