PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Un equip de geofísics de la Universitat de Burgos, que ja havien analitzat el jaciment quan es van descobrir les importants restes prehistòriques –al maig–, tornaran aquest per confirmar l'antiguitat de les restes, que a hores d'ara es creu que tenen entre 800.000 i un milió d'anys. Si es corrobora aquesta antiguitat, la Boella se situaria en una edat similar i en una mateixa línia de recerca que els importantíssims jaciments d'Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada), on s'han detectat les primeres evidències de presència humana a la península.

Atesa la importància científica del jaciment, els arqueòlegs han presentat als propietaris del terreny i a l'Ajuntament de la Canonja un projecte d'excavacions, de cinc anys de durada, per poder intensificar les intervencions arqueològiques en aquest barranc i que «es pugui excavar en condicions». Segons l'arqueòleg Josep Vallverdú, es calcula que el jaciment és d'unes dimensions molt grans, que poden arribar als 3.000 metres quadrats, i si es poden reprendre les excavacions es preveuen localitzar fòssils de prop d'un milió d'anys, ja que s'han pres mostres en capes de sediments diferents que així ho indiquen.

Els investigadors de l'IPHES preveuen reunir-se en els pròxims dies amb l'equip de govern de la Canonja i amb els propietaris del terreny per obtenir el seu vistiplau al projecte.

Però en una segona fase els responsables de la intervenció a la Boella plantegen convertir aquest paratge en un centre de divulgació científica. Plantegen crear un parc sobre la prehistòria, l'evolució humana i la paleoecologia humana (l'evolució de les comunitats humanes dins del seu marc ecològic). Aquest parc també hauria de servir per posar de manifest l'evolució de la paleogeografia de la vall del Francolí, on se situava aquest jaciment.

L'arqueòleg assenyala que encara no s'ha concretat si aquest parc es crearia al mateix jaciment o bé es construiria un equipament cultural en un altre indret. La proposta que se sospesa en aquests moments és «crear i adequar un equipament al mateix barranc de la Boella i, en un futur, construir un museu», segons el responsable de les intervencions al jaciment, que està convençut que el barranc de la Boella «és una bona aposta com a jaciment i una bona clau per entendre la prehistòria». Per fer front a la despesa econòmica que implica el projecte d'excavacions a la Boella, els arqueòlegs i l'Ajuntament estudien la possibilitat de constituir un patronat que, a més de fer la gestió logística de la intervenció, serveixi per recollir fons econòmics a través del mecenatge. «Intentarem obtenir recursos de la indústria química i d'altres empreses privades», segons Josep Vallverdú, que destaca que «només en logística, l'excavació costa entre 40.000 i 50.000 euros a l'any, als quals cal sumar la tasca del personal investigador».

Un equip de geofísics de la Universitat de Burgos, que ja havien analitzat el jaciment quan es van descobrir les importants restes prehistòriques –al maig–, tornaran aquest per confirmar l'antiguitat de les restes, que a hores d'ara es creu que tenen entre 800.000 i un milió d'anys. Si es corrobora aquesta antiguitat, la Boella se situaria en una edat similar i en una mateixa línia de recerca que els importantíssims jaciments d'Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada), on s'han detectat les primeres evidències de presència humana a la península.

Atesa la importància científica del jaciment, els arqueòlegs han presentat als propietaris del terreny i a l'Ajuntament de la Canonja un projecte d'excavacions, de cinc anys de durada, per poder intensificar les intervencions arqueològiques en aquest barranc i que «es pugui excavar en condicions». Segons l'arqueòleg Josep Vallverdú, es calcula que el jaciment és d'unes dimensions molt grans, que poden arribar als 3.000 metres quadrats, i si es poden reprendre les excavacions es preveuen localitzar fòssils de prop d'un milió d'anys, ja que s'han pres mostres en capes de sediments diferents que així ho indiquen.

Els investigadors de l'IPHES preveuen reunir-se en els pròxims dies amb l'equip de govern de la Canonja i amb els propietaris del terreny per obtenir el seu vistiplau al projecte.

Però en una segona fase els responsables de la intervenció a la Boella plantegen convertir aquest paratge en un centre de divulgació científica. Plantegen crear un parc sobre la prehistòria, l'evolució humana i la paleoecologia humana (l'evolució de les comunitats humanes dins del seu marc ecològic). Aquest parc també hauria de servir per posar de manifest l'evolució de la paleogeografia de la vall del Francolí, on se situava aquest jaciment.

L'arqueòleg assenyala que encara no s'ha concretat si aquest parc es crearia al mateix jaciment o bé es construiria un equipament cultural en un altre indret. La proposta que se sospesa en aquests moments és «crear i adequar un equipament al mateix barranc de la Boella i, en un futur, construir un museu», segons el responsable de les intervencions al jaciment, que està convençut que el barranc de la Boella «és una bona aposta com a jaciment i una bona clau per entendre la prehistòria». Per fer front a la despesa econòmica que implica el projecte d'excavacions a la Boella, els arqueòlegs i l'Ajuntament estudien la possibilitat de constituir un patronat que, a més de fer la gestió logística de la intervenció, serveixi per recollir fons econòmics a través del mecenatge. «Intentarem obtenir recursos de la indústria química i d'altres empreses privades», segons Josep Vallverdú, que destaca que «només en logística, l'excavació costa entre 40.000 i 50.000 euros a l'any, als quals cal sumar la tasca del personal investigador».

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2714866

El numismàtic tarragoní Jaume Benages Olivé ha guanyat el premi Javier Conde Garriga 2007 amb l'obra Corpus de les monedes visigodes de Tarragona, Leovigild-Àquila II, 575-714. Aquest premi l'atorga anualment l'Associació Numismàtica Espanyola a la millor publicació científica relacionada amb l'estudi de les monedes.

El jurat qualificador del premi va decidir premiar Benages «per l'exhaustiu treball d'inventari i de descripció de les monedes visigodes encunyades a la seca de Tàrraco i de les troballes de peces d'aquesta època».

El premi Javier Conde Garriga, instituït com a record del primer conservador general de l'Associació Numismàtica Espanyola (ANE), s'entrega des del 1959 i en la seva història l'han guanyat prestigiosos numismàtics i historiadors, com per exemple Felipe Mateu Llopis, Jürgen Untermann (Alemanya), Humberto F. Burzio (Argentina), Mario Gomes Marques (Portugal) i Miquel Crusafont i Sabater.

Cal destacar que, malgrat que enguany és el primer cop que un tarragoní guanya aquest premi, hi ha el precedent d'una altra obra relacionada amb les monedes de Tarragona que l'ha guanyat prèviament; es tracta de Les Monedes ibèriques de Tàrraco, premi Javier Conde Garriga de l'any 1989, de l'investigador numismàtic barceloní Leandro Villaronga Garriga, doctor honoris causa per la Universitat de Colònia.

L'entrega del guardó es farà el dia 14 de març en un sopar organitzat a l'hotel Avenida Palace de Barcelona.

Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), està convençut de la potencialitat d'aquest jaciment i de la necessitat de divulgar-ne el coneixement en la societat. Per això, «n'hem de fer partícips totes les forces econòmiques i culturals, perquè s'impliquin en la divulgació del jaciment». Carbonell si es construís parc de divulgació «es convertiria en un pol d'atracció de molts visitants d'arreu del món». Carbonell també destaca que les excavacions han de ser constants. «La Boella serà com Atapuerca».

Durant la intervenció d'urgència duta a termeper arqueòlegs de l'IPHES i de l'àrea de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili, es van localitzar tres defenses de mamut extingit –el Mammuthus meridionalis, una espècie d'elefant de grans dimensions–, a més de dos molars, també de mamut, i de diversos fòssils i peces de la indústria lítica, que avalarien la presència humana en aquest barranc de la Boella. Les troballes convertien aquests paratges de la Canonja en els que «van tenir les primeres ocupacions humanes d'Europa», segons Josep Vallverdú, director de l'excavació.

L'IPHES és un institut transdisciplinari de recerca avançada en les ciències de la terra i de la vida, que promou la socialització del coneixement en aquests camps. Els seus eixos d'actuació són: recerca –amb la realització de nombroses intervencions arqueològiques i de paleoecologia–, docència –amb programes d'educació superior en prehistòria i evolució humana– i socialització –«compartir i estendre el coneixement de l'evolució humana»–. A la Boella, segons Eudald Carbonell, en la fase de recerca ja s'ha posat fil a l'agulla, i el que cal és arribar a la fase de «socialització», de donar a conèixer a la societat la importància d'unes restes que indiquen les primeres presències humanes europees en aquest barranc de la Canonja. «La recerca, que sempre és fonamental i prioritària en qualsevol procés, ens ha indicat que hi ha presència humana en el plistocè inferior al barranc de la Boella. Ara el que cal és donar-ho a conèixer. És un jaciment amb molt futur.»

  http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2714865

Qüestionar l'existència del Museu Arqueològic Nacional contradiu l'actual legislació, segons l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC), que va emetre ahir un comunicat en referència al pla de museus presentat aquesta setmana pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Els professionals representats en aquest col·lectiu consideren que «en alguns temes, el Pla de Museus entra en contradicció amb la legislació museística vigent». Així mateix, es pregunten com s'ha de plantejar i gestionar el futur Museu Nacional de Societat.

L'AMC s'ha proposat «liderar» el debat en el sector a propòsit del nou pla, i s'ha queixat que la reflexió no s'hagi encetat abans. Entre altres mesures, l'entitat reclama tenir representació oficial a la Junta de Museus, organisme que la conselleria vol redefinir aprofitant la celebració del seu centenari.

En termes globals, l'AMC fa una valoració positiva del Pla de Museus, que és «la primera proposta d'ordenació global del sector» en divuit anys. Els professionals reclamen poder participar en la definició del que consideren que són només «grans enunciats», com ara el funcionament de les xarxes temàtiques i el seu desplegament pel territori. L'AMC reclama també que el pla aporti «a tots els museus del país els recursos que durant molts anys s'han manllevat al sector en benefici d'altres prioritats, potser discutibles».

Josep Antoni Ramon, alcalde del municipi de Serinyà, va rebre ahir amb molta satisfacció l'anunci de la declaració de les coves com a bé cultural d'interès nacional. «La declaració contribuirà a una major difusió de les coves i això representarà probablement un increment del nombre de visitants», va dir Ramon. Per altra banda, Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, que gestiona el parc, veu aquesta declaració com «un reconeixement a la feina que hi ha portat a terme el consell comarcal durant aquests dotze anys. Des de sempre ha estat un projecte en què hem confiat, tot i no disposar de gaires recursos per tirar-lo endavant».

El conjunt de coves, obert en un talús de roca travertínica, es va començar a excavar el segle XIX, per iniciativa del farmacèutic banyolí Pere Alsius (1839-1915). Després, altres investigadors com ara Josep Catà, Edouard Harlé, Josep Bosoms i Josep Maria Corominas van reprendre les excavacions a les coves en diferents períodes. Actualment estan obertes al públic les coves del Reclau, nucli del parc: la cova de l'Arbreda, la de Mollet, la d'en Pau i la del Reclau Viver. A més, al voltant del municipi de Serinyà hi ha altres coves, encara de propietat privada, i per això Ramon afirma que «un dels objectius que tenim per aquest any és ampliar el nombre de coves per visitar. Volem aconseguir la propietat de la cova de Bora Gran, on s'han realitzat els descobriments més importants». Xargay reconeix que aquesta nova declaració «aportarà recursos per tirar endavant projectes diversos que tenim pensats per al parc; ara el que cal és valorar quins són els que primer s'han de portar a terme». També subratlla que «les coves són un lloc únic i simbòlic per descobrir l'evolució humana des del neolític fins a l'home modern».

A Catalunya hi ha un total de 1.978 elements patrimonials –entre els quals hi ha 1.820 monuments històrics– declarats bé cultural d'interès nacional i altres 235 que es troben en procés de ser declarats.

 http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2709567

La Via Augusta, l'eix principal de l'arc mediterrani, que portava de Cadis a Roma en prop de 2.800 quilòmetres, és una de les grans empremtes que els romans, mestres de l'enginyeria, van deixar a Catalunya. Com es va construir, quan, amb quins materials i en quin context històric són algunes de les qüestions que troben resposta en el documental que ahir es va estrenar a la seu de l'ICAC, a Tarragona.

La Via Augusta a Catalunya és una producció d'Ars Livia, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la fundació I2cat, El Punt i la Xarxa de Televisions Locals, a través de la qual es difondrà el documental, segons va dir ahir Héctor González, un dels seus principals impulsors.

El film situa l'espectador en el marc històric i cultural en el qual va néixer aquesta important xarxa de comunicació impulsada per l'emperador August, mostrant-ne alguns dels trams, com el del Perelló, un dels pocs que es conserven. De fet, tal com va destacar Adam Manyé, director territorial de Cultura a Tarragona, la seva conservació és tan minsa precisament pel fet que «era tan perfecta, que s'ha aprofitat per construir-hi a sobre les carreteres actuals».

La pel·lícula també explica les tècniques i els materials emprats en la construcció d'aquestes vies que tenien una amplada aproximada d'entre 5 i 8 metres. «Si el terreny era pendent, s'anivellava, i si era pantanós es drenava», s'apunta al documental per mostrar la important tasca dels enginyers de l'època a l'hora de traçar la principal via de comunicació.

En el rodatge del documental hi han pres part els grups de reconstrucció històrica Iber Calafell i Legio I Germanica, especialitzats en la recreació rigorosa dels vestuaris, les tècniques militars i la vida quotidiana dels romans. A més, l'assessorament històric ha estat a càrrec de Gemma Hernández i Magí Miret.

En el film es poden veure diversos elements de Tàrraco i el seu entorn, com la pedrera del Mèdol, des d'on s'extreia la pedra per a les construccions de l'època. L'audiovisual es clausura amb una referència a la cuina de l'època romana, «base de la nostra gastronomia», segons Héctor González. El responsable del documental destaca el seu caràcter didàctic: «Està adreçat al públic general, per tal que s'hi enganxin», va dir ahir en la presentació del treball.

D'altra banda, isabel Rodà, directora de l'ICAC, va destacar que amb l'acte d'ahir s'estrenava la sala d'actes de l'institut per a usos culturals.

El director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Francesc Tarrats, va declinar ahir fer cap comentari sobre la decisió del ministre de Cultura, César Antonio Molina, de paralitzar el traspàs d'aquest equipament a la Generalitat de Catalunya: «No em toca a mi prendre posició; és des de l'espai polític que s'han fet les negociacions i des d'on s'han de fer les declaracions», va dir. Sí que es va pronunciar la regidora de Patrimoni de Tarragona, Rosa Rossell, que es va mostrar convençuda que el fre en el traspàs de la titularitat no suposarà cap entrebanc en el trasllat del MNAT des de la plaça del Rei fins al complex de la Tabacalera, tal com està previst. «Una cosa és independent de l'altra», va dir ahir la regidora, pocs minuts després d'haver-se posat en contacte telefònic amb el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep Maria Carreté, per demanar-li explicacions sobre les possibles conseqüències de la decisió del ministre. Per Rossell, «hi haurà un petit retard» en el canvi de lloc, però «continua existint el compromís del ministeri d'impulsar i finançar el trasllat del museu de la plaça del Rei a la Tabacalera». Tot i amb això, la regidora reconeix que «fins després de les eleccions [del 9 de març] és estèril parlar del trasllat» del MNAT. En aquests moments, el projecte urbanístic previst en el complex de la Tabacalera es troba en fase d'exposició pública i, segons Rossell, «d'aquí a uns vint dies l'antiga fàbrica de tabacs serà ja formalment propietat de l'Ajuntament».

D'altra banda, el candidat d'ERC per Tarragona a les eleccions generals, Lluís Aragonès, va qualificar la paralització del traspàs del MNAT «d'enèsima burla i incompliment de l'executiu de Zapatero amb Catalunya».

El Palau de l'Abat es continuarà rehabilitant malgrat l'esfondrament que divendres va afectar-ne una part. Carme Barceló va explicar que es va estar treballant en aquesta zona fins a la matinada de divendres a dissabte, per evitar qualsevol perill.

El monjo Bonaventura Ubach (Barcelona, 1879 - Montserrat, 1960) es va veure seduït per l'Orient Mitjà a partir de la seva recerca com a biblista. Volia conèixer els territoris de l'Antic i el Nou Testament per poder editar una obra depurada amb els textos de la Bíblia traduïts al català i comentats. La Bíblia de Montserrat va ser, efectivament, una obra pionera i reconeguda, però pel camí es va produir un altre fet substancial per al monestir benedictí. I és que en els diferents viatges que va fer per l'Orient Mitjà, Ubach va anar recopilant a principis del segle XX nombrosos materials arqueològics que van conduir a la creació del Museu de l'Orient Bíblic, origen de l'actual museu del monestir. El seu treball va significar la primera escola sòlida d'orientalisme antic a Catalunya.

El Museu de Montserrat, alimentat amb més donacions posteriors, té encara avui la col·lecció d'antiguitats egípcies més important de Catalunya. La secció d'egiptologia del centre ha quedat recollida ara en una completa guia catàleg, presentada dimarts passat. L'obra, coordinada per Javier Uriach i Jaume Vivó, és una producció del Museu, juntament amb la Societat Catalana d'Egiptologia, amb el finançament de la Fundació Uriach 1838 i la coordinació de la Fundació Abadia de Montserrat 2025. A banda de ressenyar amb fotografies i estudis el catàleg de peces del Museu, el llibre situa també la trajectòria del pare Bonaventura Ubach, els inicis de l'egiptologia a Catalunya, així com una síntesi històrica de la civilització que es va forjar vora el Nil.

UN MONJO INTRÈPID

Bonaventura Ubach va començar a recopilar materials arqueològics ja des de la seva primera estada a Jerusalem, el 1907, quan va ser nomenat professor al Seminari Siríac d'aquesta ciutat. En tornar a Montserrat el 1910 ja arrenca el primer nucli del Museu de l'Orient Bíblic en una petita sala de l'hostatgeria de l'abadia, que anirà creixent i evolucionant al llarg dels anys fins que el 1962 es divideix en les quatre seccions actuals del fons arqueològic de la institució: Mesopotàmia, Egipte, Terra Santa i Xipre. Ho recull en un article del volum Pius-Ramon Tragan, també monjo montserratí, que insisteix en la importància de l'estudi del món egipci per conèixer millor la història d'Israel i el context de formació dels textos de la Bíblia. És en aquesta línia on cal situar el treball d'Ubach, del qual es preveuen publicar també les memòries dels seus viatges per Mesopotàmia. Ubach va viure 27 anys consecutius a l'Orient, treballant en la il·lustració de la Bíblia, i va tornar el 1951 a Montserrat, on va passar els darrers anys de la seva vida.

Josep Padró, impulsor de la Societat Catalana d'Egiptologia el 1988, s'encarrega de dibuixar l'evolució que ha tingut a casa nostra l'interès per l'antic Egipte. El primer estudiós català que va visitar Egipte va ser, a principis del segle XIX, Domènec Badia i Leblich, que va assumir el pseudònim d'Alí Bei-el-Abbasí. Però el primer egiptòleg català i estatal és el reusenc Eduard Toda, cònsol espanyol a Egipte, que a finals del segle XIX va portar una important col·lecció d'antiguitats egípcies que va lliurar al seu amic Víctor Balaguer per al museu que aquest va fundar a Vilanova i la Geltrú. Es dóna el cas que el museu vilanoví ofereix actualment una exposició sobre el llegat de Toda, que es podrà visitar encara fins al 17 de febrer.

UN FONS DE REFERÈNCIA

El nou catàleg –amb traduccions al català i a l'anglès– aborda el fons egipci del Museu de Montserrat cronològicament, des de materials de sílex del neolític fins a teixits coptes del segle VI dC. El Museu conté una mòmia humana, diferents sarcòfags, escultures i nombrosos objectes funeraris.