PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Un equip de geofísics de la Universitat de Burgos, que ja havien analitzat el jaciment quan es van descobrir les importants restes prehistòriques –al maig–, tornaran aquest per confirmar l'antiguitat de les restes, que a hores d'ara es creu que tenen entre 800.000 i un milió d'anys. Si es corrobora aquesta antiguitat, la Boella se situaria en una edat similar i en una mateixa línia de recerca que els importantíssims jaciments d'Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada), on s'han detectat les primeres evidències de presència humana a la península.

Atesa la importància científica del jaciment, els arqueòlegs han presentat als propietaris del terreny i a l'Ajuntament de la Canonja un projecte d'excavacions, de cinc anys de durada, per poder intensificar les intervencions arqueològiques en aquest barranc i que «es pugui excavar en condicions». Segons l'arqueòleg Josep Vallverdú, es calcula que el jaciment és d'unes dimensions molt grans, que poden arribar als 3.000 metres quadrats, i si es poden reprendre les excavacions es preveuen localitzar fòssils de prop d'un milió d'anys, ja que s'han pres mostres en capes de sediments diferents que així ho indiquen.

Els investigadors de l'IPHES preveuen reunir-se en els pròxims dies amb l'equip de govern de la Canonja i amb els propietaris del terreny per obtenir el seu vistiplau al projecte.

Però en una segona fase els responsables de la intervenció a la Boella plantegen convertir aquest paratge en un centre de divulgació científica. Plantegen crear un parc sobre la prehistòria, l'evolució humana i la paleoecologia humana (l'evolució de les comunitats humanes dins del seu marc ecològic). Aquest parc també hauria de servir per posar de manifest l'evolució de la paleogeografia de la vall del Francolí, on se situava aquest jaciment.

L'arqueòleg assenyala que encara no s'ha concretat si aquest parc es crearia al mateix jaciment o bé es construiria un equipament cultural en un altre indret. La proposta que se sospesa en aquests moments és «crear i adequar un equipament al mateix barranc de la Boella i, en un futur, construir un museu», segons el responsable de les intervencions al jaciment, que està convençut que el barranc de la Boella «és una bona aposta com a jaciment i una bona clau per entendre la prehistòria». Per fer front a la despesa econòmica que implica el projecte d'excavacions a la Boella, els arqueòlegs i l'Ajuntament estudien la possibilitat de constituir un patronat que, a més de fer la gestió logística de la intervenció, serveixi per recollir fons econòmics a través del mecenatge. «Intentarem obtenir recursos de la indústria química i d'altres empreses privades», segons Josep Vallverdú, que destaca que «només en logística, l'excavació costa entre 40.000 i 50.000 euros a l'any, als quals cal sumar la tasca del personal investigador».