PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRACO - Les obres de la primera fase de la restauració de la Muralla de Tarragona podrien començar passat l'estiu


Aquest dilluns s'ha aprovat inicialment el projecte d'emergència de la rehabilitació de la Muralla en la seva fase número 1. Aquest projecte podria iniciar-se poc després de l'estiu, quan es preveu que s'adjudiquin les obres per un import de 431.000 euros. El projecte ha estat enviat al Ministeri de Cultura per tal que s'encarregui la licitació i adjudicació de les obres. El tram que es restaurarà primer consta d'uns 70 metres entre la baixada del Roser i la plaça de l'Ensenyança, on s'ubica l'escola Estonnac. Aquesta actuació s'emmarca en el Pla director de restauració de la Muralla aprovat el passat desembre i que preveu diverses obres, dividides en deu fases, al llarg de tot el monument. Aquest Pla compta amb un pressupost de 14.840.000 euros i l'Ajuntament de Tarragona espera obtenir el suport econòmic del Ministeri per tirar-lo endavant.
 
 
http://www.tinet.cat/portal/index.do

Els arqueòlegs critiquen la «dissolució» del MAC que proposa el pla de museus

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:07
EL PUNT.. Barcelona.
El pla de museus de Catalunya està generant el debat que pretenia el Departament de Cultura, sobretot en el sector de l'arqueologia, que no veu de bon ull el nou Museu de Societat, anomenat Catalònia, ni la integració en aquest museu (i, per tant, la desaparició) del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), amb seu a Barcelona. Un grup de professionals ha impulsat el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, en el qual denuncien «l'estat d'abandonament permanent durant anys» en què ha estat el MAC. Consideren equivocada la «dissolució» del MAC i reivindiquen que sigui una institució «potent, que treballi en xarxa amb i en tot el territori». «Tan sols necessita un xic d'inversió, més recursos, entusiasme i, molt particularment, un projecte clar», diu el text, que divendres ja havien signat 582 persones (es pot llegir a http://www.petitiononline.com/sosmac/). El document critica la «incúria de les administracions» per «l'absència d'un projecte museogràfic ben definit» i els continus canvis en la direcció que han impedit consolidar el museu. Tot i que aplaudeixen el canvi, els signants creuen que el pla de museus porta a un «camí incert i inevitablement traumàtic pels trencaments que suposa». La Generalitat defensa que econòmicament no és rendible reformar la seu del MAC i que al futur Catalònia veuran el mateix fons arqueològic un milió de visitants.
 
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2734387

BANYOLES - Editen els resultats de les excavacions fetes a la plaça Major de Banyoles

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:03
R. ESTÉBAN. Banyoles

Els autors de les excavacions arqueològiques a la plaça Major de Banyoles i carrers adjacents, fetes els anys 2005 i 2006 amb motiu de les obres de reforma de la zona, acaben de publicar-ne el resultats en l'últim lliurament d' El llegat , la revista que editen l'Ajuntament i els Amics dels Museus de la ciutat. Tot i que, en línies generals, ja eren conegudes, les conclusions dels arqueòlegs Rafel Dehesa, Josep Tarrús i Elisenda Moix encara no s'havien fixat en una publicació.

Aquelles excavacions no van obtenir resultats espectaculars, però en canvi van permetre confirmar algunes dades. També hi va haver alguna sorpresa: «La més important –resumeixen els científics– ha estat la de comprovar que les obres de remodelació de la Plaça Major del 1898 van ser molt importants i perfectament realitzades». Quant a les estructures que van aflorar, és destacable la del dipòsit d'una antiga font ornamental que havia estat situada al centre de la plaça, els antics canals per on es desviava l'aigua del rec Major o el pou de glaç del carrer Àngel Guimerà. Juntament amb els textos, s'hi aporten fotografies i uns gràfics de les estructures descobertes.

També es descriu el pou trobat a Cal Moliner, l'edifici medieval convertit en oficina de turisme. Els arqueòlegs han conclòs que probablement el van construir al segle XIII (com l'edifici) i que el devien tapar al segle XIX perquè ja no hi entrava aigua.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2734485


MONTBLANC - Descobreixen els vestigis de la primera església de Santa Maria a Montblanc, que data del 1170

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:26


+ Imatge de la troballa, a tocar de l'entrada del campanar. Foto: N.R.
 
Ara caldrà trobar finançament per executar una excavació arqueològica

N.R.. Montblanc
Les obres de restauració de les tres capelles de l'església de Santa Maria de Montblanc han posat al descobert, per sorpresa, els vestigis del primer temple que s'hi va construir, que data del 1170. Fins ara s'intuïa que els fonaments hi havien de ser, però encara no s'havien localitzat mai. Està previst que les restes quedin al descobert, però de moment s'està buscant el finançament necessari per poder executar una excavació arqueològica que determini amb exactitud de quin tipus de restes es tracta.



Els principals entesos en la matèria suposaven que sota els fonaments de l'actual església de Santa Maria de Montblanc s'hi amagava la primera construcció d'aquest temple. Aquesta suposició, però, no s'havia pogut constatar mai fins ara. La setmana passada la troballa va agafar tothom d'imprevist i va demostrar que el que havia estat intuïció fins aleshores es convertia en una realitat palpable. Les obres de restauració que s'estan portant a terme a les tres capelles de l'església montblanquina, on s'han trobat policromies i rajoles de l'època medieval, van posar al descobert les restes del que podrien ser els fonaments del primer temple religiós que s'hi va construir, tal com constatava el plebà, Albert Palacín: «Ara sabem que hi és», però havia quedat amagada sota terra, on hi ha també les restes de criptes funeràries.

Un mur de pedra que s'alça a tocar de l'entrada al campanar evidencia l'existència del temple, que dataria de l'any 1170. Fa 2,10 metres de llargada i té una profunditat d'uns tres metres. Està previst que la troballa es deixi al descobert sota una talla de vidre. El que fa falta ara, però, és trobar el finançament necessari per contractar una empresa perquè en faci la pertinent excavació arqueològica. Tanmateix,

Palacín ja avançava que s'haurà de treballar a contrarellotge ja que les obres haurien d'estar enllestides abans de Setmana Santa, perquè l'església pugui ser visitable. L'església de Santa Maria va rebre l'any passat més de 70.000 visitants, una xifra superior a la del 2006, quan n'hi va haver 30.000, dada que es justifica si es té en compte que l'església va estar tancada al culte.



Els arqueòlegs critiquen la «dissolució» del MAC que proposa el Pla de Museus

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 08:23

EL PUNT. Barcelona

El Pla de Museus de Catalunya està generant el debat que pretenia el Departament de Cultura, sobretot en el sector de l'arqueologia, que no veu amb bons ulls el nou Museu de Societat, anomenat Catalònia, ni la integració en aquest nou museu (i, per tant, la desaparició) del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), amb seu a Barcelona. Un grup de professionals ha impulsat el manifest SOS Museu d'Arqueologia de Catalunya, en el qual denuncien «l'estat d'abandonament permanent durant anys» que ha patit el MAC. Consideren equivocada la «dissolució» del MAC i reivindiquen que sigui una institució «potent, que treballi en xarxa amb i en tot el territori». «Tan sols necessita un xic d'inversió, més recursos, entusiasme i, molt particularment, un projecte clar», diu el text, que divendres ja havien signat 582 persones (es pot llegir a http://www.petitiononline.com/sosmac/). El document critica la «incúria de les administracions» per «l'absència d'un projecte museogràfic ben definit» i els continus canvis en la direcció que han impedit consolidar el museu. Tot i que aplaudeixen el canvi, els signants creuen que el Pla de Museus porta a un «camí incert i inevitablement traumàtic pels trencaments que suposa».

La Generalitat defensa que econòmicament no és rendible reformar la seu del MAC i que en el futur Catalònia veuran el mateix fons arqueològic un milió de visitants.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2733366


ARQUEOLOGÍA El Pla de Museus aplaza sin fecha la renovación del Museu d´Arqueologia

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 21:00


La ex consellera Mieras había anunciado una inversión de 32 millones de euros que quedará postergada

Una noticia buena y una mala. La buena: Catalunya tendrá un gran museo de historia, arqueología y ciencias sociales, que agrupará los actuales museos de estas disciplinas y que estará dotado con las mejores tecnologías, en un edificio flamante, etcétera, etcétera. La mala: esto ocurrirá dentro de unos diez años, si todo va muy rápido, lo cual significa además que, hasta entonces, los museos existentes deberán contribuir a ahorrar para la causa común.


En el caso del Museu d´Arqueologia de Catalunya (MAC), que será parte de ese nuevo conglomerado, la noticia mala conlleva que por ahora seguirá teniendo goteras, las vitrinas de los años treinta y unas 40.000 piezas en los almacenes, a salvo del polvo y también del público; algunas de ellas, estupendas, perfectamente museizables.Como ocurrió con el Museu Nacional d´Art de Catalunya, que estuvo quince años en obras, al menos otra generación escolar carecerá de una explicación moderna y didáctica del pasado arqueológico.


La anterior consellera de Cultura, Caterina Mieras, previó una inversión de 32 millones de euros para renovar el edificio, construido para la Exposición Universal de 1929 por los arquitectos Raimon Duran Reynals y Pelai Martínez, con aires provisionales y corta esperanza de vida. Pero han pasado casi 80 años y desde los 30 alberga el MAC.


El aplazamiento de la reforma de esta sede y la fusión del MAC con los centros de otras disciplinas ha levantado algunas críticas. Por ejemplo, la aparición de la plataforma S. O. S. Museu d´Arqueologia de Catalunya, que ha recogido ya 405 firmas.


El director del museo, Pere Izquierdo, apuesta por hacer "todo lo posible para que en el nuevo museo no se pierdan valores y potenciales y se conserven los valores del actual". Aquella inversión de Mieras ha quedado en un proyecto de reforma, encargado al arquitecto Josep Llinàs, que no se va a llevar a cabo, explican fuentes del MAC y de Cultura.


La conselleria invertirá los próximos años lo mínimo imprescindible en el edificio, alegando que la penuria económica que sufre en general el Govern a causa de la financiación autonómica impone la austeridad. Cultura prevé dedicar esta legislatura a planificar y a sentar las bases del futuro, aunque para eso sus cargos deberán ser renovados por las urnas. En la presentación del Pla de Museus, el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, ofreció una fecha y un objetivo: "En el 2010, maquetas". La legislatura acaba en otoño de ese año.


La sede de la falda de Montjuïc verá este año una inversión de 800.000 euros para las partes más deterioradas de la cubierta de Duran Reynals y Martínez, que filtra agua hasta el punto de haber provocado, hace pocos días, el derrumbe de parte de un falso techo.


El MAC exhibe unas 4.000 piezas, con algunas colecciones fabulosas, como la de arte visigótico o los vidrios griegos y romanos, y tiene diez veces esa cifra amontonada, en estanterías de mecano, en almacenes. Una de las tareas de urgencia acometidas por el actual director - asumió el cargo hace diez meses- fue tratar los enormes mosaicos romanos que tiene en sus depósitos; de entrada, colocarlos en horizontal, aunque ocupen más espacio, y consolidarlos.


El MAC tiene hoy sólo dos restauradores, contra los siete de años atrás, de manera que algunos trabajos deben encargarse a empresas externas. Entre otras cosas, este personal se encarga de preparar las piezas - unas 300 al año- que la institución cede a otros museos para exposiciones temporales, y también de la custodia, análisis y conservación de las piezas arqueológicas incautadas por la policía a traficantes y expoliadores de yacimientos.


El presupuesto total de la entidad es de 7,7 millones, con una plantilla de 72 personas, en nueve sedes o yacimientos. Del MAC depende, además de la sede de Barcelona, la de Girona, el Centre d´Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, los yacimientos de Empúries, Ullastret u Olèrdola y cuatro rutas por la Catalunya íbera. En total, recibieron en el 2007 330.487 visitas (27.332 en Barcelona, 5.934 de ellos estudiantes), muy por encima de los 252.982 del 2006, aunque por debajo de los 366.636 del año anterior.
 
http://www.canalpatrimonio.com/es/contenido/?iddoc=8015

GAVA - El Parque Arqueológico de las Minas de Gavà (Barcelona) recibe 40.000 visitantes en un año

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 20:42
 
  
El Parque Arqueológico de las Minas Prehistóricas de Gavà (Barcelona) ha recibido 40.000 visitantes durante el primer año de su apertura. Según fuentes municipales, los datos de visitas son una muestra de "la proyección y el valor cultural, educativo y turístico" de este museo que reconstruye la vida en la época del neolítico en Gavà y el Baix Llobregat.

   El parque abrió sus puertas el 3 de febrero de 2007 y desde entonces visitaron el equipamiento más de de 31.000 personas, la mitad escolares. A esta cifra hay que sumar los más de 8.500 visitantes durante el periodo de puertas abiertas.

   Según el alcalde de Gavà, Joaquim Balsera, "las cerca de 40.000 visitas que en solo un año ha tenido el Parque Arqueológico son un reflejo de cómo un proyecto innovador con una museografía atractiva e interactiva hace posible poner la ciencia al alcance de todo el mundo y fomentar entre la ciudadanía el interés por nuestro patrimonio histórico y cultural".

   El Parque Arqueológico de las Minas de Gavà ocupa más de 4.000 metros cuadrados que ofrecen una exposición de la vida en el neolítico a partir del yacimiento de extracción de variscita descubierto en el subsuelo de la ciudad. El parque, diseñado por el arquitecto Daniel Freixes, ha sido nominado a los premios EMYA 2008 (European Museum of the Year), nominación que se añade a galardones como el Premio Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Diploma Turístico de Catalunya y el Premio Museología 2007.

 

http://www.diariobarcelona.com/__n124114__cultura-el_parque_arqueologico_de_las_
minas_de_gavE0_28barcelona29_recibe_40.000_visitantes_en_un_aF1o.html


http://www.arqueotur.org/ - Web Revelación 2007

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 12:07
Arqueotur - Red de turismo Arqueológico
 
 
 
 La Web Revelación 2007 es un site de turismo arqueológico dirigido por
investigadores de la UB
 
 
Barcelona. (EFE).- Una web dedicada al turismo arqueológico dirigida por investigadores de la Universidad de Barcelona (UB) ha sido galardonada con el premio Web Revelación 2007 en la categoría de viajes, por acercar la arqueología al público y dar a conocer los

El premio lo ha otorgado el portal de Internet Yahoo, que cuenta con casi quinientos millones de usuarios diarios.

La web, que funciona desde hace algo más de año y recibe más de quinientas visitas cada día, quiere favorecer la accesibilidad al patrimonio arqueológico, desde la prehistoria hasta nuestros días, al público en general y a los profesionales del sector.

La nueva herramienta enseña al usuario a conocer los yacimientos visitables, los museos con colecciones arqueológicas, las rutas que se pueden hacer, las fiestas y los espectáculos de recreación histórica, y la oferta de servicios de las empresas especializadas del sector.

Los contenidos se encuentran estructurados siguiendo criterios geográficos, cronológicos y temáticos, de forma que se pueden realizar búsquedas a través de mapas sensibles, por regiones o comunidades autónomas.

También se puede acceder a la información a través de diversas cronologías, por líneas temáticas como redes o rutas, o por el tipo de recurso arqueológico, desde yacimientos o parques arqueológicos, a museos o centros de interpretación.

En la web www.arqueotur.org se puede también consultar una agenda actualizada sobre actividades y eventos, tanto fijos como puntuales, relacionados con la difusión del patrimonio arqueológico, y también dispone de ayudas para un público no especializado.

Una vez realizada la búsqueda, el usuario puede consultar una ficha en la que se ofrece información detallada, como la descripción, singularidad, posibles recorridos, datos sobre accesibilidad, diferentes servicios ofertados, precios, así como la forma de contacto. Además, la web incluye un buzón de sugerencias que permita la interactividad.

En un principio, el ámbito geográfico de Arqueotur abarcaba el suroeste de Europa, que incluye el sur de Francia, Andorra, España y Portugal, así como Gibraltar, pero este año está previsto incluir información sobre el Magreb, América Central y el Caribe.

El proyecto está dirigido por los investigadores Jordi Tresserras y Pepa Villalba y gestionado íntegramente por la Universidad de Barcelona (UB), desde el Seminario de Estudios y Búsquedas Prehistóricas del Departamento de Prehistoria, Historia Antigua y Arqueología, que dirige el catedrático Josep M. Fullola.

Desde su puesta en marcha ha sido valorado como una de las iniciativas más prácticas de uso de las tecnologías de la información en arqueología y turismo.

Arqueotur-Red de Turismo Arqueológico se constituyó en el año 2004 impulsada por profesionales del ámbito arqueológico y turístico de diferentes comunidades autónomas, coordinado por la Fundación Bosch y Gimpera de la Universidad de Barcelona, y cuenta con el apoyo de Caja de Cataluña y del Ministerio de Cultura.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080202/53432636481.html

EL CATLLAR - El Catllar recupera el castell

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:04

<b> Vista exterior </b> Una de les façanes del castell del Catllar. Foto:  MONTSE RIERA

Vista exterior Una de les façanes del castell del Catllar.

Foto: MONTSE RIERA

  1. L'ajuntament ha restaurat la fortificació, datada del segle XII, per obrir-la al públic i donar-li un ús cultural
  2. Els treballs de rehabilitació han durat més de set anys
ESTHER CELMA
EL CATLLAR

Els veïns de la població del Catllar van creure durant molts anys en l'existència de passadissos secrets que connectaven el castell feudal del segle XII i l'església. Al fer obres era freqüent trobar túnels i per això es va anar escampant el rumor. L'alcalde, Josep Maria Gavaldà (CiU), explica la realitat: "És el fossat de defensa del castell, que es prolonga fins a les muralles i travessa part del poble". L'ajuntament ha restaurat tota la construcció en un procés de recuperació lent i ardu.
Els seus antics propietaris, una família de la burgesia catalana, es negaven a vendre el castell fins que l'any 2002 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en va sentenciar l'expropiació forçosa. La propietat el feia servir com a jardí particular i el va reformar sense cap mena de control. N'és un exemple el fet que van omplir una de les sales principals amb tones de runa per aplanar-la. Ara aquest espai s'ha hagut de netejar i buidar a mà perquè les màquines no hi podien accedir.

Valuosos secrets
El castell ocultava secrets molt valuosos. Les excavacions, sota la direcció de l'arqueòloga Marta Fontanals, de la Universitat Rovira i Virgili, van descobrir un poblat protohistòric datat entre els segles VII i V abans de Crist.
Les muralles feudals se superposen a les iberes, una mostra que havia estat un enclavament defensiu de primer ordre. També s'ha recuperat un altre element singular: el pou del gel, una imponent volta de 12 metres d'altura que emmagatzemava el gel portat des de Montblanc, a més de 40 quilòmetres, per conservar la carn. Un estrany sistema, donada la seva ubicació, i que dóna fe d'una antiga esplendor.
El consistori té previst obrir la fortificació al públic durant el segon trimestre d'aquest any. Per poder rodejar la construcció a peu s'han comprat i s'han enderrocat les cases adjacents. La millora ha permès ressaltar les dues torres de defensa, la muralla i el pont de pedra, del segle XVI. A més a més, han quedat localitzats i documentats habitacions, sitges, graners i cellers, i els visitants podran veure al subsòl les diferents estructures que marquen l'evolució de la fortificació.
Està previst que una de les sales es converteixi en un centre d'interpretació, amb exposicions permanents i temporals. La coberta, amb una superfície de 500 metres quadrats, serà un auditori a l'aire lliure "apte per a actes culturals i socials, com conferències i casaments, amb unes vistes magnífiques", segons Gavaldà.
L'ajuntament ha invertit més de set anys i 630.000 euros "estalviats amb paciència de formiga", comenta Gavaldà, en la transformació d'un castell en decadència en un equipament cultural. L'última subvenció, de 200.000 euros, l'ha concedit no fa gaire el Ministeri de Foment i es dedicarà a polir serrells i al projecte museístic. "Sempre he tingut clar el projecte i l'he defensat, moltes vegades en solitari, perquè estic convençut que un poble que perd la història perd la identitat", assegura l'alcalde.
 
 

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_

PK=480052&idseccio_PK=1051



Cultura destinarà 3,4 milions al patrimoni arquitectònic i arqueològic

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:26
EL PUNT. Barcelona.
El govern de la Generalitat va aprovar ahir una convocatòria de subvencions de 3.441.000 euros en ajuts per a la restauració del patrimoni arquitectònic i per a intervencions arqueològiques i paleontològiques en el període 2008/09. D'aquests diners, 2.205.000 euros seran en forma d'ajuts per a la restauració d'«immobles de notable valor cultural», i 1.236.000 es destinaran a intervencions arqueològiques i paleontològiques incloses en projectes d'investigació biennals. En el primer cas, les inversions es repartiran així: 1.429.942 euros per a les corporacions locals, 620.046 per a institucions sense finalitat de lucre; 124.009 per a famílies, i 31.002 per a fundacions. En el segon apartat, Cultura preveu destinar 800.000 euros a les universitats públiques; 240.000 als ens locals; 94.400 a les institucions sense finalitat de lucre; 61.600 a les famílies, i 40.000 a fundacions privades.
 
 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2728182 
 


CASTELLO D'EMPURIES - Inauguren la restauració de la capella del convent de Santa Clara de Castelló

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:25
E.V.. Castelló d'Empúries
El lliurament dels premis Espiga i Timó va servir per inaugurar dissabte al migdia, coincidint amb la festa de la Candelera, els treballs de restauració de la capella del convent de Santa Clara de Castelló d'Empúries, que a partir d'ara tindrà funcions d'auditori i sala d'exposicions temporals. El conjunt arquitectònic de Santa Clara, situat al centre històric de Castelló, data de finals del segle XVII i està sent sotmès a un complet procés de rehabilitació per convertir-lo en la futura Casa de Cultura del municipi. L'edifici té dues plantes organitzades a l'entorn d'un claustre auster, i actualment és la seu de l'escola de música.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2725322

VIELHA - El Conselh Generau buscará patrocinadores privados para conservar su patrimonio

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:04

 

El Conselh Generau d’Aran buscará financiación a través de patrocinadores privados para realizar actuaciones en el patrimonio. Es un recurso ante la poca inversión (99.000 euros) que concede la Generalitat de Catalunya para esta materia. Pese a que se está negociando con el Govern catalán una mayor aportación económica y a la espera de que ésta llegue, se ha optado por esta opción. Así lo anunció el pasado viernes la responsable de cultura del Conselh Generau d’Aran, Maria Verges, tras la comisión de patrimonio.
 


 
La comisión aprobó, entre varios temas, la redacción de un documento en el que se especifica cuáles deben ser las funciones de los ayuntamientos, entidades municipales descentralizadas, el propio Conselh Generau d’Aran o las parroquias para poder mantener y conservar el patrimonio. Entre estas funciones hay, por ejemplo, ventilar los campanarios para evitar su degradación.

El documento aprobado el viernes pretende regular las intervenciones físicas que se lleven a cabo en el conjunto de iglesias, así como de los bienes que las integran. Concretamente, el protocolo define las actuaciones rutinarias que se tienen que hacer para favorecer el mantenimiento y conservación del patrimonio y determina a quién corresponde la ejecución de estas actuaciones.

La comisión de patrimonio del Conselh Generau d’Aran también aprobó pedir a la empresa constructora que proyecta un plan urbanístico en Benós, que modifique dicho plan para evitar que el abrevadero del pueblo deba ser trasladado a otra ubicación. Del mismo modo el Conselh Generau propondrá una campaña de sensibilización con el objetivo de mantener en buen estado el entorno patrimonial.

Vergés también anunció que a principios del mes de marzo volverá la pieza el Crist de Casarilh, una vez realizado los análisis que han demostrado que la obra fue realizada en el siglo XIV en lugar del XVI como se creía inicialmente.
 
En cuando a la pieza del Crist de Salardú, a mediados de febrero, se presentará el anteproyecto de seguridad de la pieza y se realizará la instalación de la urna de seguridad y adecuación del Crist de Mijaran.

El último punto aprobado por la comisión fue el de adecuar el segundo piso del santuario de Mijaran como almacén de elementos textiles.
 
 
http://www.lamanyana.es/

 



El rostre desconegut però amb mil cares.. Llarga vida al rei Jaume

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 11:50

 

L'escut autèntic del rei, guardat al Museu Municipal de la Ciutat de València, a l'ajuntament.
 

 

Avui se celebren els 800 anys del naixement del rei més estimat en la mitologia dels Països Catalans, alliberador de València, conqueridor de les Illes, creador de símbols, protector d'animals, faldiller, atractiu... Un rei amb mil cares i més que se n'hi han posat

 

800 anys després, el rei en Jaume (1208-1276) mereix tots els respectes dels catalans, però també ja forma part de la quotidianitat. L'autocrítica pròpia del seu poble, el català, no ha permès que el monarca s'escapés de les conyes igual que passa ara als presidents Montilla, Maragall i Pujol a Polònia. Així, ja a principi del segle XX, el famós autor del menfotisme Serafí Pitarra va escriure la irreverent paròdia Don Jaume el Conquistador.

La lletra d'aquesta opereta burlesca i divertida va tornar a ser emprada en la transició democràtica per la Trinca, amb un afany normalitzador del país, que va fer mal a les oïdes més puristes. Ells ja ho advertien: «Aquest disc, per la seva temàtica o contingut, pot ferir la sensibilitat de l'oient llepafils.» Però, la veritat, entre la conya de Pitarra i la de la Trinca, més que ferir, el que fa la sarsuela rock és divertir i tractar de la conquesta de Mallorca i la reconquesta de Múrcia des d'un punt de vista ben peculiar, ben amanit amb el famós apetit sexual del monarca català i el del seu fill Pere i arrodonit amb el casament de Pere amb Constança de Sicília.

De fet, la sarsuela Pitarra-Trinca no diu cap bestiesa, si tenim en compte que Jaume I va tenir tres dones: Elionor de Castella, amb qui es va casar el 1221 i de qui es va divorciar el 1235; Violant d'Hongria, amb qui es va casar el 1235 i de qui va enviudar el 1251, i Teresa Gil de Vidaure, a la qual va abandonar quan aquesta va contraure la lepra. Sembla que també va tenir nombroses amants, entre les quals, Blanca d'Antillón, amb qui va tenir un fill bord; Berenguela Fernández, i Elvira Sarroca, amb qui també va tenir un fill bord. Quan va enviudar, el 1251, va tenir altres amants i concubines com ara Guillema Cabrera, Berenguela Alfonso, Sibil·la de Saga i Teresa Gil de Vidaure, que després va ser la seva dona.



LA CONCEPCIÓ DEL REI


Però l'aurèola de llegenda i l'anecdotari de la vida de Jaume I va més enllà que els de qualsevol gran personatge històric. La seva concepció ja va ser, per dir-ne d'alguna manera, força surrealista. Els pares de Jaume I eren el rei Pere el Catòlic i la reina Maria de Montpeller. Precisament vivien en aquesta ciutat occitana, però separats. La tradició faldillera de Jaume I li venia per via paterna. De fet, al seu pare li agradaven molt les dones, però la seva no. Per això, i en vistes que no hi havia descendència reial, els súbdits, amoïnats, van decidir preparar-los una trobada amb la idea que concebessin un fill. Amb el vistiplau de la reina, van enredar el rei, fent-li creure que una dama (la reina) volia passar una nit amb ell, però de manera anònima i a les fosques. Pere I s'hi va prestar ràpidament i, un cop van haver consumat l'acte sexual, van entrar a la cambra els mateixos súbdits que havien organitzat la trobada i ho van explicar tot al rei. Segons la tradició, al rei Pere li va semblar bé tot plegat, i així va ser concebut l'infant Jaume.

Una altra de les peculiaritats del rei Jaume, a part de ser faldiller, és que va ser el primer rei ecologista de la història. Si més no, va ser un protector de dos animals, el ratpenat, símbol català gràcies a ell, i l'oreneta. Dues anècdotes, en part semblants, se li atribueixen en relació amb la protecció d'aquestes bèsties.

 



LO RATPENAT


Quan el rei Jaume I va decidir envair València i prendre-la als sarraïns, el fet va tenir un altre gran protagonista: el ratpenat.

Hi ha diferents versions sobre la conversió en símbol d'aquesta bèstia. La primera és que les tropes catalanes tenien el campament a Russafa, i dins la tenda del rei un ratpenat va trobar el lloc per dormir. Jaume I, en veure'l, no el va fer fora, al contrari: va manar que ningú el molestés. En agraïment, aquest ratpenat es va convertir en el súbdit més patriòtic de tots.

La història va anar així: una nit el rei es va despertar en sentir un forts cops de timbal. En llevar-se, va comprovar que les tropes sarraïnes estaven a punt d'atacar-los per sorpresa. Després de la batalla que va permetre recuperar el Regne de València, Jaume I va demanar que es localitzés l'autor dels cops de timbal. Sorprès, va descobrir que havia estat el ratpenat, llançant-se contra el timbal, qui havia donat els cops fins a despertar-lo, i va decidir posar la bèstia dalt de l'escut de la ciutat.

Una altra versió fa que el ratpenat es converteixi en un salvador directe. Diu la llegenda que l'animal es va interposar en el camí d'una fletxa que anava de dret al cor del rei durant la batalla de València. Llavors, Jaume I també va decidir posar la bèstia dalt de l'escut de la ciutat de València.

 

LA ORENETA

Una altra bèstia protegida és l'oreneta, que, en versió similar a la del ratpenat, també va fer niu a la tenda del rei quan havien acampat al Puig, a punt de marxar sobre Borriana, també al País Valencià. El rei Jaume I, en veure-la, va manar que ningú la toqués, i que no es desmuntés la tenda, fins que l'ocell i els seus pollets en marxessin volant, segons es narra al Llibre dels feits. Jaume I ha estat mil i una vegades il·lustrat, però realment ningú sap quina cara tenia ni com era. Si ens hem de refiar de les cròniques de l'època, quan era petit el rei en Jaume «fo lo pus bell hom del món», deia Bernat Desclot. Cepat i alt, alguns parlen d'una alçada de gairebé dos metres. El que sembla força clar, malgrat que en molts retrats no se'l pinta així, és que era ros. De tota manera, la mitificació de Jaume I el presenta als catalans gairebé com un superheroi de l'edat mitjana. L'aproximació artística de Perich, per il·lustrar la sarsuela rock de la Trinca, és més realista, segurament, i més pròpia del rei en la seva maduresa. Similituds a part, Jaume I ha estat reproduït en un whisky, en una falla valenciana i en contes, rondalles i llibres d'història per posar rostre a un personatge de llegenda.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2723220

L'art rupestre català, cent anys oblidat

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:48
Uns investigadors editen un llibre sobre el Cogul amb motiu del centenari del descobriment i per reivindicar-ne el valor

ROSA DÍAZ. Barcelona
Les primeres comunitats humanes que van habitar la península durant la prehistòria, milers d'anys abans de la nostra era, no només pintaven animals, com els bisons de les coves d'Altamira tan coneguts. També es van retratar ells mateixos. I elles. Aquesta va ser la gran aportació a la ciència que va fer la descoberta de la Roca dels Moros, del Cogul (Les Garrigues), on per primer cop es van trobar pintures rupestres a Catalunya. Dos investigadors barcelonins han aprofitat la celebració del centenari d'aquesta descoberta per escriure'n un llibre i per reivindicar el valor del jaciment. La Generalitat, que a través del Museu d'Arqueologia, gestiona les visites a l'espai –declarat patrimoni de la humanitat fa deu anys– organitza un programa d'actes.


+ Dues de les figures pintades a la roca del Cogul en el neolític. Foto: EL PUNT

El llibre que acaba de publicar Pagès Editors, L'Art rupestre del Cogul , obra d'Anna Alonso i Alexandre Grimal, anticipa un any de redescoberta d'un jaciment que tot i que fa cent anys va ser reconegut com un dels més importants del món en aquesta matèria, després no ha tingut la projecció merescuda. Almenys, aquest és un dels arguments que esgrimeixen Alonso i Grimal en el seu treball, i recorden que malgrat el valor que té el jaciment i que va ser declarat l'any 1998 patrimoni de la humanitat per la Unesco, el seu és el segon llibre que li dedica la comunitat científica i l'administració pública en cent anys. «Nosaltres hem decidit celebrar aquest centenari com es mereix i en la mesura de les nostres possibilitats», comenta Alonso.

Grimal i Alonso, estudiosos de l'art rupestre des de fa vint anys, han escollit el to divulgatiu i accessible a tots els públics per explicar aquest conjunt pictòric. Això no obstant, l'aborden des de la tesi que l'expressió artística conceptual i abstracta també va existir en el paleolític i en el neolític, i que aquestes pintures ho demostren.

La Roca dels Moros del Cogul és una cavitat d'uns deu metres d'ample i tres de fons situada a la comarca de les Garrigues. Un abric que van utilitzar les comunitats prehistòriques, «els últims caçadors i recol·lectors», segons els autors del llibre, quan el clima els va permetre sortir de les cavernes entre els 10.000 i els 6.000 anys abans de la nostra era. Per altra banda, les excavacions realitzades en els entorns d'aquest refugi, han portat a la conclusió que va ser utilitzat com a lloc de culte i que no va tenir una ocupació continuada per cap grup. El que més va sorprendre la comunitat científica l'any 1908, quan van descobrir les pintures a la roca, van ser les figures humanes femenines, mai vistes fins aleshores. A més a més, les figures humanes i d'animals pintades –n'hi ha més de 40– estan envoltades d'unes inscripcions gravades a la roca, que es creu que són bastant posteriors, de l'època ibèrica o romana.

Sigui com sigui, Grimal i Alonso descriuen el conjunt pictòric que s'hi va trobar com «una perla en una ostra». Grimal argumenta que, com quan es forma una perla en una ostra, «un accident natural» ha conservat la pintura milers d'anys. «Utilitzaven òxid de ferro, que és un color inalterable pel sol o la llum, i quan la roca es mullava amb la pluja, una capa de calcita cristal·litzada provocada per una reacció química va anar recobrint la pintura i la va protegir de l'erosió.»

 



DESPRÉS D'ALTAMIRA

L'interès de la comunitat científica per les pintures del Cogul va sorgir arran d'una referència que en va fer el Centre Excursionista de Catalunya en el seu butlletí el març de 1908. El professor de Prehistòria i Etnografia de la Universitat de Fribourg, Henri Breuil, i altres prestigiosos investigadors francesos treballaven aleshores en la investigació a les coves d'Altamira –la descoberta de les quals havia tingut lloc l'any 1879– i es van sentir fascinats també pel Cogul. L'any següent, Breuil en va publicar un estudi a la revista Anthropologie , que va suscitar l'impuls definitiu en la recerca de l'art rupestre al sector mediterrani. Posteriorment es va concloure que aquestes manifestacions artístiques només existeixen al que els científics han anomenat l'Arc Mediterrani, és a dir, a la conca mediterrània de la península Ibèrica i al sud de França, i que té com a principals elements iconogràfics les representacions humanes i d'animals.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2715730


El estandarte de los 'segadors'

noticies del mon -, noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:44
Imagen no disponible
M.H.C.

Estandarte de Guerra dels Segadors, 1640

Durante tres siglos ha permanecido oculto. Ha pasado de mano en mano en secreto, custodiado celosamente por sus guardianes para evitar su destrucción. Ahora, Catalunya ha recuperado un símbolo que puede ser considerado de los más relevantes de su historia. Se trata de un estandarte que habría pertenecido a una unidad militar que participó en la guerra de los Segadors (1640-1652) y que, muy probablemente, también sirvió de enseña a un batallón de artillería ligera del Vallès Occidental en la defensa de Barcelona durante la guerra de Successió (1702-1714).Tras haber sido expuesto discretamente en Barcelona, el Museu d´Història de Catalunya desvela a La Vanguardia de qué pieza se trata. Es uno de los pocos objetos de valor histórico que se salvaron tras la rendición de la capital catalana en septiembre de 1714.

Su origen se remonta, según los especialistas, al siglo XVII. Es rectangular, acabado en dos puntas en ángulo en uno de sus extremos. Mide 177 por 144 centímetros. Esta realizado en tafetán de lino y decorado a mano en sus dos caras, con un galón de pasamanería de lana en el contorno. En el extremo opuesto a las dos puntas se conserva, cosida a mano, la zona del pasador para el asta donde se colocaba la enseña.

Según los expertos del Museu d´Història de Catalunya y del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa que la han analizado, esta pieza podría tener un origen gremial y pertenecer muy probablemente a una cofradía agrícola que, en su momento, lo habría utilizado como estandarte para ir a la guerra.

La atribución a un colectivo agrícola se fundamenta, según los técnicos, en la importancia que tienen en la pieza - por su tamaño y ubicación- las imágenes de las hoces, que aparecen a ambos lados de la enseña, o la de la zoqueta (especie de protector de madera para los dedos que se colocaban los campesinos cuando se utilizaba esta herramienta de labranza), que figura en uno de los lienzos del estandarte.

Las cuatro imágenes religiosas que aparecen representadas en la enseña, que fueron pintadas a mano por algún artesano local - dada la escasa calidad artística del trabajo-, son fácilmente identificables y corresponden a Sant Pere y la Mare de Déu del Roser en uno de los lados, y a Sant Llorenç y Sant Antoni de Pàdua, en el otro.

Al intentar identificar a qué cofradía podría pertenecer originariamente el estandarte basándose en esta iconografía, los expertos que lo han analizado sugieren, teniendo en cuenta la presencia de Sant Llorenç y de Sant Pere, que tuvo su ubicación en el Vallès Occidental, y muy probablemente en la ciudad de Terrassa.

Los estudiosos también apuntan que el artista que pintó la pieza pudo haber confundido, por desconocimiento, las imágenes de Sant Antoni de Pàdua y Sant Antoni Abat, y dibujó en el guión el primero cuando en realidad era este último al que se consideraba en aquella época patrón de los labradores. Las cuatro imágenes están enmarcadas por un fondo de estrellas - dibujadas con una plantilla y acabadas a mano- y por una guirnalda de flores y hojas que recorre todo el perímetro de la tela.

Las hipótesis de los responsables del Museu d´Història de Catalunya y del Museu Tèxtil sobre el origen del estandarte concuerdan con el informe previo realizado por el experto en vexilología (estudio de las banderas) Josep Porter i Moix. Este apunta en sus conclusiones provisionales que se trataría de un guión de una unidad de dragones, formaciones militares que combatían a pie o a caballo y cuyos estandartes tenían esta misma forma trapezoidal, con dos colas en punta. También señala Porter que seguramente el guión no habría pertenecido a ninguna corporación establecida, pero sí a algún colectivo o gremio del siglo XVII.

Resulta difícil poder recuperar con toda exactitud, sin pruebas documentales, la historia y las vicisitudes que ha vivido desde su creación el estandarte ahora descubierto. Sin embargo, son muchos los indicios que lo colocan, según los expertos y los técnicos, como la enseña de una unidad militar de origen gremial agraria que habría participado en la guerra de los Segadors, una revuelta, precisamente, de origen marcadamente campesino.

También parece claro, y así lo recoge el relato oral transmitido entre quienes lo han mantenido oculto durante siglos - entre ellos, Frederic Escofet, militar que se puso a las órdenes de Francesc Macià cuando este proclamó la República Catalana, y que fue nombrado entonces jefe de los Mossos d´Esquadra- su participación en la defensa de la ciudad de Barcelona en el año 1714 como insignia de un batallón de artillería ligera originario del Vallès Occidental. Esta unidad, según ese relato no escrito, habría acudido desde la comarca del Vallès a Barcelona para luchar contra las tropas borbónicas. Desde entonces, había estado oculto, y no ha sido hasta el pasado octubre, coincidiendo con la exposición temporal Catalunya i la guerra de Successió,organizada por el Museu d´Història de Catalunya y que cerró a final de año, que ha podido ser visto en público, aunque sin destacarse la excepcionalidad de la pieza.

Ahora, su último custodio y el museo buscan un acuerdo que permita exhibir el símbolo.

 

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080127/53431161609.html

 


«Anterior   1 2 3 ... 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType