PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Temen que l'ampliació de l'ajuntament en comporti l'enderroc, però l'alcalde es compromet a mantenir-lo

ÒSCAR MESEGUER. La Pobla de Mafumet
Una trentena de veïns de la Pobla de Mafumet s'han constituït en plataforma per «salvar» l'únic exponent del modernisme que es conserva a la localitat del Tarragonès: Cal Foix. L'Ajuntament vol ampliar la casa de la vila, contigua a Cal Foix, del qual n'hauria acordat la redacció d'un projecte d'enderroc. L'immoble no està catalogat com a protegit però llueix una façana d'estil modernista que la plataforma reclama preservar. L'alcalde, Joan Maria Sardà, constata que encara no hi ha cap projecte damunt de la taula i es mostra obert a conservar si més no la façana de l'edifici, com ja li ha demanat el Departament de Cultura.

La setmana passada es va acabar la campanya d'aquest estiu

DANI CHICANO. Sant Julià de Ramis
La campanya d'excavacions d'aquest estiu al castellum fractum de Sant Julià de Ramis ha permès definir espais i s'han començat a excavar a l'interior dels edificis de la banda de llevant del jaciment, segons els directors de les excavacions, els arqueòlegs Jordi Sagrera i Isabel Miquel, que ahir van donar per tancada la campanya.

L'Ajuntament de Valls ha obtingut l'autorització definitiva perquè el Pla de Millora Urbana del centre històric pugui començar a esdevenir una realitat sobre el terreny. L'autorització ha estat ben rebuda des de l'alcaldia vallenca.
per Gemma casalé | gcasale@diaridetarragona.com

Tot i això, l'alcaldessa, Dolors Batalla, ha preferit no fer declaracions, a l'espera de conèixer el contingut del document definitiu autoritzat des de la Comissió Territorial d'Urbanisme, un organisme que ja ha advertit sobre la necessitat de preservar l'edifici conegut popularment com ca la Mateueta, ja que el considera d'interès perquè és l'indret on es va gestar la fundació dels Mossos d'Esquadra.

Precisament en l'àmbit de la preservació del patrimoni del centre històric, l'Institut d'Estudis Vallencs també ha fet arribar a l'alcaldia vallenca tot un seguit de peticions perquè s'incloguin nous elements a protegir en el catàleg de patrimoni, un document que determina quins són aquells elements a preservar i també el seu grau d'empara. Entre d'altres, el document realitzat per l'Institut posa de manifest que caldria incorporar:

Refugis antiaeris . S' assenyala que cal vetllar per incorporar en el catàleg el refugi antiaeri de la plaça del Blat, que es conserva en molt bon estat, incloent-hi a la vegada can Segarra, ja que és una de les portes d'accés al refugui, així com les altres dues boques que es preserven. També es vol protegir un pas subterrani que hi ha al número 93 del carrer de Sant Antoni i que comunica amb la muralla del Castell, i que està en molt bon estat de conservació.

Immobles del XVIII i XIX . Plaça dels Alls, número 10, un dels pocs edificis de famílies benestants del XVIII que conserva la façana esgrafiada. També té la darrera capella del segle XVIII que es manté en el seu lloc original. Plaça del Pati, número 7, edifici bastit a finals del XIX, encara que la planta baixa i la seva façana han estat molt modificades. Carrer Forn Nou 11, edifici de la primera meitat del XVII, conserva la façana d'aquesta època. També, d'aquesta època, s'han localitzat immobles al número 40 del carrer del Carme o al número 1 del carrer dels Metges.

Edificis medievals . Carrer Carnisseria, número 2, immoble rehabilitat però amb aparença del XIX i estructures medievals a l'interior. També en aquest carrer s'aposta per preservar els números 11 i 13 perquè es tracta d'un immoble medieval i amb una façana amb esgrafiats.

També s'assenyala que caldria preservar el número 4 del carrer Tomàs Caylà, el número 1 del car- rer Artús, on es troba una sala gòtica, amb un mínim de dos arcs, i els números 4 i 6 de la costa del Puntarró, on hi ha dos immobles medievals, reformats ja al XVI, i on es preserven elements com per exemple arcs gòtics.

Al carrer de Santa Margarida, número 2, també es reclama preservar l'immoble, igual que l'edifici del número 2 del carrer dels Espardenyers, que conserva un arc gòtic.

Les peticions formulades des de la Comissió de Salvaguarda del Patrimoni Cultural de l'Institut d'Estudis Vallencs hauran de ser estudiades des de l'Administració municipal. És, de fet, l'Ajuntament qui tindrà la decisió, en última instància, per definir quin grau de preservació podran tenir aquests immobles, si, finalment, s'opta per incloure'ls en el catàleg municipal.

El único poblado ibérico reconstruido en el Estado. Un castillo medieval. Asentamientos romanos. Un refugio paleolítico. Sin embargo, la promoción del patrimonio de Calafell había tocado techo. Ahora se hará un estudio con las actuaciones que serían necesarias para poner en valor ese potencial histórico.
por josé M. baselga |

Redefinir un proyecto global de recuperación e investigación, pero también de promoción del patrimonio histórico de Calafell, será una de las principales actuaciones que esta temporada impulsará el organismo autónomo municipal (OAM) de Amics del Patrimoni, que vela por la protección y divulgación de esa riqueza.


Cada año el organismo centra los esfuerzos en una actuación, y según se ha podido saber ahora será la de redefinir todo el potencial de la localidad, las intervenciones a realizar y cómo ofrecerlo como una marca de atractivo turístico y cultural.

Este año se han incorporado al organismo, como miembros de reconocido prestigio en el mundo de protección del patrimonio, los catedráticos Joan Santacana y Xavier Hernández. Serán ellos los que elaborarán un informe de actuación que, de hecho, recupera el convenio que firmaron el Ayuntamiento y la Universidad de Barcelona (UB) para poner en valor todo el patrimonio histórico de la localidad.

El propio catedrático de historia de la UB, el arqueólogo Joan Santacana, que fue el impulsor de la excavación del poblado ibérico de la localidad, señaló que el trabajo estará acabado a finales de año.

¿Qué queremos ser?

«Primero se trata de definir hacia dónde queremos ir», pero también se aportarán las intervenciones que deberían hacerse en cada uno de los vestigios y yacimientos», y también cómo ofrecerlo como atractivo para un turismo cultural, según explicó Joan Santacana. La elaboración del estudio ya cuenta con la aceptación del Ayuntamiento, como se presentó en la reunión del organismo autónomo municipal.


«A pesar de toda la realidad histórica que tiene Calafell y de tener un poblado ibérico que se ha excavado con arqueología experimental, todavía no estamos en una red europea de patrimonio», señaló Santacana. «Se busca que Calafell esté en ese mapa europeo de asentamientos históricos y de tratamiento de los diferentes yacimientos».

Ello llevará a definir actuaciones, excavaciones y rehabilitaciones con un presupuesto que deberá ser aprobado por el Ayuntamiento y fijados en un calendario de actuaciones.

Entre ellas está desde mantener las excavaciones en los entornos del poblado ibérico hasta rehabilitar el entramado de calles del entorno del castillo medieval o las prospecciones en los asentamientos romanos y de la época paleolítica como el de la Balma de la Graiera con 20.000 años.

El poblado ibérico no es la única de las riquezas históricas de Calafell, pero posiblemente sí la más conocida. El inicio de su excavación tiene más de 30 años. Desde entonces se ha descubierto un asentamiento y se han recuperado calles y viviendas. Su reconstrucción se ha hecho mediante arqueología experimental. Todos los elementos se han levantado siguiendo las técnicas y materiales de la época. Cualquier elemento está documentado históricamente. Incluso se inició un intento de regresión genética en unas viñas para elaborar vino lo más parecido posible al de la época. Los restos encontrados en los silos han permitido conocer también la dieta de los pobladores y que la cerveza era una de las producciones más elaboradas. Se bebía caliente y con miel que se añadía como conservante, ya que el producto servía para comerciar con otros pueblos de más allá de los mares.

El teginat de l'església de Sant Miquel és una autèntica joia. Exhibeix l'iconografia del segle XIII que, any rere any, es rellueix amb nous treballs de restauració. Ara s'han redescobert una sirena i també un cavaller.
per GEMMA CASALÉ |

Fa cinc anys que alumnes de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya assumeixen la rehabilitació de petits trams del teginat de l'església de Sant Miquel, a Montblanc. El treball desenvolupat aquest estiu ha permès redescobrir una nova iconografia del segle XIII, en concret es tracta d'una sirena i també d'un cavaller, aquest darrer amb l'escut de la casa de Barcelona.

De fet, el teginat medieval de l'església de Sant Miquel és una autèntica joia, una peça única al país, ja que pertany a la baixa edat mitjana i es conserva en la seva totalitat, i s'hi poden observar motius geomètrics, pseudocal·ligràfics -que van ser molt utilitzats com a elements decoratius en l'art àrab-, fitomòrfics i de bestiari amb espècies d'animals reals o imaginàries, sense deixar de banda les figures humanes o els motius heràldics que representen a les famílies nobles relacionades amb Montblanc i la casa comtal de Barcelona.

Es tracta, doncs, d'un document artístic que aporta també llum a determinats capítols de la història de la Vila Ducal. Bona prova d'això és la publicació del llibre que recull part del treball investigador fet arran de la restauració i que han realitzat Joan Fuguet i Miquel Mirarambell amb fotografies de Gener Alcántara, que a la vegada també és el director de la restauració, amb l'edició de la vallenca Cossetània. Una vegada conclogui tot el procés de restauració del teginat serà ampliat amb les noves descobertes, segons explicava el plebà de Montblanc, mossèn Albert Palacín.

Un mirador

Però ara per ara un altre dels grans problemes per resoldre és el de la visió. Si bé més de la meitat del teginat ja s'ha recuperat, el visitant pràcticament no pot percebre el detall de les pintures que s'hi van fer, i és per aquest motiu que no es descarta la possibilitat de millorar-ne la il·luminació de l'interior, però també, a la vegada, instal·lar un «mirador perquè el visitant ho pugui percebre més de prop», deia Palacín.

Un equipo de seis personas del Museu d’Arqueología de Catalunya iniciaron ayer lunes una campaña de excavaciones en el yacimiento ibérico de la ciudad del Molí d’Espígol, en el municipio de Tornabous, considerada como la capital de los Ilergetas. Los primeros trabajos comenzaron con la limpieza de la zona donde se actuará durante las próximas semanas.

Es la primera actuación importante desde hace muchos años. Su duración será de tres semanas como prólogo al proyecto científico que se iniciará el próximo año que tendrá como objetivo “extraer más evidencias del funcionamiento y la estructura interna de la ciudad”, según el arqueólogo responsable, Jordi Principal.
El objetivo de esta primera campaña es el de poner al descubierto la muralla más interior de las tres que rodeaban la ciudad. “Se trata de la muralla que rodaba la acrópolis central que tenia la ciudad”. Existe una segunda muralla, con tramos al descubierto y una de más exterior de la que sólo quedan los cimientos. La ciudad ibérica del Molí d’ Espigol es el yacimiento detectado de la época Ibérica más importante de las comarcas de Ponent y de las llanuras orientales de Catalunya de entre los siglos V y III antes de Cristo. Según Principal “el Molí d’Espigol era la capital de la tribu ibérica de los Ilergetas”. La población al interior de la muralla contaba con una extensión de cerca de unos 10.000 metros cuadrados. Era un núcleo urbano muy bien estructurado a partir de unos ejes norte-sur, este-oeste. En el espacio suburbano, fuera muralla, se han encontrado un campo de silos enterrados para guardar el grano, la zona era una gran productora de cereales, así como un barrio artesanal en el que desarrollaban actividades metalúrgicas. El proyecto científico prevé, entre otros muchos aspectos, la dinamización del yacimiento con más días de abertura al público, disponer de unidades didácticas y talleres. También se completará la catalogación de todos los materiales encontrados.

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=74982&seccio=

Comarcas&fecha=2007-09-04&sortida=00:00:01