Visc en un barri on hi fa un bon sol, com en molts altres llocs. Aquesta primavera no n'ha get gaire de sol, però ara ja tocaria que l'astre rei comencés a lluir dalt del cel. El meu barri és un barri tranquil. Sense massa sorolls, sense massa circulació. Ideal perquè la canalla hi jugui tranquil·lament pel carrer, sempre és clar que els gossos d'alguns veïns no campin pels carrers com si aquests fossin seus. Al meu barri, però, hi passen coses estranyes.Un grup de veïns, s'ha atorgat una representativitat de la qual, des del meu punt de vista, no són mereixedors. En primer lloc, existeix una associació de veïns a la qual, tant sí, com no, hi inclouen tothom. Sense permís, com qui diu. Una associació de veïns, segons la legislació vigent és una entitat de participació. De participació voluntària. El Tribunal Constitucional ha deixat molt clar en la seva reiterada doctrina que el dret fonamental d'associació cal entendre'l també en negatiu. És a dir, hi ha un dret fonamental a no associar-se. Segur que tots  coneixem múltiples associacions de tot tipus a les quals els individus, els ciutadans, s'hi apunten o no. Doncs, bé, al meu barri sembla que això no ho tenen clar. S'actua com si enlloc de parlar d'un dret estiguéssim davant d'un deure. Aquesta és la primera constatació clara.

Aquesta manera de fer hom la pot observar en diferents qüestions. Fa uns tres anys es va contractar un servei administatiu a una empresa que l'únic que havia de gestionar era la lectura i els rebuts de l'aigua, l'única cosa que els veïns del barri autogestionen, ja que tota la resta està sota la responsabilitat municipal. Els veïns van decidir acceptar-ho amb unes condicions determinades. Un preu igual per propietari. Doncs això no ho fan pas així. Els costos d'aquest servei es reparteixen de forma desigual entre els veïns del barri. És a dir, uns paguen més que d'altres per un mateix servei. Per més inri, aquest servei estava disposat a fer-lo una veïna sense cobrar ni cinc. 

Un altre tema és el de la festa major. S'organitza una festa major en què el cost supera en més d'un 30% els ingressos. Aquest cost es torna a repartir de forma desigual entre els veïns, sense que aquests en tinguin ni coneixement. Les dates de la festa es posen arbitràriament, imagino que a conveniència d'uns quants. Es fan dos sopars quan es va comentar de fer-ne només un perquè hi anés qui volgués. Etc.

En canvi, es mostren incapaços de reclamar a l'ajuntament que compleixi els seus deures i obligacions. L'enllumenat dels carrers el paguem els veïns i després hem de cobrar de l'ajuntament els rebuts pagats a la companyia elèctrica. Evidentment amb retard i incomplint el compromís signat per l'ajuntament i efectiu des de gener de 2007. El mateix passa amb el manteniment de l'enllumenat. Des que aquest directori de veïns es van autoproclamar dirigents i representants d'una entitat inexistent, quan només representen una associació de veïns, la desafecció entre els veïns ha augmentat. Defensen els seus interessos o els de la majoria de veïns? Perquè s'entesten a adquirir unes propietats en què la majoria no està interessada? Clar, per carregar-nos els costos. 

No es pregunten perquè la desafecció ha augmentat? No es pregunten perquè, segons ells, cada vegada hi ha més gent que no es vol fer càrrec d'uns costos econòmics que molts creiem que no ens pertoquen? Els veïns del meu barri, molts d'ells, no eludeixen les seves responsabilitats. Les úniques responsabilitats universals afecten al subministrament i consum de l'aigua i res més. Després, qui es vulgui unir per fer altres coses que s'uneixin i les facin. Però a qui no vulgui, que el deixin en pau. Han intentat per dos anys consecutius constituir una entitat urbanística que la majoria de veïns rebutja, però ells no desisteixen. Ja n'hi ha prou. 

Els veïns del meu barri sempre s'han entès al llarg de la seva història. Això sí, parlant i discutint de bona fe i acceptant que els números han de quadrar, que cal tenir molt present quines són les nostres obligacions i quines altres coses van més enllà d'això. No s'hi val a barrejar les coses i a anomenar incorrectament cada cosa. Ja n'hi ha prou de parlar de comunitat de propietaris, perquè no hi ha cap comunitat de res. Si es parla d'associació de veïns, que s'hi posi qui vulgui, lliurament. Com a propietari tinc uns drets que comporten unes obligacions. I res més. I com a ciutadà, tinc el dret a pertànyer a les associacions que vull i no a les que altres voldrien.