Des que els sindicats van convocar la vaga general a començaments d'estiu, el govern espanyol i els poders mediàtics de tota índole van iniciar una campanya per desincentivar la ciutadania a participar en la mobilització. En aquesta companya s'ha utilitzat tot tipus d'arguments, molts d'ells carregats de la més pura demagògia. La primera onada va anar dirigida a desprestigiar els sindicats. Que si eren organitzacions subvencionades que vivien de l'erari públic, que si no es preocupaven dels problemes reals dels treballadors, que si no pensaven en els que no tenien feina, que si eren organitzacions antiquades, etc. Curiosament, quan algú tenia interès a que es convoqués una vaga general per desgastar el govern socialista espanyol, utilitzaven els mateixos arguments, però per justificar que no tenien pebrots per mossegar la mà que segons ells els alimentava. Sobre aquesta qüestió ja n'he parlat en altres ocasions i no em repetiré. Els comptes de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya són públics i són dels pocs que audita la sindicatura de comptes de Catalunya.
Recentment hem vist mitjans de comunicació investigant on havia passat les vacances el secretari general de CCOO d'Espanya. Van vendre que "Toxo" havia gosat anar de creuer pel Bàltic. Van dir que havia anat en un creuer de luxe i després van haver d'empassar-se les seves paraules perquè es va demostrar que havia fet amb la seva dona un creuer que fan milers de treballadors i treballadores d'aquest país. En el meu entorn més proper conec diverses persones que han fet aquest mateix creuer. Sembla que el mitjà de comunicació que va voler donar la nota amb aquesta història creu que els treballadors, menys si són sindicalistes, no tenen dret a gaudir d'unes vacances pagades de la seva butxaca i que això només hauria de ser per uns quant privilegiats. Per tant, la campanya ha anat evolucionant amb el temps però l'objectiu era el mateix, desprestigiar els convocants de la vaga. Avui dia, els sindicats són de les poques organitzacions socials que són capaces de mobilitzar la ciutadania i això no agrada els poders fàctics.
Després s'ha dit que la vaga era inútil perquè res no canviaria. Aquest és un argument tronat. Ja el feien servir en Felipe González i José Maria Aznar i tant l'un com l'altre es van arronsar davant la mobilització social de les diferents vagues generals que van haver d'afrontar. No hi ha res tan sensible a l'opinió pública com un polític. Per això estan sempre tan interessats a que la ciutadania no surti de casa i faci la seva, perquè ells puguin anar fent la seva. Saben qua la capacitat de mobilització sindical encara és gran i la temen, encara que facin veure que no. Com González i l'Aznar, doncs, Zapatero sap que si la vaga és un èxit haurà de moure fitxa.
El primer que els ciutadans haurien de fer és creure una mica més en la seva força, en la seva força col·lectiva. Donar suport i participar a la vaga general no és donar suport a les organitzacions sindicals, que també ho necessiten, sinó que és honorar els nostres pares i avis que van lluitar per deixar-nos un món millor que el que ells van viure. És fer-nos dignes del seu esforç, dels seus sacrificis, de la seva lluita. És conservar la nostra dignitat davant dels nostres fills perquè puguin mirar-nos amb orgull pensant que vam lluitar per deixar-los un món igual o millor que el que nosaltres hem tingut. És el nostre deure i la nostra responsabilitat. Ens hem de treure la pols de les orelles i aixecar el cap per a anar endavant.
Ens cal sortir dels canals habituals de comunicació que estan al servei d'interessos ocults i poc democràtics. Ens cal escoltar veus com les de l'Arcadi Oliveres, o del professor Vicenç Navarro (www.vnavarro.org ). Ells ens forneixen d'arguments i raons que no apareixen en els mitjans de comunicació més habituals. Ells ens obren els ulls per fer-nos veure que no hi ha un únic model econòmic i social que ha de ser acceptat a ulls clucs. Els ciutadans tenim un poder immens, la persona té un poder immens que si el posa a disposició de la col·lectivitat és imparable. Ens fa falta creure una mica més en aquest poder que tenim a les nostres mans.
Els sindicats van dir ja fa mesos que la reforma laboral no crearia ocupació, ni riquesa. Llavors tothom els titllava de rucs. Ara, des del govern fins als mateixos empresaris reconeixen que això és veritat. Els sindicats van dir que la reforma incrementaria l'atur exponencialment. Us podria citar algunes empreses de la meva pròpia ciutat que s'han afanyat a fer ja els primers acomiadaments barats i subvencionats. Ho esperaven amb candeletes. Després de negar-ho repetidament, ara el govern i els empresaris ja diuen que en un primer moment la reforma comportarà la pèrdua de nombrosos llocs de treball. Després també. I crearà llocs de treball de poca qualitat.
Model i estructura econòmica és el que ens cal revisar. Sistema fiscal i persecució del frau fiscal és el que ens cal afrontar. El món econòmic segueix dirigit pels mateixos organismes i per les mateixes persones que han portat a la bancarrota més d'un país i regions senceres del món. Seguim aportant recursos econòmics a sostenir aquests organismes i aquestes persones que ens han portat on estem.
Sí, ens cal creure una mica més en el poder que tenim a les mans. Hauríem de començar a actuar com a ciutadans. La pressió dels ciutadans ha fet sortir potències colonitzadores de més d'un país. La pressió ciutadana va fer sortir l'Estat Espanyol d'una guerra il·legal i injusta. La pressió ciutadana va aconseguir aturar reformes laborals perjudicials en el passat i ho pot fer en l'actualitat, encara que ens intentin convèncer que no podem. Només cal que ens ho creguem. La pressió ciutadana va posar un home negre a la Casa Blanca, un fet que només havíem vist en la ficció. Som poderosos, si no ens resignem.
Crec que la vaga general del 29 de setembre és justa, és raonable, és necessària. Diria que és indispensable. Voldria que la ciutadania hi participés amb convenciment, sense por, conscient que tenim a les nostres mans l'oportunitat de redissenyar una societat més justa, amb drets i deures per tothom, amb responsabilitats. Jo hi crec, però també sé que no ens vindrà regalat. Martin Luther King Jr. va tenir un somni, però sabia que cal esforç i compromís per convertir un somni en realitat. Ell hi va deixar la pell, a nosaltres no se`ns demana tant.
