Carme Mas

 

La presentació del llibre d'Olga Xirinachs, aquest capvespore, ha estat tot un èxit. El Museu Arqueològic de Tarragona ha estat l'anfitrió d'aquesta presentació i ha volgut obsequiar-nos amb la presència de tres dels nostres avantpassats, els cranis de tres convilatans dels primers segles descoberts en les excavacions que va portar a terme Mn. Serra Vilaró. Així ho ha explicat el director del museu, en Francesc Tarrats, que ha pronunciat unes paraules de benvinguda a l'inici de l'acte.

L'acompanyava a la taula, a banda dels il·lustres avantpassats, el director d'Arola Editors, Alfred Arola, que ha expressat la seva satisfacció de publicar una obra d'Olga Xirinachs.

La presentació ha estat confiada a Gustavo Hernàndez, que ha començat referint-se a la seva tasca de presentador com un exemple de la "teoria del lloc equivocat", segons la qual tothom sap molt bé què faria si fos l'altre: l'autor, el presentador, l'entrenador de futbol....

La seva ha estat una presentació molt completa en la qual s'ha referit a l'autora i a la seva obra, molt especialment a Los viajes de Horacio Andersen que es coneix molt bé perquè n'ha estat el corrector.

Gustavo ha destacat una coincidència -pretesa o no- en l'inici de l'obra amb el de La metamòrfosi de Kafka. Compareu el famós text de Kafka amb el de l'autora:

A banda d'aquest comentar, el presentador n'ha destacat la riquesa en continguts i en matisos, la forma quixotesca del relat, la riquesa de sensacions -olors, sabors...- i les acurades referències a la música i a la pintura, les dues altres passions de l'autora.

Los viajes de Horacio Andersen, a parer del presentador, és una novel·la en què la seva autora ens fa d'amfitriona i ens va acompanyant per una gran casa acollidora. En darrer terme, la novel·la suposa una mirada lluminosa al món de la mort. 

Com no podia ser d'altra manera, l'autora ens ha explicat la seva experiència narrativa. Olga Xirinachs ha parlat de l'esquelet d'Horacio Andersen, el protagonista real de la novel·la, l'ossamenta inquieta del pintor que aprofita les nits per veure món i contactar amb altres esquelets d'arreu, segons l'indret on és cridat Horacio Andersen.

Les reflexions d'Olga Xirinachs han justificat el seu personatge. Algú dubta que el nostre esquelet té vida pròpia? No ens passa que sovint fem coses que no pensàvem fer, que ens trobem fent un gest sense pensar, o que ens cruixen els óssos en afany venjatiu? L'Olga constata que l'os té voluntat d'immortalitat, es resisteix a morir... i per això perdura anys i anys i ens permet conèixer els nostres avantpassats. Penseu, per exemple, en els darrers descobriments de l'equip  d'Eudald Carbonell a Atapuerca.

Els esquelets sempre riuen, deia l'Olga. Riuen perquè s'emporten els vius. I ens il·lustra amb unes magnífiques pintures de danses de la mort del segle XVII. Conversar sobre la mort no ha de ser un tabú. Per això ella s'hi enfronta amb ironia i amabilitat.

Los viajes de Horacio Andersen ja han vist la llum. Espero gaudir-ne com he fet amb les altres novel·les de l'Olga Xirinachs. I també espero riure, com ens ha vaticinat l'autora.

L'excel·lent presentació i acurada edició de l'obra animen, sens dubte a la lectura. Algú té por de Los viajes de Horacio Andersen? Atreviu-vos a llegir-lo. No en quedareu decebuts. I, si li voleu fer cas a l'autora.... escolteu el vostre esquelet i tracteu-lo bé. Té moltes coses per explicar-vos.