"En política internacional comparada els processos d’autodeterminació i de secessió són fenòmens aconstitucionals, que generalment conclouen amb processos constituents nous que no utilitzen els procediments establerts en les constitucions dels estats dissolts".

És un extracte del dictamen del Consell de Garanties Estatutàries referida a l'ajust constitucional espanyol i estatutari català de la Iniciativa Popular que demanava consultar als ciutadans catalans sobre si volien convertir la nostra nació en un estat independent en el marc dela Unió Europea o no i que només Esquerra Republicana de Catalunya ha defensat a la mesa del Parlament de Catalunya. CiU i ICV s'han desdit del que van votar inicialment. Penso que el sentit d'aquesta votació és important, molt important i enormement clarificador. El dictamen del Consell de Garanties no podia dir res més que el que ha dit. El Consell es limita a estudiar si la iniciativa popular s'adequa o no a l'actual ordenament jurídic. Jo mateix hagués arribat a la mateixa conclusió. No s'hi adequa ni mirat per dalt, ni per baix, ni al revés, ni a l'inrevés. Penso que aquesta conclusió no la pot discutir ningú. És irrebatible. 

El més interessant del dictamen, des del meu punt de vista, és l'extracte que he reproduït al començament d'aquest apunt. No diu, tampoc, res de nou, simplement certifica que els processos d'autodeterminació que s'han produït històricament han sobrepassat sempre els ordenaments jurídics establerts a cada lloc. No és res nou, però està molt bé que el Consell ho hagi recordat als parlamentaris catalans. Tots els nous estats nascuts o recuperats al llarg dels segles dinou i vint han ultrapassat els ordenaments jurídics constitucionals als quals estaven sotmesos. Difícilment trobarem en el dret internacional comparat una constitució que contempli el procés a seguir per una part del seu territori per a separar-se'n. Aquests processos no pertanyen a l'àmbit del jurídic, sinó que pertanyen a l'àmbit del polític. 

En alguns casos la independència ha arribat de processos sagnants. Aquesta via no és desitjable enlloc, ni per a ningú. En altres casos, la independència ha arribat per la via de la negociació política. El cas més paradigmàtic seria la de la República Txeca i Eslovàquia, l'antiga Txecoslovàquia. Trobaríem també les de les repúbliques bàltiques que van pertànyer a la Unió Soviètica i altres repúbliques soviètiques. Ningú tenia previst que una part d'aquests antics estats es conformés en un nou estat. Però va passar. Per tant, no estem davant d'un problema jurídic, sinó d'un problema polític. Jurídicament no hi ha solució, aquesta només es pot trobar en l'àmbit de la política.

Per això crec que és important el que ha dit el Consell de Garanties. El que diu als partits polítics catalans és que ells han de decidir si engeguen un procés aconstitucional que dugui endavant un procés d'autodeterminació. El posicionament dels partits que van donar suport inicialment a la Iniciativa Popular no és menor. Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya han deixat molt i molt clar que ells no engegaran de cap manera aquest procés, sinó que simplement estan disposats a negociar millores sense trencar amb l'ordenament jurídic espanyol. Amb altres paraules, l'ambigüetat de Convergència ja no és tal. Ho ha deixat molt clar, per tant, faria bé de no enredar més la troca i deixar de parlar del dret a decidir. Aquest dret no es reclama, ni es concedeix, sinó que s'exerceix. Iniciativa s'ha mostrat com sempre. Només Esquerra Republicana ha deixat clar que està disposada a tibar la corda jurídica. Sense aquesta disposició, cap país del món hagués assolit la seva independència. Estats Units encara seria una colònia britànica, com l'Índia, o Lituània i Estònia encara serien part de la Unió Soviètica.

El procés d'autodeterminació d'un poble passa inexorablement per trencar amb l'ordenament jurídic vigent perquè cap ordenament jurídic el contempla. Passa per una voluntat ferma de la ciutadania que empeny els representants polítics a forçar la situació política per a obligar a una negociació política que acaba amb el procés d'autodeterminació. A mi tot això em sembla de calaix i prou clar. 

Amb la mateixa claredat he de rectificar alguna cosa que havia escrit en apunts anteriors. Havia parlat que només la conjunció de diferents voluntats polítiques de diferents partits polítics ens podia portar a la independència. Després de la votació de la mesa del Parlament de Catalunya i a la llum del dictamen del Consell de Garanties m'ha quedat clar que Convergència no recolzarà mai un procés d'autodeterminació de Catalunya. Ho sento pels ciutadans que es van agrupar a la manifestació de dissabte al voltant dels líders de Convergència i que cridaven In-Inde-Independència. Aquesta gent ja no es poden enganyar més. Si ho deien de veritat, s'equivoquen en buscar en Convergència una cosa que ells mai els hi donaran. Si cridaven això, però no s'ho creien, més val que deixin de fer l'hipòcrita.  Ja som grandets per dir el que realment pensem. 

La meva conclusió, doncs, és que només una força política que faci de l'exercici del dret a l'autodeterminació el seu cavall de batalla immediat i primordial i que aglutini la voluntat de la ciutadania ens pot portar a aquesta fita. El que no sé és si és o ha de ser una força política existent o n'hem de crear una de nova amb urgència, que faci d'aquest objectiu la seva única prioritat. Hi ha temps, però no massa. Serem capaços els independentistes d'aquest país de deixar enrere les nostres diferències i d'una punyetera vegada unir-nos per a obtenir una majoria esclatant al Parlament de Catalunya?

PD. Els anys 90 una sèrie de persones provinents de diversos sectors i partits van confluir a ERC per a enfortir el projecte idependentista. Va començar llavors el progressiu enlairament electoral d'ERC. Ara caldria que els republicans, més altres persones i personalitats, partits i partidets, confluissin en una nova formació que oferís aquesta proposta a la ciutadania. Cal deixar de mirar-nos el melic. Podem aixecar el cap d'una vegada? ERC, Reagrupament, Laportes, CUP, Etc. Si no ho fem, més val que ho deixem córrer d'una vegada per totes.