PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


TARRACO - Un jardín romano junto al Anfiteatro El espacio verde guardará una estrecha relación visual con el monumento y el Mediterráneo


por carles gosálbez |

El jardín romano que el Ayuntamiento construirá frente al Anfiteatro tomará cuerpo a partir de septiembre y, en la primavera de 2009, se completará la plantación de especies arbóreas. El escenario superior, situado más cercano a la Via Augusta, donde dominan las pérgolas, se transformará en zona de juegos infantiles y dispondrá de un bar.


Técnicos de las distintas concejalías que intervienen en la definición de la propuesta se reunirán dentro de quince días con la finalidad de cerrar el proyecto, anunció al Diari la teniente de alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo. «La obra civil ya está a punto y faltan por concretar algunos aspectos del jardín romano».

El Ayuntamiento prevé sacar el proyecto a licitación en el plazo de tres a cuatro meses, para iniciar las obras, como muy tarde, en octubre. Crespo prefirió no ofrecer ninguna fecha sobre su posible inauguración, entre otras cuestiones por que la plantación de vegetales está en función de las estaciones del año.

La fisonomía actual del Parc de les Tres Granotes será sometida a un cambio radical. El objetivo es estrechar la relación de la futura zona ajardinada con el monumento. La edil informó que sobre la mesa «teníamos dos propuestas: mejorar el actual o hacer uno nuevo vinculado al Anfiteatro». La segunda de las ideas fue formulada por el alcalde Josep Fèlix Ballesteros y será la que se llevará a término.

Cambio topográfico

Rogelio Jiménez, arquitecto municipal que interviene en la redacción del proyecto, indicó que «buscamos una coherencia en el lenguaje de un entorno en que la pieza más importante es el monumento». Una de las características más notables será un cambio topográfico. «Ahora el parque es como un agujero y lo que haremos será construir un desnivel suave a base de terrazas, para conseguir un mejor efecto visual: desde la parte más adentrada del jardín, situada junto a la Via Augusta, se verá, al fondo, el Anfiteatro y el mar».


El arqueólogo municipal, Joan Menchón, subrayó que el jardín se traducirá en la continuación de la forma elíptica de la construcción romana. «El Anfiteatro será como una piedra que lanzamos al agua y produce ondas. El jardín, como sucede con el monumento, tendrá forma semicircular, y la misma se apreciará en cada una de las terrazas en que estará dividido».

El espacio ajardinado se dividirá por ambientes, aunque este aspecto está en fase de estudio. Probablemente, habrá un sector que recordará a un jardín de necrópolis y otros que reproducirán los propios de casas privadas y de entornos públicos, según explicó el arqueólogo.

La intención de partida es «crear plataformas con microambientes», añadió el arquitecto Rogelio Jiménez, quien añadió que «habrá una pequeña zona de agua».

«Lo importante -remarcó el arquitecto- es que desde el jardín se vea perfectamente el Anfiteatro», con lo que se generará un ambiente propicio a la visita.

El aspecto que tendrá el jardín romano será muy parecido al que se reproduce -arriba- en la infografía facilitada por el Ayuntamiento. El diseño no es el definitivo y algunos elementos podrían cambiar de lugar, en función de las necesidades del proyecto.

La ubicación del pequeño estanque de agua que se aprecia en el margen derecho inferior del jardín podría variar, indicó el arquitecto Jiménez, por ejemplo por la localización de las tomas de agua del que se nutrirá cuando entre en funcionamiento.

Cerrado por la noche

La teniente de alcalde Carme Crespo anunció que el jardín romano que flanquearán la Via Augusta y el Vial Bryant permanecerá cerrado por la noche, como se hará con otros parques de la ciudad en un corto espacio de tiempo, «por motivos de seguridad y para que quede protegido de actividades incívicas».


La responsable del área de Medi Ambient recalcó que el acceso al jardín público será gratuito, como sucede en la actualidad, con la salvedad de que a partir de cierta hora del día cerrará sus puestas.

El jardín mantendrá una estrecha relación con el monumento -el más visitado de la ciudad según la estadística de 2007-, pero los dos serán espacios independientes.

La edil puso especial énfasis al comentar que en la parte superior del recinto ajardinado «se habilitará una zona para juegos infantiles y se construirá un pequeño bar con terraza». Se traducirá en un mirador sobre el propio jardín y el Anfiteatro.

La zona hoy dominada por la presencia de pequeños estanques y pérgolas suele estar sucia por los residuos de dejan las personas que la visitan y, en muchas ocasiones, se observan los restos de cartones utilizados por indigentes para dormir. Esta realidad es la que ha llevado al Ayuntamiento tarraconense a pensar en la conveniencia de cerrarlo al público en horario nocturno.

Travesía del desierto

Joan Menchón contempla la construcción del jardín romano como una profunda transformación del espacio donde se enclava el Parc de les Tres Granotes. «Debe ser un espacio verde y mediterráneo que sirva de enlace entre el Anfiteatro y otros monumenos de la Part Alta». El actual, con un avanzado aspecto de deterioro, «es como la travesía del desierto» para la persona que visita la ciudad que, después de acceder al coso donde combatían los gladiadores de Tarraco, se dirige hacia la Via Augusta para encarar el Circo o el Passeig de Sant Antoni.


n n n

carlesg@diaridetarragona.com

El jardín romano tiene su origen en los hortus , donde se cultivaban plantas comestibles y árboles frutales. Con el paso de los años, evolucionaron hacia un jardín estrictamente ornamental, al que se añadieron paseos rectilíneos delimitados por setos de mirto y romero.

El jardín romano se caracteriza por ser un espacio amplio, armonioso, con líneas geométricas y adornado con fuentes, estanques y estatuas míticas.

El Ayuntamiento mantiene una estrecha colaboración con los responsables de los jardines de Empúries, con la finalidad de conocer las formas de los trazados y la masa vegetal más adecuada.

El técnico municipal responsable de jardinería, Francisco Domínguez, informó que «combinaremos las plantas que se utilizaban en la antigüedad con las necesidades actuales, porque queremos que la gente pueda ir a tomar el sol y a aprender cuestiones relacionadas con los jardines romanos».

La teniente de alcalde de Medi Ambient, Carme Crespo, contempla el jardín romano con una perspectiva didáctica y ecológica. En el proyecto está prevista la instalación de paneles que informen de aspectos de la jardinería funeraria, de los cultos y rituales romanos y de las diferencias entre los jardines privados y públicos. Además, se llevarán a término actividades didácticas relacionadas con los elementos del jardín.

El proyecto contempla la utilización de técnicas dirigidas al ahorro de agua y la optimización del mantenimiento, «porque queremos crear un jardín sostenible modélico», dijo Crespo.

Para conseguir un mejor efecto, se reducirá a la mínima expresión los espacios pavimentadosy se facilitará el acceso a personas minusválidas.

El Ayuntamiento «quiere potenciar el uso de este jardín».
 
http://www.diaridetarragona.com/

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense amplia la biblioteca - 08.03.08



+ Josep Poblet, Rafael Gabriel i Joan Aregio, ahir a la biblioteca de la RSAT. Foto: R. LAMSDORFF
 
 
Té un fons de prop de 3.000 llibres

C. FILELLA.
Tarragona
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) està ampliant i remodelant la seva biblioteca, especialitzada en arqueologia i prehistòria, que està formada per un fons documental de 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Ahir va visitar les obres el president de la Diputació, ens que hi ha aportat 8.000 euros.

El president de la RSAT, Rafael Gabriel, i altres membres de la junta directiva, van rebre ahir al matí el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el diputat Joan Aregio, que van visitar les obres d'ampliació que es realitzen a la biblioteca. De fet, l'ens intercomarcal ha concedit un ajut de 8.000 euros per finançar les obres.

La RSAT és una entitat fundada l'any 1844 gràcies a l'impuls de sis col·leccionistes tarragonins, i en l'actualitat té 511 socis. La seva biblioteca està especialitzada exclusivament en arqueologia, història, prehistòria i antropologia. Actualment, conté uns 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Entre els llibres destaquen alguns exemplars del segle XVIII però el gruix principal el formen llibres de la segona meitat de segle XX. Hi ha uns 1.000 títols de revistes, gairebé tots de temàtica històrica. Segons els seus responsables, la importància d'aquesta biblioteca és que moltes d'aquestes revistes no es troben en cap altra biblioteca de Tarragona i algunes fins i tot de Catalunya.

A més, la RSAT també disposa d'un important fons arqueològic, que té dipositat al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona, que precisament es va crear al seu dia gràcies a l'impuls de la RSAT, de l'Estat i de la Diputació.

Ahir al matí, el president de la Diputació, Josep Poblet, va recórrer les dependències de l'entitat, on Rafel Gabriel, acompanyat pel secretari de la RSAT, Jordi Rovira, li va mostrar el ric fons documental i bibliogràfic. Durant la visita es va posar de manifest la importància del Butlletí arqueològic, que edita l'entitat des del 1901 i que manté un règim d'intercanvi amb 350 entitats arqueològiques d'àmbit estatal i internacional, «i és, sense dubte, l'entitat arqueològica que més relacions internacionals manté en aquests moments», va afirmar.

D'altra banda, el president de la RSAT i ja que al mes d'octubre se celebrarà a Tarragona el Congrés Nacional d'Arqueologia, va demanar al president de la institució intercomarcal, Josep Poblet, un increment dels ajuts econòmics que rep la Reial Societat Arqueològica de Tarraconense.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2771164


La Reial Societat Arqueològica Tarraconense amplia la biblioteca - 08.03.08



+ Josep Poblet, Rafael Gabriel i Joan Aregio, ahir a la biblioteca de la RSAT. Foto: R. LAMSDORFF
 
 
Té un fons de prop de 3.000 llibres

C. FILELLA.
Tarragona
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) està ampliant i remodelant la seva biblioteca, especialitzada en arqueologia i prehistòria, que està formada per un fons documental de 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Ahir va visitar les obres el president de la Diputació, ens que hi ha aportat 8.000 euros.

El president de la RSAT, Rafael Gabriel, i altres membres de la junta directiva, van rebre ahir al matí el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el diputat Joan Aregio, que van visitar les obres d'ampliació que es realitzen a la biblioteca. De fet, l'ens intercomarcal ha concedit un ajut de 8.000 euros per finançar les obres.

La RSAT és una entitat fundada l'any 1844 gràcies a l'impuls de sis col·leccionistes tarragonins, i en l'actualitat té 511 socis. La seva biblioteca està especialitzada exclusivament en arqueologia, història, prehistòria i antropologia. Actualment, conté uns 3.000 llibres i uns 20.000 volums de revistes. Entre els llibres destaquen alguns exemplars del segle XVIII però el gruix principal el formen llibres de la segona meitat de segle XX. Hi ha uns 1.000 títols de revistes, gairebé tots de temàtica històrica. Segons els seus responsables, la importància d'aquesta biblioteca és que moltes d'aquestes revistes no es troben en cap altra biblioteca de Tarragona i algunes fins i tot de Catalunya.

A més, la RSAT també disposa d'un important fons arqueològic, que té dipositat al Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona, que precisament es va crear al seu dia gràcies a l'impuls de la RSAT, de l'Estat i de la Diputació.

Ahir al matí, el president de la Diputació, Josep Poblet, va recórrer les dependències de l'entitat, on Rafel Gabriel, acompanyat pel secretari de la RSAT, Jordi Rovira, li va mostrar el ric fons documental i bibliogràfic. Durant la visita es va posar de manifest la importància del Butlletí arqueològic, que edita l'entitat des del 1901 i que manté un règim d'intercanvi amb 350 entitats arqueològiques d'àmbit estatal i internacional, «i és, sense dubte, l'entitat arqueològica que més relacions internacionals manté en aquests moments», va afirmar.

D'altra banda, el president de la RSAT i ja que al mes d'octubre se celebrarà a Tarragona el Congrés Nacional d'Arqueologia, va demanar al president de la institució intercomarcal, Josep Poblet, un increment dels ajuts econòmics que rep la Reial Societat Arqueològica de Tarraconense.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2771164


MONTROIG DEL CAMP - Mont-roig redescobreix els dos jaciments prehistòrics del terme

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:03

EL PUNT. Mont-roig del Camp

El Centre d'Estudis Mont-rogencs ha convidat demà l'arqueòloga Lluïsa Pallejà i Vilaseca a descobrir amb una visita guiada els dos jaciments prehistòrics que ja va excavar el seu avi, l'arqueòleg reusenc Salvador Vilaseca. L'activitat consistirà en una aproximació caminant als jaciments dels del peu de la muntanya de la Roca. Els jaciments són l'Areny i la cova del Patou. L'activitat enceta un seguit de propostes que sota el títol Conèixer l'entorn ha posat en marxa el centre d'estudis.

L'activitat, en què l'arqueòloga seguirà les passes del seu avi, és oberta al públic en general i començarà a dos quarts d'onze del matí. El punt de trobada és l'espai de lleure que hi ha al peu de l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. Lluïsa Pallejà és professora i va dirigir l'excavació arqueològica del centre terrisser d'època romana situat sota l'actual velòdrom de Mont-roig. Durant la construcció del velòdrom, l'any 1983, van localitzar les restes d'una vil·la romana, on l'equip de Pallejà va trobar diverses estructures i elements, com un motlle avui exposat al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2769576


Tàrraco Viva fa deu anys - 06.03.08

 

Les jornades de divulgació històrica romana, que tindran lloc del 15 al 25 de maig, esdevenen les més importants d'Europa


CARINA FILELLA.
Tarragona
Van començar com un acte de suport a la candidatura de Tarragona com a patrimoni mundial i ara, deu anys després, ocupen «el primer lloc a Europa» pel que fa a divulgació històrica. Les jornades Tàrraco Viva, que enguany tindran lloc del 15 al 25 de maig, esdevenen actualment «el festival més ampli i professional» de tots els que s'organitzen en l'àmbit europeu, segons van dir ahir Magí Seritjol, coordinador de les jornades, i Rosa Rossell, regidora de Patrimoni. Enguany, en el desè aniversari, s'han programat més de 200 activitats, el 80% de les quals són de producció pròpia. Com a novetats, hi haurà un festival que reconstruirà els sons musicals de l'antiguitat, un taller amb tast de vins romans i una demostració de jocs gladiadors en honor d'Apol·lo.

Atesa la magnitud que han aconseguit les jornades Tàrraco Viva, que divulguen el món romà a través de grups de reconstrucció històrica, l'Ajuntament de Tarragona ha sol·licitat a la Generalitat la seva declaració com a festival d'interès turístic nacional. El govern català, que ja ha confirmat que les jornades compleixen tots els requisits, anunciarà la seva resolució «en tres o quatre mesos», segons la regidora Rosa Rosell, que ahir es mostrava esperançada de poder rebre la distinció, justament enguany, quan les jornades celebren el desè aniversari amb més projecció internacional que mai. Segons els seus organitzadors, el certamen s'ha convertit en el referent europeu en el camp de la divulgació històrica. Per això, Tàrraco Viva es presenta enguany com la fira de grups de divulgació històrica d'època romana, o sigui, s'oficialitza allò que ja ha estat fins ara: «Funcionar com a catàleg de serveis per a altres festivals: es fan contactes entre els programadors, gestors culturals, centres d'interpretació del patrimoni...», segons Magí Seritjol, que afegeix que aquesta fira oferirà un marc per tal que els interessats puguin contactar amb els participants de les jornades.

Enguany, en el desè aniversari, s'han programat aquelles activitats que ja s'han convertit en la «marca» pròpia del festival, com les lluites de gladiadors a l'amfiteatre, les jornades gastronòmiques romanes en diversos restaurants de la ciutat, els tallers i jocs per als escolars i les reconstruccions de diversos aspectes de la vida quotidiana a l'època romana. Però també s'incorporaran algunes novetats:

 


JOCS GLADIADORS EN HONOR DEL DÉU APOL·LO.

El 25 de maig, com a acte de cloenda de les jornades, els grups Nemesis (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itàlia) oferiran una demostració de com s'organitzaven, qui pagava i qui lluitava en els jocs a l'amfiteatre. Serà, segons els organitzadors, «la demostració més completa que s'hagi vist mai sobre els jocs de gladiadors del món romà».


MÚSICA DE L'ANTIGUITAT.

A partir d'enguany Tarraco Viva dedicarà un espai especial a reconstruir i sentir els sons de l'antiguitat. Enguany, començarà per la música a l'antiga Roma, amb la participació de diversos conferenciants i de grups musicals d'Itàlia i Alemanya.


TROBADA INTERNACIONAL.

Enguany s'han convidat els responsables dels principals festivals divulgatius del món romà a Europa per debatre el present i el futur d'aquestes manifestacions. Les jornades tindran lloc els dies 22 i 23 de maig.


CINEMA ARQUEOLÒGIC.

En col·laboració amb el Museu Romà d'Oiasso (Irun) i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (Tarragona), els dies 23 i 24 es projectaran documentals arqueològics relacionats amb l'antiguitat, la majoria procedents del Festival de Cinema Arqueològic del Bidasoa.

 

TOTS ELS CAMINS PORTEN A ROMA.

El grup tarragoní Legio I Germanica recrearà com era una statione romana, o sigui, el lloc de canvi de cavalls i de descans, però també de centre de vigilància de camins. L'activitat es farà a l'aqüeducte romà de les Ferreres, els dies 24 i 25.


CULTE A LES INSÍGNIES MILITARS.

Del 23 al 25 de maig, als jardins del Camp de Mart, el grup Projecte Phoenix-Legio VII Gemina (Tarragona) donarà a conèixer el culte religiós a les insígnies militars de les legions romanes.


VIDA QUOTIDIANA EN UN CARRER ROMÀ.

El mateix grup Projecte Phoenix recrearà un tram de carrer romà, on s'explicaran diferents aspectes de la vida quotidiana en una ciutat romana: el culte als déus de les cruïlles, les parets com a suport de propaganda electoral, els negocis de restauració...


MÀGIA, SUPERSTICIÓ I RELIGIÓ A ROMA.

El grup Thaleia oferirà (al circ romà) unes demostracions sobre costums i creences dels antics romans relacionats amb la màgia i la superstició.


EL MÓN DEL VI.

Els dies 23, 24 i 25 de maig s'organitzaran a la Casa Castellarnau un taller amb tast de vins romans, recreats per investigadors de la cultura vinícola romana.


EL CULTE A MITRA.

El grup Nemesis proposa participar dels rituals secrets del culte mistèric a la deessa Mitra, que va tenir un gran predicament entre sectors importants de la societat romana.


EL CULTE ALS ESPERITS.

Els romans consideraven els esperits del morts com a divinitats i, per tant, era recomanable afavorir i acontentar el seu culte amb rituals i records. Això és el que mostrarà el grup Nemesis, els dies 16, 17, 23 i 24 de maig, al fòrum de la colònia.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2767719

Tàrraco Viva - 2008 - 05-03-08

Les jornades Tàrraco Viva arriben a la 10a edició amb una programació de més de 200 actes i una trentena d'activitats

La desena edició de les jornades de divulgació romana, Tàrraco Viva, les consolida amb una programació que inclou més de 200 actes i una trentena d'activitats. Entre les novetats d'enguany hi haurà un taller de tast de vins romans, jocs de gladiadors en honor del déu Apol·lo, un festival que recrearà la música de l'antiga Roma i una mostra de cinema arqueològic. Les 'Jornades internacionals de divulgació històrica romana' es faran del 15 al 25 de maig en diferents recintes i espais monumentals de Tarragona. Enguany, per primera vegada s'utilitzarà un nou escenari, el Pont del Diable, on es recrearà una 'statione romana', lloc de canvi de cavalls, vigilància de camins i descans. El pressupost per a la desena edició de Tàrraco Viva és de 450.000 euros, una xifra molt superior als 1.800 euros de pressupost que va tenir la primera edició d'aquestes jornades.
 
 
http://www.diaridetarragona.com/

CAMBRILS - Localitzat a les obres de l'A-34 de Cambrils un altre jaciment arqueològic d'època romana

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:54
S'hi han exhumat vestigis d'extracció d'àrids, sitges d'aliments i pous d'aigua

NATÀLIA BORBONÈS. Cambrils
Barcelona, demà, i Cambrils, el dia 12, seran els llocs on es presentaran els resultats de la intervenció arqueològica que es va realitzar a Cambrils fa gairebé dos anys, amb motiu de les obres de l'autovia entre el municipi i Vila-seca. La intervenció va permetre exhumar una extensa àrea amb vestigis d'extracció d'àrids, emmagatzematge d'aliments i pous d'aigua. El conjunt, datat entre els segles V i VIII d.C., referma la importància de l'actual Cambrils en el conjunt de Tarraco.


+ Imatge de les excavacions que es van dur a terme al nou jaciment. Foto: EL PUNT

Les intervencions arqueològiques es van dur a terme entre els mesos d'abril i octubre del 2006 i les va promoure i sufragar el Ministeri de Foment, amb motiu de les obres de construcció de l'autovia A-34, entre Cambrils i Vila-seca. Les actuacions es van realitzar al tram d'obres proper a l'hotel Mas Gallau, just al nou accés de la carretera a la urbanització de Vilafortuny. Segons va informar ahir l'Ajuntament, l'empresa Àtics SL, sota la direcció de l'arqueòloga Montse Corominas, va excavar un sector de 12.300 metres quadrats, el més gran excavat fins ara a Cambrils, i va posar al descobert un nou jaciment arqueològic d'època romana. D'altra banda, i fins al mes de desembre passat, la mateixa empresa va fer un seguiment arqueològic de tots els moviments de terra duts a terme per part de les empreses encarregades de construir la nova carretera.

Les restes que es van trobar i documentar de l'excavació són 189 estructures que corresponen a sitges d'emmagatzematge d'aliments, nuclis d'extracció d'àrids per a l'elaboració de materials de construcció i pous d'aigua. També es van localitzar alguns enterraments, ja que es van exhumar quatre individus adults de l'interior de tres estructures tipus sitja i un nounat que estava inhumat en una àmfora tardo-romana. La cronologia de les estructures, daten dels segles V a VIII d.C., en la seva gran majoria, tot i que també n'hi ha quatre que correspondrien al segle XVII. Les restes documentades d'època romana correspondrien a una àrea annexa d'un nucli d'hàbitat molt proper, molt probablement corresponent a la fa poc descoberta vil·la de la torre Bargallona, situada a uns 200 metres. Pel que fa a les restes d'època moderna, serien el resultat de la pervivència d'un hàbitat en una zona que s'articulava segons les torres de vigilància que dominaven la via de comunicació entre Tarragona i València.

Els resultats de tots aquestes treballs es donaran a conèixer demà al Palau Marc de Barcelona, seu del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, dins el cicle de conferències Tribuna d'arqueologia 2008. La intervenció serà objecte d'una ponència a càrrec dels responsables de l'excavació, amb la posterior publicació científica dels resultats. La mateixa conferència es durà a terme el dia 12 de març al Museu Molí de les Tres Eres. L'Ajuntament ha indicat que amb la descoberta d'aquestes noves restes arqueològiques, es ratifica la importància que el municipi va tenir en el territori de l'Ager tarraconensis.



El Museu de la Vida Rural de l'Espluga doblarà la superfície - 3.3.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:40


 
El complex museístic tindrà 1.700 m² de superfície. Foto: N.R.

Les obres costaran dos milions d'euros

N. ROCA.
L'Espluga de Francolí
Els tècnics van començar a treballar la setmana passada en les obres que permetran doblar la superfície del Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, que passarà a ser d'un total de 1.700 metres quadrats, després que s'ha alliberat l'espai annex amb l'enderroc de dos immobles

L'actuació consistirà a alçar un altre edifici a tocar de l'antiga casa pairal de la família Carulla i que contrastarà l'estil més rural d'una banda, amb el més modern de l'altra. Per això, el nou complex museístic s'equiparà amb els recursos tecnològics més avantguardistes –audiovisuals i interactius–, amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats museístiques més actuals i que, millorant-ne el discurs, posin a la vista del públic les peces del fons, que amb gairebé 18 anys de vida ha recopilat estris i documents relacionats amb la cultura rural i el món de la pagesia.

El nou edifici comptarà amb una sala polivalent, diverses sales dedicades a l'Espluga de Francolí i a la comarca de la Conca de Barberà i una sala d'exposicions temporals.

El projecte, que és una iniciativa de la Fundació Lluís Carulla, està valorat en dos milions d'euros i el director del complex museístic, Ramon Rosich, preveu que les obres estiguin enllestides d'aquí a un any i que pugui obrir al públic dos mesos més tard.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2763157


El MNAC, epicentre del romànic . 01.03.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:44
Una exposició reuneix peces emblemàtiques dels principals focus artístics de la mediterrània occidental al segle XII

RAÜL MAIGÍ.
Barcelona
El triangle que al segle XII van formar Catalunya, la Toscana i el Llenguadoc ha llegat tresors artístics que des d'ahir es poden contemplar, junts, en l'exposició El Romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa i Pisa (1120-1180). El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta l'exhibició més important de l'any en el centenari del descobriment del romànic català, i amb la intenció de recuperar el prestigi internacional en el període més ben representat en el seu fons. L'exposició, rica en escultura monumental, presenta un romànic més creatiu i lluminós, que beu de la Roma clàssica, amb obres mestres provinents d'arreu del món. La construcció més emblemàtica del romànic català, la portalada de Ripoll, es presenta en un muntatge detallista en 3D.
 
Els relleus de la catedral de Vic, provinents de museus de Lió, Kansas i del Victòria i Albert de Londres, junts. Foto: ANDREU PUIG 

La mediterrània occidental està molt connectada políticament i comercialment. És l'època del comte Ramon Berenguer IV, que posa els fonaments de la Corona d'Aragó i estreny lligams amb els territoris d'influència de Tolosa i Pisa, la gran ciutat del moment. És el segle XII, i el passat clàssic és omnipresent en el paisatge i l'imaginari dels artistes. El romànic ve de Roma.

Amb aquest plantejament de base, els comissaris de la mostra, Manuel Castiñeiras i Jordi Camps, conservadors de l'àrea de romànic del MNAC, teixeixen un discurs que se sustenta en obres escultòriques de referència, les que apareixen en els manuals d'història de l'art.

Un capitell corinti de Tàrraco exemplifica els orígens de tot plegat. Les mirades a l'antiguitat són constants; les escultures transmeten l'esperit clàssic i paleocristià. N'és un exemple el bust femení de Sant Guilhem, que remet directament a les escultures d'època romana, i al cap de Sant Pere procedent de la portada de Sant Pere de Rodes. Aquesta és una de les obres del Mestre de Cabestany, un dels homes més rellevants de l'art del moment en l'arc mediterrani que va de Navarra a la Toscana, del qual es poden observar diversos relleus com el de l'aparició de Crist als deixebles al mar (propietat del Museu Marès) procedent de Sant Pere de Rodes, l'emblemàtic Timpà de Cabestany i el Fust de San Giovanni in Sugana.

Pisa, la ciutat més potent del període, volia ser la nova Roma, fins al punt que els personatges més poderosos es feien enterrar en sarcòfags antics. D'allà arriben els capitells de pedra d'ònix de l'abadia de Sant'Antimo, rescatats d'uns magatzems i que el mateix MNAC s'ha encarregat de restaurar.

El recorregut de l'exposició és àgil i directe, amb les peces justes, un centenar. Un dels objectius dels comissaris ha estat combatre la imatge del romànic com un estil fosc, humil i tosc. Al contrari, destaquen la monumentalitat de les esglésies (en contrast amb les petites ermites del Pirineu), amb una sala dissenyada com el que podria ser la planta d'un temple farcit de capitells de primer ordre. De Tolosa, la ciutat de l'escultura, destaca el nom de Gilabertus. En destaquen per la seva qualitat els originals del claustre de la catedral de Saint Etienne, amb l'escena de la mort de Sant Joan Baptista, el cap del qual és servit en safata. «La delicadesa de les escultures quasi imita l'orfebreria i tenen un sentit narratiu important, com els sarcòfags de l'antiguitat», diu Jordi Camps. Pisa i Tolosa esdevenen llocs privilegiats per al diàleg amb l'art català i la mostra incideix en el moviment dels artistes, dels tallers, i de les idees.

L'esforç (i l'èxit) dels comissaris per portar peces clau escampades arreu del món fa d'aquesta exposició una ocasió única per veure junts, per exemple, tres relleus de la catedral de Vic que, paradoxalment, provenen del Museu de Belles Arts de Lió, del Museu d'Art Nelson-Atkins de Kansas i del Museu Victòria i Albert de Londres.

La mostra –que es podrà visitar fins al 18 de maig– s'ha concebut com un complement de l'exposició permanent d'art romànic del MNAC (que aviat serà remodelada), rica en pintura mural. Tot i així, s'han reunit de forma excepcional els fragments de la Crucifixió d'Estaon, de l'església de Santa Eulàlia (Ribera de Cardós). Pel que fa al parament ritual de l'interior de les esglésies, l'espectador pot gaudir de peces rellevants de pintura sobre taula, com el frontal d'altar reconstruït de Sagàs (Berguedà), el frontal de Martinet, que retorna dels Estats Units, i la creu pintada de l'església del Sant Sepulcre de Pisa. La minuciositat de les il·lustracions de manuscrits representades en les Epístoles de Sant Pau i l'Evangeliari de Cuixà mereix una atenció especial. També a l'interior de les esglésies destaca la producció de talles de la Verge, com ara la Mare de Déu de Vauclair, una imatge procedent de la regió d'Alvèrnia, a la qual se li atribueixen nombrosos miracles.

L'última sala és possiblement la més imponent, per la magnificència dels crucifixos. El Volto Santo de Lucca, una de les creus més famoses del període, hi és representada en un còdex que narra la història de l'arribada de l'estàtua a aquesta localitat toscana. Sobresurt la Majestat Batlló, obra emblemàtica a Catalunya del Crist en majestat, triomfant sobre la mort. Per la seva magnitud, el més espectacular és el crucifix de Sant Sernin de Tolosa, restaurat el segle XIX amb coure i incrustacions de pedreria.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2760887


MNAC - La portalada del monestir de Ripoll, en tres dimensions - 1.3.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 07:41
MARIA PALAU.

Tota gran exposició, malgrat que hagi comportat molt esforç, té una durada limitada. Tard o d'hora, les peces es retornen als propietaris. El llegat permanent de les grans exposicions acostuma a ser un catàleg referencial. El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Tolosa de Llenguadoc i Pisa (1120-1180), a més d'un voluminós catàleg, deixarà d'herència, principalment per als estudiosos, una reproducció virtual de la portada del monestir de Santa Maria de Ripoll, el conjunt d'escultura romànica més important que s'ha conservat a Catalunya, un monument que, a mitjan segle XII, es va adossar a la vella façana del temple de l'època de l'abat Oliba. Aquest projecte innovador, que ha posat les tecnologies més avançades al servei de la museografia, ha estat dirigit pel Centre de Realitat Virtual de la Universitat Politècnica de Catalunya, i en què també hi ha participat l'Institut de Ciència i Tecnologia de la Informació del Consell Nacional de la Recerca de Pisa.

Com és lògic, la portalada de Ripoll no podia viatjar a Barcelona. Però la seva presència era necessària per arrodonir la tesi dels comissaris. La reconstrucció de la portada en tres dimensions és una de les grans atraccions de l'exposició del MNAC (s'ha instal·lat en una sala a part del recorregut expositiu), i és fàcil de pronosticar que provocarà llargues cues de visitants. Sota el lideratge de Pere Brunet, un equip de deu investigadors de Barcelona i de Pisa van dur a terme un exhaustiu escaneig de la portada, molt malmesa a causa del pas del temps. Després, van processar les dades en un sofisticat giny informàtic, però molt fàcil d'usar, que permet acostar-se fins a 20 centímetres a tota la riquesa iconogràfica d'aquesta obra mestra del romànic. És una recreació fidel al mil·límetre. És tan sofisticada i precisa que és possible veure perspectives inèdites i detalls invisibles a peu de carrer del monument. Per exemple, fa possible veure a pocs centímetres el pantocràtor, que%



TARRACO - Un centre d'interpretació a l'àrea del Mèdol - 27.02.08

Un centre d'interpretació a l'àrea del Mèdol



C.F.. Tarragona

L'Ajuntament negocia amb la concessionària Acesa un conveni per restaurar l'antiga pedrera del Mèdol, situada al costat de l'autopista AP-7, i també crear un centre d'interpretació. Es tracta, segons va avançar ahir l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, de «posar en marxa un centre de divulgació del patrimoni romà a la principal via d'entrada a Tarragona». La seva intenció és impulsar un projecte d'adequació de la pedrera del Mèdol, tant pel que fa al seu interior com a la preservació de l'entorn natural, instal·lant també uns miradors que facilitin la visita dels turistes. A més, si prospera l'acord amb Acesa, l'àrea de servei del Mèdol de l'autopista tindria un centre d'interpretació del patrimoni romà de Tàrraco: «Un projecte a l'estil de les àrees de descans franceses, on les famílies poden gaudir d'un espai museístic», segons Ballesteros.

D'altra banda, l'alcalde de Tarragona va destacar que en els últims mesos s'han impulsat diverses actuacions per a la recuperació del patrimoni de la ciutat, com l'aprovació d'un pla director de la muralla de Tarragona, que inclou una restauració integral del monument; i les actuacions que es duen a terme a l'amfiteatre i al circ romà. «La culminació» serà l'ampliació del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, segons Ballesteros.

Tot i amb això queda pendent la reobertura de la necròpolis paleocristiana. El consistori es va plantejar obrir-la al públic aquest 2008 amb motiu de la celebració de l'Any Jubilar, quan es preveu un increment de l'afluència turística. Per això, ha tramès la petició als serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, administració que gestiona aquest espai. De moment, però, l'Ajuntament «no ha obtingut resposta», segons va reconèixer ahir la regidora Rosa Rossell.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756314


LA SELVA DEL CAMP - Espai cultural a la Selva - 27.2.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:17
El castell del Paborde de la Selva del Camp és un edifici medieval que ha tingut moltes modificacions arquitectòniques al llarg dels segles. El castell, que és on residia el paborde (el representant al poble del senyor feudal), va passar a ser de propietat privada a partir de la desamortització, al segle XIX, dels béns eclesiàstics. Des de llavors, i malgrat ser privat, ha tingut diversos usos, com ara pleta de bens i porcs, escola municipal i caserna de la Guàrdia Civil. L'any 1995 va passar a ser de titularitat municipal. Ara, la seva restauració s'ha convertit en un dels projectes d'arreu de l'Estat espanyol que rebrà una subvenció econòmica més alta del fons de l'1% cultural dels ministeris de Foment i Cultura: 2,5 milions d'euros que han de permetre emprendre la segona fase de les obres en aquest equipament, que es convertirà en el gran espai cultural per al municipi. El pressupost global de l'ambiciós projecte és de 3.563.064 euros.

L'Ajuntament de la Selva del Camp va començar-ne la rehabilitació a principis del 2006 per frenar-ne la degradació i per destinar-lo a usos culturals. Fins ara, hi ha invertit 1,5 milions d'euros. Després de consolidar l'àrea coneguda com la casa de l'arquebisbe, va fer la reconstrucció i el condicionament del celler major, una nau d'estil gòtic. Durant els treballs es van recuperar els arcs de diafragma, que daten del segle XIV, i es van reconstruir en fusta. També es van restaurar les façanes i les escales. Gràcies a aquesta primera actuació, el celler s'ha convertit ja en un auditori polivalent, amb capacitat màxima per a unes 180 persones. Però el castell del Paborde tindrà també un ús museogràfic. Hi haurà sales per a exposicions i l'edifici de l'antic escorxador es destinarà a una sala de magatzem, per guardar-hi totes les peces de valor patrimonial del municipi.

A més, en el projecte es preveu que en un dels espais s'hi situï un centre d'interpretació que permeti explicar el paisatge, la història i la singularitat de la Selva del Camp. Serà un punt d'inici de les visites al poble. A més, en una tercera fase es preveu la urbanització de l'esplanada de l'entorn del castell, al costat de l'antic hort de l'arquebisbe.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756317


El castell del Paborde rebrà una subvenció de 2,5 milions, i el pont del Diable, 1,5 milions - 27.2.08


 La vegetació malmet l'estructura del pont del Diable. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ
 
Foment i Cultura han acordat concedir aquests ajuts per a la restauració dels monuments de la Selva del Camp i Tarragona

CARINA FILELLA. Tarragona
L'1% cultural, que concedeixen els ministeris de Foment i de Cultura per a la recuperació del patrimoni, ha estat generós amb la Selva del Camp i Tarragona. La recuperació del castell del Paborde rebrà un dels ajuts més alts dels aprovats arreu de l'Estat: 2,5 milions d'euros, que serviran per emprendre la segona fase de consolidació d'aquest equipament, que es convertirà en un nou espai cultural per a la Selva del Camp. I la restauració del pont del Diable, un dels monuments de Tàrraco declarat patrimoni mundial, tindrà una subvenció d'1,5 milions, una quantitat que representa un 75% del cost total d'aquest projecte que ha de «posar en valor» l'aqüeducte romà i també el seu entorn natural. «És una gran notícia per al patrimoni de Tarragona», va dir l'alcalde.

L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i la regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, es mostraven ahir molt satisfets per haver aconseguit un ajut d'1.505.674 euros per a la restauració del pont del Diable ja que, tot i que habitualment l'1% cultural finança la meitat del pressupost dels projectes presentats, en aquesta ocasió la subvenció atorgada és d'un 75%. La resta, fins a arribar als 2.007.566 euros que costa la restauració de l'aqüeducte romà, l'ha de finançar l'Ajuntament, «encara que sigui buscant diners sota les pedres», va dir ahir Rosell. La regidora no es va estar de llançar crítiques a l'anterior govern municipal: «Les inversions que va rebre el govern de CiU i el PP en vuit anys no arriben ni a un 20% del que hem rebut en aquest govern», va dir.

El projecte de recuperació del monument romà és una herència de l'anterior govern, tot i que finalment no es van rebre els ajuts promesos i l'actuació havia quedat en «stand-by des de feia temps», segons va recordar l'alcalde de Tarragona. Ara el projecte, que s'ha modificat, es podrà tirar endavant gràcies a aquest ajut de l'1% cultural, que es concedirà en quatre plurianualitats. L'actuació no només preveu la restauració de l'aqüeducte de les Ferreres, sinó també el seu entorn natural i paisatgístic, que ocupa una superfície de més de 35 hectàrees.

En els darrers anys ja s'han dut a terme algunes actuacions per convertir aquest espai en un parc ecohistòric, com ara la rehabilitació de la casa del guarda (que és el punt de recepció dels visitants en aquest monument declarat patrimoni mundial) i els jardins romàntics, la neteja del bosc i la senyalització d'itineraris de natura i patrimoni, a més de crear una oferta de guies i monitors per a les activitats lúdiques i cultural.

Ara, en el nou projecte es preveu, en una primera fase, incidir en la rehabilitació estricta i la museïtzació de l'aqüeducte, molt malmès en algunes parts i afectat per «líquens i males herbes que es posen a les juntes de les pedres i les malmeten», segons la regidora Rosa Rosell, que va explicar que fins i tot es plantegen «tornar a fer passar aigua pel pont del Diable», de manera que el visitant conegués el funcionament de la hidràulica romana i l'enginyeria civil romana. En una segona fase, s'intervindrà en l'entorn del monument, per potenciar la gran riquesa natural d'aquest espai.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2756315


VALLS - La Generalitat finançarà parcialment la restauració de les capelles de Sant Joan, a Valls - 26.02.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:21


 

+ Un moment de la visita d'ahir a l'església de Sant Joan. Foto: A.E.



El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l'Arquebisbat de Tarragona i l'Ajuntament de Valls van signar ahir el conveni que els vincula a la restauració de les capelles laterals de l'església de Sant Joan.

El pressupost de les obres puja a 173.220 euros, però el document signat ahir, a la mateixa església de Sant Joan, es focalitza en la reforma del mur lateral i de dues de les capelles –la de Sant Ignasi, que passarà a anomenar-se de les Ànimes, i la de la Puríssima–, tot plegat per un import de 135.000 euros, dels quals 60.000 els aportarà la Generalitat i la resta, la comissió que treballa en la restauració de l'església de Sant Joan. En aquesta ocasió les prestacions de l'Ajuntament de Valls es concretaran en l'exempció d'impostos i taxes municipals durant les obres. El conveni de les obres de restauració va estar oficialitzat per les signatures de Joan Ganyet, director general d'Arquitectura i Paisatge, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat; per mossèn Josep Bofarull, rector de la parròquia de Sant Joan, i per l'alcaldessa de Valls, Dolors Batalla. També era molt a prop la primera tinent d'alcalde, la socialista Núria Segú, que governa a l'Ajuntament de Valls amb els convergents i a qui mossèn Josep Bofarull va agrair especialment la intervenció en el procés de restauració: «No ens desanimem perquè anem empesos per la il·lusió, però també cal agrair a Núria Segú la seva intervenció perquè com a diputada ens ha obert les portes a aquesta subvenció», va dir mossèn Bofarull. Abans de la signatura del conveni les parts implicades en el projecte van fer una visita al temple per conèixer de primera mà algunes de les novetats de la restauració, que va començar ahir i que ja ha permès redescobrir decoracions que simulen cortinatges amb brocats i imitacions de carreus del segle XVIII i també, en una capa més profunda, restes de pintura de l'església del segle XVI. No estava previst, però a la visita també s'hi van apuntar els regidors convergents i socialistes que tot just havien acabat una reunió a l'Ajuntament de Valls, situat a poca distància de l'església de Sant Joan. Aquesta reforma i la de la capella de la Mare de Déu de la Candela haurien d'estar acabades abans del 2011, any de les festes decennals de la Candela.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2754779


LA TORRE DE CAPDELLA - Un proyecto pretende recuperar les ‘cabanes de pastor’ de la Vall Fosca -25.2.08

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:53

  Antist - Marta Lluvich  2008-02-25


La Associació Cultural Lo Gaial y la Associació de Veïns d’Antist consideran que les cabanes de pastor forman parte del patrimonio cultural y etnológico del territorio y uno de los testimonios más visibles que han dejado los pastores sobre el territorio motivo por el que creen que se deberían de recuperar.

Para demostrar que no se trata de un proyecto inviable ni con una inversión muy elevada miembros de las dos asociaciones han hecho una primera prueba piloto. Se trata de la recuperación de la Cabana del Buigot. Arquitectónicamente se encontraba en muy mal estado y los trabajos han consistido en restaurarla y devolverle su estado original de construcción y utilización. Para la recuperación de este elemento arquitectónico característico de la zona se utilizaron materiales tradicionales; piedras y losas. Utilizaron la técnica de paret de pedra seca en la que no se usa ningún tipo de mortero para juntar las piedras o las losas y solamente se hace con tierra o angleves.
Comprobada la viabilidad de la recuperación de les cabanes de pastor los pasos a seguir, segun los miembros de la asociación cultural Lo Gaial serían identificar todos los elementos de estas características existentes en la Vall Fosca, contactar con los propietarios, comprobar el estado de conservación y redactar un proyecto de recuperación de cada una de ellas. Recuperadas las cabanes la Associació Cultural Lo Gaial cree que se tendrían que divulgar. Una buena manera de dar a conocer estos elementos arquitectónicos sería introducirlos en la red de senderos tradicionales, recientemente recuperados, y así los usuarios de estos caminos podrían descubrir un elemento característicos de la zona y su antiguo uso. Los miembros de Lo Gaial creen que una vez recuperadas les cabanes de pastor se les podría dar diferentes usos; desde incluirlas a itinerarios de la zona a crear una red etnológica propia o utilizarlas como una herramienta útil en caso de excursiones, acampadas o herramientas de educación ambiental.
Este elemento arquitectónico se encuentra en las montañas o campos un poco alejados de los pueblos que los pastores utilizaban como cobijo cuando llovía o para guardar aperos del campo.
La Assocació Cultural Lo Gaial ha presentado el proyecto al Ayuntamiento de La Torre de Capdella para que lo estudie y se implique en la recuperación de les cabanes de pastor. Los responsables de la Associació Cultural Lo Gaial creen que sería una lástima que el proyecto finalizara con la recuperación de la Cabana del Buigot ya que es un patrimonio cultural y etnológico muy interesante tanto a nivel arquitectónico como elemento para explicar una forma de vida ancestral.

 

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=79949&seccio=Comarcas&fecha

=2008-02-25&sortida=00:00:03


«Anterior   1 2 3 ... 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 ... 60 61 62  Següent»

Powered by LifeType