PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

EL PUNT. Tortosa
Una intervenció arqueològica al carrer de Sant Domènec de Tortosa, situat al nucli històric de la ciutat, ha posat al descobert diversos murs d'època medieval i andalusina, que mostren com era l'urbanisme antic de la zona. Per sota d'aquestes estructures, s'ha descobert un enterrament romà, que indica que aquest indret es trobava fora del recinte emmurallat de la ciutat romana. La intervenció arqueològica s'ha fet a petició de la Comissió de Patrimoni Cultural de les Terres de l'Ebre arran de la urbanització del carrer Sant Domènec. Segons van informar ahir els serveis territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, l'execució del projecte d'urbanització, per part de l'Ajuntament de Tortosa, del carrer de Sant Domènec va fer que la Comissió de Patrimoni considerés necessària una intervenció arqueològica preventiva a la zona. L'objectiu era determinar la possible afectació dels nivells arqueològics durant aquestes obres. Les estructures s'han descobert a la plaça que tanca el carrer, davant els Reials Col·legis, i de l'església de Sant Domènec. A més dels murs d'època medieval i andalusina, també s'ha trobat una claveguera de cronologia andalusina, que mostra com era l'urbanisme d'aquesta zona de la ciutat abans de la construcció del complex format pels Reials Col·legis, i el monestir i l'església de Sant Domènec, al segle XVI. Per sota s'ha descobert un enterrament romà, cosa que demostra l'ús com a necròpolis d'aquesta part de la ciutat durant l'època romana, i que també indica, segons detalla el Departament de Cultura, que ens trobem en un indret fora del recinte emmurallat de la ciutat romana.

El primer director de Atapuerca, Emiliano Aguirre, visitó el barranco de La Canonja donde se han descubierto restos de elefantes del Pleistoceno
carles gosálbez | cgosalbez@diaridetarragona.com

El primer director del yacimiento burgalés de Atapuerca, y uno de los científicos que más saben de mamuts, el paleontólogo Emiliano Aguirre, participó en una rueda de prensa donde se dieron a conocer los resultados de la excavación que por espacio de dos meses y medio se ha realizado en el torrente de La Boella.


Aguirre vio por primera vez en directo los colmillos de un mamut que murió junto al cauce actual del torrente. Un primer análisis de las fotografías que le envió el Institut de Paleoecologia Social i Evolució Humana (IPHES) le generó la duda de si los restos correspondían a un mamut meriodionalis o a un anticus . Ya en el yacimiento, la impresión fue que se trata de éste últio.

Archivo excepcional

El coordinador de la excavación, Josep Vallverdú, destacó que la localización de un microvertebrado conocido como Minomuys savini , equivalente a una rata de agua que se extinguió hace 600.000 años, ha facilitado hacer la datación del yacimiento y situarlo «en el Pleistoceno medio».


La Boella «es un archivo de excepción para ilustrar la evolución de la vida y de los seres humanos de entre un millón y medio millón de años».

La localización de herramientas líticas elaboradas por la mano del hombre, unido a la presencia de al menos tres ejemplares de mamut, convierten a La Boella en un yacimiento de primer nivel.

En los nueve metros excavados de un yacimiento «de una gran extensión, incluso de varios kilómetros», se han encontrado indicios de que «pueden contener una secuencia de presencia humana de más de medio millón de años».

El Francolí y el mar

La excavación ha permitido un hallazgo especialmente relevante. Vallverdú indicó que en el barrando «hay marcas que indican una antigua línea de costa, con una elevación de sesenta metros sobre el litoral actual».


Igualmente, «pensamos que La Boella fue parte del antiguo valle del Francolí cuando este río discurría cerca de Les Gavarres y desembocaba en un estuario que estaría situado frente al actual pueblo de La Canonja», dijo el profesor de la URV.

'Catalunya, en el mapa'

El director del IPHES y co director de Atapuerca, Eduald Carbonell, manifestó que con los yacimientos descubiertos en los últimos años, incluido el de La Boella, «ponemos Catalunya en el mapa mundial de la paleontología».


Anunció que de conformidad con el Ayuntamiento de La Canonja -donde se depositarán los restos- y la empresa La Boella Conventions Resort, propietaria de la finca, «haremos un programa de investigación y un proyecto preventivo para evitar que el encauzamiento previsto del barraco afecte al yacimiento».

El alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, se mostró satisfecho y dijo que «este yacimiento es muy importante para nuestro pueblo».

La cova del Parco

FOTO- http://www.ccnoguera.cat/alosbalaguer/index.php?option=com_content&task=view&id=66&Itemid=105 

 Lleida - Francesc Guillaumet  2007-06-05

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha dado el visto bueno a 26 excavaciones arqueológicas para los meses de verano en toda la demarcación de Lleida, una lista que se podría ampliar hasta finales de mes y que incluye yacimientos de diversas épocas, entre los que destacan los enclaves del Paleolítico, el Neolítico y la paleontología.

http://www.lamanyana.es/

fOTO:http://es.wikipedia.org/wiki/Santa_Mar%C3%ADa_del_P%C3%AD

05/06/2007 | Actualizada a las 16:56h

http://www.lavanguardia.es/gen/20070605/51358768315/noticias/descubierto-un-

pedestal-romano-en-los-cimientos-de-santa-maria-del-pi-barcelona-generalitat-i

glesia.html

- 

 Fotos: MIQUEL RUIZ

L'abadia benedictina s'integrarà així, segons Jordi Martinoy, en l'eix de grans joies del romànic empordanès

XAVIER CASTILLÓN. Rabós d'Empordà
Sant Quirze de Colera ja serà visitable a partir de la tardor, gràcies a diferents intervencions per rehabilitar aquesta abadia benedictina i els seus accessos que, en el període 2002-2008, hauran representat una inversió d'uns 2 milions d'euros. Segons el delegat del Govern, Jordi Martinoy, Sant Quirze s'integrarà dins l'eix de grans joies del romànic empordanès.

Jordi Martinoy va visitar ahir el monestir de Sant Quirze de Colera acompanyat per l'alcaldessa en funcions de Rabós i presidenta del patronat de Sant Quirze, Rosa Maria Moret, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Miquel Sitjar, i el director dels Serveis Territorials de Política Territorial i Obres Públiques, Ramon Ceide. La visita va ser guiada i comentada per Joan Badia i Homs, un dels grans experts en el romànic català i membre també del patronat del monument, i l'arquitecte Joan Falgueras, que dirigeix la reforma.

Ramon Ceide va explicar que hi ha hagut una doble inversió des de l'any 2002. D'una banda, uns 800.000 euros que, a través de les convocatòries de l'1 per cent cultural, han quedat repartits en dos períodes: uns 400.000 euros, entre el 2002 i el 2004, repartits entre 150.000 euros de la Generalitat, 150.000 més de la Diputació i 100.000 de l'Ajuntament –als quals s'han de sumar, com una partida a part, destinada a treballs arqueològics, 150.000 euros més de la Diputació–, i uns 390.000 euros més per al període 2005-2008, repartits a parts iguals entre la Generalitat i la Diputació. La doble inversió a la qual es referia Ceide es completa amb els 300.000 euros destinats a soterrar les conduccions de les xarxes elèctriques i telefòniques. En aquest ambiciós projecte de recuperació d'un monestir que, segons Badia i Homs, té un dels claustres preromànics més antics d'Europa, també hi participa el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

 

 

 

 

Dos moments de la visita d'ahir a les obres de rehabilitació de Sant Quirze de Colera, amb una imatge

exterior i una d'interior del monestir, que aviat serà visitable. Foto: MIQUEL RUIZ

A més, la pista d'accés al monestir ha millorat substancialment, excepte en el seu últim tram, gràcies a una inversió de prop d'un milió d'euros per asfaltar-la i construir canalitzacions i sistemes de protecció mediambiental.

Amb totes aquestes accions, Sant Quirze de Colera ampliarà la ruta del romànic empordanès, en què també s'integren Sant Pere de Rodes i Sant Miquel de Fluvià, als quals també es podrà incorporar el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, que ja té un pla director per a la seva reforma. Per a Badia i Homs, fer visitable Sant Quirze de Colera representa «fer difusió d'un dels monuments més notables del nostre país». El 22 de juny, el patronat de Sant Quirze es reunirà per decidir quin model de gestió s'aplicarà per organitzar les visites al monument. Si s'ha decidit iniciar-les els caps de setmana de la tardor vinent, i no a l'estiu, ha estat sobretot per posar en marxa aquest procés d'una manera més suau i controlada que permeti reaccionar a temps si hi ha algun problema inesperat.

L'alcaldessa va insistir que es tindrà molta cura dels accessos i l'aparcament per «no malmetre el territori» en aquest paratge natural protegit de l'Albera. També es faran molts esforços per oferir al públic el màxim de documentació sobre aquest monestir de finals del segle VIII, on els treballs arqueològics han tret a la llum restes preromàniques anteriors a la consagració de la seva església, el 935; pintures murals del segle XII, i una làpida del 1622, encarregada per la família Mallol al que probablement també va ser l'autor d'un retaule del 1625 que actualment és a l'ermita de Sant Quirc, del segle XVIII, però que els visitants del monestir podrien veure gràcies a una reproducció fotogràfica.

 

FOTO- http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Spain.Girona.Catedral.svg

L.P.. Girona
La catedral de Girona ha estat elegida per votació popular com la setena meravella del patrimoni cultural material de Catalunya. Després d'aquesta elecció ja es coneixen les set meravelles de Catalunya, que són (per ordre cronològic d'elecció): la Seu Vella de Lleida, el conjunt arqueològic de Tàrraco, el monestir de Sant Miquel de Cuixà, la Sagrada Família de Barcelona, el Celler Cooperatiu de Gandesa, el centre històric de Vic i la catedral de Girona. L'elecció de les set meravelles de Catalunya és una iniciativa promoguda per l'organització de la Capital de la Cultura Catalana i Catalunya Ràdio, amb la voluntat de divulgar el patrimoni cultural català d'una manera didàctica, pedagògica, lúdica i, alhora, motivar el coneixement i la visita als llocs seleccionats. Les set meravelles de Catalunya han estat elegides d'entre cent propostes d'arreu del territori. D'altra banda, des d'ahir fins dimarts de la setmana vinent s'elegirà la meravella de les meravelles, que, alhora, servirà per posar l'ordre definitiu amb el qual es presentaran nacionalment i internacionalment les set meravelles de Catalunya.

- 

Barruera - Núria Castells  2007-05-26

  Las obras de restauración del campanario de la iglesia románica de Sant Feliu de Barruera, en la Vall de Boí, se iniciarán el próximo lunes 28 de mayo, según una nota difundida ayer por el Centre d’Interpretació del Romànic.

El proyecto se financiará gracias a una subvención otorgada por el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici dentro de la línea de ayudas para la financiación de inversiones en la zona de influencia socioeconómica del Parc. Los trabajos parten con un presupuesto de unos 66.000 euros y son una de las previsiones de actuación de este año 2007, según recordó ayer el alcalde de la Vall de Boí, Joan Perelada. Las obras obligarán a cerrar la iglesia al público a partir del próximo lunes y hasta finales del próximo mes de julio, según las previsiones del Centre del Romànic.

Iglesias abiertas del Patrimonio Mundial

Con el cierre por la restauración del campanario de Sant Feliu de Barruera, las iglesias del conjunto declarado Patrimonio Mundial abiertas de momento serán las de Sant Climent de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia de Erill la Vall y la Nativitat de Durro. Éstas pueden visitarse todos los días de la semana de 10.00 a 14.00 horas y de 16.00 a 19.00 horas.

El Centre d’Interpretació del Romànic también tiene a disposición de los visitantes un servicio de visitas guiadas a todas estas iglesias del conjunto románico de l’Alta Ribagorça. Otra obra prevista para llevar a cabo entre este año y el próximo 2008 es la restauración de la iglesia de l’Assumpció de Cóll.

La causa de que sea así, podría ser, según este arqueólogo, el hecho de que sean herramientas más específicas, 'que cuestan más de hacer y con el proceso de fabricación más lento'.

http://actualidad.terra.es/cultura/articulo/encuentran_tarragona_punta_hecha_hueso

_1603450.htm

La iglesia de Sant Vicenç d’Estamariu es un templo románico con unas características muy singulares que data de la primera mitad del siglo XI. La Fundació Privada ha estado trabajando estos años para recuperar arquitectónicamente el monumento. Entre las intervenciones más importantes se encuentra la recuperación de la cubierta, operación necesaria y clave para poder descubrir y conservar las pinturas.
En estos momentos, las condiciones arquitectónicas son las adecuadas y por eso se ha establecido este acuerdo económico para iniciar una campaña que mantendrá, desde el día 28 de mayo, un equipo de trabajo durante los próximos tres meses. El Consell Comarcal de l’Alt Urgell colabora también en la investigación científica de las pinturas. El templo fue declarado Bé Cultural d’Interès Local en 2003.

 

FOTO-http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell%C3%B3_d'Emp%C3%BAries

 

 

Vista frontal de la Catedràl de Castelló d'Empúries.

Un modern sistema de prospecció mitjançant georadar ha permès esbrinar, sense necessitat de fer ni una sola cala, que la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, construïda entre els segles XIII i XV, alberga al subsòl dues construccions més antigues. Aquest temple gòtic, que té una estructura i unes dimensions pròpies d'una catedral, guarda sota la seva planta central restes del que se suposa que és una basílica romànica, construïda al seu torn sobre una altra edificació que pot ser una cripta d'aquesta o una construcció anterior.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idioma=CAT

- 

http://www.elcomerciodigital.com/prensa/20070524/sociedad/fallece-

historiador-jaume-codina_20070524.html