Va
ser durant l'època de l'emperador August que l'imperi romà va prendre
el control dels Pirineus i, a partir d'aquell moment, les valls
pirinenques van entrar de ple en la nova organització romana i van
exercir un paper vertebrador, més que no pas de separació, sobre les
comunitats assentades a banda i banda. El Museu Nacional Arqueològic de
Tarragona va inaugurar ahir una exposició que mostra, a través d'una
rica col·lecció d'altars tallats en marbre, la importància dels
Pirineus «més que com a frontera com un lloc de trobada, de mestissatge
ètnic i cultural que separava dos mons –l'ibèric i el gal–». La mostra
l'ha produïda el Musée Saint-Raymond de Toulouse, tot i que a Tarragona
s'ha ampliat amb peces de museus d'Osca, Navarra i la Val d'Aran.
Els romans van aportar als Pirineus la seva cultura, la seva llengua
llatina i els seus déus, que convivien sovint amb les tradicions
locals. L'exposició L'altre Olimp, que ahir va inaugurar
l'Arqueològic de Tarragona (MNAT), mostra com eren les valls
pirinenques a l'antiguitat des del punt de vista social, econòmic i,
sobretot, religiós. I ho fa mitjançant l'exposició d'una rica
col·lecció d'ares votives, molt nombroses als Pirineus centrals per la
proximitat de les pedreres de marbre.
Aquests altars tallats en
marbre contenen sovint una descripció que menciona el nom d'una
divinitat i el de la persona que ha efectuat l'ofrena: «Les ares
votives permeten descobrir déus i deesses venerats en aquesta regió
durant l'època romana, i ens condueixen a l'encontre d'una població
pirenaica multicultural. Les inscripcions ens donen informació sobre
una part de la població», explicava ahir Pilar Sada, conservadora del
MNAT.
Quinze fulles votives de plata. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
L'exposició parteix del muntatge Marbres, hommes et dieux,
produït pel Musée Saint-Raymon de Tolosa de Llenguadoc, però a
Tarragona ha canviat el títol i s'ha ampliat amb peces de la banda sud
dels Pirineus, principalment provinents de museus de la Val d'Aran, de
Navarra, Osca i del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, a més de
col·leccions privades i també d'algunes peces de Tàrraco. Per exemple,
s'hi poden veure unes esteles funeràries procedents de la Val d'Aran,
una lauda sepulcral de mosaics, provinent de Coscojuela de Fantova
(Osca), i unes exquisides fulles votives de plata, de procedència
pirinenca però que es van descobrir entre 1961 i 1973 en una ciutat
alemanya. També s'exposa una inscripció procedent del fòrum romà
d'Empúries.
La mostra s'articula a través de set àmbits temàtics:
des del que explica la romanització dels Pirineus, fins al que tanca el
recorregut i que inclou la projecció d'un audiovisual que relata el
procés de fabricació d'un altar votiu realitzat pel picapedrer i
marbrista Georges Jolliot, i que es pot veure a la mateixa exposició.
El representant del museu de Tolosa de Llenguadoc mostra les ares votives. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
Els
organitzadors han volgut dotar la mostra d'un caràcter didàctic i, com
a exponent, s'hi explica com s'ha de llegir una inscripció: «Volem
apropar-nos al llenguatge de les pedres i saber com les hem de llegir»,
segons Pilar Sada.
Els responsables del museu de Tolosa de
Llenguadoc van destacar que la romanització «no va ser un fet imposat
per la política, sinó un fet natural» i que l'obertura al món romà
estava també impregnada de tradicions locals. En l'aspecte religiós,
per exemple, els déus honorats als Pirineus abans del domini romà es
van continuar venerant durant molt temps després de la integració de la
regió a l'imperi. El contacte entre les divinitats pirinenques i el
panteó romà va comportar algunes barreges i, en aquest cas, algunes
divinitats locals es dissimulaven sota un nom llatí.
L'altre Olimp,
que es podrà visitar al MNAT fins al 16 de maig, vol ressaltar la
importància dels Pirineus «no com una barrera, sinó com un element
geogràfic que connecta les comunitats que s'hi han anat assentant a
banda i banda», segons Francesc Tarrats, director de l'Arqueològic de
Tarragona.
