PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

El director dels serveis territorials de Cultura, Miquel Sitjar, va explicar ahir que en rebre la informació van incloure el tema en l'ordre del dia per via d'urgència. La troballa, que d'altra banda no va ser inesperada, es va produir mentre es feien un seguit d'obres per solucionar uns problemes d'humitats a la façana nord del claustre. Al mateix temps, també es va actuar a l'exterior, on es van trobar el que són molt possiblement els fonaments de la sala capitular del monestir de Ripoll. La sala capitular és la més important d'un nucli monàstic, ja que és el lloc de trobada de la comunitat en ocasions importants. Segons Miquel Sitjar, aquesta troballa té «un alt valor documental», i serveix per mostrar que un monestir «no és només una església, sinó que també té altres dependències.» Sobre la continuïtat de les excavacions, Sitjar va explicar que, per prendre decisions, cal veure en quin punt es troba el desenvolupament del pla director del monestir, i que dependrà també del patronat que el gestiona, així com també del Bisbat de Vic.

Aquesta troballa ha coincidit amb la celebració, aquest any, del mil·lenari del nomenament d'Oliba de Cerdanya, com a abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Aquest nomenament va significar el començament d'una notable trajectòria religiosa, política i intel·lectual.

D'altra banda, Miquel Sitjar també va explicar ahir que la comissió, després d'haver-ho tingut sobre la taula en tres ocasions, ha determinat donar llum verd a la construcció de tombes noves a l'interior de la nau central de la Catedral de Girona. L'inconvenient que no permetia l'aprovació definitiva del projecte era el fet que en aquest no constava, segurament donant per fet que es tractaria de pedra de Girona, el tipus de pedra amb què estaran fetes les làpides noves. La presa d'aquest acord ha quedat condicionat, però, a la realització de les prospeccions arqueològiques preceptives.

  http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813124
 

L'exposició Roma/Amor no només és contemporània en la forma, sinó també en el contingut. La mirada a la història de la dinastia julioclàudia es fa a través de les noves tecnologies de la imatge i el so; però el discurs de fons de l'exposició, que narra les tensions del poder i les relacions del poder amb la societat, és un debat del tot contemporani. «Volem demostrar que des del món antic fins a la més estricta contemporaneïtat, no són dos mons renyits, sinó plens de coincidències i reflexions comunes», explicava ahir Francesc Tarrats, director del MNAT, poques hores abans de la inauguració de la mostra.

El visitant a l'exposició s'ha de deixar emportar pel so i les imatges projectades en pantalles per endinsar-se en la història d'August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, els cinc emperadors d'una dinastia de gran transcendència en el món romà i que també va tenir unes repercussions importants per al desenvolupament de Tàrraco: amb la reforma administrativa d'August, Tàrraco va ser designada com a capital de la Hispania Citerior I, de fet, Tarraco va exercir, entre els anys 26-25 aC, la capitalitat d'un imperi que estava encara en construcció. Per això, Tàrraco té una presència important en el muntatge. S'hi exposen tretze peces de la col·lecció pròpia del MNAT, a més de dos retrats cedits pel Museu Saint-Raymond de Tolosa, corresponents a l'emperador August i a la seva filla, Júlia.

La proposta que fins al dia 1 de juny es pot veure al MNAT ha estat concebuda per Virginie di Ricci i Jean-Marc Musial, artistes que des de 1994 treballen en el camp del teatre i de la imatge, realitzant obres multimèdia relacionades amb l'art i el poder. Inspiren el seu treball –teatral i audiovisual– en els codis de la teatralitat romana i posen en escena i en imatge textos antics, referits a la mateixa època (Tàcit, Sèneca, Lucà...). El muntatge el van presentar l'any passat al Museu Saint Raymond de Tolosa i ara, a Tarragona, s'ha produït al català amb la participació dels actors Fermí Fernàndez i Agnès Busquets i amb la col·laboració dels estudis de doblatge Sonoblok de Barcelona i de l'Institut Francès de Barcelona.

Segons va explicar Pilar Sada, conservadora del MNAT, la mostra s'articula a través de quinze apartats, que s'inicien amb la guerra civil que va enfrontar Pompeu i Juli Cèsar (amb textos de Lucà). A partir d'aquí es fa un recorregut des del somni d'August (amb textos de L'Eneida, de Virgili), passant per l'assassinat de Calígula, i fins a L'Oda a Neró. La visita a l'exposició acaba amb un epigrama de Marcial que diu: «El cel és buit, no hi ha déus». Els intents de relacionar poder i gràcia divina han tingut molts exemples al llarg de la història.

   http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813257  
 

«El patrimoni industrial és un tema que no es toca gaire i sobretot en aquestes contrades», diu Mercè Roca de l'Institut Ramon Muntaner (Irmu), una de les institucions que organitzen la V Trobada d'Entitats juntament amb el Museu del Montsià, la URV i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE). De fet, aquest any aquesta trobada, que es va estrenar el 2004 a Escaladei, al Priorat, s'ha organitzat a la Ribera d'Ebre amb motiu del 25è aniversari del CERE i no es limitarà a presentar un inventari del patrimoni industrial –energètic, hidràulic o ferroviari– de les comarques afectades –les quatre de l'Ebre, més el Priorat, la Franja, a l'Aragó i el Maestrat i els Ports, al País Valencià– sinó que també posarà damunt la taula propostes per recuperar i gestionar des d'un punt de vista turístic aquest patrimoni. En aquest sentit, el president del CERE, Josep Moragrega, destaca la ponència que presentarà el gerent del pla de dinamització del producte turístic industrial i de la innovació tecnològica de Catalunya, Josep Maria Pey. «Ens pot donar idees de la manera com podem recuperar el nostre patrimoni industrial», diu Moragrega.

La jornada, que tindrà lloc a la sala d'actes de les oficines municipals de la Serra d'Almos començarà a dos quarts de deu i durarà fins a les dues. En total es presentaran dues ponències –la de Pey i una sobre el patrimoni hidràulic al País Valencià de Sergi Selma– i cinc presentacions de projectes de recerca i gestió del patrimoni industrial: L'arqueologia industrial de Móra d'Ebre, per Julio Monfort de l'Associació Cultural La Riuada; El patrimoni industrial del riu Sénia. Estat de la recerca i propostes d'intervenció, per Victòria Almuni del Centre d'Estudis Seniencs; L'impacte socioeconòmic de les grans infraestructures energètiques al nord de la Ribera d'Ebre, per Josep Maria Piñol del CERE; L'inventari del patrimoni hidràulic de l'Ebre: béns immobles; per Àlex Farnós, Tere Gilisbars i Xavier Ribas, del Museu Comarcal del Montsià; i Les mines de Bellmunt. Museu de les mines, per Gemma Barceló.

Després hi ha previst un espai de debat perquè totes les entitats presenten els seus projectes. «D'aquí poden sortir línies de col·laboració en projectes comuns com ara el del congrés sobre Cabrera que es va fer el 2006», va precisar Roca. Finalment a la tarda hi ha programada una visita al projecte del Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova, un dels exemples del patrimoni industrial de la Ribera d'Ebre.

Aquesta és la cinquena Trobada d'Entitats, les altres s'han fet a Escaladei, Calaceit, el Rosell i la Fatarella. Entre altres temes s'ha parlat del paper dels centres d'estudi i de la salvaguarda del patrimoni històric i paisatgístic.

  http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2813262

L'edifici de l'antic hospital de Sant Feliu ha estat el que s'ha escollit per l'Ajuntament com a seu de l'actuació de l'Scuola Edile, de Florència, i ha de servir, en conseqüència, com a banc de proves de la metodologia i les actuacions de diferents entitats que experimenten conjuntament en el camp del patrimoni històric.

Aquest és un projecte de la Universitat Europea de les Arts i els Oficis (Uniema), que també serveix de motor del que ha de ser el futur Centre de Conservació i Restauració de l'Ajuntament.

Aquesta proposta es comença a consolidar amb la repetició de l'experiència començada l'any passat, amb l'estada d'alumnes que treballen en el camp de la conservació i restauració del patrimoni històric i cultural.

Aquest, però, és un projecte que a Sant Feliu té diversos fronts oberts i en execució: d'una banda, l'excavació arqueològica al voltant del monestir; d'una altra, els treballs dels alumnes de la Unitat d'Escolarització Compartida (UEC), que treballen en el manteniment de la fusteria de l'antic hospital i del monestir, i, a més, els alumnes del segon curs de restauració de moble antic impartit al Museu. I és en aquest escenari on, a més, s'han afegit els alumnes de l'escola italiana de conservació i restauració de patrimoni històric, l'Scuola Edile, de Florència. Aquest grup d'alumnes florentins estarà fins a mitjan abril actuant i restaurant els pòrtics del gran pati interior.

PROJECTE EUROPEU

Amb el suport de la subdirecció general d'Arxius i Gestió Documental, l'Arxiu Històric de Tarragona (AHT) actualitza l'organització de la seva biblioteca auxiliar, especialitzada en publicacions d'arxivística i història. Des d'aquest mes de març una bibliotecària va incorporant les fitxes dels registres bibliogràfics dels prop de 7.000 volums de què disposa el Catàleg de les biblioteques especialitzades de Generalitat de Catalunya (BEG), impulsat per la Biblioteca de Catalunya. L'Arxiu Històric de Tarragona hi figura juntament amb 38 biblioteques i centres de documentació més que donen suport a l'activitat de les entitats de l'administració pública de Catalunya.

D'ara endavant l'arxiu posarà la informació de la biblioteca auxiliar a l'abast no solament dels usuaris habituals dels fons documentals sinó de qualsevol que hi accedeixi a través d'internet.

Al catàleg s'hi pot accedir a http://beg.gencat.net/vtls/catalan. La consulta es pot fer a partir de tres tipus de cerca: bàsica, per matèries i combinada. En el camp Exemplar la biblioteca de l'Arxiu Històric de Tarragona consta amb el codi identificador 003720.