PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Roses inicia la recuperació de la muralla de la Ciutadella dinamitada a mitjans del segle XX

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:35
La intervenció també preveu la construcció d’una passera per a vianants situada a la part superior de la muralla

 

 

 

 

 

El nou any s’inicia a la Ciutadella amb la posada en marxa de les obres de restauració de la muralla est del recinte monumental, enderrocada a finals dels anys 50 quan es va dinamitar amb la intenció de construir-ne una urbanització de xalets que, sortosament, no va arribar a executar-se. El projecte té un pressupost de 604.000 euros i està subvencionat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Girona

El projecte s’executa en el sector corresponent a la muralla est del recinte, on encara hi ha tombats una sèrie de panys de la muralla original dinamitada. Les obres consistiran en la restauració i reconstrucció amb obra de fàbrica vista, seguint els mateixos criteris i materials emprats en la reconstrucció del Baluard de Sant Jaume i de la Muralla de Mar.

La intervenció també preveu la construcció d’una passera per a vianants situada a la part superior de la muralla, que connectarà amb el pas ja existent sobre la muralla de Mar i el baluard adjacents, i que permetrà fer el recorregut perimetral amb una alçada suficient per contemplar globalment les restes arqueològiques excavades a l’interior del recinte.

Aquesta actuació ha estat inclosa en el conveni subscrit entre el Departament de Cultura de la Generalitat de la Catalunya i la Diputació de Girona amb l’objectiu de recuperar i promocionar el patrimoni arquitectònic i museístic de les comarques gironines. A Roses, a més de les actuals obres a la muralla, s’han inclòs també els projectes d’adequació d’un laboratori arqueològic de suport a les campanyes d’excavació que s’hi realitzen periòdicament i la conversió d’antigues casamates com a magatzems de material arqueològic. La totalitat de projectes suposaran una inversió d’1 milió d’euros.

Roses, 13 de gener de 2010

http://www.rosesdigital.com/default_noticies_municipals.asp?opcion=not&pg=1&menu=menu1&idN=1325&idioma=&pagina=lanoticia&AA=LEER


GIRONA - La restauració de la façana nord de la catedral fa emergir elements ocults durant anys

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 21:42

 

 
Imatge general de la façana nord de la Catedral Foto: JULIETA SOLER.


Els treballs han durat més de quinze mesos i han costat prop de dos milions d'euros

03/12/09 02:00 - Girona - CARLES RIBERA

Quinze mesos d'obres, prop de dos milions d'euros d'inversió i 5.300 metres quadrats de pany de paret. Són les grans xifres de la restauració de la façana de tramuntana de la catedral de Girona, la més castigada històricament per la meteorologia i les guerres i que, gràcies als treballs realitzats, lluu com pràcticament mai ho havia pogut fer per causa dels avatars soferts. Les feines han permès refer gàrgoles, recuperar elements ocults durant dècades, com la traceria gòtica de les finestres, o fer ressorgir les vetes de pedra negra que decoren la torre de Carlemany. Després d'aquesta feina, restarà col·locar un vitrall d'aquesta façana i, de la resta del monument, l'estat més preocupant el presenta l'absis. Pel que fa al polèmic trasllat de l'orgue, continua anant per llarg.

El president del capítol catedral, mossèn Jaume Julià, mostrava ahir satisfet el resultat de més d'un any de treballs a fons, fets per l'empresa barcelonina Natur Systems i dirigits pels arquitectes gironins Joan Viader, Jordi Paulí, Montse Nogués i Josep Pla. Segons va explicar el responsable catedralici, la restauració ha consistit en una neteja i protecció de la pedra de la cara nord del temple gironí, per protegir-la de les humitats i alhora de la tramuntana, un vent que afecta especialment els vitralls. També s'han restaurat els vitralls i refet les gàrgoles (les imatges fantàstiques que surten de la paret, moltes fent la funció de desguàs), algunes de les quals han estat reconstruïdes i altres recreades perquè estaven tan malmeses que en faltava alguna part.

La restauració, però, ha respectat algunes marques de la història, en una façana especialment exposada als bombardejos durant els setges que ha patit la ciutat de Girona al llarg dels segles. «S'han deixat sense reparar alguns impactes de bombardes perquè es vegi els efectes que han tingut les guerres sobre l'edifici», va explicar Julià. L'obra ha estat finançada mitjançant el pla de catedrals de l'Estat amb 1,7 milions d'euros, mentre que el capítol ha pagat el projecte i la direcció d'obres, poc menys de 200.000 euros.

Canvis visibles

Els canvis més visibles, a banda de la millora de l'aspecte general, són la recuperació de la traceria gòtica de les finestres, decoracions geomètriques en pedra que estaven tapades per uns vidres de protecció dels vitralls excessivament opacs i situats davant de l'estructura de les obertures. Amb la restauració, els vidres protectors, més transparents, s'han enretirat de manera que queden integrats en l'estructura.

Un dels canvis més espectaculars que es poden apreciar és el ressorgiment de les fileres de pedres negres al voltant dels arcs llombards i en la separació dels pisos de la torre de Carlemany, una decoració (típica del romànic de la Llombardia) que ha restat oculta durant dècades perquè la brutícia havia igualat tots els carreus.

Falta un vitrall

La remodelació es completarà pròximament amb l'obertura de la finestra cega que hi ha actualment (la més propera a la façana principal), on es col·locarà un vitrall de nova factura l'autor de la qual és el prestigiós artista irlandès Sean Scully, que ha regalat l'obra al capítol de la seu gironina. Amb la restauració presentada ahir, en una dècada s'haurà completat la millora de dues de les quatre façanes de la catedral, a més del campanar i les terrasses de l'absis.

L'orgue: continua el «gran debat»

La pregunta més difícil de respondre des de fa anys des del capítol de la Catedral, sobre el tema de les reformes a l'edifici, és la que es refereix al trasllat de l'orgue que ocupa el centre de la nau gòtica. En la trobada amb la premsa d'ahir, el president del capítol, Jaume Julià, va respondre sense vacil·lar: «El tema de l'orgue continua generant grans debats, però continua sense avançar. El primer pas és saber on el posem, i en això encara no hi ha acord.» Segons va apuntar, l'opinió dels tècnics i especialistes en orgues és que caldria situar-lo penjat del mur interior de la façana principal, just sota la rosassa, però hi ha dubtes que hi càpiga. Mossèn Julià també va parlar sobre les obres futures que caldrien al temple gironí. La més necessària seria l'actuació sobre l'absis, «ja que hi ha algunes capelles on entra l'aigua cada cop que plou de llevant», segons va explicar. Es dóna la circumstància, a més, que en aquest punt és on hi ha els vitralls més antics i valuosos, que daten del segle XIV. De moment, però, només hi ha un estudi pressupostat en cinc milions d'euros, però res en ferm. Sí que s'avança, en canvi, en la remodelació del presbiteri, on es preveu restituir l'ara romànica i també el baldaquí. La façana sud, la de la plaça dels Apòstols, és la que es troba en millor estat i no té urgències.

i l'orgue?

FOTO: JULIETA SOLER
1

Un dels temes més controvertits és el trasllat de l'orgue situat al mig de la nau central, un cas que està lluny de tenir una resolució.

les gàrgoles, refetes

FOTO: G.A.T.MENDOZA
1

Entre les tasques més delicades del procés de restauració hi ha la reconstrucció de les gàrgoles que decoren alguns murs i contraforts, moltes de les quals estaven força malmeses. Algunes s'han restaurat i en d'altres s'han restituït parts desaparegudes amb afegits el màxim de fidels respecte als originals.

LA TRACERIA GÒTICA

foto: gustavo a.t. mendoza
1

El canvi dels vidres de protecció ha permès posar al descobert la traceria gòtica de la finestra, que abans estava tapada.

VITRALLS RESTAURATS

gustavo a.t. mendoza
1
Les obres han permet tornar a fer lluir els vitralls laterals de la seu gironina, que han millorat la seva visibilitat tant a l'interior, gràcies a la neteja, com a l'exterior, amb vidres de protecció més transparents i integrats a l'estructura.

Darrera actualització ( Dijous, 3 de desembre del 2009 02:00 ) Publicat a




http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/111087-la-restauracio

-de-la-facana-nord-de-la-catedral-fa-emergir-elements-ocults-durant-anys.html



TARRACO - La excavación del Mercat se merece una investigación del Ayuntamiento’

 

 

 
Restos romanos de Cristòfor Colom –hoy cubiertos– que serán
desmontados en 2010. Foto: LLUÍS MILIÁN

 


Si la semana pasada fueron el Partido Popular y Convergència i Unió quienes denunciaron que ‘algo no cuadra’, ahora es el responsable de la empresa Cota 64 quien habla de ‘zonas oscuras’

El arqueólogo Albert Vilaseca, responsable de la empresa Cota 64, ha manifestado que la intervención arqueológica que se lleva a término en el interior y entorno del Mercat Central por encargo de Espimsa «se merece, como mínimo, una investigación por parte del Ayuntamiento de Tarragona».

Vilaseca coincide con las declaraciones realizadas la semana pasada los concejales del Partido Popular y de Convergència i Unió José Luis Martín y Maribel Rubio, respectivamente, quienes afirmaron que la intervención arqueológica que afecta a la reforma del Mercat Central tiene un coste «sobredimensionado». Estas formaciones expresaron la conveniencia de crear una «comisión de investigación».

La prospección que Espimsa adjudicará en próximos días para ejecutar en 2010 rondará 1,2 millones de euros, cifra que, sumada a intervenciones que se han realizado desde 2004, situará el coste de las excavaciones en 1,8 millones (300 millones de pesetas).

Un secreto a voces

El arqueólogo ha declarado al Diari que «el concurso público abierto por Espimsa es un reflejo de lo que en el entorno arqueológico de Tarragona es un secreto a voces o, mejor dicho, no es ni un secreto: las excelentes relaciones de la empresa Codex con los dos responsables de la arqueología municipal, que prácticamente toda su vida laboral ha estado vinculada a la citada empresa».‘El presupuesto será mayor'Albert Vilaseca afirmó que «tras la lectura del proyecto, estoy convencido de que el presupuesto final será superior a 1,2 millones de euros, puesto que no incluye la extracción de pavimentos y de las tierras aportadas para el cubrimiento de los restos, el rebaje mecánico ni la carga y transporte de tierras a un vertedero».El proyecto «tampoco incluye la excavación de los restos que se puedan localizar durante el seguimiento arqueológico, para lo que debería hacerse un nuevo proyecto, ni el desmontaje de los elementos que se pudieran encontrar».Contrariamente a lo declarado el pasado jueves por el presidente de Espimsa y concejal de ERC, Sergi de los Rios, con relación al concurso público y a raíz de una denuncia del Partido Popular, Vilaseca afirma que el documento que fue colgado en la web de la empresa de mercados «no es una memoria, sino un proyecto de excavación en toda regla, que sigue el índice marcado por la ley de 2002:a este proyecto sólo le falta el nombre del director y las fechas de ejecución».

En cuanto a la manifestación de De los Rios en el sentido de que «la memoria la hizo Codex por ser la empresa que realizó los trabajos de excavación arqueológica y es lógico que sea la que los continúe», el responsable de Cota 64 opina que «de ser correcta esta apreciación, se debería mantener el mismo criterio en todos los proyectos, algo que no sucede».

Vilaseca apoya su comentario en su experiencia en el sector como arqueólogo profesional. «En 1999 mi empresa inició la excavación de los sillares del Mèdol (que afectaron a la construcción de la autovía A-7); años más tarde la Generalitat se la encargó a Codex, posteriormente la continué yo y, finalmente, la acabó Codex».

También se refirió a intervenciones en el Anfiteatro «que inició Cota 64 y las concluyó Codex, o en Constantí, donde se construye el trazado del tren, cuya intervención arqueológica la comenzó Codex, hasta que la empresa constructora decidió no contar con sus servicios y contrató los míos, si bien actualmente y por motivos que no alcanzo a comprender la hace nuevamente Codex».

En este ámbito, Vilaseca recordó que «en 1999 y 2005 excavé en Casa Castellarnau, sede del Museu d'Història, una intervención que, por decisión municipal, continuó otra empresa».

 "No es la practica habitual"

 Albert Vilaseca se declara partidario de que el Ayuntamiento «investigue el concurso público de Espimsa. La ley dice que quien hace el proyecto no se puede presentar y Espimsa ha elaborado las bases a partir de un proyecto de la empresa Codex».

El arqueólogo se pregunta: «¿Cómo es posible que en el proyecto y en las bases del concurso aparezca el mismo presupuesto?». Se reafirma en la apreciación de que «no es posible que en el pliego de condiciones del concurso figure el proyecto de intervención». «A lo largo de mi carrera de más de veinte años he acudido a diversos concursos públicos y nunca me he encontrado en esta situación».

En este contexto, el arqueólogo añade que «no encuentro ético que la mesa de contratación que decide qué proyecto se llevará a término pueda acudir al arqueólogo municipal para asesorarse, cuando resulta que ha trabajado para una de las empresas que concurren, en este caso Codex».
«El proceso de contratación y la concentración de excavaciones que el Ayuntamiento da a una misma empresa, una cuestión que nunca hasta ahora se había producido en Tarragona, me produce extrañeza y veo muchas sombras, algo que en el sector de la arqueología de la ciudad se comenta desde hace tiempo».

‘Desmontar es más fácil'

La intervención arqueológica que Espimsa contratará para el desmonte -sacarlos del lugar donde fueron encontrados- de los restos de época romana y de otros períodos históricos hallados en el entorno e interior del Mercat Central, presupuestada como punto de salida en las bases de licitación en 1,2 millones de euros, «está económicamente sobredimensionada», dijo Vilaseca, quien explicó que «en el proyecto figura la planimetría, cuando la ley establece que ya tiene que estar hecha: es lo normal en cualquier memoria de excavación».

El arqueólogo puso especial énfasis al subrayar que «desmontar unos restos como los hallados en el Mercat Central es, en principio, más fácil y reduce el volumen de excavación que se tiene que hacer, puesto que ya se conoce la existencia de las estructuras antiguas y su localización». 

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/036897/la/excavacion/mercat/

merece/investigacion/ayuntamiento



BARCELONA - La muralla del mar, tapiada

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:59

 

| Les restes de la muralla i el baluard de Migdia han quedat emparedats pels nous edificis | L'Ajuntament encara rumia com fer el passeig arqueològic que va prometre

El tram de la muralla de mar i la part del baluard de Migdia que van aparèixer al subsòl dels terrenys del que va ser l'estació de Rodalies de Renfe a la Barceloneta ja quasi no es veuen. Tots dos elements han quedat emparedats per vuit edificis d'una promoció immobiliària de Sacyr Vallhermoso que ja està pràcticament acabada. Només es veu un tros petit del mur i, des de l'aire, la vora superior del que podria ser un camí de ronda.

Mentrestant, l'Ajuntament encara s'està pensant com es pot fer realitat el passeig arqueològic que l'alcalde, Jordi Hereu, va anunciar el 10 de maig del 2008, quan, a més del baluard i la muralla, que havien aparegut un any abans, es va descobrir en aquest mateix indret un vaixell del segle XIII.

Els experts van coincidir que tantes troballes juntes s'havien de fer ressaltar i es va constituir una comissió, formada per diversos departaments de l'administració, per vigilar que Vallehermoso mantingués a la vista la muralla. Un any i mig després, els edificis ja estan a punt de ser ocupats i se sap que la muralla només es podrà veure des del primer pis de l'aparcament subterrani. És difícil d'imaginar en què consistirà aquest passeig, si finalment es fa, i si quedarà algun element visible.

De tots els historiadors consultats perquè opinessin sobre aquesta obra, només Francesc Xavier Hernàndez Cardona ha volgut donar el seu parer. "La destrucció del patrimoni vinculat a l'epopeia catalana de 1705-1714 ha estat sistemàtica. En el seu dia l'oriolbohiguisme [en referència a l'arquitecte municipal Oriol Bohigas] provincià va generar una cultura de demolició que es va concretar en l'arc de Santa Maria, la deformació del Fossar de les Moreres, la destrucció de la muralla de la Ciutadella i la cruel destrucció del barri de Sant Pere", diu aquest historiador i catedràtic de didàctica de les ciències socials de la UB. "Fa pocs mesos es va excavar i colgar el portal de Sant Daniel, del baluard de Santa Clara. I en aquests moments l'empresa Sacyr, que col·labora amb l'Ajuntament en la degradació del paisatge urbà de la Barceloneta, està procedint a emparedar el baluard de Migdia i la muralla de mar".

Una peixera al pàrquing

Les restes arqueològiques van aparèixer quan la immobiliària va començar a excavar per fer els fonaments. Primer es van tronar altres vestigis de diverses èpoques i finalment es van descobrir el baluard i el tros de muralla. L'AVUI va informar de la troballa el 21 de novembre del 2007 i va denunciar que la immobiliària, en vista de la lentitud de l'Ajuntament, ja havia decidit tapar les restes i oferia col·locar una mena de peixera al pàrquing del primer subsòl, a través de la qual es podria veure un tros del baluard.

Dues setmanes després, el 5 de desembre, la comissió de govern de l'Ajuntament va aprovar una modificació del planejament del conjunt de l'Estació de França per tal de poder preservar la muralla i el baluard i va obligar Sacyr Vallehermoso a canviar la disposició dels edificis perquè la muralla quedés exempta. Aquest canvi va requerir una modificació del Pla Metropolità i de les qualificacions dels terrenys. També es va moure de lloc un edifici del Patronat de l'Habitatge, que va créixer en alçada per deixar més espai lliure a nivell de carrer. Però finalment les edificacions de Sacyr han quedat enganxades a la muralla.

 

 

 http://paper.avui.cat/article/ciutats/178340/la/muralla/mar/ha/quedat/sepultada/pels/edificis.html



CANTALLOPS - L'Ajuntament de Cantallops conserva i consolida dues cases del segle XVIII

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:56

 

22/11/09 L’ajuntament de Cantallops ha començat unes obres del “PLAN E” consistents en la recuperació, conservació i consolidació de dues cases del segle XVII. El terreny on es troben radicades és de propietat municipal i estan situades al carrer església, núm. 7, just al costat de l’església parroquial i adossades a la muralla del castell de Cantallops.

El castell és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) en virtut de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català. Les esmentades cases són de les més antigues de Cantallops, corresponen a la primera meitat del sis-cents (1635); tenen un valor patrimonial indubtable; i formen part d’un mateix conjunt històric, amb una unitat coherent i entitat pròpia. Així doncs, pel seu valor històric i arqueològic, aquests edificis adossats a la muralla estan catalogats i formen part d’un conjunt protegit per les Normes Subsidiàries municipals (art. 63.2 NN.SS). El pati, on estan ubicades, serà objecte d’una intervenció arqueològica per així poder determinar restes més antigues, com així acordà la Comissió de Cultura dels serveis territorials de la Generalitat. (Font i iamtge facilitades per Independents per Cantallops - Acord Municipal)

 

 

http://foro.infojonquera.cat/DetalleNoticia.aspx?n=492


CATLLAR - Restes marines i materials per la fabricació de colorant, principals troballes del jaciment de la Cativera al Catllar

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:41

 

 

 


Les excavacions que es duen a terme al jaciment de la Cativera al Catllar (Tarragonès) han donat a conèixer l'aparició de restes marines i de materials per la fabricació de colorant 

La codirectora de l'excavació, Marta Fontanals, ha explicat aquest dilluns al matí a l'ACN que l'aparició de restes marines es deu principalment la poca distància que hi ha entre la població i el mar. Al mateix temps, s'ha descobert que la fauna marina s'utilitzava tant per l'alimentació com per crear penjolls i materials de bijuteria. El jaciment ha permès saber també de l'abundància de materials per la fabricació de colorant. Segons Fontanals, l'ús del colorant era 'molt abundant, inclús el sól n'estava impregnat.' 

Marta Fontanals ha detallat que des de l'any 1995 s'està treballant en aquest jaciment ja que hi ha indicis que té 'gran valor arqueològic'. Així mateix, la intervenció que de manera continuada s'hi dur a terme ha permès crear una cronologia i obtenir informació detallada sobre els éssers que hi van viure així com conèixer la vida quotidiana que tenien.

Fontanals ha dit que des de 2002 s'estan creant jornades intensives de treball d'unes tres setmanes i que, la resta del temps, es passa en laboratoris estudiant el significat i la història de les troballes. Tot i que ja s'ha treballat sobre quatre nivells del jaciment encara en queden tres de pendents per seguir coneixent el patrimoni del territori.

Al jaciment actualment hi treballen unes 10 persones de manera continuada i tots ells provenen del món de la història tot i que amb diferents especialitzacions en arqueologia i jaciments.

Fontanals ha explicat que tot i que la informació obtinguda passa a ser nou material d'investigació gràcies a les contínues publicacions, la receca continua sent un camp difícil i més encara que estigui subvencionat per les administracions. Tot i així, Fontanals ha matisat que des d'un principi han rebut el suport de la URV i de l'Ajuntament del Catllar.

Marta Fontanals ha conclòs dient que la feina de l'arqueologia i de les excavacions és 'aparentment intangible però que permet conèixer els orígens i a valorar el que ens envolta'. 

 

 

 

http://www.diaridetarragona.com/camp/036756/restes/marines/materials/per/fabricacio
/colorant/principals/troballes/jaciment/cativera/catllar

 



El Congrés aprova destinar 1 milió d'euros a la rehabilitació del Monestir de Poblet

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:23

 



rehabilitació del monestir de poblet Joan RUiz PSC comissió d'Habitatge del Congrés diari de tarragona camp de tarragona conca de berberà

   Imatge del Monestir de Poblet 
Panoramio
 
 
 

La comissió d'Habitatge del Congrés ha aprovat aquesta tarda una proposició no de llei del PSC per tal que "es continuïn desenvolupant les actuacions necessàries per tal que es rehabilitin tan aviat com sigui possible les traces de la Bosseria del monestir de Poblet". El diputat del PSC, Joan Ruiz, ha destacat "la importància de les actuacions complementàries que es duran a terme en el monument" a la qual se li destina un pressupost d'un milió d'euros.

Segons el diputat socialista, Joan Ruiz, l'actuació més immediata consistirà en adequar l'entorn del monestir, el que inclou obres en la urbanització i la construcció de dues noves naus pels lavabos i per a l'estança de grups, a banda d'ampliar el pressupost de les obres per a l'hostatgeria. Es tracta d'un conjunt d'obres complementàries que aniran a càrrec del Ministeri d'Habitatge.

Joan Ruiz ha posat de relleu la importància dels treballs de recuperació "d'un dels monestirs més emblemàtics del nostre patrimoni històric i arquitectònic. El monestir de Poblet, declarat com a Bé d'Interès Cultural, és una referència històrica obligada no només a nivell de les comarques tarragonines sinó també pel conjunt dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó."

 

 

 

http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=4193

Masos abandonats, en ruïna i espoliats

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:13

 


Fargas ha restaurat la casa, «plantejada per viure-hi i treballar-hi».

 

Reus té un nombre inconcret de masos que han desaparegut i d'altres amb els quals s'ha especulat o que s'han restaurat

 Sembla que no existeix un inventari exhaustiu ni actualitzat de tots els masos i xalets que sobretot durant el segle XIX van proliferar a Reus i on la burgesia passava els estius. Molts han acabat desapareixent; els que es conserven estan abandonats, motiu pel qual sovint han estat espoliats; l'Ajuntament n'ha recuperat una petita part i d'altres se'ls han quedat particulars que amb paciència i més o menys diners a la butxaca els han fet habitables. Amb tot, el director del Museu d'arqueologia Salvador Vilaseca, Jaume Massó, va explicar que no s'ha fet mai gaire res per mantenir aquest patrimoni arquitectònic i historicoartístic i que més aviat s'ha jugat a especular. També va mostrar-se decebut i va dir que en general «no hi ha una política clara» per conservar-los.

Una part del patrimoni arquitectònic que conserva la ciutat de Reus és herència del segle XIX, però una mica també segles anteriors. La burgesia d'aquell temps es va fer construir petits palaus als afores de la ciutat –llavors replegada dins el tomb dels ravals–, que hi anava a passar els caps de setmana o els estius. Eren ciutadans que havien fet diners i que en comptes d'invertir en accions destinaven els estalvis en la compra de masos, tal com va explicar Ramon Amigó, que havia estat president del Centre de Lectura de Reus, i que ha dedicat bona part de la seva vida a l'onomàstica. També hi ha masos que es van fer construir pagesos, on tenien explotacions agrícoles. Amb el pas dels anys, molts masos i també xalets que es van construir més tard, han quedat absorbits pel nucli urbà i les administracions els han reconvertit en espais públics. Els de més a la perifèria no han tingut la mateixa sort i han acabat desapareixent del paisatge sense que ningú se'n qüestionés el seu valor.

Jugant a especular.

Però no només això, hi ha propietaris que també han volgut aprofitar-se de les circumstàncies i que han jugat a l'especulació, venent els masos al millor postor o en espais on s'han edificat urbanitzacions, motiu pel qual poden haver aconseguit treure'n un benefici econòmic. Per Jaume Massó, director del Museu Salvador Vilaseca, l'especulació «és el pitjor mal» perquè va en detriment de la conservació d'aquestes edificacions.

Masos abandonats i espoliats.

D'altra banda, també n'hi ha molts que estan abandonats. Això, per Massó, és conseqüència dels canvis de l'estil de vida de la societat. De fet, en molts masos no hi arriben serveis bàsics com ara els d'aigua i llum, i per això els propietaris tampoc hi veuen la necessitat d'anar-hi a viure, perquè, a més, no tenen tantes comoditats. L'abandó dels masos ha portat, en conseqüència, que molts estiguin en estat de ruïna o que els mateixos propietaris n'hagin enderrocat la coberta per no haver de pagar els impostos. I si els edificis són buits, sovint sofreixen espoliacions: «Amb grues i camions» s'han endut bigues i pedres.

Particulars que els reformen.

La família Martorell hi ha instal·lat els cellers De Muller.

La família Martorell hi ha instal·lat els cellers De Muller.

 

Un últim cas, però, tot i que no tan corrent, és la iniciativa privada. Particulars o empreses, «amb molt de mèrit», segons Massó, han adquirit aquests edificis i s'han dedicat a restaurar-los, tot i el cost econòmic, com és el cas dels cellers De Muller. La família Martorell ha restaurat el Mas de Valls, on també hi ha els cellers. El fotògraf publicitari Carles Fargas ha aconseguit comprar el Xalet Serra, situat a la carretera de Castellvell, i l'ha convertit en la seva casa.

Valor artístic i arquitectònic relatiu.

Els masos que es van anar construint a Reus tenen característiques arquitectòniques comunes –molts tenen plantes quadrades i torres, per exemple–, però no tots tenen un valor –ni artístic ni arquitectònic– extraordinari. Jaume Massó va explicar que alguns tenen aires modernistes o noucentistes, però en general no es poden enquadrar en cap estil concret sinó que més aviat són «eclèctics». Segons el poder adquisitiu dels propietaris –burgesos que hi passaven l'estiu o pagesos–, o de l'època en què fossin construïts, es contractava un arquitecte, un mestre d'obres o un paleta qualificat per als treballs de construcció i per aquest motiu molts masos «imiten» determinats estils arquitectònics i són «més funcionals que bonics». Segons Massó, n'hi ha pocs que fossin dissenyats per arquitectes reconeguts, com ara Pere Caselles. Aquests poden ser alguns arguments pels quals es pot entendre que només Mascalvó fos declarat bé cultural d'interès nacional durant el govern franquista i perquè es considera una fortificació. Els que tenen un valor arquitectònic, historicoartístic o també etnogràfic «una mica considerable» sí que haurien de conservar-se, va remarcar Massó.

Pèrdua del patrimoni històric.

«De patrimoni sempre se'n perd», va reconèixer Massó, i tot i que l'Ajuntament «té la responsabilitat de conservar el patrimoni que hi ha al municipi» no se'l pot culpar de la constant desaparició d'elements patrimonials de cert valor. El fet és que perquè en aquest cas un mas es conservi i posteriorment es rehabiliti ha de tenir una declaració prèvia de bé, i això legalment no és feina del consistori, ni de cap altra administració. Segons Massó, hi ha d'haver algú que faci una feina exhaustiva d'inventariar i catalogar els edificis però «no hi ha una política clara en aquest sentit». Amb tot, el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic i natural de la ciutat de Reus sí que en protegeix.

Mas de Valls

elpunt

Els orígens del Mas de Valls es remunten al segle XIV, tot i que no se'n troben documents escrits fins ben bé el segle XVII. Des de llavors, la casa –que té una superfície de més de 1.000 m², més 200 hectàrees de terreny– ha passat per diferents propietaris –com ara la família Carreras Valls– fins que ha caigut en mans de la família Martorell, que ha tardat més de set anys a restaurar-la. Pere Martorell va explicar com el seu pare l'havia comprat i que l'objectiu ha estat «intentar tornar-li la forma original, típica de mas», ja que amb els anys s'hi havien construït diferents annexos, que no s'han conservat. Martorell és el gerent dels cellers De Muller, instal·lats a la mateixa finca. La família, va explicar, no hi viu tot l'any, sinó que hi passa temporades, sobretot a l'estiu, ja que els costos de mantenir la casa habitable tot l'any són molt elevats, va confessar, de la mateixa manera que va afegir somrient: «Jo sóc més urbanita», per la qual cosa se li faria difícil viure en una finca allunyada del nucli urbà. Antigament, el Mas de Valls es coneixia com el mas Porpres, el nom del qual es va adoptar de la partida on es troba situada la casa, a tocar de la carretera de Salou, al camí que va cap a la depuradora.

Xalet Serra

el punt

El fotògraf publicitari Carles Fargas ha recuperat amb «sensibilitat» el reconegut Xalet Serra, que es pot contemplar des de la carretera de Castellvell. Fargas va adquirir la casa l'any 1991 i va tardar sis anys a fer-la habitable perquè ha servit com a magatzem d'obres del bloc de pisos que hi ha ara al costat i estava en molt mal estat de conservació. El xalet data de principis del segle XX. Primer va ser propietat d'uns anglesos que hi tenien uns cellers i després del farmacèutic Joan Rubió, que hi va establir la seva fàbrica de productes farmacèutics. Ara, Fargas ha convertit aquesta casa en la seva llar i també estudi fotogràfic, i per tant hi passa moltes hores al dia. N'ha conservat molts elements, com ara les rajoles i les pintures del saló, de Tomàs Bergadà, i ara està arreglant la teulada de la torre, tota de pissarra. L'edifici és considerat bé cultural d'interès local, però Fargas va dir que les ajudes de les administracions costen d'arribar i per això hi va afegir: «Tot el procés ha estat una lluita molt dura i ningú m'ha regalat res.» Ara, però, valora els avantatges de viure en una casa que fa 400 m² en una sola planta, tot i que també en reconeix els desavantatges, com ara el cost econòmic que implica viure-hi tot l'any.

 

 

 

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/106274.html

BADALONA - El poblat ibèric del Turó d'en Boscà s'excavarà i s'arranjarà l'any que ve

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:08

 

 

 

 
 
El poblat ibèric té una estructura de terrasses al capdamunt del turó d'en Boscà. Foto: M.M.

Una partida de 400.000 euros del pressupost general de l'Estat permetrà la seva museïtzació

 

Després d'anys d'inversions destinades als jaciments arqueològics de Baetulo, el 2010 serà també l'hora del patrimoni iber de Badalona. Una partida de 400.000 euros procedents del pressupost general de l'Estat permetrà l'excavació d'una àrea més àmplia del poblat ibèric del Turó d'en Boscà, que té una superfície vuit vegades més gran del que hi ha actualment a la vista, i la museïtzació del recinte. La inversió farà més entenedores als visitants les restes ibèriques i l'ampliació de l'àrea arqueològica possibilitarà als investigadors descobrir més dades sobre el poblat, on ja s'han fet troballes destacades com ara el vas de les naus.

L'actuació que es podrà fer al poblat amb l'arribada de la partida de 400.000 euros és molt més ambiciosa de la que s'havia previst inicialment amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana Badalona 2010. El director del Museu de Badalona, Joan Mayné, havia anunciat que durant l'any vinent estava previst fer millores i senyalitzar els accessos al poblat i instal·lar rètols informatius i baranes a la part excavada del recinte per fer-lo més entenedor per a les visites guiades que organitza periòdicament el museu. Ara es planteja la possibilitat d'excavar-hi per fer créixer l'àrea arqueològica, cosa que permetria, segons explica, «aportar noves dades i més informació a la que ja coneixem sobre els ibers de Badalona». Mayné explica que la superfície real del poblat és vuit vegades l'espai que a hores d'ara està aflorat. Pel que fa al projecte de museïtzació, el director del museu avança que aniria en la línia del que ja s'havia projectat, però que amb l'arribada de més recursos es podrà ampliar amb l'objectiu de poder fer que les restes arqueològiques siguin més entenedores amb la instal·lació de panells informatius, d'elements de retolació i de millora dels accessos amb la instal·lació de baranes i el condicionament d'escales. També està previst treballar en el camí d'accés al poblat, que s'enfila des de la carretera de Can Ruti.

Mayné assegura que ara cal esperar que arribi la comunicació del Ministeri de Cultura per confirmar la partida econòmica i aleshores «s'haurà de pactar amb Madrid el projecte que tirarem endavant perquè pugui estar enllestit a final de l'any vinent».

Una moció d'ICV-EUiA aconsegueix els recursos

L'arribada dels 400.000 euros per a l'excavació i la museïtzació del conjunt arqueològic del jaciment del poblat ibèric del Turó d'en Boscà s'ha fet a partir de l'aprovació d'una esmena presentada pel diputat d'ICV-EUiA, Joan Herrera, al pressupost general de l'Estat. Són les propostes d'esmena als pressupostos del 2010 elaborades des del grup municipal d'ICV-EUiA de Badalona. Màrius Garcia, regidor d'aquest grup, assegura que l'arribada d'aquesta aportació «és una gran notícia perquè permetrà fer realitat l'excavació i museïtzació del Turó d'en Boscà i possibilitarà mostrar al públic una peça important del llegat arqueològic de Badalona». Garcia explica que «la conservació d'aquest espai i el seu ús pedagògic i cultural va en la línia que defensa el nostre grup per a la difusió de la cultura de la ciutat i la creació de nous equipaments culturals».

Un passat desconegut

Les restes iberes del turó d'en Boscà es remunten en el segle IV a C, data de la fundació del poblat, que coexistia amb altres assentaments propers com ara el del Puig Castellar, de Santa Coloma de Gramenet, el de Montjuïc, a Barcelona, i el que hi havia al turó de Montgat, tots integrants de la tribu laietana. Des de l'arribada dels romans a Badalona, es va iniciar un procés de coexistència entre ibers i romans. Sembla ser que els ibers podrien haver treballat en la construcció de la ciutat romana i que hi va haver un procés d'assimilació cultural que queda provat per les esteles funeràries romanes trobades a Can Peixau, que contenen grafies ibèriques. Fins ara no s'ha pogut trobar cap prova de la invasió del poblat, com ara restes de cendres. Se suposa que va entrar en desús i va ser abandonat vers la meitat del segle I a C. Les excavacions poden aportar més dades sobre la història d'aquests primers badalonins i afegir noves estructures a la part del poblat aflorada. És una estructura emmurallada d'habitatges construïts en terrasses amb dues torres de defensa: una de circular i una altra de quadrada, la base de la qual s'observa clarament.

 

 

 

 http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/106408.html



GIRONA . Patrimoni insta a rehabilitar el monestir d´Amer per descobrir un ´tresor amagat´

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:04

 

Imatge d'una de les façanes del monestir amerenc. <br/>
 
Imatge d'una de les façanes del monestir amerenc.

 carles colomer 

 

 Miquel Sitjar creu que després de recuperar Sant Pere de Rodes o Sant Feliu de Guíxols ara és el torn de la vila selvatana

GIRONA | ACN/DDG
És un dels monestirs més importants del país però desconegut per a la majoria de la gent. Aquesta és la reflexió de Patrimoni que ha instat les administracions a unir forces i tirar endavant un pla integral per rehabilitar el monestir de Santa Maria d'Amer.
El director territorial de Cultura, Miquel Sitjar, va afirmar ahir que és un monestir tant o més important que el de Ripoll o el de Sant Pere de Rodes però és un "tresor per descobrir".
No s'hi ha fet cap campanya arqueològica i les intervencions que hi han fet han estat "pedaços" per al manteniment. L'objectiu és retornar a la societat la que fou una de les abadies més importants de l'època medieval. "El que fa falta són diners", va afirmar Sitjar.
"Amer no li sona, a ningú, de res", va lamentar el director de Cultura. Altres monestirs, com el de Sant Pere de Rodes o el de Sant Feliu, han fet campanyes arqueològiques i han pogut revalorar el patrimoni però això no ha passat al d'Amer.
Un dels motius pels quals no s'ha fet cap campanya de recuperació del monestir és que es va reconvertir i se li han donat altres usos. "Si netegem el monument potser ens anirem trobant coses que ens sorprendran, és un tresor amagat", explica el director dels Serveis Territorials.
Aquesta reflexió ha sorgit arran d'una petició per eliminar unes pintures superficials del monestir. La comissió del Patrimoni Cultural li ha donat el vistiplau perquè són modernes, es van fer entre els anys 50 o 60, i no tenen valor històric ni artístic. Però la comissió creu que aquest és un "pedaç" més dels que han anat fent al monestir i, per això, ha decidit instar les diverses administracions a aplegar forces i marcar-se com a objectiu la restauració del monestir. "Fan falta diners", va explicar Sitjar, i va afegir que per a la recuperació del monestir Generalitat, Diputació de Girona, Ajuntament d'Amer i Bisbat han d'anar de la mà.
"Se sap que aquest monestir històricament havia estat molt important", va exposar Sitjar, i va afegir que no només és un edifici amb valor artístic, sinó també històric.


Aparadors de Pals
Patrimoni també considera que cal un pla especial per al nucli històric de Pals. Miquel Sitjar va dir que sovint van rebent peticions per fer "obertures" per a aparadors de botigues o entrades d'aparcaments. "Hi ha el perill que el conjunt històric acabi quedant molt foradat", va explicar Sitjar, que creu que més que avaluar d'una en una les peticions, cal tenir un pla especial per poder observar el conjunt en la seva totalitat.
"Hem de veure com integrem la justa necessitat de donar una vida comercial al conjunt i el respecte al patrimoni", va concloure.
De moment, la Comissió del Patrimoni ha informat desfavorablement sobre les dues peticions d'obertures que ha rebut.
 
 
 
 
 

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/11/21/patrimoni-insta-rehabilitar

-monestir-damer-descobrir-tresor-amagat/371180.html

 



BARCELONA - Les restes romanes de Can Ricart en perill

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:51

 

 

restes2

 

 

Les restes d’una antiga vil.la romana descobertes fa pocs dies a Can Ricart, que segons informava ahir l’edició del diari Avui podrien ser del segle I dC, poden quedar novament sepultades sota terra si comencen les obres de construcció de la futura Casa de Les Llengües. La decisió depén del que dictamini la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya segons informa Poblenou.org

 

 

Fonts del Museu d’Història de Barcelona han qualificat la troballa d’inèdita, ja que és el prmer cop que es troben restes romanes en aquesta zona de la ciutat de Barcelona. Les restes podrien ser d’una antiga vil.la del segle I dC de la zona rural propera a la ciutat romana de Barcino.

El dijous 12 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona va emetre un comunicat menyspreant la descoberta d’aquestes restes romanes i on ho qualificava de  restes escadusseres, de difícil definició i datació, donat el seu deficient estat de conservació i les característiques dels treballs que es duen a terme.

Segons el mateix comunicat Les restes s’han tornat a colgar per evitar la seva degradació a l’espera d’iniciar properament una segona fase de treballs que permeti la seva excavació arqueològica extensiva i posterior avaluació patrimonial. En qualsevol cas es resta a l’espera d’allò que dictamini i avaluï la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, com a organisme competent.

 

El perillòs precedent d’Horta

L’agost del 2007 es van descobrir restes d’una vil.la romana al carrer Salses (districte d’Horta). En aquell cas l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat van decidir tornar a sepultar de terra aquelles restes, tot i l’opinió contrària dels arqueòlegs.

 

La veritable cronologia de la troballa de restes romanes a Can Ricart

13/10/2009- L’empresa Dracma Arqueologia inicia les tasques de recerca arqueològica preventiva al recinte de Can Ricart.

06/11/2009- El blog de l’AAVV de Can Ricart publica l’article “Ruïnes Romanes a Can Ricart?”

10/11/2009- El blog de l’AAVV de Can Ricart publica les primeres fotos sobre les restes romanes descobertes a Can Ricart.

11/11/2009- El blog de l’AAVV de Can Ricart publica les fotografies de les excavacions fetes a la Cereria Mas i a Can Font.

11/11/2009- POBLENOU.ORG publica una noticia titualada Troben unes possibles restes arqueològiques a Can Ricart (amb les fotografies publicades anteriorment per l’AAVV de Can Ricart)

2/11/2009- L’Ajuntament de Barcelona emet un comunicat on anuncia la descoberta de restes romanes a Can Ricart

13/11/2009- El diari Avui publica una noticia titulada Trobada una vil·la romana a Can Ricart

14/11/2009- El diari Avui anuncia que les restes romanes podrien ser del segle I dC

 

 

 

http://www.llibertat.cat/content/view/7030/29/

El Castell de Subirats, visitable tot l’any

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:44

 

castell-subirats

 

 Ja es pot visitar, de dilluns a dissabte de 11 a 12:30 hores, el Castell de Subirats – Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa. El Patronat de Turisme de Subirats dóna suport a l’itinerari que ha ideat Mossèn Josep Raventós, per tal de donar a conèixer els aspectes culturals i espirituals d’aquest espai.

Un indret de gran bellesa exterior i punt de vista panoràmic privilegitat, del qual es desconeixia en bona part el seu interior amb més de 1.000 anys d’història. Cal remarcar que Mossèn Josep Raventós és el 103è Rector de Sant Pere de Subirats i impulsor de les obres de restauració del Castell i del Santuari des de l’any 1971.

és el castell documentat més antic del Penedès

La visita és plena d’autenticitat i de coneixement de l’indret, així com dels seus pobladors al llarg de la història. El recorregut inclou l’exposició Terra de MarcaSala del Mil.liari, espai on s’exposa una pedra mil·liària de la Via Augusta, amb gairebé 2.000 anys d’antiguitat, que va ser reconvertida en sarcòfag. És el castell documentat més antic del Penedès, amb un patrimoni únic a Catalunya que en alguns punts es remunta a l’època ibera. sobre Castells de Catalunya a la

Des del Patronat es gestionarà la reserva de les visites, la promoció del monument i es realitzarà l’assessorament turístic per millorar l’experiència del visitant. El servei de visites guiades al Castell de Subirats i al santuari és en funcionament des d’aquesta setmana. Cal fer la reserva al web del Patronat de Turisme de Subirats www.turismesubirats.com. Per fer la visita s’haurà d’abonar un donatiu de 2 Euros per persona que servirà per continuar amb les obres de rehabilitació que efectua la parròquia al recinte.

 

 

 

http://www.penedesdigital.cat/2009/11/16/el-castell-de-subirats-visitable-tot-lany/

TARRACO - Testigos aseguran que se hallaron dos sarcófagos cerca del hotel Astari

 

 

 

 
Interior del sarcófago que contenía los restos de un niño.
La foto fue realizada el día del hallazgo. Foto: DT

El número de sarcófagos de plomo de época romana descubiertos el pasado mes de septiembre durante las obras de construcción de unas cocheras en un solar localizado entre el Hotel Astari y la calle Ernest Lluch, cuyo hallazgo fue ocultado por la empresa que ejecuta el proyecto, plantea un interrogante

 Testigos presenciales a los que ha tenido acceso el Diari hablan, como hicieron el día del descubrimiento, de la existencia de dos ataúdes de plomo, mientras que desde los Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat se referencia sólo uno.

Fuentes consultadas por esta Redacción a inicios del mes de octubre, cuando fue publicitado el encuentro de los restos romanos, apuntaban a la presencia de dos sarcófagos de distinta longitud: uno de tamaño grande, en el que había el esqueleto de un adulto, y otro pequeño, atribuido a un enterramiento infantil.

La información relativa a la existencia de más de un ataúd no fue desmentida hasta el viernes de la semana pasada, cuando el director de los Serveis Territorials de Cultura, Adam Manyè, manifestó que «sólo apareció un sarcófago de plomo y no dos, como se dijo, pero el encontrado es muy largo». Añadió que en las proximidades «se han localizado presuntos restos de tejas que podrían pertenecer a un enterramiento, pero están muy troceados».

Un testigo presencial del hallazgo contactado por el Diari ha ratificado que «se encontraron dos sarcófagos, uno que fue machacado por una pala, y otro en buen estado. Tenemos las fotos y más de treinta personas que estaban presentes cuando sucedieron los hecho pueden dar fe de lo sucedido», remarcó.

En las imágenes realizadas el día en que afloró el sarcófago de niño -ver fotografías de la derecha- se aprecia, prácticamente sepultado por la tierra que lo cubría, el momento del descubrimiento. La instantánea superior se hizo introduciendo una cámara en el interior del ataúd. Se observan los restos óseos y el buen estado de conservación de las paredes de plomo. 

 

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/036553/testigos/

aseguran/hallaron/sarcofagos/cerca/hotel/astari



Més de 300 troballes converteixen el Priorat en un dels nuclis d'art rupestre més importants del país

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 21:17

 

 L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert més de 300 manifestacions rupestres al Priorat, la gran majoria d'elles ubicades a les Muntanyes de Prades

El nombre de troballes gairebé duplica les manifestacions rupestres conegudes fins ara en aquest indret, de fet, l'expert en art rupestre de l'IPHES, Ramon Viñas, ha explicat a l'ACN que després d'aquesta descoberta el Priorat s'ha convertit 'en el nucli més nombrós de Catalunya' amb gairebé una tercera part del total de conjunts trobats al país. La majoria de les figures són poc interpretables perquè s'han vist afectades per l'erosió, però n'hi ha un centenar que encara es poden interpretar.

 

Entre les troballes es poden veure figures de caçadors, de cérvols, de cabres salvatges i escenes de sacrificis, entre d'altres esquemes més abstractes. Segons Viñas,les figures datarien de l'any 8.000 al 1.000 abans de Crist, entre el final de l'etapa dels caçadors i el principi dels ramaders i agricultors.


La majoria de conjunts trobats consisteixen en manifestacions esquemàtiques i abstractes dels períodes Neolític Bronze, a més d'un petit grup d'abrics amb representacions figuratives amb trets naturalistes. Aquest nou conjunt rupestre es troba enclavat a la Vall del riu Siurana, una zona molt freqüentada per escaladors.

Per Viñas, la troballa més interessant és la d'uns gravats de cèrvids, descoberts a la Serra de Llaberia, els quals, segons l'expert, poden oferir més informació sobre el final de l'art paleolític. De fet, aquest dimecres al vespre se celebrarà una taula rodona al Palau Marc de Barcelona en la què es donarà a conèixer la informació obtinguda. L'acte, que s'emmarca en el programa Tribuna Arqueològica impulsat per la Generalitat, comptarà amb la presència dels descobridors de les troballes i desenes d'arqueòlegs.

 

 

http://www.diaridetarragona.com/camp/036584/mes/300/troballes/

converteixen/priorat/dels/nuclis/dart/rupestre/mes/importants/pais



Descobreixen una cisterna medieval al Castell de Tàrrega

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:42

 

 

 

 

 

 

La darrera campanya d’excavacions arqueològiques al castell medieval de Tàrrega, que va començar fa un any i mig, va culminar la setmana passada amb una troballa singular, un dipòsit circular amagat a quatre metres de profunditat.

L’estructura té 1,70 metres de diàmetre i 1,66 d’alçada i s’ha datat entre els segles XIII i XIV, és a dir, medieval.

Està fet de pedra tallada de manera regular formant quatre filades, i és en un espai soterrat de la fortificació excavat a la roca que es va descobrir l’any passat. Una de les hipòtesis  dels arqueòlegs és que era una cisterna coberta amb una volta de pedra.

La importància d’aquests vestigis rau en el fet que són de les poques estructures medievals conservades a l’interior del castell. També s’han recuperat materials islàmics, romans i ibèrics, que ajudarien a recolzar la idea que ja hi havia assentaments al turó abans que si construís el castell medieval feudal. Els treballs els han dirigit Amanda Cardona i Anna Colet amb la coordinació del Museu Comarcal de l’Urgell. Aquesta ha estat la cinquena i última intervenció arqueològica des de l’any 1999. Ara cal elaborar un pla director per conservar aquest emblema del patrimoni targarí.

 

 http://www.bondia.cat/component/content/article/93-societat/7387

-descobreixen-una-cisterna-medieval-al-castell-de-tarrega


«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType