PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Maite Ocaña considera «excel·lent» el nombre –i la qualitat– d'obres que ha incorporat el MNAC l'últim any. Excel·lent però, és clar, no pas excepcional. La directora del museu argumenta: «Si un museu no s'enriqueix, queda obsolet. Si un museu no creix, mor. Un museu és viu si es renova, si es reforça, constantment.»

Per aquest motiu, Ocaña i tot el seu equip reivindiquen amb força la creació d'un pressupost fix, específic i propi, per a adquisicions d'obres d'art. El president del patronat del MNAC, Narcís Serra, s'hi ha referit sovint els últims temps. «Existeix en tots els museus importants del món, tot i que a l'Estat espanyol és més complicat, excepte, és clar, en museus com el Prado o el Reina Sofía», explica Ocaña. El MNAC, si realment vol ser un museu competitiu en l'àmbit internacional, no hi pot renunciar de cap de les maneres. La reivindicació d'aquesta partida econòmica per a compres no és cap novetat. És una obsessió de fa temps. Però cada cop sembla que és una realitat més pròxima. La directora assegura: «Les administracions ja no ens giren l'esquena quan posem aquesta qüestió sobre la taula. Hi ha molt bona predisposició per desencallar el tema tan aviat com sigui possible.» És gairebé improbable que sigui un fet en els pressupostos del museu de l'any 2008. En canvi, tot indica que s'aprovarà per als pressupostos de l'any 2009. «Hi confiem», subratlla Ocaña.

Ocaña matisa: «No som ingenus. Evidentment, no estem parlant d'una partida gaire ambiciosa. Sabem com està el mercat de l'art, les xifres que s'hi mouen, i és impossible que puguem comprar un gran Picasso. Però sí que pensem en obres de menys valor econòmic, i no per això menys importants.»

Mentre aquest pressupost propi no arriba, el MNAC continua i continuarà movent fils per aconseguir obres d'art per altres vies. És el que ha estat fent els últims anys: dacions –pagament d'impostos amb obres d'art–, donacions, compres patrocinades per empreses, etc. Totes aquestes fórmules seran importants per incrementar el fons del museu fins i tot quan es disposi del pressupost propi. «Estem treballant perquè aquest ritme d'incorporacions no s'aturi», confirma Ocaña.

Perquè –això és una evidència– en les col·leccions del MNAC hi ha buits. Ocaña apunta: «De fet, hi ha buits en totes les col·leccions, fins i tot en les més riques, com ara la del romànic i la del gòtic. El relleu de Pere Oller que vam incorporar va omplir un buit en la col·lecció d'art gòtic, que ningú no en dubti. No podem pressuposar que ja ho tenim tot de romànic i gòtic. En algunes col·leccions, els buits són més flagrants, és clar.» En els períodes del renaixement, barroc i, per descomptat, art modern, els buits són remarcables.

Els artífexs del MNAC estudien, diàriament, quines obres poden entrar a formar part del discurs del museu, quines obres poden millorar-ne el discurs. No tot val. Des que han començat a entrar-hi obres per la via de la dació –quatre mobles de Jujol van ser-ne pioners– molta gent sol·licita informació al MNAC. Ocaña remarca: «Vénen a parlar, se n'informen. S'ha creat un ambient propici que, a curt o llarg termini, sabem que es traduirà en noves incorporacions.» Malgrat tot, repeteix que no qualsevol obra serveix per a una dació: «Ens ha d'interessar.» També han notat un major nombre de consultes per donacions i dipòsits. «S'està creant una actitud més oberta i de noves expectatives», conclou Ocaña.

Recuperant el fil de les mancances de les col·leccions del MNAC, i quan encara continua oberta la discussió de fins a quin any ha d'arribar el museu –actualment, s'acaba als anys quaranta–, Ocaña té molt clara la política que cal seguir: «Abans de mirar més enllà, hem de consolidar i potenciar el que ja tenim. El MNAC ha d'anar més enllà dels anys quaranta? La resposta ha de ser fruit d'una reflexió pausada i assenyada.»

TÀPIES VA MARCAR LA TENDÈNCIA.

L'estiu de fa dos anys, quan Eduard Carbonell encara dirigia el museu, el MNAC va incorporar dues obres de gran format de Tàpies, Jeroglífics (1994) i Matèria i metall (1993). Per adquirir aquestes peces, que van marcar la tendència actual d'ingressos, el museu va signar dos convenis de patrocini amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Abertis Infraestructuras. Sens dubte, la compra més important de l'any 2007 ha estat l'obra de Picasso Dona amb barret i coll de pell (1937). La compra la va fer l'Estat, a través del Ministeri de Cultura i amb la conformitat del Ministeri d'Economia i Hisenda, en una operació de dació en concepte de pagament d'impostos d'Abertis Infraestructuras. Al costat d'aquesta peça –que l'Estat ha cedit al museu–, s'exposen temporalment 8 obres més de Picasso de la col·lecció de Catherine Hutin, filla de Jacqueline Picasso, dipositades al MNAC durant un any –per tant, fins al febrer vinent–. Una altra incorporació destacada ha estat l'escultura d'Àngel Ferrant Dones entrellaçades (1952), que el museu va adquirir l'octubre de l'any passat en una subhasta d'art espanyol que es va fer a Madrid. El Ministeri de Cultura va exercir el dret de tanteig i retracte en nom del MNAC. I encara anotem un altre ingrés remarcable: els descendents de Santiago Rusiñol van dipositar, a l'abril, l'últim quadre inacabat de l'artista, un jardí que estava pintant quan va morir a Aranjuez el 1931.

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) commemora, a partir de demà, el centenari de la seva biblioteca amb una petita mostra d'objectes i imatges històriques, una altra exposició –en aquest cas virtual– d'una selecció del seu fons al web i un seguit de jornades de portes obertes cada primer diumenge de mes, de desembre a març.

La biblioteca del MNAC és un centre especialitzat en història de l'art. Tot i que és un espai de consulta pensat especialment per atendre les necessitats dels investigadors i dels tècnics del museu, és de lliure accés i la seva sala de lectura està oberta al públic general.

La biblioteca conserva més de 100.000 volums i uns 2.500 títols de revistes nacionals i estrangeres sobre camps de l'art, artistes, fotografia, numismàtica, arqueologia, museologia, conservació i restauració. Conté peces valuoses: importants manuscrits d'artistes i teòrics de l'art del país dels segles XIX i XX i uns 4.000 volums editats abans de l'any 1900, entre els quals destaquen alguns incunables, com ara l'anomenada Crònica de Nuremberg, del 1493. Els seus fons de revistes del període modernista, noucentista i de les avantguardes conformen una valuosa joia bibliogràfica. D'especial interès és també la col·lecció que custodia els catàlegs de mà d'exposicions des del 1913, catàlegs que són una important font d'informació sobre nombrosos artistes. La biblioteca disposa alhora d'un arxiu de premsa que conserva notícies d'interès artístic publicades a la premsa diària de Barcelona des de fa un segle.

Tot i que la història de la biblioteca es remunta a l'entorn de l'organització de l'Exposició Universal del 1888, és el 1907 quan la Junta de Museus de Barcelona crea la Comissió Especial de la Biblioteca, que s'obre al públic a l'antic arsenal del parc de la Ciutadella, seu del Museu d'Art Decoratiu i Arqueològic. Va ser Puig i Cadafalch qui es va encarregar personalment d'organitzar el primer fons de llibres.

Amb la creació del MNAC, l'any 1990, la biblioteca es va considerar una peça clau que es va incloure, juntament amb les col·leccions d'art, en el nou projecte museístic.

TERCER ANIVERSARI

Un altre aniversari que celebrarà aviat el MNAC és el dels seus tres anys amb totes les col·leccions obertes al públic. El dissabte 15 de desembre, el museu obrirà les portes de franc, des les set de la tarda i fins a la mitjanit. És una nova cita de les Nits d'hivern. Els visitants podran gaudir de música en directe i de visites guiades a la col·lecció permanent. Els assistents podran visitar, en un horari poc habitual, la col·lecció permanent i també les exposicions temporals en curs.

El degà president del capítol de la catedral de Tortosa, Josep Maria Tomàs, i l'arquitecte del pla director de la catedral, Josep Lluís Ginovart, van anunciar ahir la propera obertura de l'exposició permanent del tresor de la catedral. La inauguració es farà el 14 de desembre al migdia, amb un acte presidit pel conseller de Cultura i unes jornades de portes obertes amb visites guiades, que duraran tot el cap de setmana. Després, el donatiu per entrar a l'exposició permanent serà de tres euros, tot i que hi haurà preus reduïts per a la gent gran, per als xiquets i per a grups. «Serà el punt de referència en qualsevol visita turística a Tortosa, perquè la catedral té una canònica gòtica única a Catalunya», va dir Tomàs abans de lamentar que la catedral tortosina haja estat fins ara l'única del país que no tenia un museu d'art religiós. Per la seua banda, Ginovart va recordar que obrir la catedral a la ciutat era un dels reptes més importants del pla director, després de 15 anys d'obres com la millora de la coberta, la reparació de la façana de l'Olivera o la rehabilitació del claustre.

Segons Ginovart, l'exposició posarà en comú els sentiments religiosos i la història de l'art, gràcies a la rehabilitació de diferents sales i la recuperació d'alguns espais, com l'antiga canònica o els soterranis. La mostra té un conjunt de 80 peces secundàries i unes 120 peces principals, sobretot restes lapidàries, elements arquitectònics, escultures, mobiliari, còdexs i teixits, el cadiram del cor i orfebreria religiosa. Ginovart va detallar que a l'entresolat de la canònica s'exposarà la «peça magnífica» del Crist del Palau, que ha estat substituït per una còpia al lloc que ocupava fins ara. D'altra banda, també ha deixat a l'absis el retaule d'Huguet, que es veurà al refectori. L'exposició permanent tindrà uns 800 metres de recorregut per diferents àmbits, com l'antic palau del bisbe, l'antic palau del prior major, els soterranis del claustre, el menjador dels canonges, el dormitori, el claustre i la catedral.

Les excepcionals peces visigòtiques trobades al Pla de l'Horta entre el 2004 i el 2006 han fet que l'Ajuntament de Sarrià hagi decidit mostrar dues de les tombes trobades al passeig de Jacint Verdaguer del municipi, les quals seran cobertes amb urnes de vidre perquè es puguin observar perfectament i aniran acompanyades d'explicacions sobre les característiques històriques de les restes i el seu període.

Segons fonts municipals, es preveu donar un caràcter lúdic i divulgatiu a aquest espai, ja que constitueix un dels patrimonis més importants de Sarrià de Ter (conjuntament amb les restes de la vil·la romana, que són a prop) i un element molt interessant des d'un punt de vista històric.

La troballa de la fíbula visigòtica la tardor del 2004 va ser un avís per a l'equip d'arqueòlegs. Quan es va presentar el resultat final de les excavacions, l'arqueòleg Joan Llinàs va explicar que l'objectiu inicial de les excavacions era trobar la necròpoli de la vil·la romana i, de fet, van trobar 79 enterraments, dels quals vint van ser romans.

Però la fíbula va canviar el sentit de la recerca i, finalment, el 2006 es van trobar una sivella de bronze amb incrustacions de pasta de vidre clarament germànica i 59 tombes visigòtiques amb material abundant.

Tot i que hi estaven convidats, cap representant del govern aragonès va assistir a l'acte oficial d'ahir al matí. Ara bé, en els discursos no es va sentir ni un retret, sinó al contrari. Entre tanta alegria, felicitacions i agraïments mutus, va ser l'actual administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, el bisbe Xavier Salinas, el primer a tocar de peus a terra. «No puc guardar silenci», va dir en referència al litigi que enfronta els bisbats de Lleida i de Barbastre-Montsó. «Treballaré perquè la unitat de les esglésies quedi palesa, i perquè els legítims drets nostres i de tots siguin salvaguardats». Missatge conciliador d'un estament eclesiàstic que arrossega des de fa anys el conflicte per 113 obres d'art sacre de les parròquies de la Franja que Aragó reclama com a pròpies. Una vintena d'aquestes peces formen part de la col·lecció permanent del nou museu, fet que des d'alguns sectors de la comunitat aragonesa s'ha interpretat com una provocació. La directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, s'ha cansat de repetir que els tècnics han treballat amb la col·lecció com una unitat i que s'han exposat les obres que s'han considerat oportunes per al discurs del nou museu.

«No hi va haver espoli, el que es va fer va ser evitar-lo», insistia ahir el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que va puntualitzar que «si les diòcesis es posessin d'acord facilitarien molt les coses». El conseller va manifestar la tranquil·litat del govern perquè la documentació que es conserva no deixa dubtes sobre les «bones pràctiques» i la «legitimitat» en la formació de la col·lecció diocesana. El fons es va reunir gràcies a la tasca del bisbe Josep Messeguer a finals del segle XIX, que va salvaguardar un patrimoni cobejat pels antiquaris, i en va evitar així el deteriorament o la desaparició. «El bisbe Messeguer seguia el dictat del Vaticà, del papa Lleó XIII, que animava els seus bisbes a fer museus diocesans per evitar el pirateig de les obres d'art de l'Església», va explicar Tresserras. El conseller hi va afegir la voluntat de la Generalitat de «compartir» tant les obres com l'argumentació, que l'obertura del nou museu no és per incomodar ningú sinó per retre homenatge als qui ho han fet possible amb el seu esforç, i va explicar que es buscaran fórmules per treballar plegats. No s'han concretat encara propostes però Tresserras parlava ahir de treball en xarxa o la promoció conjunta de rutes turístiques del romànic d'Osca i de Lleida.

En el mateix to va parlar l'alcalde de la ciutat, Àngel Ros: «L'art uneix, mai separa.» Va proclamar que, respectant els drets de propietat, s'impulsaran projectes conjunts amb els territoris de la Franja, de la resta d'Aragó i també de Catalunya «per compartir un art, que és compartir una història, uns valors i una cultura comuns».

VIA ECLESIÀSTICA

A Terol, el president del govern d'Aragó, Marcel·lí Iglésias, va apostar per mantenir la via eclesiàstica en el litigi pels béns religiosos en conèixer un informe jurídic fet públic ahir que desaconsella acudir a les vies constitucional i contenciosa administrativa per resoldre el conflicte. Aquesta setmana, Iglésias havia plantejat la possibilitat d'una demanda civil. «El que cal és que es compleixi la sentència», va dir en relació amb la decisió del Vaticà que es traslladin les peces al bisbat de Barbastre-Montsó, a què pertanyen ara les parròquies de la Franja. El bisbat de Lleida va impedir el retorn amb diversos recursos contra la sentència vaticana. Eva Almunia, consellera aragonesa de Cultura, va qualificar la mostra de«provocació».

  http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2650455

Els 200.000 euros que els grups de CiU i el PSC han pactat d'assignar al Castell de Montsoriu amb càrrec al pressupost general de l'Estat suposen, no només una important injecció econòmica per satisfer els 750.000 euros en què s'ha calculat el cost dels treballs del pla director del castell per al pròxim any, sinó també i sobretot la garantia que l'Estat participarà a partir d'ara en les diferents fases del projecte de restauració seguint aquesta mateixa fórmula d'inversió. De moment, les excavacions arqueològiques en curs, que pertanyen a la quarta fase del procés, ja tenen assegurats uns 400.000 euros, corresponents a les aportacions de l'Estat i a les de Generalitat, Diputació i Consell Comarcal de la Selva en concepte de l'1% cultural. Els 350.000 euros restants, les institucions implicades compten obtenir-los de la companyia Acesa-Abertis, que ja s'ha implicat en anteriors campanyes, i d'altres empreses privades amb les quals estan en tràmits de negociació. En qualsevol cas, els treballs de documentació arqueològica i de restauració de les parts més degradades seguiran la planificació prevista perquè el 2009 ja es pugui obrir al públic les sales gòtiques del pati d'armes, la torre de l'Homenatge i la muralla superior del recinte sobirà, alternant amb respecte a la construcció original la consolidació arquitectònica dels elements que encara es conserven i la reconstrucció moderna dels trams irrecuperables.

La gradual recuperació de tots els espais d'aquest monument que havia pertangut als vescomtes de Cabrera i que va tenir el seu moment de màxima esplendor entre els segles XIII i XIV es planteja en rigorosa coherència amb el valor històric dels vestigis descoberts en els treballs d'excavació arqueològica coordinats pel Museu Etnològic del Montseny, La Gabella d'Arbúcies, i dirigits per un equip que formen Gemma Font, Josep M. Llorens, Joaquim Mateu, Sandra Pujadas, Josep Manuel Rueda i Jordi Tura. Aquesta col·laboració ha de permetre elaborar una proposta de reforma coherent i útil tant per als especialistes com per al públic en general amb vista a la recuperació social del castell, que els responsables del pla director confien a tenir a punt amb vista al 2013, any en què es calcula que s'hauran documentat definit arqueològicament totes les edificacions del pati d'armes.

Juntament amb el projecte de restauració i les successives fases de finançament, els representants de les institucions implicades van presentar dilluns El castell de Montsoriu, un llibre editat pel Consell de la Selva i el Museu La Gabella amb l'objectiu de difondre la història, les llegendes, les campanyes arqueològiques i la gestió actual del monument amb abundant material gràfic per facilitar-ne la comprensió.

La història es torna a repetir. La indefinició sobre què es pot fer i què no en l'entorn de protecció de Peratallada, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de conjunt històrico-artístic ho ha provocat, una vegada més. L'any passat, ja es va construir un habitatge unifamiliar promogut per Pau Guardans Cambó a pocs metres de l'església de Sant Esteve, dins l'entorn de protecció. Les successives denúncies del fet per part de SOS Empordanet –iniciades quan es feien els moviments de terres– van provocar la intervenció de la conselleria, que es va veure obligada a aturar les obres després que l'Ajuntament de Forallac obviés tots els requeriments que se li havien fet, entenent que la zona quedava fora de la declaració de protecció. La comissió territorial però, després d'haver aturat les obres, que ja es trobaven molt avançades, en va informar positivament, introduint-hi lleus modificacions. Aquest nou cas està seguint un procés calcat. El dia 22 d'agost, Carreté va dictar una resolució d'aturada dels «moviments de terres i obres de construcció» en una parcel·la situada a uns 100 metres de l'església i contigua a l'habitatge de Guardans, per manca d'autorització de Cultura, i es va requerir l'Ajuntament que notifiqués la resolució al promotor i al responsable tècnic de l'obra. En l'edicte emès el 9 de novembre, es va fer constar que l'Ajuntament no va dur a terme la notificació, que el 7 de novembre es va «intentar notificar la resolució d'aturada al promotor a peu d'obra, però aquest no hi era present i cap responsable tècnic se'n va voler fer càrrec» i que el dia següent es va intentar fer la notificació al promotor, Juan Mestre Fernández, en l'adreça que consta en el projecte bàsic executiu de l'habitatge, però l'interessat «és desconegut en el domicili indicat.» La impossibilitat de comunicar la notificació motiva la publicació de l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Però les obres continuen i l'estructura de formigó de l'habitatge ja és ben visible.

ELIMINAR UN VIAL

La comissió territorial de Girona de Patrimoni Cultural, en la reunió del 19 d'octubre, va emetre una resolució, amb «caràcter d'execució immediata», en què sol·licita «a l'Ajuntament de Forallac i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que modifiquin i adaptin les previsions de l'actual planejament vigent, eliminant definitivament el vial previst» en la façana sud del conjunt històric de Peratallada, en la zona dels Horts «perquè és contrari a l'interès per preservar els valors culturals, ambientals i paisatgístics del conjunt declarat.» L'expedient de revisió del pla general del 1997, que va ser informat per la comissió, ja recollia la consideració que el vial havia d'ajustar la seva alineació «per mantenir la franja enjardinada adjacent a la muralla i la torre existents en l'edifici que té façana en aquell nou vial, deixant com a façana la muralla medieval i mantenint la petita franja exterior del jardí de la finca com a verd privat.» Aquesta instrucció, però, no va ser recollida en l'elaboració definitiva dels plànols aprovats per Urbanisme i el camí encara hi és contemplat. La resolució assenyala que «la progressiva consolidació i densificació de Peratallada fa encara més necessari avui preservar tot l'àmbit de la zona dels Horts, que estableix un sector que fa de coixí ambiental en la visió general del nucli de Peratallada, pel sud.»