La reforma laboral aprovada avui pel Congrés de Diputats d'Espanya amb l'abstenció de CiU i PNB és un clar exemple de la perversió del sistema econòmic. Ens hem habituat en els anys de vaques grasses que les empreses han de tenir cada any més beneficis que l'any anterior. La reforma aprovada avui a Madrid permet que es pugui acomiadar de forma més barata davant d'una expectativa de pèrdues econòmiques o davant d'una previsió de menys beneficis empresarials. És igual si després aquestes hipòtesis es concreten o no, els treballadors ja hauran estat acomiadats per quatre rals.

Avui dia el sistema no accepta que una empresa pugui tenir menys beneficis que l'any anterior. Ostres, això és una perversió del risc empresarial. És això el capitalisme? El meu pare tenia una petita empresa. Cada any havia de veure si hi havia hagut beneficis. Si n'hi havia, havia de valorar si els reinvertia o si es podia permetre repartir beneficis. Si es proveïa d'alguns fons per fer front a algun any no prou bo o no calia. Mai li va passar pel cap que per un any dolent hagués d'acomiadar ningú. Més aviat pensava que si convenia, aquell any en que el negoci no havia funcionat prou bé, ell s'estaria de posar mà a la caixa i quedar-se uns calers que podria necessitar per seguir amb l'empresa.

Ara no, ara cada any ha de superar l'anterior. El govern socialista espanyol ha decidit amb altres còmplices que si enguany guanyo deu i l'any anterior vaig guanyar dotze, aquest fet ja m'autoritza a fer un acomiadament procedent per vint dies per any treballat amb un topall d'un any de salari. Perdó, ni tan sols això, només que ensumi que potser tindré menys beneficis que l'any anterior ja podré fotre al carrer al treballador per quatre rals. Increïble. De tot en diuen empresaris avui dia, o emprenedors, que és com ara en diuen. Fenomenal.

I esperem, perquè el tràmit parlamentari encara no ha acabat. Ara ho discutiran al senat. El 9 de setembre tornarà al Congrés, o sigui que la cosa encara pot empitjorar força més. Potser deixaran que s'ensumin els beneficis de deu anys en el futur. Això és com la guerra preventiva de Bush, Aznar i Blair. És igual si hi ha o no armes de destrucció massiva, només que m'ho pensi ja m'autoritza a bombardejar un país. Com que és possible que d'aquí a que em mori cometi algun delicte, ja em poden posar a la presó. Fantàstic.

Com que és probable que el 29 de setembre faci vaga, ja em poden treure el salari del dia ara.

De tot en diuen capitalisme. De tot en diuen risc empresarial. Europa s'acaba, visquin els Estats Units. De tot en diuen socialistes. Res no és el que sembla. Tot és virtual, potser jo també ho sóc.