Bloc del Catarrà

Ens tomben l'alqueria de Romaguera

Us transcric un correu que s'ha emés des del grup de Facebook Salvem l'Alqueria de Romaguera:

La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Gandia ha decidit aquest matí (amb els vots a favor del PSOE, el PP i la Plataforma de Gandia, i el vot en contra del BLOC ) demanar-li a l'IVVSA que continue amb les obres d'urbanització de Santa Anna "caiga quien caiga", és a dir, que enderroque, si cal, l'Alqueria de Romaguera.

Allò més increíble és que el famós informe encomanat per l'Ajuntament a l'arqueòleg Víctor Algarra ens dóna la raó: als murs hi ha indicis que té els seus orígens, com a mínim, al segle XVI i que el nucli central és de finals del XVII o principis del XVIII. Cal dir però, que no s'hi han realitzat excavacions arqueològiques.

A pesar d'això, el govern i el PP consideren que tot plegat no és prou raó per a salvar l'alqueria... Diuen que deixaran algun element que recorde l'alqueria: "AQUÍ HUBO UNA ALQUERIA"

Dijous de la pròxima setmana el Ple ratificarà l'acord de la Comissió d'Urbanisme...


FERNANDO MUT (PdG): "El edificio pasará a la historia como tantos otros de Gandia..."

VICENT MASCARELL (PSOE): "Penseu protegir tots els edificis del XVI i XVII que hi ha a Gandia ? Tots els professors que han firmat per a AMP han anat a vore l'alqueria ?..."

JOSEP MIQUEL MOYA (BLOC): "almenys, tingueu la decència de convidar-nos al soterrament per poder acomiadar dignament l’edifici..."

QUÈ ENS QUEDA PER FER ?

ENVIEU-NOS PROPOSTES !!! (arcdemigpunt@gmail.com)

FEU ARRIBAR AQUEST MISSATGE AL MÀXIM DE GENT POSSIBLE !

Arc de Mig Punt

35 horas : Trabajo para todos

Amb el títol 35 horas : Trabajo para todos he obert un grup al Facebook per tocar un tema que està al caure durant els propers mesos, a causa de la incompetència dels nostres polítics, gestors i alts càrregs directius empresarials, que miren amb lupa ( o estan mirant-se el melic) problemes de gran abast, sense veure-ho de forma global i aportar autèntiques solucions. La crisi econòmica espanyola (sumada a la mundial) té les seves conseqüències, i una d'elles serà la fractura social entre els que conservin el seu lloc de treball, i aquells que hagin estat afectats pel ràpid procès de destrucció de treball que ha viscut la societat espanyola durant l'últim any, a una velocitat que no s'ha vist pas en la major part dels seus socis comunitaris, fet que penso que ens ha de portar a reflexionar sobre les aptituts de les nostres classes dirigents (alts càrregs institucionals, càrregs electes, càrregs sindicals, alts càrregs econòmics i bancaris, alts càrregs de la premsa,...)

Sé que el plantejament inicial de presentació del grup pot semblar una mica demagògic, però per plantejar el tema com a mesura de presió a les diverses forces polítiques i sindicals catalanes i espanyoles, un altre to (que no sigui el barroer) és difícil, i no tinc ni temps, ni ganes, ni ànims, d'escriure una obra científica de 1000 pàgines perquè segurament no estic prou capacitat i perque les hores a esmerçar a les 1000 pàgines són un temps que haig d'esmerçar en solucionar el meu cas particular de buscar-me la vida com més de quatre milions d'espanyols i espanyoles estan obligats a fer, amb una perspectiva de que vas a entrevistes (si t'arriven a convocar) i t'ho diuen ben clar: amb prou feines guanyem per mantenir als que tenim ara en plantilla.

La fractura social està aquí, i és als poders polítics, econòmics i sindicals als qui els toca prendre decisions, perquè quan arrivin les pròximes legislatives, en poc menys de tres anys, per a molts de nosaltres ja serà no tard, sino molt tard per a fer escoltar la nostra veu a les urnes, ja ens hauran desauciat. 

Per aquest motiu, us convido, si teniu compte al Facebook, a unir-vos (després de llegir detingudament la descripció del grup, i raonar si esteu d'acord amb l'enunciat o no) al grup 35 horas : Trabajo para todos, per aportar un grau més de presió als poders polítics en concret, i als sindicals i econòmics, en general, per que la crisi actual necessitarà de solucions radicals, si volem evitar una gran fractura social que porti la nostra societat cap al camí de les societats de estats en via avançada de desenvolupament, on fins i tot ha d'haver cinc tarifes diferents per cobrar, per exemple, la factura del Gas Natural, o identificar el nivell econòmic de la gent que habita aquell barri (vegi's el cas de Colòmbia) a causa de les grans diferències socials i econòmiques que viuen les poblacions d'aquests estats. Si hi ha països que estan evolucionant fortament cap al futur, sembla que la vella Europa està condemnada a seguir el camí invers.

Si creus que un bé tan preuat com és un lloc de treball s'ha de compartir entre tots (sabent que aixó pot implicar que els que ara tenen la sort de tenir un lloc de treball poden passar a guanyar una mica menys doncs en comptes de treballar vuit hores en un horari habitual, passaran a trevallar set hores diàries), el teu grup de presió té una porta oberta a 35 horas : Trabajo para todos. 

"El derecho al trabajo en España se ha convertido en un bien escaso. De una tasa de paro en el segundo trimestre de 2007 del 7'95%, se pasó a una tasa de paro en el segundo trimestre de 2008 del 10'44%. En el primer trimestre del 2009, dicha tasa de paro ha subido hasta el 17'36 % (datos extraidos del INE).

La prespectiva del mercado laboral para los próximos años es que la tasa de paro va a continuar situada alrededor del 20% durante los próximos años. 

Todos los españoles tienen derecho, entre otras cosas, a un trabajo digno, y lo que se planteó hace años como una mejora laboral, ahora se puede convertir en la única herramienta efectiva para que el sacrificio de la crisis económica sea compartido por todos los españoles, y que no nos encontremos con que de golpe tengamos españoles de primera y españoles de segunda, porque los trabajadores que pasan a engrosar en la actualidad la lista de parados seguramente van a tardar años para encontrar un trabajo digno, y la bancarota de muchas economías familiares está al caer durante los próximos doce meses. 

Por ello, se invita a aquellos que desean que todos trabajemos, y creen que la medida de obligar a una jornada de 35 horas laborales por semana puede ayudar de forma importante a disminuir la bolsa de paro española de la actualidad, a que se apunten al grupo "35 horas : Trabajo para todos", no porque somos gandules, no porque es un lujo... "35 horas : Trabajo para todos" es una necesidad social y urgente, que los partidos políticos de todos los colores deben de hacer suyo, y que deben de aprovar como ley que rija el mercado laboral cuando sus señorías vuelvan de sus vacaciones de verano, de forma immediata (si es que este verano creen que ante este drama social de dimensiones nunca concocidas en los últimos decenios deben de tomar vacaciones en lugar de trabajar para luchar contra la crisis económica que azota la sociedad española). 

Nota: Todo mensaje insultante, que falte el respeto a personas o entidades, o sea contrario a la convivencia, será eliminado por los moderadores del grupo. 

Se buscan aportaciones positivas, mirando al futuro de nuestra sociedad. Con diplomacia tambien se pueden decir las cosas por su nombre."

RTVE i Gestmusic ens deixen als catalanoparlants sense poder votar pel català a Eurovisió...

Fa unes setmanes es va fer un sorteig per a decidir el repartiment dels estats participants al Festival d'Eurovisió entre les dues semifinals que es celebraran el proper dimarts 12 i dijous 14 de maig a Moscou. La final serà dissabte 16 de maig. Els Big 4 (Alemanya, França, Gran Bretanya i Espanya) juntament amb el guanyador de l'última edició i organitzador de l'event (Rússia) participen directament a la final del 16, i entren també en el sorteig de les semifinals per saber a quina de les dues semifinals poden votar.

A l'estat espanyol, on vivim malauradament més de 10 milions de catalanoparlants, li va tocar emetre i votar la primera semifinal, la del dia 12 de maig, on tenim a Andorra que estarà present per sisè any consecutiu a Eurovisió, cantant en català i anglès el tema "La teva decisió" per part de la cantant danesa resident a Andorra Susanne Georgi.

Fins aquí tot "bé", els catalans que seguim Eurovisió podiem gaudir de la representació andorrana un any més.

Però vet aquí que RTVE i Gestmusic han sol·licitat a la UER que en comptes de transmetre la semifinal del dimarts, volen emetre la semifinal del dijous, amb la qual cosa, els catalanoparlants ens quedem amb un pam de nas, i no podrem gaudir de la interpretació andorrana ni votar per ella, osigui, RTVE li manlleva ja 10 o 12 punts dels catalanoparlants a Andorra (el 12 podia ballar entre Andorra i Romania, des del televot espanyol, segons les previsions a priori). La UER ha accedit a la petició.

RTVE i Gestmusic ens posen més difícil que el català soni per primer cop a la Final d'Eurovisió (fins ara Andorra mai ha superat el tall de les semifinals)...

Noves males notícies per als catalanoparlants, i un motiu més, per molt "cursi" que sembli el motiu, per dir ben alt i ben clar: ADEU, ESPANYA!!!!

PD: Diuen algunes males llengües que tot aixó ha estat causat per que el "Estado de la Nación" es debatrà els dies 12 i 13 de maig... Si RTVE té dos canals en analògic i quatre (o més) en digital... Quin problema hi havia en retransmetre els dos events alhora, cadascun pel seu canal?

Salvador Cardús: "Dins la ratera"

LA POLÍTICA CATALANA I L'ANUNCI FET PER CARRETERO A LES PÀGINES DE L'AVUI

Dins la ratera

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i escriptor salvador.cardus@uab.cat

CRISTINA LOSANTOS

No tinc ni idea de com es por sortir de l'atzucac en què s'ha ficat la política catalana. Ho dic perquè dins la ratera no hi ha només el govern, sinó també l'oposició. El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s'han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. L'obsessió partidista, sovint els porta a discutir per repartir-se l'esquer. L'incompliment de l'Estatut i l'amenaça del Constitucional; l'espoli fiscal i la impossibilitat de gestionar la crisi econòmica i el seu impacte en la indústria del país; la intromissió pràctica de l'Estat en la supervivència de la llengua, en el model escolar o en el sistema financer català representat per les caixes d'estalvis, per posar alguns exemples, no està en mans dels nostres partits resoldre-ho. De cap partit, per molt que tots facin el valent. No n'hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s'és dins de la ratera.

PROBABLEMENT PER TOT AIXÒ, la reflexió de Joan Carretero a l'AVUI, feta des de fora de la gàbia -per un "metge de Puigcerdà", com irònicament es presentava al cap de pocs dies en un acte públic- ha produït una enorme inquietud dins la ratera. A la ratera no estan per bromes. Allà dins, s'hi han vist uns nervis desigualment repartits segons la manera com cada partit ha pensat que una possible nova oferta electoral independentista el podria afectar en el repartiment de l'espai disponible, certament escàs. Si han cregut que no els afectava directament, s'ho han mirat -equivocadament- amb displicència. Si ho han vist com una intromissió en el propi espai electoral, hi han reaccionat amb ira, fent judicis d'intencions temeraris, sense voler entendre de què va l'envit.

VIST A UNA CERTA DISTÀNCIA -els tacticismes polítics a la gàbia fa temps que m'han deixat d'interessar-, m'atreveixo a fer algunes observacions a propòsit de l'incident. En primer lloc, l'article de Carretero diria que parlava en nom d'allò que passa fora de la gàbia. En una proporció difícil d'establir però cada dia creixent, hi ha un independentisme que se situa per damunt de l'eix dreta-esquerra i que en té prou de pensar que la situació actual és econòmicament insostenible i políticament inacceptable. Hi ha des d'empresaris, passant per professionals liberals de tots els nivells i sectors, fins a assalariats, funcionaris, estudiants, policies, jubilats i vídues. L'independentisme és interclassista, com el Barça. Com ha de ser per poder triomfar políticament... No és que aquesta gent no tingui interessos a dreta o esquerra, sinó que sap que hi ha un obstacle previ i comú: Espanya. I, ni que mai no ho diria d'aquesta manera, cada vegada que el president Montilla ha advertit els espanyols que o es resolien les qüestions pendents de manera favorable o es produiria un gran desafecte, crec que ha partit exactament de la meva mateixa constatació, per bé que amb prudència ho hagi volgut situar en el futur hipotètic. Cada dia hi ha més població catalana que té la convicció que és esquilada, que a més se'n foten i que sap que, de fet, l'autonomisme de què tant havien lluït els espanyols, està a punt de fer fallida. De manera que no és una estupidesa pensar que una oferta electoral estrictament independentista i ideològicament transversal, pensant en ara mateix, podria recollir no tan sols el vot desenganyat d'ERC i CiU -que ja és molt-, sinó part del que encara té però que cada vegada que va a votar, vacil·la.

LA REACCIÓ DINS LA RATERA HA ESTAT de nervis, perquè s'ha interpretat com si Carretero també volgués entrar-hi. No ho sé, però crec que s'equivoquen. Si es tractés d'entrar a la gàbia, un cop dins, Carretero personalment o el projecte que el metge de Puigcerdà sembla que suggeria a l'AVUI, es trobaria amb les mateixes limitacions de la resta de partits. És per això que tinc la impressió que la novetat del que proposa l'antic conseller de Governació -estem parlant en el pla del discurs polític- és que se situa fora de la ratera. No conec prou el doctor Carretero, però, fins i tot quan era al govern, pensava i actuava com un outsider. Sembla que amb Maragall es van clissar de seguida, i automàticament la desconfiança va ser mútua. Qui millor que Maragall per veure venir un altre outsider com ell mateix? I és que entrar al Parlament amb el projecte principal de promoure una declaració unilateral d'independència, des del meu punt de vista, ja és situar-se just fora de la ratera on s'han ficat tota la resta de partits i de la qual no volen sortir ni tan sols en el pla retòric del discurs. Ja sabem que ERC vincula la possibilitat de la independència a l'expectativa d'ocupar, sembla que prèviament, l'espai polític d'esquerres. Al PSC no tan sols no han tremolat, sinó que han vist que ERC els confortava en el seu catalanisme tebi. I a CiU, el sector més sobiranista, ha dit que de la independència "no en fa cavall de batalla". Encara bo que Oriol Pujol situava aquesta aspiració "en la neurona de qualsevol nacionalista", perquè -tot i confiar que els nacionalistes en tinguin més, de neurones- com a mínim aquesta mena de sentiments ja queden més ben localitzats que no pas on fa anys els havien col·locat honorables antecessors del seu mateix partit: a les vísceres.

UNA ALTRA COSA ÉS DISCUTIR LA possibilitat real de desenvolupar el projecte polític que s'intuïa en l'article de Joan Carretero al nostre diari. Calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l'enorme risc personal de qui s'hi comprometés. Vistes algunes reaccions, potser ni tan sols els que comparteixen l'objectiu polític i que ara militen en els altres partits, farien un salt en el buit tan gran i sense xarxa. Les gàbies, les rateres, tanquen, però també protegeixen.

HE DIT QUE NO SÉ COM ES POT SORTIR de la ratera de la política catalana. I menys aquests dies, que els gats es passegen per aquí, vetllant-la. Però si la situació d'encallament s'allarga, si es resolt malament el finançament, és difícil d'imaginar amb quin programa els actuals partits podran anar a les eleccions del 2010 sense parlar de gats i només discutint de com repartir-se l'esquer. Serà en aquella circumstància, doncs, quan potser és veurà més clarament l'oportunitat de posar en qüestió l'existència de la mateixa gàbia. Tot i que el millor seria que tots els que ara són dins s'atrevissin a parlar-ne. I a sortir-ne, esclar.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dissabte, 25 d'abril del 2009

Relleu oficialitzat a Esquerra

Enhorabona per Esquerra, és una excel·lent notícia que es torni al camí de l'acord entre els diversos sectors del partit, d'un partit, Esquerra, que no es pot permetre cap petita fractura, doncs si en un altre partit passaria totalment desapercebuda pels mitjans de comunicació, la mateixa a Esquerra és magnificada per clars objectius de desgast de la formació independentista catalana.

Per una altra banda, Catalunya perd un home d'estat per a una Nació sense estat. I que com home d'estat per a una Nació sense estat, ha estat lapidat i martiritzat per tots els mitjans de comunicació imaginables de l'Estat que ens manlleva la llibertat de ser un estat independent en igualtat de condicions que qualsevol altre estat del món, com els diversos nous estats que durant els últims vint anys han canviat el mapa de l'Europa Oriental, i dels quals, molts ja formen part de la UE.

Moltes gràcies, Josep Lluís, per la teva dedicació i la teva voluntat. Ells no han pogut amb tu, tu has decidit quin és el camí cap al futur que hem de seguir, continuant marcant la drecera.

L'Estat Espanyol, un altre cop amb els ulls embenats

Editorial de elSuplement.com d'avui 6 d'abril del 2009:

Un altre cop, l'Estat Espanyol es permet el luxe de perdre noves oportunitats per a estar present a escala internacional en el grau que li pertoca pel seu pes econòmic, i que a nivell polític no es vol equiparar. I la responsabilitat és de la classe política espanyola en general, i dels dos grans partits sobre els que bascula el govern de l'Estat Espanyol en particular.

Mentre la ministra Chacón insisteix en treure els destacaments de l'exèrcit espanyol en territori kosovar, adduint que l'Estat Espanyol no ha reconegut oficialment Kosovo com a estat independent, veiem com el govern espanyol es queda en la minoria dels estats de la UE que no volen reconèixer la independència de Kosovo, mentre que la major part dels seus aliats ja fa temps que han pres la decisió correcta.

És un fet que a Kosovo és molt difícil de seguir un camí de marxa enrera, i tornar-se a integrar en territori serbi. Aixó implicaria un cost molt alt dins l'estabilitat de la regió balcànica, que ja ha patit prou durant gairebé dues dècades. Ara toca mirar endavant, i no deixar-se dur per nacionalismes provincians del segle XIX, quan la Unió Europea és un pas important (però que encara s'ha quedat a mitges) cap a una nova realitat geopolítica i econòmica que ha de presidir el segle XXI. 

I els socis de l'Estat Espanyol, un altre cop, estan a la primera línia d'atac per obrir nous mercats, tan necessaris en un moment de crisi econòmica internacional com l'actual, i cercar noves oportunitats de negoci. Des d'Itàlia es realitzen missions comercials a Kosovo, els eslovens hi inverteixen madurant la seva presència econòmica a la regió dels Balcans, i Kosovo és acceptada al Fòrum Econòmic de Viena, una organització de la que la pròpia Sèrbia ja és membre. 

Senyor Zapatero,  tregui's la bena dels ulls, i miri al futur!!!!

 

Andorra fora d'Andorra

Com molts de vosaltres ja sabeu, Andorra és un petit pais, actualment el país més petit que participa al Festival d'Eurovisió (altres anys hi han participat Mónaco o San Marino, que tenien aquest "honor" en comptes d'Andorra). Aixó fa que per a molts, a Europa, Andorra sigui la gran desconeguda, i és una de les batalles obertes que té el principat.

Sense comptar l'Estat Espanyol, on la comunitat catalano-parlant representa gairebé el 25% de la seva població (si comptem que català i valencià són dues variants del mateix idioma), a Andorra li costa tenir repercussió mediàtica més enllà de les seves fronteres. La Jenny i la Gisela van cantar per Andorra provinents de l'estat veï (la Jenny sembla que ja s'ha establert a Andorra), i mentre que la Marta Roure i els Anonymous han sigut les dues propostes amb artistes propis del país, la representació d'Andorra a través de Marian van de Wal i de Susanne Georgi ha fet que, els anys 2005 i 2009, quan el candidat andorra tenia lligams amb països europeus per qüestions de naixement de les cantants, s'incrementès exponencialment el pes mediàtic de la representació andorrana a Eurovisió als Països Baixos l'any 2005 i a Dinamarca enguany.

Cal buscar més aspectes positius que incrementin la repercussió mediàtica de la delegació andorrana a Eurovisió arreu dels països participants, a veure si d'un cop el Coprincipat (terme que ens ha fet recordar les recents polèmiques declaracions de Nicolas Sacorzy, quan molts cops ens referim a Andorra com el Principat) assoleix arribar a la Final del Festival d'Eurovisió 2009, que es celebrarà a Moscou aquest proper 16 de maig. Anem a per feina!!!!

"Temps de pregària", un cant per la pau

Presentació per primer cop del tema "Time to pray" ("Temps de pregària") a Belgrad aquest cap de setmana passat, per part dels representants a l'última edició del Festival d'Eurovisió 2008 Sirusho, Jelena i Boaz, d'aquest cant per la pau, interpretat en armeni, serbi, hebreu i anglès. L'israelià Boaz ha liderat aquest projecte, que ha comptat amb la col·laboració de les cantants armènia Sirusho i sèrbia Jelena Tomasevic.

Esperem que a Israel i a Palestina arribi aquest cant de pau.

Es dona la circumstància, si no m'equivoco, que tant Boaz com Noa (la coneguda internacionalment cantant israeliana que representarà Israel aquest 2009 a Eurovisió amb la arabo-israeliana Mira Awad) procedeixen de la immigració hebrea a l'estat d'Israel procedent del sud de la Península Aràbiga (Iemen i Oman respectivament).

Jo també vull que la bandera del món sigui d'un català

Avui toca promocionar la proposta del grup del Facebook Jo també vull que la bandera del món sigui d'un català, i sobretot votar a l'enquesta dels 32 finalistes, on oneja impresionant, i en segon lloc a les votacions en el moment d'escriure aquestes línies, la bandera que ha dissenyat Marc Arroyo, a la web del concurs "The one flag design competition" (Competició de diseny Una Bandera), promoguda per la publicació ADBUSTERS.

Molta sort a la proposta del Marc Arroyo, i endavant!!!!

Govern Espanyol: "Anem a veure què passa, els propers dos mesos"

Avui s'han publicat les dades del mes de febrer sobre l'atur... I al Ministre de Treball del Govern Espanyol, Celestino Corbacho, no se li acut una altra cosa que dir "Anem a veure què passa els dos propers mesos" (aixó he excoltat avui al noticiari de Telecinco de les nou de la nit d'avui tres de març del 2009). O sigui, per a actuar, sembla ser, esperarà veure que passarà els messos d'abril i maig (ja no dos mesos, sinó tres!!!)...

O sigui, si Corbacho pensa fer alguna cosa per a que no es destrueixin més llocs de treball, esperarà al Juny, si ha de valorar el que passa durant els propers dos (o tres) mesos!!!! Mentrestant, ja són gairebé tres milions i mig de treballadors i treballadores de l'Estat Espanyol els que es troben en situació d'atur (sense comptar els autònoms que no entren a les estadístiques oficials de l'atur). A Catalunya ja som gairebé mig milió d'aturats (quina il·lusió!!!).

SENYOR CORBACHO, SENYOR ZAPATERO... A QUÈ ESPEREN?????????

Verirablement, els despropòsits de l'actual govern espanyol es van acumulant, i els punts per tal d'exigir un avançament de les Eleccions Generals al proper mes de desembre del 2009 (si no abans, veient la innacció del govern espanyol), es van acumulant.

Però bé, veient com fa els càlculs el senyor Zapatero per governar Euskadi, on el PSE pensa governar, pel que sembla, comptant amb els vots dels representants del PSE, el PP i UPD per a la investidura, en un govern en minoria, ells solets , no es pot esperar més intel·ligència ni esperit. A Catalunya Montilla com a mínim ha conformat una majoria de govern entre el PSC, Esquerra i IC-Verds. Però per a assolir el poder a Euskadi, els socialistes han hagut de silenciar com a mínim a cent mil persones (cent cinquanta-mil segons els vots de les formacions il·legalitzades ara, a les anteriors eleccions basques), que no han tingut més remei que exercir el seu dret a votar mitjançant el vot nul, doncs no s'ha permés que es presentès cap llista que representès la seva ideologia. Sempre a remolc del PP, els Socialistes van aprovar la Llei de Partits, i ara l'han utilitzada per a que amb només 24 representants en un parlament, el basc, que compta amb 75 escons, pretendre governar Euskadi, en un govern en minoria. Senyors, que només és el 33% de l'arc parlamentari basc, i hi ha un partit, el PNB, que en té 30 representants (el 40% dels escons bascos). Si a Euskadi ha d'haver un govern en minoria legítim, aquest ha de ser el liderat pel PNB, i no pas pel PSE. Si Patxi López vol ser lehendakari, que s'ho traballi formant un govern de coalició, i no esperar que Euskadi tiri endavant gràcies a les equacions dels mentors dels polítics socialistes, que estan convertint en castells de cartes tot alló que toquen. Per sort, els gallecs no estan per a tonteries, i ja han posat els socialistes al seu lloc (malhauradament, l'alternativa eren uns altres que tampoc són sants de la meva devoció).

L'Aquí ens deixa...

Fa un parell de dies, mirant per damunt els titulars de la blogosfera del Camp de Tarragona, vaig veure dues entrades de blocs diferents que informaven d'una trista notícia: el diari gratuït AQUÍ tanca la paradeta demà divendres.

Immediàtament no vaig poder aturar el meu impuls d'obrir al Facebook un grup de suport a l'AQUÍ. El grup s'anomena Amb l'Aquí, el nostre gratuït, i en menys de 24 hores ha arribat a les 75 persones adherides, i mentre escric aquestes linies, encara no a 48 hores d'obrir el grup, estem a poc d'arribar als 100 inscrits.

Esperem que el grup ajudi a que si, malauradament, l'AQUÍ tanca, poguem gaudir ben aviat d'un altre rotatiu de les seves característiques a les nostres comarques, amb la mateixa qualitat i calidesa de l'AQUÍ.

Gran part de la gent de l'AQUÍ ha treballat amb gran il·lusió en aquest projecte. Ara, malhauradament, tanca les seves portes.

Em sap greu no poder gaudir de l'Aquí. Va ser un gratuït que des del primer dia em va impactar per la seva professionalitat i el seu aspecte tan agradable.

En temps com l'actual, és doblement greu que perdem també un lloc com l'Aquí, on més o menys tothom pot tenir el seu lloc per a donar la seva opinió, i en temps de crisi com l'actual, cal un punt de sinergies que ajudi a donar un horitzó a través de l'intercanvi d'opinions i de la informació.

Bé, replico aquí el text que convida a donar suport al projecte de l'AQUÍ, i tots els que tingueu un compte al Facebook, us apunteu al grup Amb l'Aquí, el nostre gratuït, per veure si com a mínim podem fer força moral per demostrar que dessitgem la seva continuïtat. Moltes gràcies a la gent de l'AQUÍ per haver-nos regalat aquest fantàstic diari gratuït i escrit en l'idioma de la nostra terra.

Segons informen diversos blocs, sembla que el diari gratuït Aquí, que des de la seva redacció de Reus informava de l'actualitat del Camp de Tarragona, tanca la paradeta.

Volem expresar en aquest grup el suport dels lectors de l'Aqui a tots els professionals que han esmerçat el seu temps i esforços a tirar endavant un gran projecte que, malauradament, ha arribat a la seva fi.

Esperem que tornis aviat als nostres carrers i a les nostres mans, AQUÍ!!!!
 

Per sortir de la crisi cal només LIQUIDITAT monetària i IMPLICACIÓ de les administracions...

Bé, potser el titular del post d'avui no és del tot cert, però sí que té en compte dos dels pilars bàsics sobre els que s'ha de sostenir la recuperació econòmica, des de l'escala local fins a l'àmbit mundial.

Es pot concloure que dels problemes amb el que es troben avui en dia les empreses, i que ens arrosseguen a tota la societat al punt de crisi actual en el que vivim, són els següents:

1. MANCA DE LIQUIDITAT.

Liquiditat, circulació de diner, doncs és la sang de la nostra economia. Si la sang no circula, el cos es col·lapsa... Doncs si el diner no circula, el teixit social es col·lapsa.

I la manca de liquiditat de les empreses, facilitada per la manca d'obtenció de crèdit per a continuar la seva activitat econòmica, com s'ha vingut fent amb normalitat durant molts i molts anys, comporta problemes com la manca de confiança entre proveïdors i clients, pèrdua de llocs de treball per no poder pagar nòmines, empitjorament de la qualitat de servei de les empreses, pèrdua de competitivitat, manca de fons econòmics per a portar a terme plans estratègics de les empreses per a la seva transformació i supervivència econòmica...

2. INFLEXIBILITAT DE LES ADMINISTRACIONS.

A la manca de liquiditat monetària se li suma una malaltia crònica que afecta al teixit empresarial del nostre país, i que és la desídia de les nostres administracions públiques, que en comptes de facilitar les accions de caràcter emprenedor de les nostres empreses, hi posen obstacles que amb la situació econòmica actual es transformen en obstacles insalvables.

Les nostres empreses han de poder actuar de forma més flexible als canvis econòmics i productius que estan fent-se lloc durant els últims mesos a la nostra societat. Les empreses es veuen obligades a prendre decisions que, sense comptar el problema de la manca de liquiditat, no poden esperar a que passin mesos o anys per a que les administracions públiques, en tots els seus nivells, donin llum verda als nous projectes (bé, a l'obtenció de la documentació administrativa que habiliti la posada en marxa del projecte). Aquests mesos i fins i tot anys de retard agreugen, i molt, la crisi en la que viuen les empreses a l'actualitat, i que ens porten a tots, per extensió, a una situació insoportable.

A més d'agilitzar els tràmits burocràtics, de no paralitzar en negociacions per permutes els tràmits administratius, l'administració pública té l'obligació, en l'actualitat, d'agilitzar el pagament dels deutes que té amb els seus proveïdors i d'ingressar en els comptes de les empreses les subvencions pactades, doncs ja que la banca no està al nivell que li toca en el tema d'aportat liquiditat monetària al mercat, i veient que els diners amb que és subvencionada o recolzada per l'estat no surten del circuit bancari, potser s'han d'obrir noves vies, si no es vol passar per la nacionalització o intervenció de la banca, per a fer que el fluxe monetari es torni a posar en marxa.

Diuen que no és temps per a estratègies de partit, no es temps de que els titulars siguin per a caceres impresentables i complots d'espionatge entre companys de partit...  Els titulars que troba a faltar en Miquel Roca en el seu article de La Vanguardia d'avui  són aquells que parlen de l'increment de l'atur, de les manifestacions de la crisi, de la sotragada borsària o de les dificultats en el crèdit. Els titulars que ens facin veure la realitat actual del nostre entorn econòmic i que ens ajudin a reflexionar per trobar el camí de sortida, i per la via més ràpida possible, que ens permetin plantejar-nos l'estratègia a seguir.

És temps de plantejar l'estratègia que hem de seguir tots junts per tirar endavant el País. I no hi ha temps per pensar en que ja ho farem demà... L'estratègia de País per a un moment de crisi generalitzada com l'actual s'ha de tenir plantejada ja, i si no ho està, a reunir-se tots plegats i no sortir de la reunió fins a tancar el tema, entre tots (delegant els ciutadans aquesta funció als seus representants a les institucions democràtiques, així com als representants de les diverses forces socials - empresarials, universitàries, sindicals, ong's -..., i si, ara toca comptar amb les ONG's més que mai, no val a badar, tindran un paper trascendental els propers anys ).

Algú es llegirà aquest article, o estaran més interessats amb què faran avui la Pantoja, la Duquesa de Alba o si avui Mariano Fernández Bermejo té el dia lliure per tal d'anar de cacera? Cadascú és lliure, però essent lliure d'escollir, decideixes en gran part quin serà el teu futur.

Cap de setmana de voluntariat de la Protectora d'Animals de l'Anoia

Bé, tal i com vaig encetar l'altre dia, continuo publicant peticions que m'arriven a través del Facebook, i que crec que com més ressó tinguin algú o altre podrà apuntar-se a aquestes crides a la solidaritat o a actes d'interés general. Avui toca una crida que fa la Protectora d'Animals de l'Anoia per tal de fer tasques de manteniment i millora de les seves instal·lacions.

I aquest és el correu que ha enviat un dels convocants:

Hola a tots!

Molts de vosaltres ja heu vingut alguna vegada al refugi a fer un cop de mà i a veure als animals (gossos, gats, monos, lloros, porcs, etc...)

Molts encara no hi heu vingut mai.

Hem organitzat un cap de setmana de voluntaris per poder fer millores al nostre refugi i aquell cap de setmana escullit us agraïriem infinítament que poguessiu venir a fer un cop de mà.

Hem fet una llista de tasques com per exemple: podar els arbres, barnissar la taula de picnic, pintar parets, plantar arbres nous, arreglar els camins, etc...
Tambe s'han d'arreglar desperfectes de la ventada que hi va haver.

... pero com sempre ens falten mans i temps :(

Us demanem la vostra col.laboració un sol dia!!

Si us plau, els que pogueu i volgueu venir, escribiu-me un email confirmant-m'ho i indicant-me el dia que us va millor (l'11 ó el 12 d'Abril) de manera que pugui organitzar les tasques.

Moltissimes gràcies, i us hi espero!

Conferència de Yaqub Ibrahimi sobre l'Afganistan

Descripció de l'esdeveniment.

Nova secció: Notícies Facebook!!!!!

Bé, com últimament no tinc massa ànims d'escriure, per no dir que la creativitat i nivell d'opinió personal ha caigut a nivells ínfims, a més de la manca de temps per a esmerçar en el manteniment del bloc amb articles propis, doncs aprofito per obrir un nou front: el plagi (ben entés).

Com a usuari habitual del Facebook aquests últims mesos (un altre raó per a no poder atendre el bloc), doncs reproduïré en aquest bloc esdeveniments dels que m'en faig ressó quan em connecto al polèmic portal de xarxes socials.

Doncs un cop anotat aquest punt, doncs mans a la feina per publicar el primer esdeveniment que m'ha cridat l'atenció, la conferència que en Yaqub Ibrahimi, periodista afganès, donarà a Barcelona aquest proper dijous a la Ciutat Comptal sobre la situació del seu país.