PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Feia més de deu anys que el museu no «es posava al dia», en paraules de la mateixa Martín. La renovació s'ha centrat en les sales d'exposició permanent del primer pis, que abracen des del paleolític inferior fins a l'època visigòtica. Les vitrines que contenen el material s'han redistribuït en l'espai, s'han afegit més d'un centenar de peces procedents del fons del museu i s'han revisat, s'han refet o s'han incorporat nous textos informatius. Tal com va explicar ahir Martín, la informació que es dóna als plafons grans penjats a les parets està escrita en tres idiomes, perquè l'aspiració és «atraure el turisme cultural», tot i que la informació que figura a les vitrines, per qüestions d'espai, només hi és en català. Martin també va explicar que els mapes també han estat revisats i que se n'ha fet algun de nou. La directora del MAC va voler destacar que tot i que el museu és «petit», té col·leccions interessantíssimes, perquè l'equipament fa 160 anys que funciona i durant molts anys va ser l'únic referent a les comarques gironines.

Martín es mostrava ahir satisfeta pel fet que s'han pogut incorporar peces molt interessants procedents de necròpolis com ara la del jaciment de Mas Castellar de Pontós, la necròpoli del Pla de l'Horta, de Sarrià de Ter i la d'Agullana.

Una novetat en el discurs expositiu és la incorporació de part de la col·lecció numismàtica del museu, que actua com a complement.

Les vitrines del museu contenen peces originals, però també altres de fabricades expressament que reprodueixen eines de la indústria lítica i que van acompanyades d'explicacions i imatges de la seva elaboració.

El total de peces que s'apleguen a les sales del primer pis del museu és d'aproximadament 1.500, i sumant-hi la resta d'espais, el conjunt expositiu és superior a les 2.000 peces.

L'Institut d'Estudis Vallencs (IEV) recordarà la trajectòria de l'arqueòleg Francesc Cabré amb un memorial que tindrà caràcter anual i que s'estrenarà aquest any amb la conferència Socialització de la ciència i de la tecnologia , que serà conduïda per Eudald Carbonell, director de l'Institut Català de Paleontologia, el dia 5 de juny (19.30 h), a l'antic hospital de Sant Roc.

Cabré, que va morir ara fa un any, als 73 anys, sense poder superar una intervenció quirúrgica d'alt risc, era membre de la comissió d'arqueologia de l'IEV i havia participat en la reconstrucció de les més de 130 peces, que fragment a fragment van ser rescatades del jaciment ibèric de Fontscaldes (Valls) –tot un referent de la ceràmica els anys 20, quan va ser descobert– i de l'assentament del Vilar, de Valls, un jaciment de segon ordre dins l'antiga regió de la Cossetània, que comprenia la zona que avui arrenca del Penedès i arriba a la Conca de Barberà. Juntament amb els arqueòlegs Ester Fabra, Samuel Burguete i Domingo Solé, va treballar de manera persistent per recuperar gerres i càlats.

Les autoritats arqueològiques egípcies enviaran una missió a Barcelona per estudiar el cas de 17 peces del Museu Egipci de la ciutat de les quals tenen sospites sobre la seva autenticitat i la legalitat de la seva adquisició.

Segons ha dit a Efe, Ibrahim Abdul Meguid, cap del sector de recuperació d'objectes del Consell Suprem d'Antiguitats (CSA), el viatge «encara no té data» i és fruit dels «amistosos contactes entre els responsables del museu i el CSA». Encara que ha exclòs que hi hagi cap animositat en aquesta gestió, la missió viatjarà acompanyada per advocats per examinar els tràmits legals en cas que es formuli la reclamació.

Entre les peces destaca pel seu valor la de la princesa Nafrat, esculpida en pedra calcària acolorida i que data de la V dinastia faraònica (2465-2323 a.C.), ha precisat Maguid.

De la seva banda, el secretari general del CSA, l'egiptòleg Zahi Hawas –en unes declaracions a la premsa local– ha expressat els seus dubtes sobre l'autenticitat de la peça en recordar que els antics egipcis no acostumaven a fabricar peces bessones. «Però si es demostra que la peça és autèntica, la comissió reiterarà la seva reclamació al museu barceloní», ha advertit.

Hawas va llançar fa cinc anys una àmplia campanya internacional per recuperar milers de peces que en les últimes dècades han estat passades de contraban fora del país.

El Parc Arqueològic Mines de Gavà parteix amb una dificultat doble: el gestiona un ajuntament, i això vol dir recursos ajustats, i es troba fora de Barcelona. Malgrat això, amb nou milions d'euros, és una de les inversions més importants en patrimoni cultural dels darrers anys, i la intenció és poder situar el complex en sintonia amb les xarxes arqueològiques d'Europa, a banda de treballar en la promoció turística comarcal i nacional. La immensa majoria dels visitants d'aquests mesos corresponen a l'àrea metropolitana.