No sóc massa, bé gens, “futbolera”. Així i tot aquest any l’eufòria barcelonista ha aconseguit arrossegar-me de resultat en resultat amb cert apassionament contingut. Potser ha estat el sentiment catalanista que traspuava el vestidor o les desacomplexades rodes de premsa en català de l’entrenador o els jugadors estrangers celebrant les victòries amb visques a Catalunya... Sí, ja se sap que tot desborda alegria quan es guanya. Però aquest any l’alegria s’expressava i es vivia en català.

  

  Aleshores, enmig de tanta disbauxa, algú va dir allò de “no us queda res encara per aconseguir igualar les nostres 9 copes” (Segueix)