PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Es tracta d'una exposició promoguda conjuntament per les entitats Amics dels Castells i Amics de l'Ebre que han optat també per editar 500 exemplars d'un llibre catàleg que també sota el títol Les muralles medievals de Tortosa resumix una part d'un dels capítols de la tesi doctoral de Jacobo Vidal sobre la construcció i l'urbanisme a la Tortosa dels segles XIV al XVI. «Amics dels Castells ens hem implicat perquè fins ara no hi havia pràcticament res publicat sobre les muralles», explica Xavier Rollan, també president de l'entitat. El llibre en el qual també hi han participat Yolanda Gil, de la Universitat de València; l'arqueòleg Joan Martínez; el director de l'arxiu comarcal, Albert Curto; la directora de l'escola taller de recuperació de les muralles, Cinta Montañés, i Xavier Rollan inclou totes les imatges de l'exposició i n'amplia els continguts. «La construcció de les muralles de Tortosa va ser l'obra pública més important que es va fer al territori durant l'edat mitjana i va tindre repercussions en el consell municipal, ja que es va haver de crear una obreria, equivalent a una regidoria d'urbanisme», diu Vidal que també explica curiositats com que van treballar moltes dones en la construcció de les muralles. «En aquella època eren mà d'obra poc qualificada i cobraven menys que els homes», precisa alhora que afegix que a Tortosa els mestres d'obra de vila o tàpia eren tots sarraïns.

En l'exposició també es pot copsar els fragments de muralla medieval que encara es conserven. Es tracta de la torre del Cèlio, originàriament torre Grossa, a Remolins, i un tram de muralla fins al portal dels Jueus; el tram de Santa Clara fins al portal de Tarragona i alguns portals com el del Romeu, el de la Bassa o el de l'Olivar, tapiat als Reials Col·legis.

L'Ajuntament de Montblanc rebrà una subvenció de 66.493,93 euros provinents de la comissió mixta de l'1% cultural dels Ministeris de Foment i de Cultura per restaurar la part central del tram 17 del recinte emmurallat de Montblanc. Aquest tram, d'entre 30 i 40 metres de llargada, es correspon amb la muralla de Sant Jordi i va ensorrar-se fa gairebé un any per deteriorament a causa de la humitat. De fet, l'estructura perillava perquè s'estava bombant. La quantitat econòmica que ara rebrà el consistori montblanquí permetrà reconstruir l'estructura i suposa un 75% del cost total de l'obra, que està valorada en 89.991,90 euros. Quedarà pendent la recuperació del pas de ronda. L'Ajuntament de Montblanc també té pendent l'alliberació del tram de muralla de Santa Tecla, on ja ha començat l'enderroc d'alguns edificis que hi són annexos. De fet, aquest és el principal objectiu de l'actual govern municipal: adquirir habitatges adjunts a la muralla per tal de deixar-la a la vista.

La comissió mixta també va aprovar dimarts el finançament de 26 projectes més en tot l'Estat, en què està previst que inverteixi un total de 10,6 milions d'euros. Durant els últims tres anys el govern estatal ha finançat fins a 279 projectes on hi ha destinat 160 milions.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2621183 

Quedarà com una nau», va explicar a aquest diari la regidora de Cultura i Patrimoni, Glòria Pruneda. La regidora va explicar que aquesta setmana l'empresa adjudicatària ha presentat la fiança i ara només cal signar el contracte perquè pugui començar les obres.

El cost del projecte l'assumirà la Generalitat (150.000 euros), la Diputació de Girona (120.000) i el mateix Ajuntament (93.000). I Pruneda ja va explicar que ara comença- ran una nova recerca de subvencions per executar la segona fase del projecte, que es concretarà en adaptar l'edifici, que és municipal des de l'any 2000.

En aquests moments, la regidora va reconèixer que no està clar quin serà l'ús de l'immoble, encara que es parla, sobretot, de fer-hi una sala polivalent o un centre d'interpretació local. «El que està clar és que volem rendibilitzar l'edifici», va afirmar.

Carles Bosch Parer és fill de Bàscara i un apassionat de la història del seu poble, al qual es van annexionar Calabuig i Orriols el 1845, any en què ha posat fi als tres llibres que ha publicat fins ara: Mil anys de domini episcopal a Bàscara (817-1845), editat el 2002, i L'antic municipi de Calabuig i L'antic municipi d'Orriols, que van sortir fa pocs mesos.

Carles Bosch ha passat moltes hores a l'arxiu diocesà i a l'arxiu històric de Girona, on ha trobat pergamins que deixaven constància de visites episcopals i cartes dels bisbes, en el primer cas, i protocols notarials –a Bàscara, un poble històricament molt ben comunicat, des de la Via Augusta a l'N-II, va arribar a haver-hi quatre notaris–, en el segon arxiu. Bosch ha acumulat una gran quantitat d'informació, entre la qual hi ha 21 documents que li han permès situar l'antiga església de Calabuig, a uns 500 metres de l'actual: una troballa que ha estat avalada pel prestigiós historiador Joan Badia i Homs, que de seguida va trobar en el lloc indicat per Bosch fragments de ceràmica i trossos d'ossos de l'antic cementiri, i va recomanar a l'alcalde de Bàscara que s'hi fessin excavacions arqueològiques. L'església parroquial de Sant Feliu i el priorat benedictí de Sant Nicolau de Calabuig, que depenen del monestir de Sant Esteve de Banyoles, apareixen citats per primera vegada el 1115, en el testament d'un membre de la família propietària del castell del lloc, però Bosch creu que aquesta església era molt anterior. La primera constància documental de l'existència d'Orriols data del 921 i la de Calabuig, del 893.

El 1984 i el 1999 es van editar sengles publicacions, però tenien un caire científic. Faltava una eina per adreçar-se, per exemple, als escolars i els grups familiars que solen visitar el jaciment. A còpia de textos curts i molts recursos visuals (fotos, reconstruccions, gràfics), Vilauba. Descobrim una vil·la romana submergeix el lector en l'evolució d'aquesta antiga explotació rural situada a la carretera de Pujarnol, en activitat entre els segles I i VII, i en els costums de la gent que hi van viure i treballar. L'han escrit Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda –els arqueòlegs que han dirigit els treballs des del primer dia– amb la col·laboració de Iolanda Puigdevall i Rafael Dehesa. L'edició l'han pagada els copropietaris del jaciment (els ajuntaments de Banyoles, Camós i Porqueres i el Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles) i la Fundació Caixa Catalunya. L'obra explica què era una vil·la, com es va descobrir la de Vilauba, el context social i el paisatge de l'època, les diferents etapes de la seva evolució, els sistemes constructius, la vida quotidiana, el treball i el comerç, i l'oci i les creences dels seus habitants.

L'edició s'ha complementat amb un pòster de grans dimensions. La presentació es farà avui, a les vuit de la tarda, al Museu Arqueològic de Banyoles, i anirà a càrrec de Joaquim Monturiol, tècnic del Museu d'Empúries.

PRÒXIMS REPTES

L'alcalde de Flix, Pere Muñoz, va recordar ahir que la rehabilitació del castell carlí té un pressupost de 350.000 euros, i que el projecte ja té garantit part del seu finançament gràcies al pla d'inversions de l'1% cultural de la Generalitat. De fet, Muñoz va detallar que l'encarregat de fer les obres serà l'Institut Català del Sòl (Incasol), que també ha pagat la redacció del projecte, a càrrec de l'arquitecte Miquel Orellana. El conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Flix, l'Incasol i la direcció general del Patrimoni Cultural va ser ratificat en el penúltim ple del mandat anterior. En aquest sentit, l'alcalde flixenc va explicar que l'Ajuntament ja té «mig lligat» un altre acord amb el Ministeri de Foment perquè també incloga el projecte al seu 1% cultural. Segons l'alcalde, la implicació de Foment estaria «perfectament justificada» i seria «una quantitat assumible», tenint en compte que l'Estat ha de fer obres importants a Flix, com la restauració del meandre i la descontaminació del pantà. Muñoz va precisar que la primera intervenció consistirà en la consolidació del castell, una de les poques fortaleses estrictament carlina.

De fet, Muñoz va destacar que el castell de Flix va ser construït per ordre del general carlí Ramon Cabrera, i que la fortalesa també va ser aprofitada durant la tercera guerra carlina. Així, la intenció de l'Ajuntament és fer el castell visitable i també instal·lar-hi un centre d'interpretació del carlisme, un projecte que segons l'alcalde té el suport de l'historiador local Josep Sánchez Cervelló. «També hem fet diverses gestions per aconseguir documents i material dels carlins, per explicar millor el que va representar el carlisme a les Terres de l'Ebre i al conjunt de Catalunya», va assenyalar Muñoz. La previsió de l'Ajuntament és que les obres puguin començar l'any que ve, i que el 2009 el castell de Flix ja puga ser visitable.

L'alcalde va insistir en la singularitat del castell de Flix dintre del conjunt de fortaleses catalanes. El castell flixenc va ser construït expressament pels carlins, mentre que en altres poblacions com Miravet o Morella van reaprofitar castells medievals. Situat sobre el turó del meandre, el castell va ser bastit per controlar la navegació per l'Ebre, així com el camins naturals cap a les comarques del Segrià i les Garrigues. A més, els castells de Flix i de Móra d'Ebre tenen una història comuna, amb un sentit especial durant la tercera guerra carlina, ja que Móra estava sota domini liberal.