PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

«Són autèntics objectes de museu». Així ho va dir ahir Ricard Ibarra, director de l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT), en la inauguració de la mostra de pergamins segellats que formen part del seu fons. Entre els exposats, s'hi pot veure la confirmació de privilegi per a l'infant Ramon Berenguer (Tortosa, 1331), el reconeixement d'un donatiu per a Pere III el Cerimoniós (Tarragona, 1353), segells comuns de Pere III i d'Alfons IV el Magnànim, un segell de la cort comuna dels veguers de Tarragona (segle XIV), una butlla del papa Benet XIII i la llicència del prior de la Cartoixa a favor del monestir d'Escaladei. Són només setze dels prop de 2.100 segells i pergamins documentals, d'entre els segles XIII i XVII, que custodia l'Arxiu Històric de Tarragona, i que fins al dia 1 de febrer s'exposen als serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. «L'exposició posa en relleu el patrimoni documental de Tarragona, una ciutat que té tant patrimoni arqueològic que fa que a vegades es pugui oblidar el documental», va dir ahir Adam Manyé, director dels serveis territorials de Cultura de Tarragona.

Deixant de banda el contingut dels documents, la mostra il·lustra, segons els organitzadors, sobre les formes, les tècniques d'impressió, les maneres d'aposició del segell pendent, la iconografia religiosa i dels successius monarques catalans, i els emblemes heràldics.

L'arxiu tarragoní ha dut a terme en els últims temps una important tasca de protecció dels 79 pergamins més solemnes –procedents de les cancelleries reial i pontifícia, de les cúries arquebisbal, del vicariat i de l'oficialat o de la cort dels veguers–, que encara conserven penjant del doblec inferior o plica, el segell (sobre cera escalfada, plom o cera sota paper), el característic element de validació i autenticació. «Els segells tenen una importància especial; són com la signatura electrònica de l'època», va indicar Ibarra. Els 79 documents van ser tractats entre els anys 2005 i 2006 per la restauradora Anna Espanyol, amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat.

La procedència dels pergamins que guarda l'AHT, i que es troben «en força bon estat de conservació», és molt diversa. La majoria, segons va recordar la regidora Rosa Rossell, provenen del fons de l'Ajuntament de Tarragona (uns 700, que fa poc han estat digitalitzats en la seva totalitat i amb el catàleg en procés de revisió). També pertanyen al fons patrimonial de la família Moragas (236), de la comunitat de preveres i els senyorial dels comtes de Santa Coloma (uns 620 i 290, respectivament). També se'n localitzen de la vall Ferrera (Pallars Sobirà), vinculats amb la família Castellarnau (31); d'algunes poblacions dels Camp de Tarragona (1000), i del monestir de la Cartoixa d'Escaladei, ingressats arran de la desamortització.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2695069 

La Generalitat de Catalunya, la valenciana i el Consell de Mallorca organitzaran conjuntament una exposició històrica per commemorar el vuit-cents aniversari del naixement del rei Jaume I, que es podrà veure en els tres territoris a la fi d'aquest any. L'exposició inclourà tres mostres amb tres visions distintes sobre la figura del monarca (amb un únic catàleg), i es podrà veure a València, Barcelona i Palma, i en cada ciutat s'hi podrà veure material audiovisual del que s'exhibirà en les altres dues. A més, el Consell de Mallorca fomentarà l'arribada de visitants d'altres llocs de l'antiga Corona d'Aragó amb la creació d'unes rutes turístiques sobre la conquesta de Mallorca, que també té previst organitzar a l'illa un acte institucional commemoratiu del vuit-cents aniversari, al qual convidarà els responsables de la Generalitat de València i la de Catalunya. També hi haurà una llarga sèrie d'activitats de caràcter lúdic i cultural al llarg dels pròxims dotze mesos, com ara conferències, cursos, concerts i presentacions de llibres entorn de la figura de Jaume I. El programa definitiu, que es començarà a fer públic d'aquí a unes setmanes, tindrà un punt de vista pedagògic, per tal que els escolars s'impliquin en el major nombre possible d'activitats.

La primera d'aquestes accions serà un viatge, organitzat per l'associació Amics del Museu de Mallorca, fins a la ciutat francesa de Montpeller, lloc de naixement de Jaume I, amb la finalitat d'assistir a una sèrie d'actes commemoratius que se celebraran de l'1 al 3 de febrer. També s'espera que hi hagi activitats destacades durant la Diada de Mallorca (1 d'abril) i durant la festa de l'Estendard (31 de desembre), que commemora l'entrada de les tropes de Jaume I a Palma.

El projecte aposta per fer de la ciutadella de Calafell un centre d'interpretació de la civilització ibera «agafant com a referència elements interessantíssims d'aquella cultura que sovint queden en segon terme en les exposicions que se n'organitzen», va explicar Joan Santacana, professor de didàctica de les ciències socials de la UB i un dels directors científics del projecte, juntament amb Xavier Hernández i Joan Santmartí. Per dur a terme aquest objectiu, el projecte proposa deu programes d'actuació, que tenen quatre objectius essencials, el primer dels quals és «contribuir a la fonamentació del coneixement dels ibers del nord», és a dir, dels que van ocupar una àrea territorial que coincidiria amb l'actual Catalunya. Els altres són «fer de l'arqueologia experimental una font de coneixement del món ibèric», difondre amb rigor les bases de la cultura protohistòrica de Catalunya i «esdevenir un centre de referència en l'educació formal i no formal». Santacana va destacar de manera especial aquesta darrera qüestió: «La ciutadella ha rebut en els últims anys uns 300.000 visitants, 200.000 dels quals eren escolars. Per a molts d'ells, l'únic coneixement que tenen de l'època dels ibers és el que van aprendre durant aquesta visita. La ciutadella de Calafell apareix a molts llibres de text. Ara s'hauria de fer un salt qualitatiu i aconseguir que l'administració educativa destini mestres professionals a ensenyar in situ la cultura dels ibers».

La filosofia del projecte és passar d'un model estàtic a un de dinàmic. Joan Santacana va dir: «S'ha de combatre la síndrome ‘això ja ho he vist', que fa que els monuments, passada l'expectació inicial, perdin visitants». Segons aquesta idea, doncs, la ciutadella «ha de ser com un cinema, que té una sala fixa, però que canvia regularment la programació». La nova ciutadella ibèrica «no ha de ser un parc temàtic de cartró pedra i ha de fugir del pessebrisme. Però sí que ha de ser un monument que, amb rigor científic, serveixi per arribar a un públic molt ampli».

OBERTURA AL JUNY

La ciutadella tornarà a obrir al públic cap a finals del mes de juny, en fase de rodatge, i a l'octubre ja obrirà de manera definitiva. D'altra banda, hi ha actuacions que està previst desenvolupar fins a l'any 2010 i que afecten l'entorn de l' actual jaciment, com ara la construcció d'un centre de recepció de visitants o la creació d'un parc i d'un perímetre verd al voltant del monument, que faria l'efecte de pantalla visual.

Pel que fa a la solució definitiva als accessos al monument, l'alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, va explicar que es determinaran en el nou pla general d'ordenació urbana que es redactarà durant aquest mandat: «Algunes afortunades decisions urbanístiques dels darrers anys, preses pel llavors alcalde Josep Parera, han deixat obertes diferents possibilitats». Sánchez va deixar entreveure així la possible recuperació del projecte de construcció d'un pont que uniria el passeig marítim i la ciutadella, que es va encarregar fa uns anys a l'arquitecte Santiago Calatrava.

LA GESTIÓ DEL MONUMENT

L'obra consta de dos grans apartats; un estudi interpretatiu, que conté, entre d'altres, la introducció històrica, metrologia, volums d'emissió, tipologia, epigrafia i troballes, i acaba amb un ampli resum de les monedes falses i falsificades. Aquesta part del text també té il·lustracions que acompanyen el moment històric o puntual del qual es parla.

El següent apartat recull de manera sistemàtica i cronològica les monedes d'or encunyades a Tarragona pels reis visigots, transcrivint la interpretació de cada peça i apuntant el tipus o grup tipològic, el valor, metall, pes, mida, posició d'encunys, bibliografia, localització i procedència, junt amb la il·lustració a mida real i ampliada.

Amb aquest estudi, Tarragona pot disposar, classificat en forma de corpus, de tot el seu patrimoni numismàtic visigot conegut i «serà la primera capital de l'Estat que aconseguirà aquesta fita», segons diu l'autor del treball

El llibre ha estat editat per la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics (Institut d'Estudis Catalans), amb les col·laboracions del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i de l'Ajuntament de Tarragona.

La presentació va ser a càrrec de Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).