Carles Riba, cinquanta anys de la seva mort

13 Octubre, 2009 12:43
Publicat per aladern, general

Considerat, ja des de la seva joventut, com un autor obscur, hermètic, cerebral i intel·lectualista -adjectius d'inequívoc deix despectiu-, aquest prejudici ha determinat la recepció de gairebé tota la seva obra i ha fet que sovint, com deia Goethe, no se l'arribés a veure «en la seva veritable llum», a més de condemnar-lo a una ineluctable manca de popularitat.

Riu la més folla flor
de l'absoluta riba,
la lluna, pensativa
només si penso jo.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

doncs a mi m'agrada...
cada nova lectura d'aquest mateix poema em deixa un gust diferent...

una abraçada,

Publicat per marina 19 Oct 2009, 22:39

Compendi de l'infinit. Com els teus haikus, marina.
Petons!

Publicat per ramon 20 Oct 2009, 19:01

Afegeix un comentari
















Animal amb trompa: