PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


BARRUERA - L'església romànica de Barruera reobre les portes després de la restauració

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:00

Iglesia - BARRUERA - Lérida - Cataluña

FOTO.- http://www.pueblos-espana.org/cataluna/lerida/barruera/Iglesia/

EL PUNT. Lleida

L'església romànica del segle XIII de Barruera va reobrir ahir les portes després de mig any de treballs de restauració, que han costat 66.000 euros i permeten als visitants accedir de nou al campanar.

L'església de Sant Feliu de Barruera és un temple de nau única amb dos absis semicirculars decorats exteriorment amb arcs i bandes llombardes típiques del Pirineu de Lleida. La torre del campanar rehabilitada està adossada al mur sud i inclou dos pisos romànics i dos més de reformats al segle XVI. L'edifici permet observar la transició del romànic al gòtic al porxo, les capelles i la portada i va ser declarat bé d'interès cultural el 1991.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2497861


ALCANAR - Excaven el jaciment més ben conservat de l'edat del ferro

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:11


per a.caralt | acaralt@diaridetarragona.com

El jaciment del segle VII a.C. es localitza sobre un petit turó dels estreps de la serra del Montsià entre Alcanar i les Cases. La seva antiguitat correspon a la primera edat del ferro, un període anterior a la cultura ibèrica. Es va començar a excavar l'any 1997, i a partir de 2000 les campanyes es van intensificar gràcies a l'ajut, entre altres, de l'Ajuntament d'Alcanar.

Fins ara s'ha descobert una tercera part de la residència emmurallada en un estat de conservació extraordinari, segons explica el codirector dels treballs, David Garcia. L'excavació ha tret a la llum l'existència d'una muralla perimetral de dos metres d'amplada, una torre de defensa adossada a la muralla, i quatre habitacions de 25 m 2 de superfície cadascuna d'elles adossades a la part interna de la muralla, «i que eren utilitzades com a magatzem, quadres i zona de processament de productes agrícoles del recinte». Els murs laterals de les habitacions, anteriorment completament coberts de terra, assoleixen els 2,5 metres d'alçada. «Originalment, les habitacions tenien dos pisos i quatre mesos d'alçada», apunta l'arqueòleg.

Descoberta aquesta zona, el GRAP ha iniciat enguany l'excavació a la part central i meridional del recinte, també coberta de terra: «Hem de descobrir els espais domèstics de la vivenda, en un estat de conservació similar».

Aquesta tasca es pot allargar els propers 10 anys. Garcia no creu que es pugui accelerar el ritme d'excavació tenint en compte la immensa quantitat de restes de l'època que, barrejades amb la terra, s'estan descobrint. Fins ara, un total de 25.000 fragments de ceràmica local i de procedència fenícia. Amb el material, el experts han pogut recompondre fins a 300 envasos, alguns d'ells utilitzats per a transportar vi.

També els ha permès, a la vegada, identificar restes carbonitzades dels aliments emmagatzemats a la residència, blat, ordi, civada o llenties, i restes del cultiu de la vinya. «No sabem si és vinya treballada per l'home o silvestre», apunta. Si fos domesticada, es posaria en dubte la creença que els indígenes no sabien elaborar vi.

 

http://www.diaridetarragona.com/

BEGUR - El govern delimita l'entorn de protecció de la torre de la casa Pella i Forgas

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:57
Pulsa aquí para ver la imagen a tamaño completo
FOTO.-http://jordidalmau.album.ijijiji.com/displayimage.php?album=lastup&cat=0&pos=3

DANI CHICANO. Begur
El govern de la Generalitat ha delimitat un entorn de protecció de la torre de defensa adossada a la casa Pella i Forgas de Begur, que el 1944 va ser declarada monument històricoartístic. El novembre de l'any passat es va incoar l'expedient per delimitar l'entorn de protecció i a mitjan aquest mes s'han complert els tràmits preceptius i, per tant, queda delimitat. En l'acord del govern també s'hi inclou el subsòl del monument. Els criteris per definir aquest entorn són controlar les perspectives de la torre des dels espais públics que l'envolten i controlar l'afectació de possibles actuacions en edificis adjacents i confrontants.
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2496977


EMPURIES - Troben fragments d'àmfora àtica a Empúries en el curs d'arqueologia

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:46


Les excavacions han permès arribar a les fases fundacionals del jaciment

DANI CHICANO. Empúries
La localització de fragments d'una àmfora àtica –provinent d'Atenes– datada en el segle VI aC ha estat un dels aspectes destacats de les excavacions que s'han fet aquest estiu al jaciment d'Empúries, en el marc del 61è Curs d'Arqueologia del MAC. Les excavacions també han permès arribar a les fases fundacionals del jaciment.
 
 
A l'esquerra, un fragment d'àmfora àtica amb una figura de senglar. A la dreta, una vista de l'excavació. Foto: LLUÍS SERRAT

El curs l'han seguit gairebé una trentena d'arqueòlegs de l'Estat, França, Itàlia i el País Basc, la majoria especialitzats en arqueologia clàssica, que durant 21 dies han participat en les excavacions i en els seminaris i conferències organitzats. El tema del curs d'aquest any era Els contextos ceràmics d'època hel·lenística a la Mediterrània occidental (segles III-II aC).

La troballa més significativa de les excavacions ha estat els fragments d'una àmfora àtica amb figures negres que devia fer més de 50 cm d'alçada i que els arqueòlegs daten del segle VI aC. És molt possible que l'àmfora fos transportada des d'Atenes i es pot identificar que prové de l'entorn o del taller del pintor atenenc Exèquies. Els fragments tenen pintures interessants i són prou grossos perquè s'hi pugui identificar diverses figures que hi ha dibuixades. També s'han trobat altres peces de ceràmica de figures roges o de color invertit del segle V aC, peces metàl·liques i monedes.

D'altra banda, les excavacions han permès rebaixar els nivells excavats l'any passat a la zona de l'estoa –construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes– del sector de la neàpolis de la ciutat grega d'Emporion, i documentar el procés constructiu de l'edifici, del segle II aC. Com que aquesta zona fa pendent cap a la platja, s'han pogut excavar fases constructives anteriors, fins arribar en algun punt a les fases fundacionals, és a dir, a la ciutat grega original del segle VI aC. Això ha estat possible perquè, seguint els sistemes constructius de l'època, no es feien fonaments de tota la planta de l'edifici, sinó que només s'obrien rases allà on havien d'anar els murs, amb la qual cosa, en comptes d'excavar per fer els fonaments, el que es feia era arrasar el terreny i anivellar-lo, de manera que hi havia estructures que quedaven soterrades i que són les que ara permeten estudiar els sistemes constructius de l'època. Concretament, les restes trobades pertanyen a l'entramat urbà anterior a l'ampliació de l'àgora i a la construcció de l'estoa.


 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2496978



El Col·legi d'Arquitectes catalogarà el fons de Fort de Ribot sobre el romànic

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:30
El Col·legi d'Arquitectes catalogarà el fons de Fort de Ribot sobre el romànic

El conveni signat amb la família regula la cessió temporal de centenars d'imatges de monuments

XAVIER CASTILLÓN ACN. Figueres
L'Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (AHCOAC-G) catalogarà els centenars d'imatges dels monuments romànics de l'Alt Empordà i altres punts de les comarques gironines que va realitzar Joaquim Fort de Ribot (Figueres, 1924-2005). Ahir al migdia va tenir lloc, a la sala d'actes de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, la signatura del conveni amb la família Fort per a la cessió temporal de les imatges d'aquest important fons a l'arxiu, que gràcies a aquesta tasca de catalogació permetrà la difusió i l'estudi de l'obra gràfica de Joaquim Fort sobre el romànic.




+ Fotografies fetes per Joaquim Fort de Ribot a Ripoll (esquerra), Castelló d'Empúries (a dalt) i Sant Pere de Rodes.

Joaquim Fort de Ribot va ser un propietari rural molt implicat en la vida cultural empordanesa de les últimes dècades. Gràcies a la seva condició d'hereu va poder dedicar-se a diverses activitats artístiques com ara la fotografia, les arts plàstiques i la música. Pel que fa a la fotografia, Fort ha deixat llegat documental sobre l'estudi del romànic i els seus orígens, sobretot a l'Alt Empordà, i sobre aquest tema va fer diverses aportacions, com a col·laborador en alguns dels llibres d'Alexandre Deulofeu –que l'esmenta com a col·laborador indiscutible en els seus llibres de memòries– i també com a conferenciant arreu del país. Fort va ser un fotògraf molt preocupat pels vessants tècnics d'aquesta disciplina i va reunir una gran col·lecció d'aparells fotogràfics. A més de la seva passió per plasmar els capitells, relleus i monuments romànics, també va retratar, entre altres personatges de la seva època, l'artista Salvador Dalí, i es va relacionar amb el fotògraf Melitó Casals, Meli. Dins l'àmbit de les arts plàstiques, va ser alumne del prestigiós aquarel·lista Ramon Reig. I amb Gonçal Comellas va compartir molts moments d'estudi i interpretació del violí.

El conveni de col·laboració que ha signat la família Fort i la Demarcació de Girona del COAC permetrà la catalogació a càrrec de l'AHCOAC-G dels centenars d'instantànies, en blanc i negre i de gran qualitat, que Joaquim Fort de Ribot va realitzar sobre l'art romànic, especialment a l'Alt Empordà, durant els anys seixanta i setanta.

Quan es va posar en marxa el projecte de l'actual Museu de l'Empordà, Fort també va col·laborar en la catalogació d'algunes obres, juntament amb Josep Maria Joan i Rosa i Evarist Vallès.

 



PROCÉS DE DIGITALITZACIÓ


A la signatura del conveni, hi van assistir, ahir a Figueres, el president de la Demarcació de Girona del COAC, Josep Riera; el delegat de la Delegació de l'Alt Empordà del COAC, Jaume Torrent, i la vídua i el fill de l'artista, Joana Bramon i Josep Fort, també arquitecte, en representació de la família. Segons aquest conveni, l'arxiu del COAC portarà a terme la digitalització de les imatges, mentre que els originals continuaran sent propietat de la família Fort.

Josep Riera va destacar la importància d'aquest conveni, ja que les fotografies que conté l'arxiu del COAC «són una eina propera a l'arquitectura» i procedeixen en part de donacions tan rellevants com aquesta o la que va fer prèviament la família Masó. Jaume Torrent va afegir que les imatges de Fort tenen un gran valor, «ja sigui per la seva alta qualitat fotogràfica com per la informació que contenen, ja que moltes mostren detalls del monument que no existeixen actualment per les rehabilitacions posteriors».
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2496963

BADALONA - El Museu d'Arqueologia de Catalunya devuelve al de Badalona 614 objetos expoliados tras la Guerra Civil

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:47
ARCELONA, 25 Jul. (EUROPA PRESS) -

   El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) ha devuelto hoy al Museo de Badalona 614 objetos arqueológicos que fueron expoliados en 1940, poco después del fin de la Guerra Civil, a la Agrupación Excursionista de Badalona.

   Los hechos se remontan a 1939, el mismo día en que las tropas franquistas ocuparon Barcelona, el profesor Martín Almagro ocupó personalmente el MAC y fue nombrado director de la institución.

   En febrero de 1940, la Agrupación Excursionista de Badalona, que custodiaba valiosas colecciones de material arqueológico, fue denunciada por exponer textos en catalán. Tres días después se clausuró la entidad y en marzo un grupo de incontrolados asaltó la sede, hecho que Almagro aprovechó para el traslado cautelar de las piezas al MAC.

   Las direcciones del MAC y del Museo de Badalona --que es una sección del MAC-- llegaron a un acuerdo en octubre de 2006 para el retorno del material confiscado, que fue aprobado por la Dirección General de Patrimonio Cultural y la Junta de Museos.

   El acuerdo preveía el retorno de las 614 piezas a Badalona y que otras diez queden en depósito en el MAC. Asimismo, una de las piezas, un 'oscillum' --un péndulo decorativo que se colgaba entre las columnas de los jardines-- de mármol de época romana se mantendrá en régimen de alternancia bianual.

   El material ha sido devuelto en un acto presidido por el conseller de Cultura y Medios de Comunicación, Joan Manuel Tresserras, y al que asistieron la alcaldesa de Badalona, Maite Arqué, y el director general de Patrimonio Cultural, Josep Maria Carreté.
 
http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20070725200537&ch=71

BESALU - Descobreixen un carreró medieval a prop de la sinagoga de Besalú

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:19

La baixada de la Porta dels Jueus. Foto: R.E.


R. ESTÉBAN. Besalú

Els treballs de la segona fase de la recuperació de la sinagoga de Besalú i el seu entorn han permès descobrir la baixada de la Porta dels Jueus, que estava amagada a sota del pas estret que comunica el carrer del Pont Vell i l'àrea de la sinagoga. L'aspecte original del carreró estava –probablement des del segle XVII– cobert per terra, i en destapar aquesta superfície ha aparegut un vial de lloses de pedra, que els especialistes han identificat com aquell carrer del segle XIII o XIV ja documentat, però perdut des de fa segles. El vial, que circula paral·lel a la baixada del Micvé, fa uns quinze metres de llargada i aproximadament 1,5 metres d'amplada.

Com que entre el carrer del Pont Vell i la zona de la sinagoga hi ha un fort desnivell, els constructors van fer el carreró amb graons, que han arribat als nostres dies força ben conservats. Almenys aquesta és l'opinió de l'arqueòleg Jordi Sagrera, coordinador de les excavacions que s'han realitzat en aquesta àrea des del 2002.

Fent honor al nom de la baixada de la Porta dels Jueus, el vial es dirigeix, recte, cap a la porta de la muralla que donava accés directe al call. Pròximament el condicionaran perquè quedi integrat en l'entorn.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2491494



ROSES - Acaba la restauració de l'antiga factoria de salaó de la Ciutadella de Roses

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:15
 
 

   A dalt, les restes actuals. A baix, un muntatge de com devia ser el

funcionament de la factoria de salaó.

L.P.. Roses

Els treballs de restauració i conservació de les restes arqueològiques de l'antiga factoria de salaó romana de la Ciutadella de Roses, que van començar al juny, s'han acabat. L'espai que ha estat objecte de restauració correspon a una part de la vil·la romana on hi ha identificada una factoria de salaons que es va construir aprofitant les instal·lacions d'unes termes. Es tracta d'un edifici industrial datat entre els segles IV i VI dC, exponent de l'activitat comercial d'un nucli d'ocupació tardoromana. De l'edifici, en destaca una habitació de planta quadrada amb cinc dipòsits quadrangulars amb els respectius desguassos, on es realitzava el procés de conserva del peix.

 

La restauració tenia com a objectiu aturar el deteriorament progressiu de què era objecte aquest espai, a causa de l'acumulació d'aigua de pluja i l'aparició d'espècies vegetals que el malmetien. Els treballs han consistit en una primera neteja, seguida de la consolidació dels morters, revestiments i estructures. Com a mesura preventiva i de conservació, les diferents habitacions s'han protegit amb material geotèxtil.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2490328

La Generalitat doblarà el 2008 els ajuts a la recerca

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:12





El Departament de Cultura preveu doblar l'any 2008 els ajuts destinats a projectes d'investigació en arqueologia i paleontologia que es desenvolupen al territori. L'Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural preveu que aquest estiu es tanqui una etapa, per endegar l'any vinent una nova fórmula de subvencions bianuals, amb l'objectiu de donar més seguretat a l'investigador i, per tant, més eficàcia a la recerca. Actualment es dediquen uns 200.000 euros a aquests ajuts. En alguns casos, la Generalitat assumeix «fins al 40% dels costos en algunes excavacions», tot i que les fonts de finançament són diverses, segons comenta Araceli Martín, cap de la Secció d'Actuacions del Patrimoni Cultural Immoble.

L'Àrea de Coneixement i Recerca (nom actual del Servei d'Arqueologia de la Generalitat) ha gestionat des de principi d'any 108 sol·licituds d'intervencions, la majoria de les quals es desenvoluparan durant l'estiu, que és quan el ritme universitari permet dedicar més temps a les excavacions. Tot i que encara no s'ha tancat el curs i es preveu que la xifra augmentarà, Cultura constata un retrocés progressiu del nombre de projectes, que en els últims tres anys van ser 183, 143 i 136, respectivament.

 


INVESTIGADORS A L'ESTRANGER

La finalització d'estudis que després no han tingut relleu i l'important nombre d'investigadors catalans que marxen a l'estranger són dos dels motius que expliquen aquesta davallada constant dels últims exercicis, segons Martín. Hi ha altres motius que ho expliquen: no es fan tantes tesis, i els arqueòlegs tenen més empreses especialitzades per treballar. En general, doncs, hi ha menys personal dedicat a la recerca.

Es calcula que a Catalunya el 2007 es registraran unes 2.000 actuacions arqueològiques, de les quals la immensa majoria són actuacions preventives i, per tant, programades. En un segon nivell hi ha el centenar i escaig de projectes de recerca, i una part mínima (una vintena l'any passat) són les urgències, és a dir, troballes per sorpresa, no previstes. El còmput global indica que la recerca s'ha mantingut estancada en els últims anys, mentre que l'arqueologia preventiva ha fet un salt espectacular.

Els diferents programes de treball provenen sobretot de projectes de recerca promoguts per Universitats, però també n'hi ha del Museu d'Arqueologia de Catalunya, de l'Institut Català de Paleontologia, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i d'altres museus locals i comarcals. Entre les intervencions de l'estiu hi ha els treballs als jaciments paleontològics de Coll de Nargó (Alt Urgell), Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) i Fígols (Berguedà); els conjunts megalítics de Ca l'Arenes (Dosrius, Maresme) i Dolmen de Pardells (Darnius, Alt Empordà); les fortificacions ibèriques del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà) i Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès); la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró); els assentaments medievals de Santa Creu de Roses (Port de la Selva, Alt Empordà), i el castell de Montsoriu (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu, la Selva); i els jaciments que comprenen diversos períodes, com ara el poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Gironès).

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2490124



SANT JULIA DE RAMIS - El Castellum de Sant Julià de Ramis ja està llest per a les visites

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:39

FOTO.-http://www.lesfortalesescatalanes.info/index.php?id=fort_sant_julia
 

S'hi han invertit 135.000 euros per adequar les restes arqueològiques

LAURA PORTAL.
Sant Julià de Ramis
El Castellum Fractum de Sant Julià de Ramis ja està llest per a les visites. Després d'uns mesos d'obres d'adequació de l'entorn del poblat ibèric i romà de la muntanya dels Sants Metges, ahir al vespre, es van inaugurar oficialment les instal·lacions que permetran veure i conèixer adequadament el jaciment. La inversió ha estat de 135.000 euros, dels quals la Diputació n'hi ha aportat 20.000, i la Generalitat, 36.000. La resta ha anat a càrrec del consistori de Sant Julià.

El Castellum de Sant Julià s'ha convertit en un lloc de visita obligada per a tot aquell que vulgui conèixer els orígens de Girona i el seu entorn. Perquè, tot i que ara la ciutat és capital, els primers pobladors s'haurien instal·lat abans a Sant Julià i haguessin anat avançant per Sarrià fins arribar a l'antiga Gerunda. Però no només un interès historiogràfic hauria de fer moure el visitant a pujar dalt els Sants Metges, sinó també la magnífica vista que permet la talaia que ja els ibers van construir com a element defensiu. La situació estratègica d'aquest turó permet una visió perfecta del Gironès, les Gavarres, el Pla de l'Estany, la Selva... L'objectiu d'adequació, però, ha estat eminentment pedagògic, explicava ahir l'alcalde de Sant Julià, Narcís Casassa. Es vol aconseguir que el Castellum sigui una sortida habitual dels escolars gironins per entendre millor els seus orígens. Amb la mateixa intenció, ahir i abans-d'ahir es van fer les visites teatralitzades a càrrec d'Infinit Teatre, que es repetiran divendres i dissabte que ve.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2489585


GAROS - Descubren una necrópolis única por su antigüedad en Naut Aran

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:55
FOTO.- http://www.turismefacil.org/ruta_aran_boi/comuns_aranboi/sant_julian_garos.html


El núcleo de Garòs, en el municipio de Naut Aran, alberga una necrópolis única en todo el territorio español por la época a la que corresponde, el paleocristiano. Las primeras investigaciones realizadas en los restos de cerámica hallados en el yacimiento revelan que fechan de los siglos IV y V de nuestra era, con lo que, si el análisis de los huesos de las tumbas lo confirman, se trataría de la única muestra de restos arqueológicos de esta época en todo el Estado.

El conselhèr de patrimonio del Conselh Generau d’Aran, Jose Antonio Bruna, explicó ayer que los restos fueron descubiertos hace 14 años pero hasta ahora no se había realizado ningún tipo de intervención en el entorno, sólo un arqueólogo lo había visitado para recoger cerámica y apuntar las primeras hipótesis sobre las fechas. Sin embargo, esta semana el Conselh ha iniciado la recuperación de esta muestra única con la limpieza del entorno para visibilizar al menos una de las tumbas.
La divulgación completa y la investigación del yacimiento se realizará el año que viene, ya que no está incluida en el presupuesto para este año. Sin embargo, en las rutas culturales de este verano ya se hará referencia al mismo y se podrá visitar. La intención es, por ahora, señalizar la existencia de la necrópolis dentro del pueblo, ya que está a las afueras, y aprovechar el buen camino de acceso para que se empiece a visitar.
A partir del año que viene se invertirá en una campaña arqueológica para obtener más información sobre el yacimiento, y en la divulgación del mismo.
Las tumbas de la necrópolis se hallan estructuradas en tres niveles de profundidad y por ahora sólo se ha descubierto y limpiado la parte que da al camino y que corresponde a terrenos comunales. Así, se desconoce el número total de tumbas que se pueden descubrir cuando se excaven los terrenos privados.
Calvario y mirador
El año que viene se invertirá también en la recuperación de todas las cruces que componen el Calvario que va desde la iglesia de Garòs hasta la necrópolis, ya que ahora sólo tres son visibles en la pared del cementerio y el resto están arrancadas u ocultas tras la vegetación. A parte, se habilitará un mirador junto a la necrópolis.

 

 http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=

73717&seccio=cultura&fecha=2007-07-19&sortida=03:00:00

 

 



L'Arxiu de la Corona d'Aragó continua buit mig any després d'una reforma milionària

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:01

Punt i a part.
 
El Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó encara no s'ha reunit per dividir el fons

El reformat Palau del Lloctinent funciona a mitges, i té pendent el trasllat de documentació i l'obertura d'alguns serveis

RAÜL MAIGÍ. Barcelona
Ha passat mig any des que l'exministra Calvo va inaugurar la reforma del Palau del Lloctinent, seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. La presentació oficial, al gener, del nou patronat de l'ens, integrat per les comunitats autònomes implicades, no ha tingut encara fruits. Les noves sales i els dipòsits (buits) esperen que es desencalli la polèmica que des de fa anys arrossega aquest arxiu, és a dir, la separació dels fons propis de Catalunya dels que són comuns de tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Fonts de la Generalitat mantenen que el patronat, que encara s'ha de reunir, no serà executiu fins que no es produeixi la separació dels documents, i es resolguin també els recursos d'inconstitucionalitat pendents sobre l'Estatut.


+ A dalt, una de les sales de dipòsits, buida, esperant encara el trasllat de documentació; a baix, una de les façanes del palau, entre la catedral i la plaça del Rei. Foto: ANDREU PUIG

El 20 de gener passat es formalitzava el nou patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), un acte merament protocol·lari en què l'aleshores ministra de Cultura, Carmen Calvo, es fotografiava amb els presidents de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Illes Balears coincidint amb la inauguració de la seu reformada del Palau del Lloctinent. El ministeri va invertir més de 7,5 milions d'euros en la restauració i modernització d'aquest edifici històric, situat al cor del barri gòtic, al costat de la catedral de Barcelona.

Ha passat mig any i els flamants espais d'aquest palau del segle XVI continuen, en bona part, per estrenar. Grans sales de dipòsit per emmagatzemar documents continuen buides, i una sala de lectura que hauria d'estar disponible per als investigadors encara fa olor de nou. Tot just s'ha fet algun seminari al nou auditori, mentre que la sala del patronat s'ha d'estrenar. Tan sols el pati i l'escala d'honor on hi ha la porta de Sant Jordi de Josep M. Subirachs són obertes al públic, que pot visitar també l'espai d'exposicions. L'Arxiu de la Corona d'Aragó manté el seu funcionament ordinari amb normalitat a la seu del carrer Almogàvers, tot i que resta pendent el trasllat al Palau del Lloctinent de part de documentació i dels serveis administratius, tot i que ja hi ha personal fix treballant-hi.

El conflicte polític, però, persisteix en tant que hi ha recursos d'inconstitucionalitat pendents contra l'Estatut català interposats pels governs autonòmics socis de l'ACA. Des del Ministeri de Cultura es manté silenci –tot i els requeriments d'aquest diari–, i més ara que el departament està remogut pel canvi de titular. Des de la Generalitat, per contra, tenen clar que el Patronat de l'ACA no serà executiu fins que no s'acompleixi el que diu l'Estatut, és a dir, que els fons propis de Catalunya se separin i s'incorporin al sistema d'arxius de la Generalitat, un compromís que l'exministra Calvo va adquirir l'estiu passat amb el també exconseller de Cultura català Ferran Mascarell, i amb el vistiplau dels responsables de cultura del País Valencià, Aragó i les Balears. Fonts del Departament de Cultura indiquen que els tècnics treballen en la identificació dels documents propis i dels que són compartits amb l'antiga Corona d'Aragó. Un cop s'hagi pactat quins són propis i quins compartits amb les altres comunitats, el patronat tindrà via lliure per treballar.

 



L'ARXIU REIAL, L'ORIGEN


En sintonia amb el govern català es manifesta Joan Antoni Jiménez, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. «Les negociacions estan molt verdes, i amb tres recursos d'inconstitucionalitat sembla difícil arribar a un acord, tenint en compte que les diferents comunitats autònomes tenen interessos contraposats», afirma. L'entitat sosté que el nucli originari i fonamental de l'ACA és constituït per l'Arxiu Reial de Barcelona, i que la denominació d'Arxiu de la Corona d'Aragó s'aplica a partir del segle XVIII i de forma «artificiosa». A més, els altres territoris sí que tenen els seus arxius reials. Fins a finals del segle XX, l'ACA va ingressar de manera constant fons diversos de Catalunya, havent d'exercir unes funcions «desproporcionades» amb els seus mitjans i naturalesa, segons opinen els arxivers. Des d'aquest punt de vista, doncs, l'Estatut no vol trencar res ni apropiar-se d'uns documents «que pertanyen a Espanya», com en el seu dia va alertar el president balear, Jaume Matas. Al contrari, es tracta de mantenir a l'ACA el patrimoni comú i transferir a la Generalitat els documents que afectin exclusivament Catalunya. L'associació d'arxivers considera que l'ACA ha de ser un arxiu tancat, reial, medieval i modern, que ha de contenir bàsicament el fons originari de l'Arxiu Reial de Barcelona, el fons del Consell d'Aragó, el fons del Mestre Racional, el de la Batllia General de Catalunya, el de la Intendència General de Catalunya, el de la Reial Audiència de Catalunya i el de la Governació General de Catalunya.

Per la seva part, el director de l'ACA, Carlos López, subratlla la important reforma que s'ha realitzat al Palau del Lloctinent, que situa l'edifici en una «molt bona posició de futur a llarg termini». López defensa que l'edifici ja és obert i s'hi fan coses, diu que esperen que el ministeri (òrgan del qual depèn l'ACA) els digui quan i com s'han de fer els trasllats, i confia que el palau cobrarà vida una altra vegada a mesura que es desenvolupi el nou projecte. «El patronat pot ser un bon punt de trobada. Deixem que el patronat treballi i sigui un lloc de convivència i no de baralles, perquè ens posem tots d'acord», sosté López.

 



SET SEGLES D'ANTIGUITAT


L'Arxiu de la Corona d'Aragó va néixer el 1318 com a Arxiu Reial de Jaume II. És una de les institucions arxivístiques més antigues d'Europa. El Palau del Lloctinent, del segle XVI, es va crear com a ampliació de l'antic Palau Reial inspirat en la tradició gòtica catalana, però introduint-hi tendències renaixentistes. Ha estat la seu de l'ACA des de 1838. Als segles XIX i XX s'hi van fer remodelacions diverses fins a la restauració actual, que s'ha dut a terme els últims tres anys. El palau va fer les funcions d'arxiu fins al 1993, quan es va inaugurar la nova seu al carrer dels Almogàvers. Allà hi ha tota la documentació i s'hi fan les funcions arxivístiques, mentre que l'edifici del Lloctinent es destina a la docència i la investigació especialitzada, a banda de lluir com a edifici històric de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2483161


Alòs de Balaguer - Hallan en la Cova del Parco una aguja de coser de hueso datada en unos 15.000 años

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:13
FOTO.- http://www.ccnoguera.cat/alosbalaguer/index.php?option=com_content&task=view&id=66&Itemid=104 

 

Lleida - Andrés Rodríguez  2007-07-17


Los trabajos que se están realizando este verano en la Cova del Parco, en el término de Alòs de Balaguer, han permitido recuperar un valioso utensilio de trabajo hecho con hueso: una aguja de coser. “La pieza es idéntica a la que se utiliza ahora, sólo se ha modificado el material”, señala el profesor del Àrea de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, Xavier Mangado.

La aguja de coser está datada en unos 15.000 años, una época que corresponde al Peleolítico superior. “Las técnicas de la actualidad permiten este tipo de hallazgos en un yacimiento que es el único de Catalunya en el que se está trabajando correspondiente a finales del Paleolítico”, comenta Mangado.
Hasta la fecha se han encontrado ocho agujas de similares características: “Hemos detectado ocho agujas, algunas rotas y otras en proceso de fabricación. De estas ocho, dos las hemos recuperado enteras”, añade con satisfacción del profesor. Este hecho, convierte la Cova del Parco en único en hallazgos de este tipo de objetos en el nordeste peninsular.
Los arqueólogos sostienen que los restos de herramientas y utensilios que se han encontrado en la Cova del Parco corresponden a un grupo de cazadores que, de manera estacional, se instalaban allí para cazar, especialmente cabras.
Pese a todo, hasta la fecha no se han encontrado restos humanos, pese a que son ya 21 las campañas de excavaciones que se han llevado a cabo en el lugar. “Las campañas comenzaron en 1987, si bien ya hubo otras anteriores a las nuestras, que se hicieron de forma esporádica”, puntualiza Mangado.
Las excavaciones están dirigidas por el Àrea de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, si bien cuenta con el apoyo de la Generalitat, el Ministerio de Cultura y el Institut d’Estudis Ilerdencs, entre otras instituciones. El equipo está integrado por 15 personas, entre profesores y estudiantes, algunos de ellos extranjeros procedentes de Lisboa o Toulouse.
 

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=73659&seccio=cultura&fecha=

2007-07-17&sortida=03:00:00



MONTBLANC - L'esprint final de la muralla

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:52
Imatge:MontblancForadot.jpg

FOTO.- http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:MontblancForadot.jpg

 

 

L'esprint final de la muralla Montblanc és a punt de fer realitat un somni: la conclusió del procés de restauració de la fortificació medieval
Gemma Casalé | gcasale@diaridetarragona.com

La Subdirecció General de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura ha mostrat la seva total predisposició a ajudar l'Ajuntament de Montblanc a concloure el llarg procés de restauració de la fortificació medieval. Aquesta mateixa setmana, el titular d'aquesta subdirecció general, Álvaro Martínez, es reunia amb l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu; l'exalcalde de la vila, Josep Gomis, i el responsable tècnic del procés de recuperació de la fortificació, Maties Solé. Durant la trobada, Álvaro Martínez va manifestar que la voluntat del govern central és fixar en Montblanc el model a seguir en els processos de recuperació patrimonial per a localitats amb característiques similars.


De fet, Montblanc ja té bona part del camí fet. Falta poc més del vint-i-cinc per cent de la muralla pendent d'alliberar i restaurar. I les obres executades fins ara han rebut l'elogi de la Subdirecció General del Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura. Precisament els seus màxims responsables assenyalaven, aquesta setmana, que les obres impulsades segueixen una línia coherent i respectuosa amb el bé patrimonial que protegeix el centre històric de la Vila Ducal des del segle XIV. Al mateix temps també destacaven el ferm interès de l'Administració local a protegir aquesta part de la història arquitectònica de la població.

La reunió mantinguda aquesta setmana a la seu del Ministeri de Cultura va servir també per a establir els paràmetres clau que hauran de permetre, amb gairebé tota probabilitat, concloure el procés de recuperació de la fortificació medieval.

Tanmateix, si bé l'Administració central es compromet a col·laborar amb el cinquanta per cent de les despeses corresponents als projectes de recuperació, ara l'Ajuntament de Montblanc també haurà de buscar la col·laboració econòmica d'altres administracions, concretament de la Generalitat de Catalunya, per a completar un projecte que podria estar totalment acabat en un període màxim de deu anys.

Però, a més de garantir l'execució de noves inversions, des de la Subdirecció General del Patrimoni Històric també s'han compromés a col·laborar econòmicament en el procés de manteniment de les muralles, amb la ferma voluntat d'evitar que es produeixin danys en els trams de la fortificació que ja hagin estat objecte d'alguna intervenció de restauració.

Es preveu que, una vegada l'Administració autonòmica també hi hagi donat el seu vistiplau, totes les administracions implicades rubriquin un conveni que serà prorrogable fins que es pugui donar per acabada tota l'obra. Aquest tràmit es podria formalitzar durant els darrers mesos de l'any. L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, es mostrava satisfet de l'acord, un dels més importants en el llarg procés de la restauració.

El tram més complex

El nou impuls econòmic que pot rebre a partir d'ara el complex i llarg procés de restauració de la fortificació medieval de Montblanc arriba tot just quan es donarà inici a la materialització de les obres en el tram més complex. Correspon al pas de l'antiga carretera nacional 240 a Montblanc i encara s'hi troben alguns habitatges i comerços adossats a la fortificació.


És per això, doncs, que caldrà «primar les converses amb totes les parts afectades», segons apuntava l'alcalde, Josep Andreu, per a inciar la compra de tots els habitatges que estan adossats a la fortificació. Serà, en alguns casos, una tasca complexa, però indispensable per concloure l'alliberament total de la muralla.

També ara, en aquest tram del costat de l'antiga carretera, s'han iniciat els processos de recuperació de la fortificació, després que durant l'anterior legislatura s'hagués tancat el procés de compra i enderroc de les construccions annexes. Es tracta d'una intervenció que és finançada a través del capítol de l'u per cent cultural, que atorguen els ministeris de Cultura i Foment del govern central.

Seixanta anys

Tot just aquest anys s'escaurà el seixantè aniversari de la declaració del Conjunt Monumental i Artístic que recau sobre la muralla de Montblanc. Era l'any 1947 quan el govern de l'Estat apostava per dur a terme aquesta declaració, que donaria pas també a un incipient procés de restauració de la fortificació.


No va ser, però, fins vint anys després quan el Ministeri de Cultura, a través de la seva secció de Belles Arts, quan garantiria un nou impuls al procés de recuperació de la fortificació. Es dóna la coincidència que va ser gràcies al suport de Belles Arts -la mateixa institució que, de nou, ara s'involucrarà en el procés de recuperació de la muralla- que l'Ajuntament de Montblanc, amb el lideratge de Josep Gomis, iniciava un ambiciós projecte de recuperació.

Actualment un total de quaranta monuments españols han estat distingits per la Unesco amb la catalogació de Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d'una marca de qualitat, però també d'un compromís que assumeix el territori per continuar preservant aquell bé patrimonial en les millors condicions.

D'entre aquesta quarantena de béns en destaquen especialment la muralla d'Àvila, que junt amb el conjunt d'esglésies de l'exterior de la fortificació van ser catalogades l'any 1985, i també la muralla de Lugo, que des del 2000 compta amb aquesta catalogació per un conjunt que disposa de disset segles d'història.

Montblanc també anhela obtenir la distinció per part de la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat per al conjunt monumental medieval que preserva, d'entre el qual en destaca la muralla medieval. La conclusió del procés de restauració que ara és a punt de rubricar-se també podria esdevenir catalogada com a Patrimoni de la Humanitat.


Josep Gomis ha estat un dels alcaldes més emblemàtics del Montblanc del segle XX. Va fomentar l'arribada de Frape Behr a la capital de la Conca, impulsà un projecte per garantir el subminstrament d'aigua i, entre d'altres, també inicià la complexa tasca d'alliberar i restaurar la fortificació medieval. Aquest darrer fou un camí complex, difícil i que, inicialment, es va topar amb l'oposició ciutadana.

Gomis, acompanyat per Maties Solé, qui dirigiria el procés de recuperació de la muralla, va cercar la complicitat econòmica per dur a terme aquest complex procés amb el Ministeri de Cultura, concretament fou la Direcció General de Belles Arts l'ens que va finançar les primeres intervencions, focalitzades al Baluart de Santa Anna -un dels indrets de major bellesa del monument.

Aquesta setmana el mateix Josep Gomis, acompanyat per Maties Solé i l'actual alcalde, Josep Andreu, van protagonitzar una nova visita al Ministeri de Cultura, prèvia a la rúbrica de l'acord que haurà de permetre garantir la conclusió de les obres de restauració de la muralla. Gomis, d'aquesta manera, donava suport a la nova iniciativa impulsada per l'actual alcalde, Josep Andreu.

 

http://www.diaridetarragona.com/

ARBECA - Arqueólogos de toda la península se reúnen en els Vilars d’Arbeca

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:12

 

FOTO.- http://www.arbeca.org/coneixer/vilars.html 

 

Arbeca - Noemí Sedó i Curcó  2007-07-15


El municipio de Arbeca acogió ayer la Primera Trobada d’Associacions d’Amics del Patrimoni Arqueològic, que trató la temática de la función y el rol social arqueológico en el siglo XXI. El encuentro estuvo organizado por la Associació Amics de Vilars d’Arbeca y el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida; y estuvo presidido por el alcalde del municipio, Joan Simó; la presidenta de l’Associació Amics de Vilars d’Arbeca, Carme Giné, y el arqueólogo Emili Junyent.

Los participantes en este encuentro llegaron a Arbeca desde diferentes puntos de la península como el Instituto Alavés de Arqueología, la Asociación Cultural Celtibérica Tierraquemada de Madrid, la Asociación de Amigos de los Iberos, el Centro de estudios Celtibéricos de Segeda, los Amics del Museu de Menorca y la Societat Catalana d’Arqueologia, además de diferentes colaboradores.
Asimismo, el objetivo primordial es que las asociaciones invitadas puedan intercambiar experiencias y reflexionar sobre el papel de las asociaciones y entidades relacionadas con la divulgación y protección del patrimonio arqueológico.
En la actividad, que ayer se desarrolló a lo largo de la jornada, se realizó una presentación general de las diferentes experiencias y trayectorias, mediante conferencias breves, directas y amenas. La actividad estuvo pensada y orientada, a su vez, a un público académico y profesional y a un público interesado en el patrimonio desde la perspectiva de la curiosidad cultural.
En este sentido, la actividad tiene como objetivo la reflexión sobre el papel de las asociaciones en la protección y promoción del patrimonio arqueológico, en la divulgación del conocimiento histórico y, en general, la incentivación del interés por la historia del pasado. Además, desde esta actividad pretenden relacionar diferentes asociaciones y conocer las diferentes experiencias significativas en el marco del Estado español y poder facilitar así, la relación con proyectos parecidos y con una trayectoria acreditada.
La jornada arqueológica estuvo compuesta por diferentes ponencias sobre las zonas y los aspectos que tratan y estudian cada una de las entidades participantes, además de una mesa redonda donde se discutió sobre el rol social de las asociaciones de amigos del patrimonio histórico y arqueológico en el siglo XXI. Al finalizar el día, a las 19.30, horas los participantes visitaron en un completo recorrido la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca.

 

http://www.lamanyana.es/
«Anterior   1 2 3 ... 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType