Aquesta setmana hem sabut que el ministre Corbacho retorna a Catalunya per formar part de les llistes del PSC en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. És un símptome més que el socialisme espanyol ha decidit enterrar d'una vegada per totes el PSC. Si en els darrers moments de la dictadura i els primers anys de la transició el socialisme espanyol va acceptar fusionar-se amb el socialisme català, ara fa marxa enrere i ha decidit menjars-se i fer desaparèixer el socialisme nacional català. És un procés que va començar ja fa alguns anys i que culmina ara amb aquest nou moviment. Els corrents catalanistes del PSC han vist com any rere any perdien influència dins el partit i cada vegada s'han vist més arraconats per deixar pas a un sol socialisme, el més espanyolista, el que posa davant de tot els interessos espanyols per damunt dels catalans. És un procés de fagocitat.

Això deixa orfes milers de persones que des d'una òptica socialista o socialdemòcrata maldaven per un partit català al servei del nostre país. Això hauria de fer rumiar més d'un. Aquesta estratègia hauria de deixar l'esquerra catalana en mans d'ERC i, en menor grau, d'IC. El PSOE s'ha apropiat del PSC.

El moviment és també un dard enverinat. Diuen que em el retorn de Corbacho es preté recuperar el vot de la metròpoli barcelonina que durant molts anys ha votat socialista. No sé l'efectivitat real d'aquesta estratègia, però m'ensumo que no donarà resultat. Més aviat em fa la impressió que el camaleònic Zapatero s'ha tret de damunt un ministre que només pot gallardejar d'haver assolit les taxes d'atur més altres de la UE i que ha dut al govern a enfrontar-se a una vaga general el pròxim 29 de setembre. Deixeu-me dir, de passada, que crec que seria recomanable que la vaga general fos un èxit. Algunes persones diuen que la vaga no servirà de res, que el govern espanyol tirarà endavant la reforma laboral passi el que passi amb la vaga general. El govern espanyol i altres partits de l'oposició que voldrien una reforma més dura encara. És normal que el govern digui això, però caldria no oblidar la història recent. Aznar i el seu govern també deien l'any 2002 que res no els aturaria en la reforma laboral que havien engegat aquell any. L'èxit, però, de la vaga general del 2002 va fer que la reforma laboral del 2002 es modifiqués substancialment respecte el que volien fer. Els polítics són animals sensibles davant l'opinió pública, no perquè els preocupi el benestar dels ciutadans, sinó per la por que aquests els passessin factura a les urnes. Per tant, la vaga general, malgrat la campanya mediàtica i política en contra de la mateixa, hauria de rebre el recolzament de les classes populars i creure'ns que tenim una oportunitat per redreçar-los, perquè la reforma només servirà per a fer-nos recular anys enrere i no servirà ni per a reactivar l'economia, ni per a crear llocs de treball. Si no temps al temps. Hem de creure una mica amb la nostra força com a ciutadans.

Però no em vull allunyar del motiu inicial d'aquestes ratlles. El PSC ha emprès clarament la deriva espanyola confiant que això els farà recuperar posicions electorals. Els socialistes catalans, si és que encara en queden, semblen haver llençat la tovallola definitivament.