PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


BARCELONA - Horta descubre una prensa romana de hace 2.000 años

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:04
  1. Las obras de una cloaca destapan los restos en las calles de Salses y Rembrandt
  2. • La instalación se utilizó para hacer vino o aceite y pertenecía a la villa de Can Cortada
Dos arqueólogos en la calle de Rembrandt, el pasado jueves. Foto: GUILLERMO MOLINER
Dos arqueólogos en la calle de Rembrandt, el pasado jueves. Foto: GUILLERMO MOLINER
RAQUEL DEL RÍO
BARCELONA
Quién les iba a decir a los vecinos de las calles de Salses y Rembrandt, en el barrio de Horta, que bajo el suelo que pisaban cada día había escondida una prensa romana de hace más de 2.000 años. Desde el 7 de agosto, un equipo de arqueólogos del Museu d'Història de la Ciutat se encarga de realizar la excavación. Según Pep Pujades, uno de los arqueólogos del museo, lo que se ha encontrado corresponde a "la parte rústica de una villa romana". Las primeras prospecciones han descubierto restos arqueológicos que podrían ser de finales del siglo I.
Los expertos que trabajan en la zona han localizado en el subsuelo una antigua instalación romana. Todavía no se puede precisar si el producto que se obtenía de la prensa era vino o aceite, por lo que los trabajos continuarán seguramente una semana más. Con seguridad, los restos que se han encontrado ahora podrían formar parte de la villa romana de Can Cortada, que se empezó a excavar en los años 80.
El yacimiento descubierto está ubicado en la calle de Salses, en la confluencia con la calle de Rembrandt. José, un vecino del barrio, comenta que el tramo en cuestión lleva varios años siendo reivindicado por la Associació de Veïns d'Horta para la construcción de una nueva plaza.

ADVERTENCIA DE UN VECINO
Fue un habitante de la zona quien se dio cuenta de la existencia del yacimiento mientras contemplaba las obras que se realizaban en la cloaca. El hombre vio como unos albañiles trataban de mover una roca de grandes dimensiones. Los obreros aseguraban que aquella roca había llegado allí por causas naturales, pero el vecino alegaba que no había ninguna montaña por los alrededores de la que pudiera haberse desprendido la piedra. Por eso sospechó que podría tratarse de restos arqueológicos y se puso en contacto con el museo, que rápidamente envió a un equipo de arqueólogos para inspeccionar la zona y preservar el patrimonio.

Antonia, residente en la zona, está encantada con la nueva atracción del barrio. Eso sí, siempre que "las obras no afecten a las casas", apunta esta mujer de 83 años.
La excavación la promueve el distrito de Horta-Guinardó, que es quien inició las obras de las cloacas en la vía. Por eso, la prospección solamente puede realizarse por el trazado por el que debe pasar la nueva cloaca.

La asociación de vecinos ha pedido, sin embargo, que la excavación se amplíe y que se haga "a conciencia", para que no se vuelva a repetir lo que ocurrió con los restos de Can Cortada. En aquella ocasión, una parte de los vestigios que se descubrieron fueron llevados al museo mientras que el resto se tapó, y desde entonces se encuentran bajo lo que hoy es la avenida del Estatut, entre el paseo de Valldaura y la calle de Campoamor.
 

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_

PK=437954&idseccio_PK=1022&h=



TORTOSA - Una ciudad perdida en Tortosa

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:27

 

Imatge:Spain Ebro river in Tortosa.JPG

FOTO.- http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortosa
 

Hallazgo de un muro que podría ser la legendaria ciudad de Hibera

La actual Tortosa (Baix Ebre) pudo haber sido hace más de 2.000 años la enigmática ciudad de Hibera, un enclave estratégico a orillas del río Ebro que se disputaron cartagineses y romanos durante las Guerras Púnicas. Hasta ahora, de la ciudad de Hibera, que las tropas romanas asediaron pero nunca destruyeron, tan sólo se tenía constancia de su existencia por referencias en textos antiguos. El hallazgo de un muro en el casco antiguo tortosino, de parte de una gran estructura defensiva del siglo VII antes de Cristo semejante a una muralla, se ha convertido en la primera evidencia científica de que Tortosa antes que romana fue una ciudad ibérica, probablemente Hibera.

Los íberos edificaron esta muralla para defenderse de los ataques en una época en la que la actual Tortosa vivió con intensidad los conflictos internacionales derivados de las Guerras Púnicas. Un muro que pudo haber sido testigo de las embestidas del imperio romano, en su avance hacia el interior de la península Ibérica, o de la resistencia de los soldados a las órdenes de Asdrúbal. Se trata de una estructura defensiva importante, construida lejos del núcleo habitado de la presunta Hibera, lo que evidencia que se trataba de una ciudad muy grande y relevante, bien fortificada, según destaca el arqueólogo Jordi Diloli, coordinador de las excavaciones de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que han propiciado este hallazgo.

La localización de Hibera se la habían disputado otras ciudades de la ribera del Ebro, como es el caso de Amposta (Montsià). Pero Diloli sostiene que el asentamiento ibérico descubierto en Amposta es demasiado pequeño para poder ser atribuido a una ciudad de la trascendencia de Hibera, cosa que no sucede con Tortosa. La ubicación de la estructura defensiva descubierta ahora indica que los pobladores ibéricos de la capital del Baix Ebre se asentaron en el monte de la Suda, en una extensión amplia, de más de cuatro hectáreas. En la etapa ibérica, un poblado grande ocupaba una superficie de media hectárea, según Diloli, lo que daría idea de la apreciable extensión que tenía Tortosa.

En el siglo I, ya en nuestra Era, Hibera continuó existiendo, para convertirse probablemente después en Dertosa. La actual Tortosa tenía una importancia estratégica clave para Roma, porque permitía acceder desde el río Ebro hacia el interior de la península Ibérica. El Ebro fue utilizado por los romanos para transportar materiales hasta Zaragoza, en la complicada conquista del norte de la península Ibérica, o para abastecer a sus tropas durante las Guerras Numantinas.

El muro descubierto, de grandes piedras donde se han hallado también cerámicas y ánforas fenicias, será conservado, aunque la urbanización de la calle Sant Domènech continuará tal y como estaba previsto. Un panel informativo dejará constancia del trascendente hallazgo arqueológico.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070808/53383326379.html

 



ALTAFULLA - El centre d'interpretació de la vil·la romana dels Munts pren forma

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:36

  Francesc Tarrats i els dos arquitectes, en la presentació del projecte del centre d'interpretació. Foto: C.F.


Els arquitectes han presentat el projecte de construcció d'aquest edifici de divulgació del jaciment

CARINA FILELLA. Altafulla
Els arquitectes Estanislau Roca i Ramon Sastre són els responsables del projecte executiu del nou centre d'interpretació de la vil·la romana dels Munts, un edifici situat a la mateixa entrada del jaciment que servirà per divulgar la que es considera «una de les vil·les romanes més importants d'Hispània», segons Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). L'edifici tindrà dues plantes i es caracteritzarà per la seva «simplicitat de formes» i per la seva sostenibilitat, ja que hi haurà plaques solars i també s'hi recollirà l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit per regar l'hortus de la vil·la.


+ Francesc Tarrats i els dos arquitectes, en la presentació del projecte del centre d'interpretació. Foto: C.F.

Els dos arquitectes, juntament amb el director del MNAT, Francesc Tarrats, ja han presentat el projecte del centre d'interpretació al consistori d'Altafulla, encapçalat per Francesc Farré. De moment encara no hi ha data d'inici de les obres, tot i que la primera fase, pressupostada en aproximadament 500.000 euros, podria estar enllestida l'any que ve.

L'edifici, que ha de servir per donar les claus de lectura de la vil·la romana dels Munts, se situarà en el punt d'entrada al jaciment. De fet, «el mateix edifici serà la porta d'entrada i de sortida del recinte», segons Estanislau Roca. L'edifici, d'aproximadament 1.200 metres quadrats, tindrà dues plantes i es caracteritzarà per les formes simples i «minimalistes», i en destacaran les dues gran vidrieres, que permetran veure les restes romanes des del recinte. A la planta inferior s'hi situaran els tallers, magatzems i altres serveis per als investigadors, i a la planta superior hi haurà una sala d'actes i una gran sala museogràfica amb una exposició permanent que explicarà les característiques d'aquesta vil·la romana que va tenir sis segles d'ocupació estable (segle I-VI/VII), a través de suport gràfic i documental, maquetes, reconstruccions de les troballes i peces originals, que ara es conserven i s'exposen al MNAT.

Construït amb formigó blanc autocompactable, els arquitectes han volgut que fos un edifici sostenible, per la qual cosa s'equiparà amb plaques solars tèrmiques horitzontals. A més, intentaran recollir l'aigua de la pluja, que es canalitzarà en un dipòsit (situat a la planta inferior del centre) i que servirà per regar l'hortus (jardí) de la vil·la romana.

La construcció del centre d'interpretació de la vil·la dels Munts és fruit del conveni que van signar l'any 2005 el MNAT i l'Ajuntament d'Altafulla a través del qual es va impulsar un pla director que marca les línies d'actuació en tres aspectes: recerca, conservació i adequació de les restes i la seva museïtzació i difusió. És en aquest darrer apartat que s'inscriu el projecte del centre d'interpretació, per a la realització del qual ha col·laborat l'empresa residencial Balís. L'equipament és, segons Francesc Tarrats, «necessari per acabar de motoritzar tota una dinàmica en la qual els Munts és molt propícia, pel que fa als visitants i el nom i prestigi per a l'arqueologia de Catalunya».

El pla director del jaciment inclou altres actuacions, des d'intervencions arqueològiques fins a la creació de diferents itineraris de visita.

 

TROBALLES IMPORTANTS

Les intervencions arqueològiques dutes a terme en els últims anys al jaciment han estat del tot fructíferes. Fa dos anys, per exemple, es van descobrir les restes d'un mitreu, un edifici de planta rectangular dedicat al culte oriental, que supera en grandària el de les termes de Caracalla, a Roma.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2505902


LLEIDA - El IEI abordará la historia de las villas romanas de la Tarraconense en un simposio

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:08
Lleida - Francesc Guillaumet  2007-08-04

La Tarraconense fue la primera gran provincia que tuvo Roma en Hispania. Este territorio, que comprendía el valle del Ebro y la cornisa Mediterránea, tenía en las villas romanas una de las principales estructuras de explotación del territorio rural. Para analizar la importancia de estas formas de organización, el Institut d’Estudis Ilerdencs y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica organiza el simposio Les vil·les romanes a la Tarraconense, implantació, evolució i transformació, un ciclo que tendrá lugar del 28 al 30 de noviembre.

El simposio, coordinado por Joan-Ramon González, Víctor Revilla y Marta Prevosti, contará con la participación de los principales especialistas en la materia, que tendrán como objetivo informar del estado actual de la investigación del mundo rural en la época romana. El hallazgo del patio central, la escultura de la medusa y de mosaicos aún no documentados en la villa del Romeral d’Albesa fue el motivo que impulsó a los responsables de este curso a organizar el simposio, según relata Joan Ramon González. De hecho, la cabeza de medusa hallada el verano de 2005 en Albesa es el logotipo elegido para promocionar el evento.


Durante estos días, los principales especialistas en la materia hablarán de las villas romanas, de las fuentes escritas que se conservan al respecto y de la organización social y económica de estos espacios constituidos generalmente por la casa-palacio del señor de la villa y por la explotación del territorio a través de molinos, almacenes y viviendas.


El simposio también dará especial relevancia a las villas romanas de Lleida y contará con una visita al Romeral d’Albesa, el Tossal del Moro de Corbins y Villa Fortunatus de Fraga. Paralelamente, también se hablará de las villas romanas del valle del Ebro y de la zona del Cantábrico.


El curso también está abierto a la presentación de ponencias para que los especialistas puedan presentar sus investigaciones sobre esta época histórica.

 

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=74173&seccio=cultura&fecha=

2007-08-04&sortida=03:00:00

 



SANT JAUME D'ALCANAR - Els arqueòlegs excaven la part domèstica del jaciment de Sant Jaume d'Alcanar

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:00

  Una imatge de la jornada de portes obertes de l'any passat. Foto: EL PUNT


Constaten que l'estat de conservació és «espectacular»

ROSER ROYO. Alcanar
La nova campanya d'excavacions al jaciment preibèric de Sant Jaume Mas d'en Serra d'Alcanar s'ha centrat enguany a excavar els espais domèstics del jaciment i de moment els arqueòlegs han pogut constatar que l'estat de conservació és «espectacular». Demà se celebrarà una jornada de portes obertes per difondre les noves troballes.


+ 

El jaciment preibèric de Sant Jaume Mas d'en Serra és el més ben conservat de la primera edat del ferro que hi ha a Catalunya i al nord del País Valencià. També se'l coneix com la petita Pompeia, perquè com Pompeia també es va incendiar i conserva murs d'entre 2 i 2,5 metres d'altura. Després de deu anys només s'ha excavat una tercera part del jaciment de només 600 metres quadrats i fins ara els treballs s'havien centrat en l'espai de magatzems d'aquest assentament que era la residència del cabdill que tenia el control polític dels jaciments de la vora: la Moleta del Remei; i la Cogula i la Ferradura a Ulldecona. Enguany els arqueòlegs s'han dedicat a excavar la part domèstica de l'assentament que data del segle VII abans de Crist i han pogut constatar que l'estat de conservació dels murs és «espectacular», va manifestar el director de les excavacions, David Garcia. «Creiem que aquesta zona està igual o més ben conservada que la dels magatzems», va precisar Garcia tot assenyalant que de moment hi ha 1,80 metres de profunditat excavats i encara no han arribat al nivell arqueològic. «Per això enguany gairebé no han aparegut materials», va explicar Garcia.

En la jornada de portes obertes que s'ha organitzat per demà (el punt de trobada és el pàrquing del cementiri a dos quarts d'onze) es podran veure els resultats de deu anys d'excavacions.

Enguany al marge de l'habitació que encara estan excavant també s'ha fet una actuació puntual a la porta fortificada, s'ha acabat de recuperar un carrer de 35 metres de longitud i s'ha delimitat bona part del jaciment. Així tot i que encara no s'ha excavat en profunditat es pot veure com la zona domèstica s'organitza al voltant d'un pati que fa de distribuïdor. Les excavacions van començar l'1 de juliol i s'allargaran encara fins al 15 d'agost. Hi participen estudiants d'universitats d'arreu de l'Estat. Majoritàriament de la Universitat de Barcelona, però també de la URV, de la Universitat Complutense de Madrid, de la de Bilbao o de la de València per citar-ne alguns exemples. Això demostra el gran interès que suscita aquest poblat, tant pel seu estat de conservació com per l'abundant material que s'hi troba. Durant els deu anys d'excavacions s'han extret més de 25.000 peces de ceràmica i ja s'han restaurat entre 200 i 250 peces. «Es tracta de la col·lecció arqueològica de la primera edat del ferro més important de Catalunya», va puntualitzar Garcia.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2505031


El bisbat lleidatà reitera que no tornarà les obres d'art a la diòcesi Barbastre-Montsó

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:56

EFE. Lleida.
El bisbat de Lleida va emetre ahir un comunicat en què reitera que no vol tornar les obres d'art sacre en litigi amb la diòcesi de Barbastre-Montsó, tal com va ordenar l'any 2005 la Congregació de Bisbes. El bisbat considera que les peces formen part d'una col·lecció protegida per les lleis de patrimoni de la Generalitat de Catalunya. El bisbat reitera també la seva oferta de col·laboració entre les dues diòcesis perquè «la societat pugui gaudir, als llocs que es determinin, de les obres en litigi». Des d'Osca, aquesta opció no es considera «satisfactòria».
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2504899


SANT ANDREU DEL TERRI - Restauren el pont medieval de Sant Andreu del Terri

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Restauren el pont medieval de Sant Andreu del Terri


Es convertirà en un passeig de vianants

RAMON ESTÉBAN. Cornellà del Terri
La Generalitat està rehabilitant el pont romànic sobre el riu Terri, situat al poble de Sant Andreu, al terme de Cornellà. El viaducte, que si bé és d'origen medieval ha estat objecte de reformes parcials posteriors, estava força deteriorat. Els treballs tenen un pressupost de 271.000 euros i, segons el calendari previst, s'haurien d'acabar el mes que ve.

Les obres les executa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Consisteixen a substituir els voladissos i la barana metàl·lica, la construcció d'un paviment de pedra natural, la rehabilitació general de l'estructura del pont, la neteja i la reparació dels paraments de pedra deteriorats, la instal·lació d'una barrera de seguretat al camí que uneix el pont i la carretera de Sant Andreu i plantar-hi vegetació de ribera. Un cop enllestida la millora, el pont esdevindrà un passeig de vianants.

El viaducte és una mostra significativa de l'arquitectura civil medieval. S'aixeca entre els dos marges del riu amb una estructura que disposa d'un gran arc central i dos de petits a cada costat. Situat a la carretera que va de Cornellà a Medinyà, va ser un pont estratègic per les comunicacions entre els pobles dels territoris que avui coneixem com a Pla de l'Estany i Gironès. De fet, hi van passar cotxes i camions petits (l'amplada limitada de la calçada no donava per més) fins a finals dels anys setanta del segle passat. Va quedar en desús quan es va construir el tram de carretera actual que passa pel costat del vell viaducte.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2504024


SANT ANDREU DEL TERRI - Restauren el pont medieval de Sant Andreu del Terri

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

 

Restauren el pont medieval de Sant Andreu del Terri


Es convertirà en un passeig de vianants

RAMON ESTÉBAN. Cornellà del Terri
La Generalitat està rehabilitant el pont romànic sobre el riu Terri, situat al poble de Sant Andreu, al terme de Cornellà. El viaducte, que si bé és d'origen medieval ha estat objecte de reformes parcials posteriors, estava força deteriorat. Els treballs tenen un pressupost de 271.000 euros i, segons el calendari previst, s'haurien d'acabar el mes que ve.

Les obres les executa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). Consisteixen a substituir els voladissos i la barana metàl·lica, la construcció d'un paviment de pedra natural, la rehabilitació general de l'estructura del pont, la neteja i la reparació dels paraments de pedra deteriorats, la instal·lació d'una barrera de seguretat al camí que uneix el pont i la carretera de Sant Andreu i plantar-hi vegetació de ribera. Un cop enllestida la millora, el pont esdevindrà un passeig de vianants.

El viaducte és una mostra significativa de l'arquitectura civil medieval. S'aixeca entre els dos marges del riu amb una estructura que disposa d'un gran arc central i dos de petits a cada costat. Situat a la carretera que va de Cornellà a Medinyà, va ser un pont estratègic per les comunicacions entre els pobles dels territoris que avui coneixem com a Pla de l'Estany i Gironès. De fet, hi van passar cotxes i camions petits (l'amplada limitada de la calçada no donava per més) fins a finals dels anys setanta del segle passat. Va quedar en desús quan es va construir el tram de carretera actual que passa pel costat del vell viaducte.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2504024


MONTBLANC - La restauració de Sant Miquel de Montblanc podria acabar-se en tres anys

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:40

 

 

 Foto: N.R.

 

El teginat és el més important del país per antiguitat, extensió, magnitud i conservació

N.R.. Montblanc
El teginat de l'església de Sant Miquel de Montblanc és, segons s'atrevia a aventurar el mossèn plebà de Montblanc, Albert Palacín, el més important de Catalunya «per antiguitat, per extensió, per magnitud i per conservació». És el cinquè any que l'Escola Superior de Restauració de Béns Culturals de Catalunya actua sobre les pintures policromades del teginat de l'església. Enguany s'han descobert noves pintures: una sirena de dues cues, un guiu o un cavaller. Palacín preveu que la restauració completa del sostre es podria enllestir en un termini màxim de tres anys, quan ja hi ha la meitat del teginat restaurat.

 

 Foto: N.R.

+ A dalt, una imatge de l'interior de l'església. A baix, fotos de detall dels dibuixos que s'hi han trobat. Foto: N.R.

Ja fa cinc anys que l'Escola Superior de Restauració de Béns Culturals de Catalunya va iniciar les obres de restauració del teginat de l'església de Sant Miquel de Montblanc, un dels més importants a Catalunya segons valorava el mossèn plebà de Montblanc, Albert Palacín «per antiguitat, per extensió, per magnitud i per conservació», i tot gràcies a una volta de ceràmica que es va descobrir després de la Guerra Civil, que hauria mantingut gairebé intactes totes les pintures policromades que ara s'hi troben.

Una dotzena d'alumnes en pràctiques de l'escola han treballat aquest juliol en la neteja del teginat, que ha posat al descobert noves figures pintades sobre mènsules i tauletes, com una sirena de dues cues –símbol que també està en un capitell del monestir de Santes Creus–, un cavaller amb una llança i un guiu, que corroboren la teoria que l'historiador Joan Fuguet ja revelava en el llibre L'església de Sant Miquel de Montblanc i el seu teginat, conjuntament amb Miquel Mirambell i Gener Alcàntara, que diu que l'autèntica antiguitat d'aquest temple data del segle XIII i no del XII (la façana) i del XIV (la nau).

Aquest any la feina ha estat més fàcil. Treballar sobre una envestida és complicat però encara més si es fa sota una teulada on es passa molta calor. Aquest any, els estudiants no han patit tant, ja que fa pocs mesos es van enllestir les obres de millora de la teulada i han permès resoldre per una banda, les filtracions d'aigua, i per l'altra, aïllar l'església de la calor i el fred.

Després de cinc anys d'actuacions puntuals, cada mes de juliol, i quan ja s'ha recuperat la meitat del teginat, Palacín pronosticava que les tasques de neteja del teginat podrien quedar enllestides en qüestió de tres anys.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2502711


TAÜLL - Santa Maria s'obrirà al novembre

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:32
(1) Absis central i absidioles (2) Nau central (3) Naus laterals (4) Campanar (5) Porta d'accés 
 FOTO.- http://oliba.uoc.es/boi/portal/s_historia/ca/sec3_vallboi/3_cast_esgl/esgl11_smt.html

 

 

El conjunt patrimonial de la Vall de Boí s'ha enriquit recentment amb la finalització de la restauració de Santa Maria de Cardet. Aquesta primavera també s'ha restaurat el campanar de Sant Feliu de Barruera per tal de fer-lo accessible al públic, tot i que queda pendent la posada a punt de la resta de l'edifici. D'altra banda, l'església de Santa Maria de Taüll no està previst que es pugui obrir als visitants fins a finals d'octubre o principis de novembre d'enguany. Les millores en aquest temple van començar el 2003, i han consistit en una consolidació estructural després que es van observar greus deficiències en alguns murs de la nau i al campanar. També l'església de l'Assumpció de Cóll està pendent d'unes obres de restauració, tot i que s'hi permet l'entrada gratuïta els dimecres de 18 h a 20 h. A l'ermita de Sant Quirc de Durro, que està separada del nucli del mateix nom, es repeteix aquest règim de visita setmanal els divendres de 18 h a 20 h. El Centre del Romànic de la Vall ofereix activitats i visites guiades als temples fins al 16 de setembre.
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2502403

 



Una porta d'entrada al romànic

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:08
Imatge d'arxiu de l'església de l'Assumpció de Cóll. Foto: CENTRE DEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ

La Vall de Boí estrena un nou espai d'interpretació per estimular l'interès per l'art del territori

RAÜL MAIGÍ. Barcelona

El bisbe Ramon Guillem de Roda d'Isàvena, la baronessa Berenguera i el mateix Puig i Cadafalch són alguns dels personatges que animen el turista a visitar in situ les meravelles arquitectòniques de la Vall de Boí. El nou espai d'interpretació del patrimoni, inaugurat aquest dilluns al Centre del Romànic de la Vall de Boí, a Erill la Vall (Alta Ribagorça), esdevé una porta d'entrada per estimular el visitant a descobrir les esglésies. De caràcter permanent i amb el títol Mil anys de romànic, la sala submergeix el visitant en l'èpica medieval del territori, mitjançant el suport de diferents recursos museogràfics com ara audiovisuals, calaixos que es poden manipular amb eines de l'època, o visors per observar els diferents monuments, en un escenari dominat per llibres de grans dimensions. Els diferents àmbits expositius es corresponen a La Vall en el gresol de l'art occidental, La Vall entre el Pallars Jussà i el Sobirà, Les nou pedres vives i Les veus de la Vall.

 



146.828 VISITES


La renovada presentació del centre, amb caràcter didàctic i interactiu, pretén acostar els turistes als monuments, que l'any passat van rebre un total de 146.828 visites, una xifra que ha anat creixent des que el 30 de novembre de l'any 2000 la Unesco va reconèixer el conjunt com a patrimoni de la humanitat. Aquell any havien rebut 73.905 visites, i l'any 2001 van créixer fins als 124.132 visitants.

El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro. Una de les característiques principals del conjunt és la seva unitat arquitectònica. Les construccions, que daten dels segles XI, XII i XIII, segueixen els models provinents del nord d'Itàlia, el denominat romànic llombard, que es caracteritza per l'acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d'arquets cecs i bandes llombardes. Els conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí es conserven al MNAC, així com totes les talles produïdes pel Taller d'Erill.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2502401


TORROELLA DE MONTGRI - Declaren bé cultural nacional el mas Ral, l'únic que faltava dels set fortificats de Torroella

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:51


 

El mas Ral de Torroella, l'últim dels set fortificats del municipi a ser protegit./ Foto: A.V.

La protecció ha estat promoguda pel mateix propietari

ALBERT VILAR. Torroella de Montgrí
La Generalitat ha decidit declarar el mas Ral, fortificat amb torre de defensa durant els segles XVI i XVII, bé cultural d'interès nacional. Era l'únic dels set fortificats que hi ha al municipi per defensar-se de la pirateria que encara no tenia aquesta qualificació de protecció. La iniciativa ha estat promoguda pel mateix propietari de la masia, Josep Sureda.


+ 

El propietari del mas té previst rehabilitar-lo, però preservant-ne els valors patrimonials i eliminant-ne els afegits fets els últims anys. «Cal destacar la iniciativa del propietari i encoratjar els altres», va explicar a aquest diari Antoni Roviras, director del centre cultural Can Quintana de Torroella i historiador.

Antoni Roviras va donar suport tècnic a Sureda a l'hora de demanar la declaració de BCIN del mas Ral. I també va fer el mateix Joan Badia, expert medievalista, que encara no entén que el mas Ral fos l'únic dels set que hi ha al municipi que no estigués considerat bé. «No hi ha dubte que l'absència és fruit d'un oblit o d'un error involuntari», diu Badia, i encara més quan «presenta un interès arquitectònic força superior a alguns dels altres».

 



MATACÀ I GÀRGOLES


La fortificació, força ben conservada, es concreta en una torre cilíndrica, que manté els merlets, el matacà i les voltes cupulars. A més, té gàrgoles en què hi ha representats animals ferotges.

Tampoc no es pot oblidar el mas, amb un gran portal adovellat i les finestres amb marcs de pedra. «Sembla que podria ser la torre més antiga de les set que hi ha», va assenyalar Roviras.

Els altres masos fortificats són la torre Gran, la torre Begura, la torre Martina, la Quintaneta, la torre Ferrana i la torre Ponça.

La majoria de torres són dels segles XVI i XVII per defensar-se dels atacs dels pirates i, sobretot, són al llarg de la plana agrícola entre els nuclis de Torroella i l'Estartit.

A part d'incorporar el mas Ral en el catàleg de monuments de la Generalitat, Badia qüestiona la presència d'un edifici, la torre Forana, ja que no existeix. I en aquest sentit, demana que el número que té actualment aquest edifici inexistent passi al setè mas fortificat.

 

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2502589



CAMBRILS - La vil·la romana de la Llosa de Cambrils organitza un taller «per a joves aprenents d'arqueòlegs»

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:01

EL PUNT. Cambrils

L'any passat l'Ajuntament i el Museu d'Història de Cambrils van proposar la realització d'un taller d'estiu per a adolescents titulat Romans vora el mar a la vil·la romana de la Llosa. De fet, a principis dels anys 80, quan la vil·la va ser descoberta, ja s'havia sol·licitat la col·laboració de gent jove i infants de Cambrils per tal que participessin en els treballs d'excavació del jaciment. Posteriorment, a partir dels anys 90 es van reprendre les excavacions gràcies als camps de treball impulsats per la Generalitat de Catalunya, «que van convertir les restes romanes en un indret ideal per donar a conèixer el patrimoni de manera didàctica». Tot i això, segons els organitzadors, des d'aquelles campanyes inicials, a la Llosa no s'havia pogut organitzar cap més campanya amb la participació dels joves cambrilencs interessats a conèixer directament les restes romanes de la seva ciutat. Els resultats de l'estiu passat van ser tan positius que enguany, una vegada finalitzats els camps de treball internacional, ara els joves cambrilencs de 14 a 17 anys agafen el relleu. El taller Romans vora el mar s'integra dins les activitats culturals i esportives d'estiu, on un grup de dotze joves que s'han inscrit al curs per la primera quinzena d'agost combinaran l'excavació del jaciment amb activitats lúdiques a les instal·lacions esportives de la platja de l'Horta de Santa Maria. La vessant didàctica serà a càrrec d'un equip de monitors especialitzats, tant al jaciment de la Llosa com a la mateixa platja.

Davant de l'èxit del l'estiu passat, quan per exemple es va localitzar un tresoret de 15 monedes del segle III dC, enguany la proposta s'amplia a la segona quinzena d'agost (encara resten algunes places lliures). El taller començarà a les nou del matí amb el treball arqueològic a la vil·la en el sector nord, on actualment s'excava un edifici romà alt-imperial. «L'indret és ideal per poder conèixer i aprendre les tècniques pròpies de l'arqueologia, a la vegada que es viu en directe com avança el coneixement científic del jaciment», segons els organitzadors. Per potenciar aquesta vessant pràctica, es realitzaran també xerrades teòriques a peu de jaciment on es donarà a conèixer amb més profunditat l'entorn històric de l'època romana. Un arqueòleg i un monitor d'arqueologia de l'empresa Còdex seran els encarregats d'aquesta tasca. A més, a les dotze del migdia s'iniciarà l'activitat més lúdica a la platja de l'Horta de Santa Maria, on els membres del taller practicaran activitats relacionades amb el mar fins a les 13h. Els responsables del taller indiquen que tot el projecte «pretén donar a conèixer l'entorn històric i natural, a la vegada que permet gaudir de manera diferent dels dies festius que el calendari escolar concedeix als joves aprenents d'arqueòlegs».

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2501333

 



VALL-LLOBREGA - L'Ajuntament encarrega a la Diputació un projecte per rehabilitar l'església de Sant Mateu de Vall-llobrega

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 10:24

De l'església, del segle XI, en queden les parets. Foto: J.T.


JOAN TRILLAS. Vall-llobrega

L'Ajuntament de Vall-llobrega ha encarregat a tècnics de la Diputació de Girona la redacció d'un projecte de rehabilitació per a l'antiga església de Sant Mateu de Vall-llobrega, que data del segle XI, segons ha explicat l'alcalde, Rufino Guirado. La idea de l'Ajuntament és tenir un projecte clar per poder demanar subvencions i procedir a recuperar-la com a local municipal. De fet, aquest antic temple és propietat de l'Ajuntament. El projecte, tot i que ara per ara encara és molt embrionari, consisteix a ubicar-hi un petit centre d'interpretació de les Gavarres i de la història del municipi, a més d'una sala polivalent.

L'església de Sant Mateu de Vall-llobrega és un edifici romànic de dimensions considerables, format per una sola nau, un absis semicircular a llevant sense coberta, una porta que ha perdut les dovelles al mur de migdia i uns robusts contraforts. A l'interior de la nau es pot distingir l'arrencament de la volta i, al mur de tramuntana, es poden veure tres fornícules. A la rectoria, a ponent del temple, hi vivien els clergues, dels quals es té constància ja al principi del segle XIV. El 1584 es van unir les rectories de Vall-llobrega i Palamós, perquè amb una no n'hi havia prou perquè hi visqués un clergue. La vella església es va anar enrunant i, en lloc de restaurar-la, entre el 1669 i el 1671 se'n va construir una de nova al raval de baix. Actualment, de la vella església, només en queden les quatre parets, l'absis i els contraforts.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2501434



TARREGA - Entregan los restos hallados en la necrópolis judía de Tàrrega

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:27

 

Tàrrega - Josep Bertran  2007-07-31


Bajo la estricto control y vigilancia del rabino Kalmanovitz, experto internacional sobre rituales funerarios en aquellos casos en que los cementerios no están en uso, como es el caso de la necrópolis judía de Tàrrega, ayer por la tarde el Ayuntamiento , a instancias de la Generalitat , entrego las 158 cajas que contenían los restos del cadáveres exhumados en el yacimento arqueológico del Maset.

Una delegación de la Comisión del patrimonio de la Comunidad Judía de Barcelona y Catalunya se personó en el Museu Comarcal donde les esperaba el alcalde, Joan Amézaga, el responsable de arqueología del Departament de Cultura de la Generalitat a Lleida, Josep Gallart, el director del Muesu Jaume Espinagosa y el responsable de arqueología, Oriol Saula.
En primera instancia se celebró una reunión para comprobar toda la documentación y posteriormente se procedió a la carga en un camión de las 158 cajas que contenían los restos encontrados. Uan vez estén en Barcelona serán enterrados en el cementerio judío de Collserola con el ceremonial propio como si su muerte fuese reciente y no de hace más de 500 años.
Según la portavoz de la delegación, Dominique Tomasov, “para nosotros el rito de dar sepultura a nuestros muertos es muy importante y es pera siempre. El reposo eterno no puede violarse nuca”. Señaló el “disgusto” de los sefadís cuando saben de las excavaciones de cementerio donde reposan sus antepasado”.
Durante todo el acto estuvieron presente los arqueólgos que extrajeron los cuerpos y mostraron su desacuerdo por la entrega, que impedía estudiar a fondo y terminar las investigaciones
El alcalde dijo que se cumplía el requerimiento de la Generalitat y que las excavaciones continuarán siguiendo los convenios establecidos con la comunidad judía con aquellos cuerpos que vayan apareciendo.

 

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=74057&seccio=Comarcas&fecha=
2007-07-31&sortida=03:00:00

 

 


«Anterior   1 2 3 ... 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType