Els independentistes catalans estem vorejant el ridícul. Aviat sortirem al llibre Guinnes de l'estupidesa. Un país on creixen com bolets els ciutadans que desitgem la independència de la nostra nació, batrem el rècord d'organitzacions, capelles i capelletes que diuen defensar aquest objectiu. Al pas que anem, tindrem una organització per ciutadà. Resultat, una persona un vot, una organització un vot, amb la qual cosa mai el Parlament de Catalunya haurà tingut tan poca representació independentista a l'hemicicle. Deixem de fer el ridícul, si us plau. No hi ha ningú en aquest país que vulgui la independència i tingui seny?

Ara, tres mesos abans de les eleccions al parlament de la nostra nació ja tenim tan fragmentada l'oferta independentista que ningú obtindrà representació. Que si la Solidaritat Catalana Independentista de Laporta, Tena i Bertran, que si Reagrupament de Carretero, que si la Conferència Nacional pel Sobiranisme que aplega un conjunt de plataformes i organitzacions, que si Esquerra Republicana de Catalunya que ha mantingut i revifat l'independentisme al Parlament, i els que vindran.

Podríem posar seny? No hi ha ningú dins totes aquestes organitzacions que tingui una mica de talla per dir-los que ja n'hi ha prou? Que el que han de fer és aparcar les ànsies de protagonisme, deixar a casa els matisos i les diferències i posar en valor allò que els uneix? No hi ha ningú? Amb l'actitud que estan mostrant, aconseguiran que un bon grapat d'independentistes es quedin a casa i el donin pel cul a tots. No són capaços de valorar això? Tots s'omplen la boca dient que és igual qui porti la independència al nostre país, que l'important és l'objectiu. Doncs, que ho demostrin. Que tots ells es posin a la cua d'una única candidatura i a davant hi posin gent amb cara i ulls que només vulguin estar de pas. Jo ni sóc de Pigcercós, ni de Carretero, ni de Laporta, ni de Tena, ni de Bertran, ni de ... Ja n'hi ha prou!

Catalunya i els seus ciutadans és l'únic que compta. Esperant que els altres vinguin a la nostra, dilapidarem un capital humà com mai hem tingut. Deixem-nos de punyetes i siguem seriosos, coi. Com a mostra us deixo la quantitat d'estelades que hem estat capaços de dissenyar i que no ens han servit de res perquè cadascú es queda amb la seva i té prohibit de barrejar-se amb els altres, no sigui que quedessin contaminats. Pel què fa a mi, és ara o mai, si no és ara el que faré és apuntar-me a la república independent de casa meva i a viure i enlloc de dir "adéu Espanya" haurem de dir "adéu Catalunya".  

         

I si volem seguir fent el ridícul, que cadascú hi afegeixi la seva