Estic indignat amb Televisió de Catalunya. Dic indignat, però podria dir emprenyat, cabrejat, que n'estic fins els collons. I ja em perdonareu les expressions. Una televisió que durant molts anys es va presentar com "la nostra" actua com si realment fos la d'ells. Ahir s'estrenava un programa al Canal 33, "Sala 33". Un programa lloable en els seus objectius i que sembla tenir voluntat d'ajudar la indústria de l'audiovisual, del cinema català. Em crec aquesta voluntat per part del seu presentador l'Àlex Gorina, però no és gens creïble per part de la direcció de Televisió de Catalunya. El programa s'emet quan la gent, la majoria de la gent, se'n va a dormir o ja dorm. La direcció de TVC sembla voler complir l'expedient més que no pas ser una ajuda real.

Ahir, després del futbol, TV3 va emtre una gran pel·lícula que segurament mai ningú deu haver vist amb les vegades que l'han fet per TV3. Una interessantíssima pel·lícula de l'Arnold Swarzenegher fotent de les seves amb els seus músculs i la seva cara de pal. No em posaré pas amb l'actual governador de Califòrnia, no és pas culpa seva que la televisió catalana li emeti les seves pel·lícules una i altra vegada mentre al cinema català se l'exilia al Canal 33 i en hores intempestives. 

Ahir l'Àlex Gorina ens presentava una de les millors pel·lícules que he vist darrerament. "El pallasso i el fuhrer", d'Eduard Cortès i produïda per Benece i TV3. Una gran pel·lícula, ben dirigida, ben interpretada i amb un guió excel·lent. Reconeguda i premiada en múltiples festivals. Premiada, també, als primers premis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinema. Doncs, bé, mentre TV3 ens ensenya els músculs de l'Arnold i ens entreté amb pel·lícules mediocres, ens presenta a la una de la matinada una coproducció seva i en un programa per impulsar la indústria cinematogràfica catalana al Canal 33 . Acabada la pel·lícula me'n vaig anar a dormir a dos quarts de tres de la matinada satisfet d'haver-la pogut veure i indignat per haver-la hagut de veure a aquelles hores intempestives. 

Si aquesta és la política que ha de dur a terme l'actual direcció de TVC, he de deixar molt clar que aquesta no és la meva televisió. Si mentre en Tresserras vol tirar endavant una llei del cinema com la que proposa, TV3 emet les pel·lícules interessants a les hores i al canal que les passa, ja podem plegar. Se'm fa difícil, molt difícil entendre què collons fa el meu partit, ERC, en un govern com aquest. Cada vegada em costa més d'entendre-ho. Sento haver-ho de dir tan clar. 

El nostre país viu massa acomplexat, massa dependent. I ja n'estic fart, sincerament. Alguns estan farts dels polítics espanyols i del domini que exerceixen sobre nostre. Jo començo a estar fart de nosaltres mateixos, dels catalans, en genèric, que a part de deixar-nos fotre per ells una vegada darrera l'altra, encara no en tenim prou i el que acabem fent és acabar-nos de fotre nosaltres mateixos. I qui parla del cinema, podria fer-ho del món editorial, de la cultura en general. I de política, i de diners. Ja en tinc prou. Semblem esclaus sense capacitat de resposta. Semblem masoquistes. 

Per adobar-ho avui he llegit les paraules de la senyora Patrícia Gabancho al diari Avui. Aquesta dona parla i actua sense complexos, potser n'hauríem d'aprendre d'ella. Trobo que té més raó que un sant.  Perdò, que una santa. O el nostre país, la nostra gent reacciona o això s'acabarà ben aviat. I jo no estic disposat a rendir-me. I vull creure que no sóc l'únic. Però si en som més, la veritat és que no se'ns veu.