PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Tresserras va afirmar que el nou Consell Local del Patrimoni Cultural permetrà que la Generalitat i l'Ajuntament tortosí puguin impulsar diferents actuacions, «sense deixar de treballar amb el màxim rigor tècnic», però d'una forma més ràpida i eficient. Segons Tresserras, la creació del nou òrgan de col·laboració està justificada, perquè el patrimoni de Tortosa «s'ho mereix i ho necessita». De fet, el conseller va afegir que es desbloquejaran alguns temes que durant el període anterior no van tramitar-se amb la rapidesa que calia, i és per això que en la primera reunió d'ahir ja van fixar una sèrie de prioritats. Tresserras va citar el cas de les obres pendents de la catedral, la situació de l'antiga façana fluvial, la recuperació del recinte emmurallat de Tortosa i la construcció d'un dipòsit de l'Arxiu Històric de les Terres de l'Ebre, per descongestionar els usos dels Reials Col·legis.

El primer compromís és que l'Ajuntament i el Departament de Cultura es tornin a reunir per parlar de l'ampliació de l'Arxiu d'aquí a vuit dies, i que durant el primer semestre del 2008 Tortosa cedirà a la Generalitat un solar en què es podrà construir el nou dipòsit. L'alcalde de Tortosa i nou vicepresident del Consell Local de Patrimoni Cultural, Ferran Bel, va precisar que la ciutat té un conjunt renaixentista que va més enllà dels Reials Col·legis, i que l'Ajuntament ha previst revalorar-lo a partir de la posada en funcionament del centre d'interpretació de l'època del Renaixement, que s'ha de fer a l'Espai Sant Domènec. «Però els Reials Col·legis tenen unes característiques i uns usos molt específics com a arxiu històric, i voldríem ser respectuosos i fer que siga compatible amb el seu aprofitament turístic», va dir Bel per justificar la construcció del nou dipòsit, que estarà fora del nucli urbà i servirà per traslladar-hi els documents menys sensibles de l'arxiu històric.

D'altra banda, tant Bel com Tresserras van donar pocs detalls sobre la recuperació de les muralles i les obres de les noves escales de la catedral. Així, van dir que el punt «més sensible» de la muralla és la torre del Célio, i van admetre un cert retard en l'aixecament topogràfic del recinte emmurallat, que permetrà decidir quines actuacions són les prioritàries. Sobre les escales de la catedral i l'afectació sobre les cases de l'antiga façana fluvial, que l'Ajuntament preveu enderrocar, Bel va reiterar que els tècnics municipals treballen per satisfer els requeriments que havia fet la Comissió de Patrimoni al març d'aquest any. «És un tema que Tortosa està remenant des de fa 40 anys, i tot i que la nostra voluntat és desbloquejar-lo a curt termini, no voldríem posar-nos un calendari», va dir Bel.

El principal atractiu de la jornada del Cap de Setmana Ibèric a Vinebre va ser la baixada nocturna des del jaciment fins al poble amb torxes a les mans, que es va celebrar pels volts de les vuit del vespre. Abans, però, més de 100 persones ja havien participat en el berenar ibèric que es va organitzar al jaciment.

Durant tota la tarda, Sant Miquel de Vinebre va rebre diferents visites guiades per conèixer el poblat. Segons la directora de les excavacions, la doctora Margarida Genera, el jaciment va ser un enclavament militar dels Ibers ja que des d'allà «controlaven el riu Ebre, el pas cap a la conca minera del Priorat i el pas cap a Lleida». A més, sota de l'enclavament hi havia també un punt portuari, que es va trobar més tard que el jaciment. Al jaciment de Sant Miquel de Vinebre s'han trobat restes ibèriques com ara terrisses, ceràmiques i algunes restes amb escrits ibers. A més de la funció militar, en l'indret és possible que també s'hi fes vi ja que s'hi han trobat dos elements d'una premsa i dos possibles dipòsits, on podria haver reposat el vi.

Però la història del jaciment de Vinebre no acaba ni amb els ibers ni amb els romans. Durant la cruel Guerra Civil, el turó de Sant Miquel va ser un post, tal com demostren les restes que s'hi han trobat d'una posició de metralladors i una trinxera, a més d'algunes bales.

La directora de l'excavació va afirmar ahir que la Ribera d'Ebre ja no és, com abans, «un lloc amb troballes arqueològiques» sinó que les diferents investigacions fan pensar en el fet que Vinebre és un poble amb molta història, que feia de barrera entre la influència romana de Tortosa i la de Lleida.

De fet, aquesta riquesa arqueològica de la zona fa pensar la doctora Margarida Genera que sota la nuclear d'Ascó hi podrien haver restes d'una ciutat iber. La directora de les excavacions va dir que si hi ha un establiment militar és perquè hi havia gent assentada.

El VII Cap de Setmana Ibèric es celebra també avui a disset pobles d'arreu de Catalunya com ara Ullastret o Cerdanyola del Vallès. A les Terres de l'Ebre, hi haurà activitats i visites guiades a El Castellet de Banyoles, de Tivissa, a La Moleta del Remei, d'Alcanar, al Coll del Moro, de Gandesa, i a Sant Miquel de Vinebre. A Alcanar, a més, hi haurà un taller per als més petits sobre els ibers a 2/4 de 5 de la tarda.

La mòmia d'un infant, Nesi, és la peça representativa del museu vilanoví, i forma part del llegat que Eduard Toda va cedir per al museu que el seu amic Víctor Balaguer va forjar a final del segle XIX. Tota la col·lecció egípcia de la institució veu la llum ara amb l'exposició Del Nil a Catalunya, que recorre a través de 90 fotografies tant de l'Egipte de l'època com l'activitat arqueològica de la qual Toda va ser pioner. Nascut l'any 1855 a Reus, va estudiar la carrera diplomàtica i l'any 1884 va ser nomenat cònsol general d'Espanya al Caire. Allà va contactar amb l'incipient cercle d'estudiosos interessats per l'antic Egipte, entre els quals hi havia el francès Gaston Maspero, amb qui es va embarcar a bord del Boulaq, el vaixell del Servei d'Antiguitats d'Egipte que dirigia. El mateix Maspero va encarregar a Toda el privilegi de dirigir l'excavació de la tomba de Sennedjem, a Deir el-Medina. Va ser la primera tomba egípcia tebana trobada inviolada, completament tancada, com assenyala un dels comissaris de l'exposició, Josep Padró, catedràtic d'Història Antiga de la Universitat de Barcelona. Toda va protagonitzar, així, la primera excavació arqueològica feta per un espanyol al món. De fet, ell i un altre català, l'aventurer Domènec Badia i Leblich (més conegut com Ali Bey), van propiciar que el descobriment europeu d'Egipte al segle XIX arribés també a l'Estat espanyol.

Fa pocs anys, dels arxius de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, es va rescatar una caixa que contenia fotografies de Toda. Algunes de les imatges d'aquella expedició a Luxor s'exposen ara després d'un procés de restauració coordinat per Jordi Mestre, que ha digitalitzat un fons format en total per 156 fotografies inèdites. Les reproduccions exposades mostren l'Egipte que Toda va conèixer com a cònsol: Alexandria, el Caire, les piràmides de Guiza... Algunes de caire professional (equivalents a les postals de l'època); d'altres, fetes per ell o els seus col·laboradors en els viatges que va fer pel país. L'últim sector de la mostra es dedica a la col·lecció vilanovina, tal com va ser exposada al principi, l'any 1886, i que va significar la primera col·lecció de peces egípcies que es va formar a Catalunya.

CALCS DE TOMBES

Del llegat de Toda a Vilanova s'han conservat peces provinents de la tomba de Sennedjem, com ara un bastó de fusta, un cap de mòmia o fins i tot fruits secs; també d'altres indrets hi ha amulets, ceràmiques i diversos objectes funeraris, com ara un fragment de sarcòfag policromat. En sobresurt entre tots la mòmia Nesi, tot i que en aquest cas s'exposen també de forma excepcional un conjunt de calcs realitzats a partir de relleus de tombes de l'Imperi Antic, que daten de 2.500 anys abans de Crist. Aquestes còpies s'obtenien col·locant a les parets del monument làmines de paper mullat que s'adherien al relleu i que un cop eixutes s'extreien amb el dibuix totalment fixat al paper. Alguns d'aquests relleus han desaparegut en l'actualitat.

La resta de la col·lecció que Toda va introduir a l'Estat va ingressar al Museo Arqueológico Nacional de Madrid, i és la base de la secció egípcia d'aquest museu.

També a Madrid, al Consejo Superior de Investigaciones Científicas, es conserva el dietari manuscrit de Toda en la seva estada a Egipte, escrit en català.

El fresc romànic de l'església de Fontclara –al terme de Palau-sator– s'ha restaurat, tant per conservar-lo com per treure els retocs fets als anys 40. La intervenció de preservació de la pintura, que ha costat uns 30.000 euros, ha anat a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat i l'Ajuntament.

El remodelat fresc, que és d'entre els segles XII i XIII, s'inaugurarà oficialment aquest diumenge al migdia, amb la presència del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, i el bisbe de Girona, Carles Soler, que una hora abans presidirà la missa solemne.

En acabar, es farà un refrigeri i una audició de sardanes, que tindrà lloc a l'espai públic que fins ara ocupava el cementiri del poble. Les restes del cementiri de Fontclara, com també les de Palau-sator, s'han traslladat al de Sant Feliu de Boada.

«Hem de renovar tot l'equipament i fer un salt endavant.» Joan Santacana reconeixia ahir que la Ciutadella Ibèrica de Calafell va ser pionera a l'Estat espanyol a reconstruir arquitectònicament les restes ibèriques existents a escala real: «Però el projecte que li va donar origen ha exhaurit ja les seves possibilitats», i per això cal impulsar un projecte de redefinició i modernització del jaciment. Aquest procés de posada en valor de la Ciutadella també ha de servir, segons Santacana, per situar el jaciment dins una xarxa patrimonial europea. De fet, el responsable del nou projecte va destacar que a Europa hi ha nombrosos jaciments arqueològics considerats com a «museus a l'aire lliure», que s'agrupen en xarxes potents. És el cas, per exemple, del de Biskupin (Polònia), de l'edat del ferro; del de Lajre (Dinamarca), que reconstrueix elements del neolític, i el de Hallstatt (Alemanya). Santacana va anunciar que ja ha sol·licitat l'ingrés en aquesta xarxa que ha de permetre situar el jaciment de Calafell en el mapa europeu.

Per iniciar aquest procés de renovació, la Ciutadella Ibèrica tancarà les portes el dia 1 d'octubre i no les tornarà a obrir fins a l'octubre del 2008. Abans que no acabi l'any els equips científics de dos grups de recerca de la Universitat de Barcelona elaboraran els programes necessaris per posar en marxa la Ciutadella.

Posteriorment, entre gener i octubre del 2008 s'executaran els projectes, que a hores d'ara encara no estan concretats però que, segons va avançar Santacana, sí que inclouran excavacions a parts del jaciment on encara no han intervingut. De fet, segons Santacana, en l'espai que uneix la Ciutadella amb la discoteca Louie Vega pensen que hi ha restes d'instal·lacions portuàries, però mai no ha estat excavat. Finalment, d'octubre de 2008 a juny de 2009 reobrirà la renovada Ciutadella al públic i estarà en ple funcionament però «en fase de proves». Una quarta fase serà la de consolidació, «que requerirà una segona etapa que ha d'incloure necessàriament la renovació urbanística del sector, així com els accessos de vianants i amb vehicle». «Els jaciments no han de ser museus passius, com pessebres del passat, sinó referents científics basats en la contínua experimentació de les dades obtingudes», va dir Santacana.

L'alcalde, Jordi Sánchez, per a qui la Ciutadella «és la nineta del patrimoni de Calafell», va anunciar ahir que estan estudiant canviar el model de gestió del jaciment.