Especialistes europeus en excavacions a l'alta muntanya es reuneixen a Tarragona
CARINA FILELLA. Tarragona
Les recerques arqueològiques a les muntanyes europees han posat de manifest que aquests espais «modelats des d'antic per l'home» són «paisatges culturals d'un gran valor històric i patrimonial». Així ho indiquen els responsables de l'ICAC (Institut Català d'Arqueologia Clàssica), que ha organitzat unes jornades de treball que, des d'avui i fins divendres, reuniran a Tarragona els principals especialistes en arqueologia de muntanya. Les jornades han de servir també per crear una xarxa de recerca formada per especialistes de diferents països, segons va explicar Josep Maria Palet, un dels organitzadors.
Un equip d'arqueòlegs de l'ICAC treballen des de l'any 2004 a l'alta muntanya pirinenca, on han documentat les primeres troballes que confirmen que els romans també van fundar assentaments en indrets situats a cotes superiors als 2.000 metres. Aquests treballs d'investigació, dirigits per Josep Maria Palet, es duen a terme a la vall del Madriu (Andorra), declarada patrimoni mundial de la Unesco, i a la vall de la Vansa-serra del Cadí (Alt Urgell).
Aquests són només dos exemples de les recerques que s'han dut a terme en els últims anys i que posen de manifest que «la muntanya europea constitueix un espai modelat des d'antic per l'home, fet que configura aquests medis com a paisatges culturals d'un gran valor històric i patrimonial».
Tot i que fins fa pocs anys «l'arqueologia de muntanya havia estat oblidada», en aquests moments es reivindica la muntanya com «un espai humanitzat, on l'activitat ha estat molt important», segons van dir ahir Isabel Rodà, directora de l'ICAC, i l'investigador Josep Maria Palet.
Per això l'ICAC ha organitzat unes jornades de treball que, entre avui i divendres, reuniran a Tarragona els principals especialistes europeus en arqueologia de muntanya. El congrés, batejat amb el títol Per a una arqueologia dels paisatges culturals de muntanya, començarà avui al matí amb una ponència inicial del professor Philippe Leveau, catedràtic emèrit d'arqueologia de la Universitat de Provença i considerat una de les principals referències internacionals en arqueologia del paisatge. La presentació de comunicacions continuarà, fins divendres, amb la intervenció de 17 especialistes i directors de grups de recerca d'arreu d'Europa. En total, segons va dir ahir Josep Maria Palet, hi seran presents 15 universitats i centres de recerca d'Europa.
La primera jornada es dedicarà a la presentació de recerques arqueològiques i territorials, on s'explicaran els projectes impulsats als Apenins, al Massís Central francès, als Alps, la regió de Ròdope al nord de Grècia, els Pirineus (catalans i francesos) i en àrees del nord-oest d'Espanya. La jornada de demà se centrarà en arqueologia ambiental i paisatges culturals, que se centrarà «en l'estudi de les transformacions del paisatge a causa de l'impacte humà». I, finalment, el tercer dia es presentaran les conclusions i es començaran a perfilar els passos a seguir per crear una xarxa i un grup internacional de recerca per tal de promoure iniciatives conjuntes. Josep Maria Palet va destacar que també es crearà un programa de recerca europeu, amb finançament de la Unió Europea.
Els responsables de l'ICAC van destacar ahir la importància d'aquest tipus de recerques, que han posat de manifest la gran riquesa de restes arqueològiques que es troben a l'alta muntanya, associades a les activitats humanes que, al llarg de la història, tenen lloc en aquests espais: pastoralisme, agricultura, mineria, comerç... Les estructures fetes per l'home a la muntanya són molt variades: tancats, cabanes, mines, forns metal·lúrgics, carboneres o refugis, entre d'altres. «El món romà va ocupar i explotar tot allò que va necessitar sense restriccions del territori». Amb tot, segons va afegir Palet, les excavacions no només se centren en la petjada romana, sinó que l'àmbit d'estudi abasta des del neolític fins al segle XIX.
A MÉS DE 1.800 METRES
Els projectes actualment en curs es duen a terme a l'alta muntanya, «des d'una cota 1.800 fins a la cota 2.800», tot i que no s'exclouen muntanyes més baixes, segons l'investigador de l'ICAC. A la serra del Cadí, per exemple, s'ha localitzat un jaciment metal·lúrgic a 2.050 metres d'altura; i a Andorra s'han localitzat estructures d'època romana a una altura de 2.350 metres.
