PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


BANYOLES - Conveni per a la vil·la romana de Vilauba

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:14


L.P.. Banyoles.
La Diputació de Girona aportarà un 50% del cost de les actuacions al jaciment de la vil·la romana de Vilauba, en virtut d'un conveni signat ahir amb els ajuntaments de Banyoles, Porqueres i Camós i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. El projecte, pressupostat en més de 115.000 euros i coordinat per Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, vol millorar el coneixement arqueològic actual de la vil·la i fer la presentació del jaciment al públic.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2388881

ROSES - Restauren l'antiga factoria de salaó de Roses

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:12
L.P.. Roses.
L'Ajuntament de Roses ha aprovat el projecte de restauració i conservació de les restes de l'antiga factoria de salaó de la Ciutadella. La factoria, situada al sector de la vil·la romana d'aquest recinte, es va construir entre els segles IV i VI dC, aprofitant les instal·lacions d'unes antigues termes. Del complex destaca una cambra de planta quadrada amb cinc dipòsits quadrangulars amb desguàs, on es feia el procés de conserva de peix. El projecte té un pressupost de 25.000 euros.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2388880



GIRONA - El turó de la Bateria va ser l'armeria i la ferreteria de Girona de fa 100.000 anys

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:07
Eudald Carbonell i Rafel Rosillo, al turó de la Bateria. Foto: L.P.
S'ha trobat gran quantitat de material lític que ho demostra

L. PORTAL. Girona
El turó de la Bateria de Girona va ser el lloc de proveïment de matèries primeres per a la construcció d'eines, fa entre 100.000 i 200.000 anys, dels pobladors de la vall mitjana del Ter. Aquest fet ha estat demostrat arran de la gran quantitat de material lític que ha descobert l'equip de quinze arqueòlegs que des de fa tres mesos excaven en aquest jaciment.

El turó de la Bateria era fonamentalment un lloc d'abastament perquè hi ha un gran percentatge –un 80 per cent– d'utillatge cortical, és a dir, el primer material extret de la pedra. Un dels directors de l'excavació, Bruno Gómez, membre de l'àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, explica que el Ter aportava ja molt de material lític, com ara els còdols, i aquest fet converteix el lloc en ideal per trobar-hi les pedres per fer les eines d'aquells homes: «Que sigui cortical ens indica que som a l'inici de la cadena operativa i que, per tant, usaven aquell indret per aconseguir matèries primeres, una consideració que també avala el fet que sigui gairebé nul·la l'aparició d'elements retocats i la poca presència de nuclis.» Els instruments lítics descoberts estan elaborats principalment en quars, pòrfir i quarsita. Però aquesta zona també hauria estat utilitzada per a la caça, ja que el turó de la Bateria era un lloc estratègic per al trànsit tant d'humans com d'animals, no gaire lluny del congost de Sant Julià de Ramis i, per tant, a l'entrada de la plana que conformen Girona i Salt. A més, la presència del riu garantia els recursos hídrics necessaris per a la seva subsistència. De tota manera, la demostració de l'espai com a zona de cacera encara està pendent, ja que no s'han trobat restes que ho indiquin. En qualsevol cas, segons afegeix Gómez, tot fa d'aquest espai un lloc idoni per a la recuperació de gran quantitat de material del Plistocè. La direcció de l'excavació, Gómez la comparteix amb Antoni Palomo i Rafel Rosillo, de l'empresa Arqueolític.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2388882


CALDES DE MALAVELLA - Troben a Caldes set posts de fusta del segle I úniques a Catalunya

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:02
Muntatge del projecte de museïtzació a Caldes de Malavella. Foto: EL PUNT
Sostenien els banys i ara s'han traslladat al Centre d'Arqueologia Subaquàtica

LAURA PORTAL.
Caldes de Malavella
Els arqueòlegs Joan Llinàs i Gustau Vivar han localitzat i extret set posts de fusta del segle I dC de les termes romanes de Caldes de Malavella. Aquesta troballa és única i és la primera d'aquest tipus que es fa a Catalunya. Les peces –cinc de les quals fan un metre i mig i dues, 80 centímetres– s'han traslladat al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), a Girona, i estan en procés de conservació i restauració. Més endavant, es traslladarien al futur museu de les termes de Caldes.
Set posts de fusta que sostenien el sector nord-est de les termes romanes de Caldes de Malavella han estat localitzades pels investigadors aquesta primavera. La troballa es va donar a conèixer ahir, després dels treballs de recerca i el trasllat de les peces, especialment delicat.
-
 (Segueix)

LLEIDA - El Centre de l’Ordre del Temple de Gardeny abre sus puertas

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:24
Castell templer de Gardeny a dalt del turó. Foto.- http://turisme.paeria.es/apartat.php?id=castell_gardeny
Lleida - D. Torrado 2007-05-06

Después haber estado abandonado durante décadas, poco a poco el Turó de Gardeny va cogiendo forma y adquiriendo nuevos usos como el de acoger las instalaciones que conforman el Parc Tecnològic y, ahora, las del Centre d’Interpretació de la Ordre del Temple, que permitirá a los visitantes conocer un poco más de la historia de la ciudad en la época de la reconquista y las cruzadas, y saber quienes eran los templarios, más allá de la mitología creada a su alrededor a lo largo de la historia. Así, el castillo nos enseña cómo llegaron aquí y cómo era su día a día en el Turó de Gardeny.

Tras pasar casi un año en obras el Centre d’Interpretació de l’Ordre del Temple, más conocido como el Castell de Templers, abrió ayer sus puertas al público, recuperándose así una nueva zona del Turó de Gardeny, que permaneció durante años sin uso alguno después de que cerrasen las instalaciones militares que acogía.
Así, con esta inauguración, Lleida ha ganado un nuevo conjunto monumental, que junto con el de la Seu Vella y la Suda, está llamado a ser uno de los nuevos atractivos turísticos de la ciudad.
El conjunto monumental de Gardeny conserva aún numerosos testimonios de los que fue una de los principales centros de la orden templaria de la Corona de Aragón. El origen de su construcción se remonta al año 1149, cuando el conde de Barcelona, Ramon Berenguer IV tras conquistar la ciudad musulmana de Lleida iniciando su ofensiva desde el mismo Turó de Gardeny, regaló la colina a la milicia templaria que le había ayudado en la conquista. La orden templaria creó allí la Casa de Gardeny, que en pocos años se convirtió, gracias a las aportaciones de la nobleza seguidora de los templarios, en un castillo importante con grandes propiedades urbanas y rurales.la orden permaneció en Gardeny hasta principios del siglo XIV y las instalaciones pasaron a formar parte de un priorato de Amposta.
El estreno de la rehabilitación del antiguo castillo templario permitió a los asistentes realizar la primera visita al centro, que incluye la proyección de un audiovisual que explica la historia de la Ordre del Temple de Gardeny y un recorrido por los diferentes espacios del castillo restaurados, como la iglesia de Santa Maria, la antigua bodega del conjunto y la Torre de l’Homenatge.

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, destacó durante la inauguración la importancia de la recuperación del castillo desde el punto de vista histórico y patrimonial de la ciudad, ya que complementará el centro que se abrirá en la Suda y el conjunto de la Seu Vella. Por su parte, el director de Tourespaña, Fèlix Larrosa, destacó que con el centro Lleida “se convertirá en la puerta de un itinerario cultural de proyección internacional de la ruta del templo”.

Coincidiendo con las fiesta mayores, se han organizado unas jornadas de puertas abiertas al centro para los días 11, 12 y 13 de mayo.
http://www.lamanyana.es/

GIRONA - Pep Vila localitza el llibre de dibuixos dels orfebres gironins del segle XVIII

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:57

Portada del llibre de registre
El manuscrit del Col·legi d'Argenters permet documentar el gust de l'època a través dels exàmens dels aprenents

EVA VÀZQUEZ. Girona
El filòleg Pep Vila ha localitzat, gairebé per atzar, mentre buscava altra documentació a la Biblioteca Nacional de Catalunya, el llibre del Col·legi d'Argenters de Girona en què es van registrar, des de finals del segle XVII fins a mitjan XIX, els dibuixos que els aprenents de joieria havien de realitzar passat el període de formació als tallers per acreditar la seva destresa en la concepció i ornamentació d'objectes preciosos, des d'anells a canelobres o vaixelles. Tot i que ja es coneixen altres manuscrits amb aquesta mena de dibuixos, és la primera vegada que se'n localitzen de relacionats amb el poderós gremi d'argenters de Girona, cosa que permet conèixer amb detall el seu funcionament intern, sinó també el gust de l'època, barroc i refistolat.
Una de les pàgines amb els dibuixos realitzats pels aprenents com a prova d'examen.
Els gremis van ser, des de temps reculats, institucions molt poderoses i influents, i el d'argenters de Girona no en va ser una excepció; al contrari, va arribar a ser considerat un dels més importants de Catalunya, en estreta rivalitat amb el de Barcelona, del qual es conserven els dibuixos més antics coneguts, datats del 1500. El prestigi d'aquestes institucions, que tenia el seu reflex en la destacada presència que se'ls atorgava en els grans esdeveniments ciutadans, des de festes a processons i altres celebracions religioses i rituals, s'havia guanyat en bona part amb una notòria severitat: com a societats rígidament reglades, jerarquitzades i hermètiques, accedir-hi exigia altes dosis de tenacitat i, tot sovint també, d'oportunes influències.
-
 (Segueix)

L'ALDEA - Unes excavacions descobreixen restes romanes a l'ermita de l'Aldea

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:45
Foto: http://www.aldea.altanet.org/ajtms/aldea/index2.html

Els treballs d'excavació que s'estan duent a terme a l'ermita de l'Aldea, als peus de la torre medieval, han posat al descobert unes restes romanes del segle I o II dC. Segons les primeres inspeccions, podrien correspondre a la piscifactoria d'un complex dedicat a l'elaboració de salaó de peix.
per M. Millan |

L'Ajuntament de l'Aldea va iniciar l'excavació del complex de l'ermita, com a pas previ per a la rehabilitació de la torre medieval i el condicionament turístic de tot aquest espai, on es troben els orígens de la població. Fins ara, s'apuntava que abans de ser una fortificació cristiana, havia estat probablement una almúnia (granja) àrab. «Però hi havia referències que hi podíem trobar vestigis de cultures anteriors i així ha estat», explica l'alcalde, Daniel Andreu.

Els treballs han posat al descobert, just als peus de la torre, una estructura d'origen romà. Estaria datada entre els segles I i II i correspondria, segons les primeres hipòtesis, a una mena de piscifactoria d'un complex dedicat a l'elaboració de salaó de peix. «Segons expliquen els experts, en aquella època el delta de l'Ebre encara estaria als inicis de la seva formació i aquesta zona seria la primera terra ferma», comentà l'alcalde.

De fet, s'han documentat piscifactories amb estructures semblants tant a Empúries com a Calp (Alacant).

 (Segueix)

AIGUAVIVA - Masies a tocar de ciutat

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:57

Pep Collelldemont i Manel Lladó han recollit, en el llibre «Les Masies d'Aiguaviva», la història i les imatges dels masos que encara hi ha en aquest terme municipal del Gironès, ben a prop de l'àrea urbana de Girona i de l'aeroport

LAURA PORTAL. Aiguaviva
+ De dalt a baix i d'esquerra a dreta, la masia de Can Gibert, la de Can Garrofa, la de Can Cantalosella i un interior de Can Garrofa. Totes les imatges són obra de Manel Lladó.

Un total de vuitanta-quatre masies, i cinc més en estat ruïnós, han estat incloses en el llibre Les Masies d'Aiguaviva, que és obra de Pep Collelldemont, autor dels textos, i del fotògraf d'El Punt Manel Lladó, autor de les fotografies. Masies en prou bon estat i encara habitades, en la seva major part. Masies que tenen una història i que, segons els autors en la presentació, fan bona aquella dita que diu que «cada casa és un món». La masia com a casa típicament catalana pot tenir moltes formes, però totes són distingibles a primer cop d'ull.

-
 (Segueix)

HOSPITALET DE L'INFANT - Presenten a l'Hospitalet de l'Infant una peça grega del segle V aC

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:54
EL PUNT. L'Hospitalet de l'Infant
Una peça grega del segle V aC que es va trobar l'any 1990 a l'hospital gòtic de l'Hospitalet de l'Infant es va presentar ahir als veïns del municipi en un acte que van organitzar el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La peça és una antefixa, un element arquitectònic que es va trobar casualment fa disset anys en unes obres de reforma de l'hospital del segle XIV. En un primer moment no es va tenir consciència de la seva significació històrica i va quedar exposat als serveis territorials de Cultura a Tarragona. Anys després, l'arqueòleg Xavier Dupré va diagnosticar que la peça indica que al segle V aC hi havia un santuari grec just a l'emplaçament de l'hospital i que era un centre de comerç entre els ibers i els grecs. La desembocadura del riu Llastres hauria estat, doncs, un port natural a les rutes que des d'Empúries recorrien la costa mediterrània cap al sud. Les tesis de Dupré, que va morir l'any passat, van quedar recollides en la seva obra pòstuma Ibers i grecs a l'Hospitalet de l'Infant, que també es va presentar ahir.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2384787


LLEIDA - Recuperan la historia del castillo de la Suda a través de la arqueología

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:04

Lleida - Redacción 2007-05-05
La historia del castillo de la Suda, a través de la información obtenida en las diversas campañas arqueológicas realizadas en el entorno, son el punto de partida de El conjunt monumental de la Suda. El castell reial i les restes arqueològiques del seu entorn, un libro de Isabel Gil, Ana Loriente, Xavier Payà y Josep Lluís Ribes que se presentó ayer en la Suda con la presencia del alcalde de Lleida, Àngel Ros.

Xavier Payà explicó que se trata de un libro que repasa desde las primeras ocupaciones de la roca en época romana hasta el periodo andalusí y la época feudal, cuando el Palau de la Suda sirvió de reyes de la Corona catalanoaragonesa. La obra también detalla la progresiva destrucción de la arquitectura de la Suda en las distintas guerras que ha sufrido Lleida y las dos explosiones del polvorín que acabaron con la torre de levante. El alcalde de Lleida, Àngel Ros, alabó la edición de este libro, que ha ido a cargo de la Empresa Municipal d’Urbanisme, porque dijo que las ciudades “construyen su futuro con los activos del pasado”. Ros también anunció que las obras del Centre d’Interpretació de la Suda arrancarán en otoño, mientras que la concejal de Urbanisme, Marta Camps, dijo que la obra también reivindica la labor de los arqueólogos.

El Centre d’Interpretació de Gardeny se inaugura esta tarde

La Paeria inaugura esta tarde a partir de las 20.30 horas el Centre d’Interpretació de l’Ordre del Temple del Castell de Gardeny, un equipamiento que acogerá una jornada de puertas abiertas durante los días 11, 12 y 13 de mayo, con motivo de las Festes de Maig.
El acto de inauguración, que presidirán el paer en cap, Àngel Ros, y la presidenta de Turisme de Lleida, Montse Bergés, incluye un montaje itinerante del fuego entorno del recinto y una visita a las instalaciones.
El Centre d’Interpretació de Gardeny pondrá al alcance de los visitantes la historia del castillo y de la orden del Templo, a través de paneles explicativos y audiovisuales. El recinto también acogerá una oficina de información y servicios turísticos, mientras que las visitas a Gardeny se deberán reservar en las oficinas de Turisme de Lleida.
http://www.lamanyana.es/ (Segueix)

TOSSA DE MAR - Excavacions a Agulla de Pola, a Tossa.

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 06:57

Excavacions a Agulla de Pola, a Tossa. Foto: A.P.


L'empresa Cat-Patrimoni ha fet les primeres excavacions a Agulla de Pola, a Tossa de Mar. En aquest espai s'hi ha descobert un assentament iberoromà, així com restes de l'època medieval, en què es va construir una torre de guaita per detectar possibles atacs a la vila per mar.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2383603

-



AIGUAMURCIA - L'Incasol inicia la licitació per restaurar les façanes esgrafiades de les places de Santes Creus

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 06:53
Els esgrafiats de les façanes de l'entorn del monestir seran restaurats. Foto: N.R
La primera intervenció serà per a la façana de l'ajuntament d'Aiguamúrcia

CARINA FILELLA.
Aiguamúrcia
L'ambiciós projecte per restaurar les façanes de les places barroques de Santes Creus, amb un pressupost total de més de 870.000 euros, comença ara a prendre forma. L'Institut Català del Sòl ja ha iniciat el procés de licitació d'obres per restaurar els ornaments esgrafiats de la façana de l'ajuntament d'Aiguamúrcia, amb un pressupost de 282.505 euros. Posteriorment es restauraran les altres façanes esgrafiades de les places de Sant Bernat i de Jaume el Just, al recinte del monestir.
Els revestiments amb ornamentació esgrafiada de les façanes del recinte del monestir de Santes Creus tenen lesions com ara manca de fixació al mur de suport, erosió de la superfície, esquerdes i fissures, dipòsits superficials i/o oxidació dels elements metàl·lics. El projecte de l'Institut Català del Sòl (Incasol) preveu restablir l'estabilitat dels revestiments, evitar que es continuïn malmetent i recuperar la llegibilitat perduda amb accions de neteja i de reintegració de les parts que falten.
(Segueix)

ALCANAR - El centre d'interpretació dels ibers d'Alcanar ocuparà dues plantes de la Casa O'Connor

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:07

Àmfores fenícies localitzades al poblat preibèric de Sant Jaume d'Alcanar. Foto: EL PUNT

Està previst que les obres comencen abans de l'estiu

ROSER ROYO.
Alcanar
L'esperat centre d'interpretació dels ibers a Alcanar comença a caminar. Així ahir es van presentar els projectes museològic i museogràfic elaborats pel Museu del Montsià alhora que es va fixar un primer calendari d'actuacions. Les previsions són que les obres per instal·lar aquest centre a la Casa O'Connor puguen començar abans de l'estiu.

L'Ajuntament d'Alcanar, a través del pla de dinamització turística de les Terres de l'Ebre, disposa ja de 105.000 euros per impulsar la primera fase del centre d'interpretació dels ibers a la Casa O'Connor. Els projectes museològic i museogràfic elaborats pel Museu Comarcal del Montsià ja estan acabats i en aquest moment estan a punt de licitar-se l'audiovisual i les obres d'execució i de disseny del centre. La idea és que les obres puguen començar abans de l'estiu i que a la tardor s'haja executat la primera fase. L'arqueòloga del Museu del Montsià, Mar Villalbí, va explicar que el centre d'interpretació dels ibers ocuparà la segona i la tercera plantes de la Casa O'Connor i tindrà un circuit tancat.

-

 (Segueix)

MONTBLANC - Les màquines topen amb restes funeràries a les obres de l'església de Sant Miquel de Montblanc

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:28

Les màquines que treballen en les obres de millora de l'entorn de l'església de Sant Miquel de Montblanc han topat amb unes restes funeràries. L'empresa Codex ja hi està treballant. Les troballes, però, no són cap sorpresa tenint en compte que aquest espai, on s'hi vol construir un aparcament i una plaça pública, havia estat l'antic cementiri de la vila, del segle XIII fins a l'any 1860.

La descoberta s'ha produït quan les màquines han començat a ensorrar el mur que separa els dos nivells d'alçada que té el terreny, situat al costat de l'església. El mur de contenció, d'uns dos metres d'alçada, està fet amb pedres aprofitades del cementiri -esteles funeràries i laudes sepulcrals-, i fins i tot del Palau del Castlà, que es troba davant de l'església.

Malgrat l'enderroc, de moment, s'han pogut recuperar algunes restes d'esteles funeràries -una d'elles sencera-, llindars i muntures. Respecte als cossos enterrats al subsòl, els que es trobaven al nivell superior del solar ja es van retirar i traslladar a l'actual cementiri, aprofitant les excavacions que es van dur a terme anys enrere per unes obres anteriors.

Al nivell més baix del terreny no s'ha fet cap excavació. El director del Museu-Arxiu de Montblanc, Maties Solé, recorda que en aquell moment es va fer una sola cata a només trenta centímetres de profunditat, i ja es van trobar 200 enterraments. Si més no, possiblement s'optarà per deixar-los enterrats.

Montblanc / ACN
30-04-2007 / 11:28

http://www.tinetdigital.org/index.php?s=bcpBCsMwDATAv+gekB0SF+

U1WzkUgXFC7J5K/17bufYiLbsDWeRT2iGo2kFbEbcK5aOaGs73M5kiovdey

GIPDbuHD3PPzZ54WR7CtWH8WSiiQpH2HHHZKFnIM4eJl4lv5m6WkpWK

+g99fw=



LLEIDA - Lleida recupera la historia de sus calles

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 23:36
Lleida - Francesc Guillaumet 2007-04-29
Qué pasó en la calle Sant Martí, qué instituciones había o qué personajes históricos estaban relacionados con cada enclave geográfico son algunas de las cuestiones que respondió Josep Lladonosa en Calles y plazas de Lleida, un libro que ha reeditado la Paeria a través de la Empresa Municipal d’Urbanisme con motivo de la celebración del Any Lladonosa.

La reedición, que se presentó la semana pasada en la Paeria, ha ido a cargo del profesor de Geografía de la UdL, Joan Ganau. “Se trata de la obra más importante de Lladonosa, porque los materiales que recopila en este libro se presentan después en la Historia de Lleida”, afirma Ganau. Para facilitar la consulta de esta obra que Lladonosa publicó en cinco volúmenes entre 1961 y 1978, el autor ha optado por no tocar nada del contenido original de la obra e incluir índices onomásticos y toponímicos. En el índice toponímico se pueden encontrar 2.000 entradas que facilitan la consulta de todos los nombres de lugar que aparecen en cada una de las entradas del libro. Lo mismo pasa con el índice onomástico, una guía con 1.300 entradas con todos los nombres de persona relacionados con la historia de las calles de la capital del Segrià. “Ha representado un esfuerzo importante por el volumen de trabajo que comporta, pero ha valido la pena porque facilita la consulta de la obra”, apunta el profesor de Geografía de la UdL.

Como en su versión original –y aunque ahora todo el material se ha reunido en un solo volumen– la obra se estructura a través de las calles de Lleida y de los barrios, con un apartado final donde el autor habla del Eixample de la ciudad, aunque siempre remitiendo a la historia medieval. A pesar de su importancia, la obra publicada por Lladonosa no tenía referencias gráficas, por esta razón Joan Ganau explica que se ha incluido la presentación de los materiales a través de mapas y cartografías creadas para la ocasión, de manera que es mucho más fácil para el lector ubicarse en la zona de la que habla Lladonosa en cada momento.
-
 (Segueix)
«Anterior   1 2 3 ... 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType