SERINYA - Declaren les coves de Serinyà bé cultural d'interès nacional
ARANTZA HERNÁNDEZ. Serinyà
El govern va aprovar ahir la declaració de les coves prehistòriques de Serinyà com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica. Aquestes coves conformen el parc arqueològic de Serinyà (Pla de l'Estany), integrat per quatre abrics oberts en un talús de roca de travertí. Aquest parc és uns dels pocs llocs de l'Europa occidental on es pot veure l'evolució humana des del neandertal fins a l'home modern. Comptant Serinyà, ja són 111 els jaciments amb aquest tipus de protecció.
 + Una imatge de la campanya d'excavacions del 2006 a Serinyà. Foto: LAURA PORTAL
|
Josep Antoni Ramon, alcalde del municipi de Serinyà, va rebre ahir amb molta satisfacció l'anunci de la declaració de les coves com a bé cultural d'interès nacional. «La declaració contribuirà a una major difusió de les coves i això representarà probablement un increment del nombre de visitants», va dir Ramon. Per altra banda, Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, que gestiona el parc, veu aquesta declaració com «un reconeixement a la feina que hi ha portat a terme el consell comarcal durant aquests dotze anys. Des de sempre ha estat un projecte en què hem confiat, tot i no disposar de gaires recursos per tirar-lo endavant».
El conjunt de coves, obert en un talús de roca travertínica, es va començar a excavar el segle XIX, per iniciativa del farmacèutic banyolí Pere Alsius (1839-1915). Després, altres investigadors com ara Josep Catà, Edouard Harlé, Josep Bosoms i Josep Maria Corominas van reprendre les excavacions a les coves en diferents períodes. Actualment estan obertes al públic les coves del Reclau, nucli del parc: la cova de l'Arbreda, la de Mollet, la d'en Pau i la del Reclau Viver. A més, al voltant del municipi de Serinyà hi ha altres coves, encara de propietat privada, i per això Ramon afirma que «un dels objectius que tenim per aquest any és ampliar el nombre de coves per visitar. Volem aconseguir la propietat de la cova de Bora Gran, on s'han realitzat els descobriments més importants». Xargay reconeix que aquesta nova declaració «aportarà recursos per tirar endavant projectes diversos que tenim pensats per al parc; ara el que cal és valorar quins són els que primer s'han de portar a terme». També subratlla que «les coves són un lloc únic i simbòlic per descobrir l'evolució humana des del neolític fins a l'home modern».
A Catalunya hi ha un total de 1.978 elements patrimonials –entre els quals hi ha 1.820 monuments històrics– declarats bé cultural d'interès nacional i altres 235 que es troben en procés de ser declarats.
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2709567
