La Negociació Del FinançAment

mcmas 12 Agost, 2008 19:10 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)

COMUNICAT DE CIUTADANS PEL CANVI  DAVANT LA NEGOCIACIÓ SOBRE FINANÇAMENT


< Ciutadans pel Canvi (CpC) dóna el seu suport al Govern de la Generalitat en el
procés de negociació del finançament de Catalunya, tal com està aprovat al
vigent Estatut d Autonomia, i insta a esgotar totes les possibilitats de negociació
per aconseguir un acord just per les necessitats de Catalunya.


< CpC mostra la seva sorpresa i indignació per l'incompliment per part del Govern
de l Estat del termini per tenir enllestit l acord de finançament de la Generalitat
de Catalunya fixat a l'Estatut, en els termes que en aquest es disposen.


< CpC creu que la publicació de les balances fiscals ja ha palesat amb escreix la
clara solidaritat de Catalunya amb la resta d Espanya.


< CpC comparteix les declaracions valentes i mesurades del President Montilla,
davant d'un posicionament del Govern de l Estat totalment inadmissible i
lamenta la proliferació de declaracions tendencioses que, fent un ús interessat i
incorrecte del principi de la solidaritat interterritorial, volen encobrir una situació
de manca de reciprocitat.


< CpC considera que avui el socialisme català hauria de veure correspost, per
part del socialisme espanyol, l esforç que va fer en el seu moment per tal que el
model de finançament del nou Estatut respongués de manera fidel a una lògica
federal i solidària amb la resta d Espanya.

Durant les negociacions de l Estatut al Parlament de Catalunya, el Grup
parlamentari del PSC-CpC va dur a terme una dura i complicada negociació
amb les forces parlamentàries que exigien un model de finançament de tall
confederal, pròxim al concert. La seva fermesa en defensa d un model de tall
federal va generar, per una banda, fortes tensions amb els socis de Govern,
amb els consegüents costos de cara a la seva estabilitat i, per l altra, un dur
pols amb el principal partit de l oposició, fins al punt de posar en risc la pròpia
aprovació de l Estatut.


CpC considera que el Govern de l Estat i el PSOE haurien de tenir molt
presents els costos i els riscos que el socialisme català va assumir en el seu
moment per fer possible l aprovació al Parlament d un model de finançament
federal. Donat que la fermesa negociadora del grup PSC-CpC va aconseguir
que aquells que al 2006 defensaven un model confederal hagin acabat per ferse
seu el model de l Estatut, avui el Govern de Catalunya ha de mantenir la
mateixa fermesa negociadora davant del Govern de l Estat.


Considerades les dificultats que va caldre vèncer a Catalunya per fer possible el
model de finançament federal i solidari que preveu l Estatut, CpC demana que
avui no es retrocedeixi ni un pas en la seva defensa.


< CpC creu que en aquests moments s ha de posar de manifest la voluntat de fer
d Espanya un projecte compartit, i que la negociació entre el Govern de
Catalunya i el d Espanya no es pot fer sense deixar de considerar que el
Govern de Catalunya és també Estat i forma part d Espanya.


< CpC aposta per un Estat federal i constata que encara falta molta informació i
molta pedagogia federal entre els dirigents polítics de totes les autonomies, els
quals, en lloc de declaracions públiques esbiaixades, haurien de fer l esforç de
començar a pensar quins canvis s han de posar en marxa per fer d Espanya un
projecte compartit.


< CpC fa una crida a la unitat de totes les forces polítiques catalanes per reeixir
en aquesta negociació entre el Govern de l'Estat i el Govern català. Ara més
que mai és l'hora de la unitat de les forces polítiques parlamentàries i de tota la
societat civil.


Ciutadans pel Canvi
11/08/2008


Resposta De CpC Al Senyor David Madí

mcmas 13 Juliol, 2008 21:22 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Aquesta és la resposta de Carme Valls, presidenta de Ciutadans pel Canvi, a les declaracions de David Madí al Diari el Punt.

Les enganyoses paraules del senyor Madí al seu diari (11/07/2008) fan necessària una puntualització de Ciutadans pel Canvi. CpC ha estat i és una associació civicopolítica independent. Les decisions i línies polítiques de l'entitat es decideixen per democràcia deliberativa, seguint la metodologia que nosaltres ens hem donat.

El respecte i la llibertat amb els quals hem pogut establir les nostres relacions amb el PSC, i que han regit els acords polítics per a l'aprofundiment del federalisme, amb els quals vam fer coalició al Parlament de Catalunya, els desitgem a tota la ciutadania que vulgui participar en política.

Per poder donar lliçons de democràcia i llibertat, primer s'han de demostrar en la pràctica; i Catalunya continua necessitant fets, i no paraules.



Federalisme I Balances Fiscals

mcmas 12 Juliol, 2008 22:27 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)
Una de les notícies de la setmana ha estat, sens dubte, la publicació de les balances fiscals a Catalunya, un estudi encarregat pel Conseller Castells a un grup d’experts, el mateix  que el 2005 va actualitzar el dèficit fiscal fins al 2001. Els experts han utilitzat dues metodologies de càlcul reconegudes tècnicament, la del  flux monetari i la del flux del benefici. Comptat d’una manera o de l’altra el dèficit emergeix amb nitidesa.

Els resultats són significatius, amb un dèficit xifrat en 16.735 milions d’euros, (2.784.469.710 de les antigues pessetes) per al 2005, equivalent a 9,8% del PIB català.

Per primera vegada, s’ha fet el càlcul del pes del dèficit fiscal sobre els ingressos que Catalunya aporta al sector públic central. Així, per exemple, entre el 2002 i el 2005 el dèficit fiscal mitjà (13.832 milions d’euros) ha representat un 32,8 dels ingressos aportats.

El Govern de l’Estat publicarà properament les balances fiscals de l’Estat. Malgrat les diferències que hi pugui haver –ja ha dit el ministre Solbes que les dades de referència per a l’estudi no són les mateixes- serà el moment d’estudiar com en un autèntic Estat federal haurà de funcionar la solidaritat fiscal. Algú haurà de posar sobre la taula les xifres resultants de les balances del País Basc i Navarra, territoris amb una alta renda per càpita que, per efectes del seu concert econòmic, contribueixen en una proporció molt inferior a la de Catalunya a la solidaritat econòmica de l’Estat.

El nou model de finançament per a Catalunya hauria de permetre la suficiència financera de les polítiques públiques tot equiparant-nos amb les comunitats de règim foral en el que percebem en termes finalistes per càpita.

IX Convenció De Ciutadans Pel Canvi

mcmas 30 Maig, 2008 07:42 Ciutadania Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 

 

Ciutadans pel Canvi celebrarà demà la sseva IX Convenció anual. Serà al Prat de LLobregat, al Centre Cívic Jardins de la pau.

Ja fa nou anys que Ciutadans pel Canvi va començar a caminar de la mà de Pasqual Maragall. Era l'any 1999 i el desig de CANVI POLÏTIC era creixent en la ciutadania de Catalunya. En aquell moment,Ciutadans pel Canvi va donar suport a la candidatura de Pasqual Maragall en aquell moment, però el CANVI POLÍTIC no es va materialitzar fins el 2003, en que Pasqual Maragall va presidir la Generalitat de Catalunya al capdavant del govern tripartit sorgit de l'acord del Tinell.

Han passat nou anys des de la seva creació i Ciutadans pel Canvi  enceta amb il·lusió una nova etapa de renovació iniciada ja en la convenció de l'any passat a Pineda de Mar.

En aquesta convenció, Ciutadans pel Canvi expressa la seva voluntat de continuar treballant per un país més just, més solidari, més federal. Ciutadans pel Canvi té un paper important a desenvolupar en la nostra societat, conscients que cal treballar més a fons els drets de ciutadania, la formació en el pensament crític i reflexiu dels ciutadans i ciutadanes, les accions decidides i compromeses amb la millora política i social del país.

D'aquesta convenció en sorgirà la Junta rectora, l'impuls dels nous programes d'acció centrats en temes de:

  • federalisme i canvi constitucional
  • reforma de la lllei electoral catalana
  • renda bàsica de ciutadania
  • món local i participació ciutadana.

Cal assenyalar, amb satisfacció, que d'aquesta convenció en sorgirà, a més, la incorporació a la Coordinadora de Pasqual Maragall i Martin Curletto com a respresentats dels socis i sòcies no adscrits a plataformes territorials o sectorials.

Us convido a entrar a la web de la Convenció 

 


 

 

 

 

 

 


Una Llei De PaíS: Utopia O Realitat?

mcmas 18 Maig, 2008 20:26 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)

La presentació de l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya ha marcat amb segell propi el maig del 2008. Per primera vegada es fixa el model educatiu propi de Catalunya que pivota sobre dos eixos,  l’equitat i l’excel·lència, amb un objectiu primordial com és l’increment de l’èxit escolar, tal com ha manifestat el conseller d’Educació, Ernest Maragall.

Soyons réalistes, demandons l'impossible! Aquesta consigna d'un altre maig, el de 1968, que s’ha anat recordant també aquests dies –ja fa quaranta anys- il·lumina el sentit de l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya, perquè sens oblidar el punt de partida, el diagnòstic de la situació actual es planteja anar més enllà, canviar la cultura en el sistema educatiu català bastit sobre tres grans puntals: el major suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i als serveis educatius, el major reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema.

L’avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya va desgranant en els seus títols: l’objecte i els principis, el dret a l’educació, la comunitat educativa, el servei públic d’educació, l’ordenació dels ensenyaments, els centres educatius, l’autonomia dels centres educatius, el professorat i altre personal dels centres educatius, la direcció i govern dels centres educatius, mesures correctores i sancions, l’administració de l’educació, l’avaluació del sistema educatiu de Catalunya, la cooperació amb altres administracions, organismes i institucions i el finançament del sistema educatiu a Catalunya.

Al llarg dels 181 articles i les disposicions addicionals, transitòries i derogatòria, es configura un model educatiu de país, un model educatiu per al segle XXI, que explora totes les potencialitats de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb una potent voluntat de servei públic, de descentralització i responsabilitat als territoris i als poders locals, de definició de cossos docents propis, de major responsabilitat a la direcció i autonomia dels centres i d’avaluació de tots els elements del sistema.

El filòsof eslovè Slavoj Zizek, precisament al voltant de l’esmentada consigna del maig del 68, diu que l’única forma de ser realistes és preveure allò que en les coordenades d’aquest sistema –l’actual- no té més remei que semblar impossible.

Li queda un llarg camí a aquest avantprojecte de Llei d’Educació de Catalunya. El debat serà intens, sens dubte, com ja ho va ser el de les seves Bases, però també enriquidor. És a les nostres mans el futur de l’educació a Catalunya. Siguem realistes, demanem l’impossible!



Què éS El Federalisme?

mcmas 04 Maig, 2008 20:39 Ciutadania Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Aquest proper dijous, dia 8 de maig, a les 20:15 h., al Museu d'Art Modern de Tarragona, tindrem una magnífica oportunitat d'escoltar la conferència de Juan José López Burniol, organitzada per Ciutadans pel Canvi,  que ens ajudarà a situar alguns dels interrogants sobre el federalisme. 

QUÈ ÉS EL FEDERALISME?

Aquesta serà la pregunta clau sobre la qual podrem debatre amb el conferenciant, el notari López Burniol, que acaba de publicar el llibre:

España desde una esquina: Federalismo o autodeterminación?

Precisament d'aquest llibre, amb permís del seu autor, que no vol anomenar-lo llibre sinó crònica, transcric un fragment interessant que pot fer-nos començar a pensar i preparar-nos per al debat del proper dia 8. López Burniol escriu:

"Por consiguiente, los grandes partidos españoles -el Partido Socilaista Obrero Español, hoy en el poder, y el Partido Popular- tendrían que ponerse de acuerdo en el futuro -dejando la puerta abierta a los otros partidos que quisieran sumarse- para sacar adelante una reforma constitucional concretada bàsicamente en dos puntos capitales:

1. El desarrollo del Estado autonómico hoy vigente hasta convertirlo en un Estado federal simétrico (con asimetría sólo lo material o competencial), poniendo atención en la potenciación d4e la función del Senado como cámara territorial, de modo que esta institución multilateral conozca i sea decisiva en todas aquellas materias y cuestiones que, en un estado federal asimétric, serían competrencia de comisiones bilaterales.

2. El reconocimiento del derecho de autodeterminación o scesión para aquellas Comunidades que quieran ejercitarlo, según la pautas y con el régimen internacionalmente aceptado." 

 



A Un Lluitador Republicà

mcmas 14 Abril, 2008 23:42 Personal Enllaç permanent Retroenllaços (0)

Fa dos anys que vaig començar aquest bloc, precisament el 14 d'abril de 2006.

Avui és una bona data per fer memòria de tots els qui van lluitar per la república i per les nostres llibertats. Aquest va ser el cas del Pauet, el meu oncle avi, a qui no vaig conèixer perquè va moirir a la guerra, però de qui en conservo tota la força del record i l'admiració que la mava àvia i la seva germana em van transmetre. 

Es deia Lleó, però sempre li van dir Pauet. Va ser admès a l'Institut de Carrabiners d'Infanteria, segons conta en ofici signat a València el 10 de desembre de 1936. Tenia 20 anys. L'1 de febrer de 1937 va ser promogut a Caporal, i va ser destinat al Sector Cifuentes de Guadalajara, segons signa el 4 de juliol de 1937 el Cap Major del Batalló de la 65 Brigada Mixta, 2n Batalló de Carrabiners. Des d'allà va enviar una foto que conservem amb un autògraf: VISCA LA REPÚBLICA

Va ser ferit de guerra en zona republicana, a la unitat 211, batalló 14, companyia 1a. En va certificar la mort el metge Gabriel Monfor, del Cos de sanitat militar de cirurgia de l'Hospital Militar d'evacuació de l'exèrcit de Llevant, segons el comunicat que van enviar a la família.

Mai no hem sabut on era enterrat. Espero saber-ho algun dia. Segur que reposa en alguna fossa comuna amb tants d'altres joves que com ell van lluitar per la república i la democràcia.


Olga Xirinachs I Los Viajes De Horacio Andersen

mcmas 11 Abril, 2008 22:01 Tarragona Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 

La presentació del llibre d'Olga Xirinachs, aquest capvespore, ha estat tot un èxit. El Museu Arqueològic de Tarragona ha estat l'anfitrió d'aquesta presentació i ha volgut obsequiar-nos amb la presència de tres dels nostres avantpassats, els cranis de tres convilatans dels primers segles descoberts en les excavacions que va portar a terme Mn. Serra Vilaró. Així ho ha explicat el director del museu, en Francesc Tarrats, que ha pronunciat unes paraules de benvinguda a l'inici de l'acte.

L'acompanyava a la taula, a banda dels il·lustres avantpassats, el director d'Arola Editors, Alfred Arola, que ha expressat la seva satisfacció de publicar una obra d'Olga Xirinachs.

La presentació ha estat confiada a Gustavo Hernàndez, que ha començat referint-se a la seva tasca de presentador com un exemple de la "teoria del lloc equivocat", segons la qual tothom sap molt bé què faria si fos l'altre: l'autor, el presentador, l'entrenador de futbol....

La seva ha estat una presentació molt completa en la qual s'ha referit a l'autora i a la seva obra, molt especialment a Los viajes de Horacio Andersen que es coneix molt bé perquè n'ha estat el corrector.

Gustavo ha destacat una coincidència -pretesa o no- en l'inici de l'obra amb el de La metamòrfosi de Kafka. Compareu el famós text de Kafka amb el de l'autora:

"Su esqueleto empezó a salir de Horacio Andersen aprovechando la siesta."

A banda d'aquest comentar, el presentador n'ha destacat la riquesa en continguts i en matisos, la forma quixotesca del relat, la riquesa de sensacions -olors, sabors...- i les acurades referències a la música i a la pintura, les dues altres passions de l'autora.

Los viajes de Horacio Andersen, a parer del presentador, és una novel·la en què la seva autora ens fa d'amfitriona i ens va acompanyant per una gran casa acollidora. En darrer terme, la novel·la suposa una mirada lluminosa al món de la mort. 

Com no podia ser d'altra manera, l'autora ens ha explicat la seva experiència narrativa. Olga Xirinachs ha parlat de l'esquelet d'Horacio Andersen, el protagonista real de la novel·la, l'ossamenta inquieta del pintor que aprofita les nits per veure món i contactar amb altres esquelets d'arreu, segons l'indret on és cridat Horacio Andersen.

Les reflexions d'Olga Xirinachs han justificat el seu personatge. Algú dubta que el nostre esquelet té vida pròpia? No ens passa que sovint fem coses que no pensàvem fer, que ens trobem fent un gest sense pensar, o que ens cruixen els óssos en afany venjatiu? L'Olga constata que l'os té voluntat d'immortalitat, es resisteix a morir... i per això perdura anys i anys i ens permet conèixer els nostres avantpassats. Penseu, per exemple, en els darrers descobriments de l'equip  d'Eudald Carbonell a Atapuerca.

Els esquelets sempre riuen, deia l'Olga. Riuen perquè s'emporten els vius. I ens il·lustra amb unes magnífiques pintures de danses de la mort del segle XVII. Conversar sobre la mort no ha de ser un tabú. Per això ella s'hi enfronta amb ironia i amabilitat.

Los viajes de Horacio Andersen ja han vist la llum. Espero gaudir-ne com he fet amb les altres novel·les de l'Olga Xirinachs. I també espero riure, com ens ha vaticinat l'autora.

L'excel·lent presentació i acurada edició de l'obra animen, sens dubte a la lectura. Algú té por de Los viajes de Horacio Andersen? Atreviu-vos a llegir-lo. No en quedareu decebuts. I, si li voleu fer cas a l'autora.... escolteu el vostre esquelet i tracteu-lo bé. Té moltes coses per explicar-vos.


El MEME De L'aigua

mcmas 10 Abril, 2008 21:18 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)

La Iris Gual m'ha deixat un comentari i m'ha convidat a respondre un MEME sobre l'aigua. No cal dir que és un tema candent i que cal prendre'n consciència, una consciència responsable, solidària i sostenible.

1) Creus que davant les decisions relatives a la cessió d’aigües a d’altres territoris, com ara la venda d’aigua dels aqüífers de Tarragona a Barcelona, s’haurien de fer consultes populars?

 Estic a favor dels processos participatius, sempre que aquests acabin tenint una influència en la decisió política que s’hagi de prendre. Per engegar un procés participatiu cal saber molt bé quin és l’objectiu de la consulta, donar molta informació a la ciutadania que hi ha de participar i adquirir el compromís de tenir en compte la consulta i donar raons de la presa de decisions final.

En el cas de l’aigua, quan es tracta d’una primera necessitat, crec que seria possible fer un procés de consulta participatiu, que hauria d’anar acompanyat d’un procés d’informació tècnica sobre els pros i contres de cadascuna de les propostes per pal·liar la sequera.

2) Creus que la ciutadania de Tarragona ha rebut informació suficient sobre com estalviar aigua i com contribuir a pal·liar la sequera?

Em sembla que fa anys que s’estan fent campanyes de conscienciació, però no tinc clar que el comportament de la població hi respongui al cent per cent. De tota manera no cal passar tota la responsabilitat al consum responsable de la ciutadania. Algú parla de com s’ha anat fent un model de creixement extensiu, amb urbanitzacions que sovint ja s’enfilen muntanyes amunt, amb piscines individuals o comunitàries? I què en diem dels camps de golf com a reclam turístic que també han proliferat a casa nostra?


3) Considera que s’ha fet una bona gestió de l’aigua i s’han adoptat mesures vàlides per pal·liar la sequera?

Em fa l’efecte que hem viscut molt de temps pensant que els nostres recursos hídrics eren com la bota de Sant Ferriol. També nosaltres, a Tarragona, hem oblidat els estius de restriccions d’aigua, d’aixetes estroncades hores i hores. I, quan van començar a rajar, ho feien amb aigua salada. I n’estàvem contents. Millor salada que eixuta, pensàvem.

El minitrasvassament de l’Ebre va ser i és vital per a Tarragona i el Camp de Tarragona, no ho oblidem.

4) S’haurien de demanar responsabilitats polítiques per les qüestions anteriors?
Certament que cal demanar-ne. I de ben segur que estan molt repartides. Quants municipis han crescut a costa de l’especulació urbanística sense tenir en compte la sostenibilitat de les seves decisions?

Quines decisions hauria d’haver pres el govern amb una mirada de llarg abast sobre la situació de l’aigua que el creixement urbanístic incontrolat anava agreujant? Quines decisions s’haurien d’haver pres en l’àmbit industrial per afavorir la reutilització de l’aigua?

Ara, les lamentacions no serveixen. El que cal fer és actuar i decidir amb criteris d’equitat, de solidaritat i de sostenibilitat. I això val per al govern i per a la ciutadania, massa acostumada a dir: Aquí NO.

 


El Català De L'any

mcmas 04 Abril, 2008 22:19 Catalunya Enllaç permanent Retroenllaços (0)
No podia haver estat d'altre, el català de l'any 2007, que en Pasqual Maragall, sens treure mèrits a un home jove tan voluntariós i coratjós com ell com és l'Isidre Esteve.

El país ha volgut homenatjar Pasqual Maragall i fer-li un reconeixement públic per la valentia amb què està afrontant la malaltia de l'Alzheimer, el coratge amb què lluita per afavorir la recerca que porti solucions a una malatia, ara conm ara, sense remei, a través de la fundació que impulsa. 

                  

 

El seu testimoni dóna coratge als familiars de tants d'altres malalts que en la penombra de l'anonimat pateixen en silenci les conseqüències de l'Alzheimer. 

Precisament avui, a EL PERIÓDICO, Pasqual Maragall agraeix públicament el reconeixement rebut i ho fa amb aquestes paraules.

Vull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m'heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l'aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m'han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l'Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d'una nit que s'estava fent molt llarga i massa emotiva.

He llegit fa poc a Londres, en ocasió d'un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l'arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l'any olímpic a la ciutat), que un famós --i, per tant, ric-- novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l'Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l'ordre de 3 a 30, essent així que l'amenaça d'una
epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s'allarga i s'allargarà encara més.

Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals.

El meu avi va morir dient: "¡Quina mort tan dolça!" i potser "¡amunt, amunt!". Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m'ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d'una tirada abans d'ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava.


Doncs bé, la meva mare va morir d'un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: "No l'opereu". El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la.


No vam poder veure com s'apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt.


¿Per què no deixem morir la gent tranquil.lament?

Jo no tinc gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m'allarguin la vida innecessàriament. M'ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d'ella una altra persona que no era pas ella.


Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s'acaba. L'exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: "Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?". No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d'aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava.

No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les
guerres i els crims.

Ens acostem a un món més humà --us ho aviso--, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició.

Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l'alçada de la felicitat que m'ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d'immerescuts.

Això és tot el que us volia dir: mercès 

 (Segueix)

In Memoriam

mcmas 24 Març, 2008 20:17 Tarragona Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 A Immaculada Sastre

El teu comiat, aquest migdia, ha estat un devessall d'amics i d'emocions. La sala del Tanatori s'ha fet fet petita per encabir tots els qui volien acompanyar-te en el teu viatge.

Has  estat una dona valenta, lluitadora, coherent, compromesa amb els més desvalguts, ferma en les teves conviccions socials, sempre amb paraules de suport i d'ànim, sense afany de protagonisme. La teva tasca ha estat un referent per a les persones que hem tingut l'oportunitat de compartir amb tu vivències i projectes.

Gràcies per ser com has estat, per viure com has viscut, per ser a prop de les persones com hi has estat, per la teva vida de lluita i de compromís.

Sempre et recordarem, com ho ha fet emocionadament en Xavier aquest matí.

El teu coratge ens acompanyarà sempre

  (Segueix)

El Poble éS Savi

mcmas 12 Març, 2008 23:19 Espanya Enllaç permanent Retroenllaços (0)

FELICITEM-NOS

PELS RESULTATS

DEL 9-M


8 De Març

mcmas 08 Març, 2008 08:34 Esdeveniments Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 

 

8 de març, dia internacional de les dones.

Imatges per a la reflexió.  

 (Segueix)

Condemna De L'assassinat

mcmas 07 Març, 2008 19:36 Esdeveniments Enllaç permanent Retroenllaços (0)

COMUNICAT DE CIUTADANS PEL CANVI DAVANT L’ATEMPTAT D’AVUI


1. Ciutadans pel Canvi (CpC) manifesta la seva condemna més enèrgica per l’atemptat d’avui al País Basc i expressa el seu condol, suport i solidaritat a la família de l’ex regidor Isaías Carrasco, assassinat a Guipúscoa, i als seus companys del Partit Socialista d’Euskadi.
 
2. CpC reitera la seva convicció que no es pot defensar cap projecte polític amb armes ni amb violència. Aposta per la democràcia, la llibertat i la fi del terrorisme per obrir camins de convivència, respecte i solidaritat entre els pobles d’Espanya.

  (Segueix)

Bits De Campanya

mcmas 07 Març, 2008 06:01 Espanya Enllaç permanent Retroenllaços (0)

 

L'Hospitalet, 16 de febrer, La Farga

 Tarragona, 23 de febrer, Palau de Congressos

Barcelona, 6 març, Palau Sant Jordi

 (Segueix)

Powered by LifeType
© 2006 - Design by Omar Romero (all rights reserved)