PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


CORNUDELLA DEL MONTSANT - L'Associació d'Excursionistes de Cornudella recupera un tram de l'antic camí dels Cartoixans, a la serra de Montsant

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:57

Foto: EL PUNT SALVADOR PALOMAR

El camí dels Cartoixans és un camí ample, de bast, que van obrir els cartoixans d'Escaladei per comunicar el monestir amb el camí de Lleida que passava pels Hostalets d'Albarca, segons la informació que ha facilitat l'Associació d'Excursionistes de Cornudella. L'agrupació inaugura avui el camí dels Cartoixans, amb una sortida que començarà a dos quarts de nou del matí a Cornudella, des d'on els participants aniran amb autocar a Albarca, punt d'inici de l'itinerari. Un itinerari que l'entitat ha senyalitzat i ha netejat i que té 10,4 quilòmetres i un desnivell de 150 metres. El camí planeja suau per les cotes 600/700, travessa alzinars i vinyes al peu dels cingles de la serra Major i encara conserva els empedrats que remunten els ressalts i pujadors dels collets. S'apropa al monestir cistercenc de les monges de Bonrepòs i a l'ermita de Sant Joan del Codolar, tot vorejant masos antics i aljubs de pedra seca. Molt transitat en totes les èpoques, va estar en ús fins a l'apertura de la nova carretera de la Morera a Cornudella, l'any 1906, i la de Reus a Fraga, que es va establir entre 1864 i 1874. Hi va passar la reina Margarida de Prades en recloure's a Bonrepòs com a abadessa l'any 1428 i Felip II quan va sojornar a la cartoixa d'Escaladei la Setmana Santa de 1561.

Les referències documentals més antigues que es conserven del camí són del segle XVI, en què surt esmentat en un capbreu de 1573, segons l'article que han escrit Ezequiel Gort, Salvador Palomar i Ferran Sugranyes i que es publicarà en breu a la revista La Carxana d'Albarca. Segons la veu popular, el dels Cartoixans era l'antic camí d'Escaladei a Poblet. Però el traçat del que avui es coneix com el camí dels Cartoixans «fa pensar que podria haver estat la via de comunicació del monestir cistercenc de Bonrepòs amb Prades –de fet, el camí continuava més enllà d'Albarca– emprat posteriorment pels cartoixans per anar del monestir cap a Albarca i enllaçar allí amb el camí de Reus a Lleida», assenyalen els autors de l'article.


Foto: EL PUNT SALVADOR PALOMAR

Tres imatges del camí dels Cartoixans que permeten comprovar l'estat actual de l'empedrat original (fotografia de l'esquerra), el marge que el voreja (a dalt) i les cabanes de pedra seca, una mostra de l'arquitectura popular típica de la zona. Foto: EL PUNT SALVADOR PALOMAR

El camí va ser una via molt transitada en el passat perquè comunicava la cartoixa d'Escaladei amb el camí de Reus a Lleida, però també com a ruta cap a Prades, que tenia la fira ramadera més important de la contrada. A més dels ramats d'ovelles i cabres, durant els segles XVI i XVII la ramaderia equina va constituir un component fonamental de l'economia cartoixana.

La via fou indispensable fins a l'obertura de les carreteres que van substituir els antics camins, la que venint de Reus passa pel coll d'Alforja, Cornudella, el coll d'Albarca, Ulldemolins i creua la serra de la Llena cap a Lleida i Fraga o la que uneix la Morera i Cornudella. Fins fa un segle i mig, moltes poblacions d'aquesta àrea només estaven comunicades per camins de bast. El cas d'Ulldemolins, poble on passen menys de cent anys entre que hi arriba el carro com a vehicle de transport i el primer vehicle de motor, és ben representatiu.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2445021


GIRONA - Girona presenta el primer inventario de papiros de Catalunya que se podrá consultar vía Internet

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:27
La investigadora Teresa Noël (d) y la directora del Instituto Catalán de Arqueologia Clásica, Isabel Rodà, durante la presentación de un estudio sobre el inventario de los papiros  /  Efe / Robin Townsend
 
 
Girona. (Europa Press).- Expertos en el mundo clásico presentaron hoy en Girona el primer inventario de papiros de Catalunya que se podrá consultar a través de Internet. Estos profesionales recomendaron proteger de luz los dos papiros más antiguos de Catalunya que se exponen en el museo de la Catedral de Girona.
 
  Se trata de dos documentos de los años 892 y 897 firmados por los papas de aquel momento. Aunque en el siglo XI se escribieron unas 4.000 mil bulas sólo se tiene constancia de la conservación de unas 25, de las que 10 están en Catalunya.

La mayoría de estas bulas papales fueron restauradas en 1926. Al ser un material muy frágil que se deteriora con facilidad los expertos recomendaron que se tapen para evitar que les toque directamente la luz. En Girona estos dos documentos están protegidos con un vidrio.

El inventario se podrá consultar a través de la web de la revista Auriga, una publicación especializada que ya cuenta con 45 números. De cada papiro los profesionales redactarán una ficha para que los internautas entiendan la información. La mayoría de papiros se encontraron en Egipto, y están escritos sobre todo en griego, pero también en latín, árabe o hebreo.
 
 
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070615/51362364683.html


Inicien amb les butlles pontifícies l'inventari papirològic català

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:45

 Una imatge de l'acte de presentació de l'inventari papirològic, ahir, a Girona. Foto: D.C


N'hi figuren dues de l'arxiu de la catedral de Girona dels papes Formós i Romà

DANI CHICANO.
Girona
Una iniciativa de Montse Tudela i Teresa Noël (revista Auriga), que té el suport del Departament de Cultura, ha permès començar un inventari papirològic català amb una primera fitxa que conté la referència de les úniques 25 butlles pontifícies que es té constància que existeixen al món; d'aquestes, 10 són a Catalunya, dues de les quals, a Girona. Ahir es va presentar aquesta iniciativa a Girona, a més de l'únic màster en papirologia de l'Estat, que es farà a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.


La seu dels serveis territorials de Cultura a Girona, va ser el marc de la presentació d'aquest inventari papirològic. Montse Tudela, una de les promotores de la iniciativa i subdirectora de la revista de divulgació del món clàssic Auriga, va explicar que aquest inventari és inexistent, i que és important fer-lo per evitar usos incorrectes d'aquest patrimoni.

L'inventari comença amb una fitxa que aplega les úniques vint-i-cinc butlles pontifícies de les quals es té constància que existeixen al món. D'aquestes, deu són a Catalunya, dues de les quals a l'arxiu capitular de la catedral de Girona. Són les dels papes Formós (892) i Romà (897). La desena de butlles papals que es conserven a Catalunya en suport papir són de grans dimensions, el 1926 van ser enviades a Roma a petició del papa Pius XI per poder-les estudiar i restaurar. Totes van tornar emmarcades en fusta i vidre. L'inventari també dóna notícia de butlles catalanes desaparegudes. Els autors de l'inventari parlen de dues butlles concedides al monestir de Ripoll pels pontífexs Agapet II (951) i Sergi IV (1011), que es van perdre en un incendi el 1835, però també d'una tercera, del pontífex Benet VIII (1016), dipositada a l'abadia de Ripoll i que se suposava que també s'havia cremat, però que va aparèixer a la Biblioteca Nacional de França, a París.

També es constata l'existència a Perpinyà d'una butlla atorgada per Sergi IV (1011).

La fitxa sobre les butlles pontifícies, publicada en l'última entrega d'Auriga, és només l'embrió d'un treball molt més ampli que ha d'abastar el patrimoni papirològic del Principat de Catalunya.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2443994


TORTOSA - Descobreixen el vestigi més antic del recinte fortificat de la Tortosa romana

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 23:22

  

un detall de les restes trobades al carrer Sant Domènec.

 Foto: GUSTAU MORENO

 

Les restes han aparegut durant les obres d'urbanització del carrer Sant Domènec, al costat dels Reials Col·legis

GUSTAU MORENO.
Tortosa
Les obres d'urbanització del carrer Sant Domènec, el principal accés al conjunt dels Reials Col·legis, han deixat al descobert un tram de muralla que podria ser el vestigi més antic del recinte fortificat de la Tortosa romana. Tot i que encara cal confirmar l'antiguitat de les restes, els arqueòlegs asseguren que la muralla podria ser del segle II abans de Crist, mentre que les restes romanes més antigues que s'havien trobat a Tortosa eren dels segles I i II de l'era cristiana. A petició de l'equip d'arqueòlegs de la URV, l'Ajuntament ha decidit ara ampliar l'àrea de l'excavació, per intentar trobar els fonaments de la muralla, que podria tenir fins a quatre metres d'altura. Els experts van dir que la troballa era «espectacular», i van comparar la muralla amb les conservades a Tarragona.

El director de l'excavació, al costat de la muralla romana.

Foto: GUSTAU MORENO

 

 
Segons el director de l'excavació, Ramon Ferré, van localitzar la muralla dilluns, quan els operaris van obrir una rasa al carrer Sant Domènec, per fer-hi passar la instal·lació del gas. Feia uns dies, els arqueòlegs havien fet un sondeig uns metres més enllà, per no afectar la porta de l'Escola Oficial d'Idiomes, i havien trobat materials ceràmics i un enterrament romà. Per tant, en cas d'haver-hi alguna muralla, havia d'estar entre l'enterrament i el turó de la Suda. Però els arqueòlegs no sabien si apareixeria al mateix carrer Sant Domènec, o si s'amagaria sota els Reials Col·legis o al carrer de més amunt, tocant el turó de la Suda. La troballa ha estat «un cop de sort», però encara és més important si tenim en compte la seua antiguitat. «Primer vam pensar que seria una muralla medieval, però quan vam analitzar els materials vam constatar que no hi havia res més nou que del segle I de la nostra era», va dir. Ferré també va destacar la tècnica constructiva, «similar a la de Tarragona»: grans blocs de pedra i, al costat, tota una sèrie de rebliments, amb còdols i pedres compactades. Jordi Diloli, responsable de l'equip d'arqueòlegs de la URV que està investigant l'evolució urbanística de Tortosa des de la seua fundació, va assegurar que la troballa és «realment espectacular». Diloli va precisar que podria ser «la muralla romana de Tortosa més antiga localitzada fins al moment». Segons Diloli, fins ara es pensava que Tortosa va ser una ciutat emmurallada a partir del segle I de l'era cristiana, mentre que aquesta muralla podria ser més de dos-cents anys més antiga. «Això situaria una Tortosa molt potent en el mateix àmbit que la capital, Tàrraco, que també és del segle II abans de Crist», va afegir-hi. De fet, va recordar que Tortosa té la categoria de municipi a finals del segle I. «Fins ara defensàvem que a Tortosa hi havia un gran assentament ibèric, però, si retrocedim al segle II abans de la nostra era, realment estem parlant d'un moment molt antic en què ja hi havia una construcció monumental», va insistir Diloli. «Si es confirmés, estaríem davant d'una notícia de gran importància i rellevància, perquè Tortosa necessita una troballa així per completar la nostra història», va afirmar el regidor d'Urbanisme, José Martín. Segons Martín, en cas de confirmar-se l'antiguitat, «estaríem davant del gran jaciment que confirmaria la significació de Tortosa durant l'època de la República». «Roma té una presència documentada per moltes fonts, però ens faltaven restes arqueològiques d'aquesta envergadura», va dir. Martín va afegir-hi que l'Ajuntament hauria de fer el possible per datar, documentar i preservar la muralla en la mesura del possible, com va fer-se amb les restes andalusines trobades al subsòl de la nova biblioteca.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442619

UNHA - Inician en breve una nueva fase de restauración en la iglesia de Unha

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 23:17
FOTO-http://www.market-mall.com/aran/pobles/unha.html 
 


UNHA - SÒNIA CARRILLO  2007-06-14

La tercera fase de la recuperación de las pinturas góticas y románicas de la iglesia de Santa Eulàlia de Unha (Naut Aran) se iniciarán con toda probabilidad a partir de la semana que viene. Así lo anunciaron ayer las dos restauradoras de Tedart, la empresa barcelonesa que lleva a cabo estos trabajos. “En estos momentos estamos en una fase previa a los trabajos, subiendo a la iglesia todo el material necesario para iniciar los trabajos y tomando fotografías de la zona”, dijo una de ellas.

 

  La campaña de restauración de las pinturas de este templo se encuentra ya en su tercera fase y los trabajos consisitirán concretamente en restaurar las dos paredes de la nave central, en todo el prebisterio de la iglesia y que pertenecen, al parecer, al siglo XVI o algo posteriores.
Pese a que las paredes todavía se encuentran recubiertas de yeso, las restauradoras sospechan que las nuevas pinturas, en una de las paredes, podrían tratarse de escenas que representasen el pecado original de Adán y Eva. En el otro muro, parece probable que se represente la vida de un santo, aunque las restauradoras aseguraron ayer que desconocen de qué santo se trata.
Esta tercera fase es sólo un tramo más de una larga campaña de restauración que Tedart está llevando a cabo desde hace tiempo. En este sentido, cabe recordar que el gran mural gótico conservado y recuperado en la pared de la iglesia representa siete escenas de la Pasión de Cristo y el Juicio Final. Asimismo, la empresa también está trabajando en las pinturas románicas que se encuentran en el interior del ábside dentro de esta misma iglesia.
Las trabajadoras de Tedart avanzaron que el plazo de ejecución de esta última fase es de un mes y medio, lo que permitiría observar las pinturas totalmente restauradas a principios o mediados de agosto.
Por su parte, Víctor León, el alcalde en funciones de Naut Aran (municipio al que pertenece Unha) recordó ayer que el Ayuntamiento destina para esta última fase unos 36.000 euros aproximadamente, una cantidad similar a la otorgada en anteriores trabajos. León destacó el trabajo que se viene realizando desde hace más de tres legislaturas en favor de la recuperación del patrimonio histórico. Aseguró que los trabajos son muy importantes no sólo por el hecho de recuperar el propio patrimonio sino por el recurso turístico que ello conlleva.

 

http://www.lamanyana.es/


QUERALBS - El castell de Queralbs rep 210.000 euros de la Diputació i l'Ajuntament

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:06
FOTO.-  http://personal.readysoft.es/caballeria/revista0/queralbs/

L.P.. Queralbs

Les obres de restauració del castell de Queralbs es van inaugurar ahir al migdia. Els treballs, en què s'han invertit 210.000 euros, s'han portat a terme amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Queralbs.

Es té constància que la fortalesa del castell de Queralbs estava acabada i en funcions entorn dels anys 1450 i 1451. La seva destrucció s'ha d'emmarcar en la política que va començar l'exèrcit francès després de la signatura del Tractat dels Pirineus, amb l'objectiu d'eliminar totes les fortificacions que quedaven a les mans dels espanyols, evitar la consolidació d'una nova frontera militar entre els dos estats i afavorir, d'aquesta manera, la penetració de les seves tropes cap al sud en cas que esclatés un conflicte.



ACTES CULTURALS I VISITES
Abans de començar les obres de restauració, el castell de Queralbs no conservava dempeus cap de les seves tres torres i només es mantenien drets dos murs laterals. La restauració de la fortalesa ha estat pensada de manera que l'interior del recinte es pugui utilitzar per fer-hi actes culturals diversos a l'estiu i perquè les restes es puguin visitar permanentment.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442454



BARCELONA - El Museu d'Història de Catalunya mostra imatges de la Guerra Civil fetes per un legionari de Mussolini

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:03

A la cruïlla, els objectius militars dels legionaris feixistes.


M.P.. Barcelona

L'incondicional suport del feixisme italià a l'aixecament militar de Franco, que, a diferència del que es pensa, va ser molt més gran que l'alemany, queda al descobert en una colpidora exposició que obre al públic avui el Museu d'Història de Catalunya: Legionari. Italians de Mussolini a la guerra d'Espanya (1936-1939). La mostra presenta, per primera vegada al món, una col·lecció de cent fotografies capturades per Guglielmo Sandri, tinent de la divisió Littorio del Corpo Truppe Volontarie.

Guglielmo Sandri va arribar a l'Estat espanyol l'11 de febrer del 1937 i, fins al maig del 1939, va capturar més de 4.000 imatges de la Guerra Civil. Sandri –nascut a la regió del Sudtirolo el 1905, amb el nom de Wilhelm Schrefler– va prendre part en gairebé totes les accions militars dels feixistes italians. Així, a través de les seves fotografies –que no feia ni per fins professionals ni propagandístics– és possible fer-se una idea més precisa de la fulminant derrota encaixada a Guadalajara; la campanya del nord amb l'entrada a les ciutats de Burgos, Sant Sebastià i Santander; les campanyes d'Aragó i de l'arc mediterrani; la decisiva batalla de l'Ebre; la conquesta de Barcelona, i finalment, la tornada a casa amb el desembarcament dels triomfadors a Nàpols. El fons fotogràfic d'aquest legionari de Mussolini es va trobar, l'any 1992, en unes escombraries. Actualment, el custodia l'Archivio Provinciale di Bolzano. Andre di Michele i Margarida Sala són els comissaris de l'exposició, que es pot visitar fins al 23 de setembre.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442635


LLEIDA - El Bisbat de Lleida proposarà una solució de consens pel litigi de l'art

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:58
EL PUNT. Lleida
L'administrador apostòlic del Bisbat de Lleida, Xavier Salinas, va anunciar ahir que proposarà una solució de consens al Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal sobre el litigi per l'art sacre de la Franja. Salinas va reconèixer també que el litigi «és de difícil solució immediata» i que al final «hi haurà algun ferit». Salinas va comparèixer davant els mitjans per aclarir la seva recent visita a Roma, que, segons ha dit, estava motivada per la necessitat d'abordar qüestions de la vida religiosa i pastoral a la diòcesi de Lleida, que està esperant un nou bisbe, i no per debatre el futur de l'art sacre. Salinas va explicar que viatja de manera periòdica a Roma i que en la seva condició de bisbe administrador apostòlic «no farà res que vagi més enllà dels decrets, resolucions i sentències establertes» pel que fa al litigi de les obres d'art. Per altra part, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va recordar que cal el pronunciament de l'Alt Tribunal de Rota perquè la decisió sigui efectiva a Catalunya.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2442618


BARCELONA - Donació privada de 800.000 euros per a la restauració la catedral

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 22:32

L'arquebisbe Martínez Sistach i el president Montilla, ahir a la catedral. Foto: GABRIEL MASSANA


ACN EL PUNT. Barcelona

Les empreses Telefónica S.A. i Grup Santander entregaran 400.000 euros cadascuna per al finançament de les obres de restauració de la façana de la catedral de Barcelona. Ahir es va fer la signatura del conveni entre aquestes entitats, l'arquebisbat i la Generalitat. Les obres costaran més de 7 milions d'euros, dels quals ja se n'han aconseguit més de 5,5. Segons el conseller de Cultura i Mitjans, Joan Manuel Tresserras, d'aquí a un any estarà acabada la part més important d'aquesta actuació, que consisteix a restituir els elements estructurals i ornamentals de la façana –afectada per una patologia derivada sobretot de l'ús del ferro a l'interior del material petri–, així com a netejar-la tota. Entre les intervencions més espectaculars previstes destaca la baixada de l'estàtua de santa Elena, de 4 metres i mig i situada a dalt de tot del cimbori, per restaurar-la. El descens de la santa es farà amb l'ajuda de la grua instal·lada davant de la catedral i està previst que sigui d'aquí a unes tres setmanes, segons els responsables de conservació del temple, en un acte en què uns músics acompanyaran la baixada.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2440602


TORTOSA - Localizan el tramo más antiguo de la muralla romana de Tortosa

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:56
Portal de Remolins L´any 1884, Apunt de F. de A. Lleixá.
http://garaje.ya.com/barbera2000/ciutat.html

 

14/06/2007 | Actualizada a las 16:10h

Tortosa. (EFE).- Arqueólogos de la Universidad Rovira i Virgili (URV) creen haber localizado los vestigios más antiguos encontrados hasta ahora de la muralla romana de la ciudad de Tortosa, datados entre los siglos II y I aC.

Según ha explicado el coordinador de los trabajos arqueológicos de la URV en Tortosa, el arqueólogo Jordi Diloli, el hallazgo de este tramo de muralla es "espectacular" por el hecho de que, de confirmarse las suposiciones de los expertos que han visto los restos hasta ahora, podría modificar todo lo que se sabe de la Tortosa premedieval.

"La idea con la que se trabajaba hasta ahora era la de que Tortosa era una ciudad amurallada desde el siglo I después de Cristo, pero ahora la muralla romana queda situada antes, entre los siglos II y I antes de Cristo, en la misma época que la de Tarragona", ha explicado Diloli.

El director del equipo de arqueólogos que han encontrado la muralla romana, Ramon Ferré, ha explicado que el tramo que ha salido a la luz hasta ahora está formado principalmente por grandes piedras de más de medio metro de ancho.

Sobre la técnica constructiva, Ferré ha dicho que se asemeja a la de la muralla romana de Tarragona, con el uso de grandes bloques monolíticos de piedra y pequeñas piedras que actuaban de relleno.

Junto a las piedras han aparecido pequeños restos de cerámica romana, lo que refuerza la tesis de que se está ante la muralla romana de Tortosa.

El tramo de muralla ha sido localizado en la calle Sant Doménech del casco antiguo de Tortosa, en donde se están realizando unas catas arqueológicas previas a la urbanización de la calle. En este mismo lugar, a unos escasos metros, hace unos días se localizó una antigua cloaca andalusí y muros medievales, además de un entierro romano.

La muralla romana está situada ante el muro de entrada a los Reials Col·legis, el conjunto arquitectónico renacentista más importante de la ciudad de Tortosa, y se prolonga por debajo de esta construcción, por lo que los arqueólogos creen que no podrán excavar mucho más.

El hecho de que hace unos días se localizara en la misma calle un entierro romano de la época bajo-imperial refuerza la idea de que la muralla encontrada es la romana, puesto que las costumbres romanas obligaban a enterrar los cuerpos extramuros, cerca de la muralla.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070614/51362145497.html


BARCELONA - Paseo para redescubrir el Call de Barcelona

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:43


N. FERRAGUTCASAS. 12.06.2007
Las señales entre calles estrechas explican en tres idiomas la historia del barrio judío (Eros Albarrán).
  • Señalizan una ruta por las antiguas juderías de la capital catalana.
  • En las inmediaciones de la Plaça Sant Jaume.
La palabra Call, que significa calle estrecha, escenifica el recorrido por la Barcelona judía. En las inmediaciones de la plaza Sant Jaume, el Ajuntament ha señalizado una ruta para redescubrir la antigua comunidad judía.

 

El visitante deberá poner un poco de imaginación para entender este barrio que hace 600 años que ya no existe. Además de las señales, las oficinas de turismo repartirán folletos con información más detallada de cada uno de los rincones del Call y el Museu d’Història de la Ciutat organiza rutas guiadas.

El paseo discurre por las calles Call, Sant Honorat, la arteria principal del barrio, Sant Sever, Marlet, Arc de Sant Ramon, Banys Nous, y la plaza Manel Ribé. En este último sitio se inaugurará en septiembre el centro de interpretación del Call, donde se harán exposiciones relacionadas con la cultura judía.

Los primeros escritos que ponen de manifiesto la existencia de una comunidad judía organizada en la ciudad datan del siglo viii, según Jai Anguita, rabino de la comunidad judía Bet Shalom. En la calle Marlet, la casa número 1, tiene encastada en el muro una incripción judía.

 

http://www.20minutos.es/noticia/246176/0/paseo/redescubrir/call/


SERINYA - Cultura incoa un expedient per protegir les coves de Serinyà

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:03

  
  
  
Foto.-http://www.ddgi.cat/plaestany/text/cmunseri.htm
  

La declaració de BCIN serà en la categoria de zona arqueològica, com Ullastret

DANI CHICANO.
Barcelona
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va anunciar ahir, amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), la resolució d'incoar expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de zona arqueològica, en favor de les coves prehistòriques de Serinyà, al Pla de l'Estany. La categoria és la mateixa en la qual també hi ha la declaració de protecció del conjunt d'Ullastret. Ara s'obre un període d'un mes d'informació pública i al·legacions.

La direcció general de Patrimoni Cultural és la responsable de proposar la incoació de l'expedient de declaració de BCIN, en aquest cas a favor de les coves. Després d'acceptar aquesta proposta, es va procedir a notificar la resolució als interessats, traslladar-la a l'Ajuntament de Serinyà i fer-li saber que, a dreta llei, la incoació comporta la suspensió de llicències municipals de parcel·lació, edificació o enderrocament de la zona afectada i la suspensió, a tots els efectes, de les llicències concedides. Tot i això, Cultura pot autoritzar la realització d'obres que sigui manifest que no perjudiquen els valors culturals del bé. L'autorització, però, ha de ser prèvia a la concessió de la llicència.

Després de publicar la resolució al DOGC, s'ha obert un període d'informació pública que durarà un mes i en què l'expedient estarà a disposició de qui el vulgui examinar a la seu dels Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Girona. Durant aquest termini es podran presentar les al·legacions corresponents.

Pel que fa a la zona a protegir, fa uns deu anys que és obert al públic el que es coneix com a Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, al Pla de l'Estany. Aquest parc, un veritable jaciment, el formen diversos abrics, com la cova de l'Arbreda, la de Mollet o el Reclau Viver, on s'han localitzat importants restes d'ocupació humana, entre altres un ullal de neandertal, des de fa 200.000 anys fins en fa uns 3.000. També van ser ocupades sovint per grans mamífers. Les coves són en un paratge d'una gran bellesa natural, al peu de la carretera que va de Banyoles a Olot.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2439237

 

 



GIRONA - Eudald Carbonell i Sílvia Planas coincideixen al Consell de Arts que cal més coneixement de la ciutat

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:06
En primer terme, Eudald Carbonell, i, al fons, els ponents de la taula rodona
sobre la preservació del patrimoni. / Foto: L.P.
 

L'arqueòleg va impartir ahir una xerrada i després es va fer una taula rodona

LAURA PORTAL. Girona
El debat obert al Consell de les Arts i la Cultura sobre patrimoni i ciutat es va acabar ahir amb una xerrada de l'arqueòleg Eudald Carbonell i una taula rodona posterior, al Centre Cultural La Mercè. En els dos actes, en què es va qüestionar tant el model cultural i social de ciutat com la necessitat de preservar o no el patrimoni, Carbonell i la directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides, Sílvia Planas, van coincidir que calia més coneixement de la història de la ciutat entre els seus veïns
 

El Consell de les Arts i de la Cultura ha volgut promoure el debat sobre el patrimoni i ciutat. Durant dos dies ha intentat que els agents culturals, científics, socials, econòmics i polítics s'hi impliquessin almenys donant la seva opinió. La jornada d'ahir va ser la segona i última i va començar amb una conferència d'Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili i codirector del projecte d'investigació al jaciment d'Atapuerca. Carbonell va esbossar els seus principals pensaments sobre la ciutat com a espai per a la nova espècie humana, per al que ell ha batejat com a homo exnovo. Però no és la ciutat com la coneixem ara sinó un espai considerablement més amable i, per tant, més humà. De tota manera, malgrat l'optimisme no aparent del discurs de Carbonell, sí que l'arqueòleg va presentar una de les conclusions negatives. Segons ell, cal molt més coneixement per part dels ciutadans de la seva pròpia ciutat, del passat històric en el que viuen de manera que puguin conèixer i ser conscients del futur que volen en aquest àmbit.

La taula rodona posterior va quedar inevitablement marcada per les tesis de Carbonell i justament la directora de l'Institut d'Estudis Nahmànides i del Museu d'Història dels Jueus de Girona, Sílvia Planas, va coincidir amb aquest desconeixement dels ciutadans. La taula rodona va girar al voltant de l'enunciat Preservem tot allò que és Patrimoni? i també hi van participar Josep Matas, advocat, editor de la revista Gavarres i professor de l'Escola Superior d'Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona; Antoni Mir, director de la Casa de les Llengües de Barcelona; Joaquim Maria Puigvert, vicerector de Recerca en Humanitats i Ciències Socials de la Universitat de Girona, i, com a moderador, Joan Ventura, periodista d'El Punt.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2435423


LLEIDA - Proyectan cubrir la Roca del Bous de Sant Llorenç para abrir el yacimiento al público

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:31
FOTO.- http://seneca.uab.es/arqueologia/recerca/recerca_rb.htm 
 


Lleida - Francesc Guillaumet  2007-06-02

La Roca dels Bous de Sant Llorenç de Montgai, uno de los últimos reductos del hombre de Neandertal en la Península Ibérica, se podrá visitar próximamente gracias al proyecto que contempla cubrir el yacimiento y habilitar un camino para facilitar el acceso a este enclave del paleolítico medio. La financiación de este proyecto, que depende ahora de la comisión de Urbanismo, irá a cargo del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Institut d’Estudis Ilerdencs y la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), según el acuerdo a que llegaron recientemente estas instituciones.

La Roca dels Bous se excava desde hace años por un equipo de la UAB dirigido por Rafa Mora y Jorge Martínez, que también se encargan de gestionar el Centre d’Aprenentatge de la Noguera, con sede en Sant Llorenç. La actuación prevista en el yacimiento también contará con la colaboración del Consell Comarcal de la Noguera, que se encargará de la dirección de la obra, y del Ayuntamiento de Camarasa, que actuará como promotor de la obra. El proyecto incluye la cobertura del yacimiento con un tejado de cobre que se integrará en el paisaje, mientras que también se adecuará un camino para que el público y las escuelas puedan acceder al yacimiento. En el abrigo ocupado por el hombre de Neandertal también se instalarán unas pasarelas para que se pueda recorrer la parte excavada y el público pueda ver las intervenciones realizadas anualmente.
Paralelamente, el equipo de la UAB que excava la Roca dels Bous de Sant Llorenç también trabaja en la elaboración de un proyecto museográfico para explicar al público y a las escuelas que visitan el Camp d’Aprenentatge la importancia del enclave. El proyecto contempla la proyección de información del yacimiento en las paredes del abrigo a través de láser y la confección de unas pizarras virtuales que darían información detallada del abrigo en función del lugar donde se sitúe el público.

 

http://www.lamanyana.es/
 


ULLASTRET - Roben la base d'una columna del segle III aC a Ullastret

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:17
Imatge:MurallesUllastret.JPG

FOTO.- http://ca.wikipedia.org/wiki/Ciutat_ib%C3%A8rica_d'Ullastret

 

L.P.. Ullastret.
Uns desconeguts van robar fa uns dies la base d'una columna del segle III aC al jaciment ibèric d'Ullastret. Aurora Martín, la directora del jaciment, que forma part del Museu Arqueològic de Catalunya, va explicar ahir a aquest diari que van detectar que havia desaparegut la peça dijous passat, però no ho van denunciar als Mossos d'Esquadra fins divendres. La base de la columna havia estat localitzada als anys noranta. Segons fonts policials, les investigacions per recuperar la peça estan en mans de la unitat d'investigació de patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2433004

 


«Anterior   1 2 3 ... 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType