Definitivament el conill boscà ens ha adoptat. Pensava que havia canviat de casa, però no, el conillet ha decidit fer de casa nostra casa seva. A nosaltres no ens queda res més que dir com en Jaume Sisa, oh benvingut! Després de consultar amb el bon amic Màrius, naturalista i amant de la natura des dels seus orígens, hem decidit junt amb tota la família de respectar la decisió del conillet boscà. Casa nostra és casa seva. No és el nostre conill, no el tenim en cap gàbia, no l'hem caçat, no l'hem empresonat. Ell lliurament ha decidit establir-se aquí. Deu haver considerat que el nostre jardí és un bon lloc per fer-hi estada. I nosaltres respectem la seva decisió.

El conill vigilant

 

Jo no sé si els animals tenen un sisè sentit que els diu on seran ben rebuts o no, però en aquest cas el conillet l'ha encertat. Primer es va fer un cau,però no sembla que s'hi trobi massa còmode. Sembla que prefereix una situació més oberta, sota la taula del jardí és on el trobem cada matí. Hi dorm. Per si de cas, he decidit no desmuntar-li el cau que tan curosament es va fer. Durant el dia sembla que vagi a fer un volt, però a mitja tarda, just abans de la posta del sol, el conill retorna al nostre, al seu jardí. De moment m'ajuda a fer de jardiner. A mi que m'agrada observar la natura, he passat minuts observant com fa de jardiner i se'm menja les herbes que creixen aquí i allà esparses. No sé si més endavant decidirà menjar-se'm les plantes, però de moment les respecta.

Ara pateixo una mica perquè s'acosta l'època de caça. Si no em falla la memòria, el primer diumenge d'octubre els caçadors es calçaran les seves botes i es posaran la seva indumentària guerrera i trescaran pels camps a la recerca dels animals que es posin davant la seva escopeta. Tinc por que el conillet confiat que fa estada al nostre jardí i que em permet acostar-me fins a uns dos metres d'ell acabi sota el pes del plom que algun d'aquests caçadors li haurà etzibat. Mentre sigui a casa estarà segur, però és un animal lliure i, penso, que massa confiat. Només espero que sàpiga distingir les persones segons les bones o males intencions que portin. Les meves filles s'ho passarien malament si veiessin que el conillet que va decidir conviure amb nosaltres durant un temps, ha caigut abatut per l'home. Esperem que aprengui a no confiar en les persones. Li va la seva vida.