) |
ACN/DDEG, GIRONA
GEAS. Un grup especial de la Guàrdia Civil vetlla pel patrimoni martítim.
El
director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC),
Xavier Nieto, va explicar ahir que gairebé el 95% dels prop de 780
jaciments arqueològics subaquàtics que hi ha a Catalunya ha patit algun
tipus de destrucció o espoli en els últims 40 anys.
)
)
)
)
)
) |
) + Imatge de la mostra i ceràmica indígena de Sant Jaume. Foto: R.R
|
L'exposició que ahir es va inaugurar a la Casa O'Connor d'Alcanar està estructurada en tres grans àmbits: la primera edat del ferro, segles VII i VI abans de la nostra era (a. de la n. e.); l'ibèric ple, segles VI i V a. de la n. e.; i l'ibèric final, segle III a. de la n. e. La mostra pretén explicar a través de l'abundant material localitzat als diferents jaciments preibèrics i ibèrics de les Terres de l'Ebre l'evolució dels antics pobladors del territori des de la primera edat del ferro, de la qual es destaca l'arribada del torn i de les ceràmiques fenícies, així com el canvi en els rituals funeraris –es passa de la inhumació a la incineració– fins a la desaparició del món ibèric per l'arribada dels romans. Per fer-ho s'han instal·lat tres grans panells explicatius i diverses vitrines on s'exposen materials
)
)
|
La revolució industrial a la Gran Bretanya, encara que soni a un fet llunyà, va passar fa quatre dies en termes històrics: exactament a finals del segle XVIII. En el cas de Catalunya, la cosa és encara més recent. Cap a mitjan segle XIX, un grup d'empresaris va copiar el procés anglès i va iniciar la producció industrial de filats i teixits de cotó. Aquesta proximitat en el temps és el que ha permès a l'historiador de l'economia Francesc Cabana escriure La saga dels cotoners catalans. Un llibre que fa història però d'una manera que el fa especialment interessant: posant-hi noms i cognoms. No es tracta tant d'explicar com i per què es va fer la revolució industrial a Catalunya, sinó sobretot qui la va fer i en quines circumstàncies. Cabana coneix els descendents d'aquests empresaris, o coneixia els que ja són morts, i per tant disposa d'una font informativa de primer ordre.
(Segueix)La Direcció General del Patrimoni Cultural finançarà un pla de millora de la Cartoixa d'Escaladei, en espera de la redacció del futur pla director que ha de regir l'espai. L'actual projecte millorarà l'aspecte visual de l'indret i l'accessibilitat. D'altra banda, s'iniciaran excavacions arqueològiques per conèixer millor l'espai i refermar les actuacions de consolidació.
(Segueix)
) + D'esquerra a dreta, Albert Bou, Anna Maria Geli, Joan Manuel del Pozo i Gabriel Alcalde, ahir. Foto: D.C. |
Les dependències del rectorat de la Universitat de Girona van ser el marc ahir d'un acte històric: la constitució de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Fundació Privada (ICRPC), sota els auspicis del Departament d'Educació i Universitats de la Generalitat i la Universitat de Girona. L'ICRPC el dirigirà el doctor Gabriel Alcalde.
Els estatuts del nou ICRPC estableixen que la seu de la fundació queda fixada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, un aspecte que, d'alguna manera, reconeix la tasca encetada el 1998 amb la creació, en l'àmbit de la universitat gironina, de l'Institut del Patrimoni Cultural.
(Segueix))
| « | Desembre 2024 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dg | Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Powered by LifeType
