He llegit aquests dies a la premsa que el nivell educatiu dels pares, sobretot el de la mare, condiciona l'èxit educatiu dels fills. Aquest és el titular periodístic extret de l'Informe sobre inclusió social a Espanya elaborat per l'Obra Social de Caixa Catalunya. M'he baixat l'esmentat informe que conté unes tres-centes pàgines per donar-li un cop d'ull quan tingui una mica de temps. Abans de comentar la notícia en si voldria fer dues consideracions. La primera és que l'informe és un extens document que tracta diferents aspectes de l'exclusió social a Espanya (salut, educació, etc). Per tant, és un informe que va més enllà de l'àmbit educatiu. Una segona consideració que m'ha cridat l'atenció és que essent un estudi elaborat i pagat per l'obra social de Caixa Catalunya, per tant, amb diners majoritàriament catalans, es presenti a Madrid. Deu ser una prova més de la no espanyolitat de Catalunya i que nosaltres només els servim per pagar coses. I una darrera consideració prèvia, abans d'entrar a comentar el que motiva aquest apunt, és que avui s'ha fet públic que la mateixa Generalitat de Catalunya reconeix que prop d'un quinze per cent dels informes i estudis que les administracions encarreguen tenen una utilitat dubtosa. No he llegit encara l'informe del qual vull comentar algun aspecte, però sí que li he fet una ullada per damunt i, d'entrada, m'ha semblat que no descobreix coses gaire sorprenents. Més aviat, diria, que el que fa és estadístiques, quantificacions de diferents causes d'exclusió social, però que els motius o els col·lectius exposats a una major exclusió són previsiblament i raonable els que qualsevol persona rumiant una mica podria enumerar. Però bé, no seré jo qui dirà com Caixa de Catalunya ha de fer les seves despeses.

Anem al què jo volia comentar. Que la família té una responsabilitat sobre l'educació dels fills em sembla una cosa tan òbvia que em sorprèn que sigui motiu d'estudi o motiu de notícia periodística. Que les persones amb més nivell educatiu són les que més poden ajudar als xiquets i xiquetes en el seu desenvolupament educatiu tampoc em sembla res extraordinari. Però em sembla que això no és suficient. Des del meu punt de vista hi diversos factors que influeixen positivament o negativa en el progrés educatiu d'una criatura, en el seu èxit o en el seu fracàs. I, des del meu punt de vista, cap d'aquests factors exclou l'altre. Aquest sembla que és avui dia un dels objectius del debat educatiu actual. Sembla que tots i cadascun dels agent educatius mira de carregar les tintes en els altres.

El primer que cal exigir és un sistema educatiu de qualitat. Plans d'estudi, instal·lacions, currículums, professorat, etc. Un sistema integral i estable, alhora que amb capacitat d'evolució. L'escola, l'institut, l'administració són agents de primer ordre. Responsables primers de l'educació dels nostres infants. La societat ha encarregat principalment a aquests agents la funció educativa. Per tant, no en poden desertar, ni poden defugir responsabilitats. En aquest cas, massa sovint, dóna la impressió que els uns fan responsables del fracàs escolar als altres. Per tant, jo diria que caldria una major autocrítica per poder tenir un millor sistema educatiu. En el cas de Catalunya, un sistema educatiu amb una tradició pedagògica contrastada històricament i que caldria saber posar al dia i no malbaratar.

El sistema educatiu, doncs, amb tots els seus agents inclosos han de ser conscients de la seva gran responsabilitat per al present i el futur d'un país. Els legisladors, els governants, els mestres i professors, les instal·lacions, els continguts són peça clau de l'èxit o el fracàs escolar dels nostres fills.

Un altre factor i agent important en el sistema són, efectivament, les famílies. Sembla que, segons diu l'informe, els pares més ben preparats són els que poden oferir als fills un millor suport educatiu. Segurament deu ser així. Però això són números freds. No crec que sigui un aspecte exclusiu. Potser caldria posar altres elements damunt la taula. La dedicació. Per mi un factor important. Preparats o no tant, els pares han de dedicar-se als seus fills, però, a part de voler-ho, cal crear les condicions per tal de fer-ho possible. Els aspectes socials i laborals hi influeixen. La nostra societat no afavoreix aquesta dedicació imprescindible. Els pares que ho volen, han de fer mans i mànegues per a ditribuir-se el seu temps per tal de poder ajudar els seus fills en el seu progrés educatiu. Ara que es parla de nous calendaris escolars caldria que es parés també del sistema i horaris laborals al nostre país. Si no ho fem així, m'atreveixo a augurar un nou fracàs en els intents de fer més racional els horaris escolars a casa nostra. Els únics que hi sortiran guanyant, amb perdó, seran els mestres. 

Tenim per acabar un altre agent importantíssim. L'estudiant, el xiquet o xiqueta. Ell ha de saber que no hi ha progrés sense esforç. Avui dia tendim a carregar d'activitats extraescolars i altres activitats els nostres fils. Abans, fa anys, aquest tipus d'activitats es concentraven majoritàriament en caps de setmana. Esport, esplais, caus, excursionisme. Ara els nostres fills acaben l'escola i enllacen amb un altre tipus d'activitat. A vegades els hi fem fer en interès d'ells mateixos. A vegades per col·locar-los en algun lloc per impossibilitat d'estar amb ells. Horaris racionals a l'escola, horaris racionals fora l'escola, temps per jugar, temps pels pares per dedicar als nostres fills, temps pels pares per dedicar a nosaltres mateixos, també imprescindible per la nostra salut mental, emotiva i física. 

Educar és acompanyar algú en el seu desenvolupament personal, emocional, social per fer persones autònomes i equilibrades que al seu torn puguin retornar al conjunt de la societat la seva aportació per fer-la mes feliç, justa i responsable. Gairebé res! Una tasca més complicada i complexa que qualsevol obra d'enginyeria. Per això cal la implicació de tota la societat. Si als pares ens volen implicats en aquest procés, també cal que ens donin veu i vot directe en tot el procés, que no se'l quedin tot l'administració i els mestres i després ens passin la pilota a nosaltres. Si posem l'émfasi en fer possible un bon sistema educatiu on cadascun dels seus agents pugui dur a terme la responsabilitat que li pertoca, el futur del nostre país progressarà adequadament. Amb l'esforç de tothom, cadascú en la mesura de les seves possibilitats i del seu saber. Si ens deixen, fins i tot els que no estem tan preparats suplirem les nostres mancances amb esforç.