Els independentistes catalans estem vorejant el ridícul. Aviat sortirem al llibre Guinnes de l'estupidesa. Un país on creixen com bolets els ciutadans que desitgem la independència de la nostra nació, batrem el rècord d'organitzacions, capelles i capelletes que diuen defensar aquest objectiu. Al pas que anem, tindrem una organització per ciutadà. Resultat, una persona un vot, una organització un vot, amb la qual cosa mai el Parlament de Catalunya haurà tingut tan poca representació independentista a l'hemicicle. Deixem de fer el ridícul, si us plau. No hi ha ningú en aquest país que vulgui la independència i tingui seny?
Ara, tres mesos abans de les eleccions al parlament de la nostra nació ja tenim tan fragmentada l'oferta independentista que ningú obtindrà representació. Que si la Solidaritat Catalana Independentista de Laporta, Tena i Bertran, que si Reagrupament de Carretero, que si la Conferència Nacional pel Sobiranisme que aplega un conjunt de plataformes i organitzacions, que si Esquerra Republicana de Catalunya que ha mantingut i revifat l'independentisme al Parlament, i els que vindran.
Podríem posar seny? No hi ha ningú dins totes aquestes organitzacions que tingui una mica de talla per dir-los que ja n'hi ha prou? Que el que han de fer és aparcar les ànsies de protagonisme, deixar a casa els matisos i les diferències i posar en valor allò que els uneix? No hi ha ningú? Amb l'actitud que estan mostrant, aconseguiran que un bon grapat d'independentistes es quedin a casa i el donin pel cul a tots. No són capaços de valorar això? Tots s'omplen la boca dient que és igual qui porti la independència al nostre país, que l'important és l'objectiu. Doncs, que ho demostrin. Que tots ells es posin a la cua d'una única candidatura i a davant hi posin gent amb cara i ulls que només vulguin estar de pas. Jo ni sóc de Pigcercós, ni de Carretero, ni de Laporta, ni de Tena, ni de Bertran, ni de ... Ja n'hi ha prou!
Catalunya i els seus ciutadans és l'únic que compta. Esperant que els altres vinguin a la nostra, dilapidarem un capital humà com mai hem tingut. Deixem-nos de punyetes i siguem seriosos, coi. Com a mostra us deixo la quantitat d'estelades que hem estat capaços de dissenyar i que no ens han servit de res perquè cadascú es queda amb la seva i té prohibit de barrejar-se amb els altres, no sigui que quedessin contaminats. Pel què fa a mi, és ara o mai, si no és ara el que faré és apuntar-me a la república independent de casa meva i a viure i enlloc de dir "adéu Espanya" haurem de dir "adéu Catalunya".
I si volem seguir fent el ridícul, que cadascú hi afegeixi la seva
29/07/2010, 16:11
Com a col.laborador en la consulta independentista de la meva ciutat he de dir que aquest és un any molt especial per l'independentisme en general. És l'any del pragmatisme independentista, de no fer volar coloms i plantejar-se d'una manera altament realista el que molts pensem que és la millor opció de futur. De moment, pel que fa a la divisió interna i els subgrups dels quals parles no em preocuparia tant potser ja que a final d'any, i un cop vistos els resultats de les eleccions, es poden realitzar fusions de forces independentistes. En part fins i tot ho entenc perque construïr un país implica la complicitat de moltes maneres de pensar diferents. El que més em preocupa, vista la realitat, és l'afany de poder que ténen molts polítics actuals, avantposant la seva posició al progrés llibertari del país. Però, i retornant al que deia al començament, enguany tinc la percepció que aquest somni es pot arribar a fer realitat, ens ho posaràn difícil i alguns es quedaràn pel camí a canvi d'algun regalet d'Espanya, però tots els catalans convençuts hem de seguir treballant per algun dia tenir un Estat propi.
29/07/2010, 17:44
El que a mi em preocupa és que si el proper parlament català no té una forta presència de defensors de la independència haurem reculat anys i panys i la desafecció envers Espanya serà acompanyada per una desafecció per la política catalana i l'esdevenidor del nostre país.
I l'afany de poder no el veig només en els polítics actuals, sinó en els que volen ocupar el seu lloc. Caldria pensar més en Catalunya. Si jo sóc capaç d'ajuntar-me amb un conservador que vol la independència per a assolir aquest objectiu, perquè no ho poden fer els altres. Després ja veurem si el país vol tenir un govern més o menys progressista, més o menys conservador.
La frustració, en la meva opinió, la causarà el fet de no haver sabut unir esforços en el moment adequat. Les oportunitats rarament es repeteixen a curt o mitjà termini.
29/07/2010, 20:18
Només cal fixar-se en el pp, tots juntets, els demés, ni una representació al parlament, penso que aquí ens passarà això, i tots els vots a la paperera per …., a la fi, et fan pensar que si està molt bé en aquelles poltrones. De vergonya i ridícul.