Carme Mas

Dia per pensar en la Constitució, certament. I per pensar-hi amb llibertat, amb deshinibició, amb esperit democràtic.

La Constitució no es pot canviar? I tant que sí! Necessita urgentment ajustar-se a la realitat actual, reconèixer l'estat de les autonomies i, encara millor, l'estat federal.

Vegeu el document d'avui del diari EL PAÍS, Un ensayo de reforma en 18 artículos on diversos catedràtics constitucionalistes exposen els punts febles de la Constitució.

Per tenir més elements, és interessant llegir el document complet amb les respostes dels experts.

L’associació cívico-política Ciutadans pel Canvi (CpC) ha aprovat la resolució CpC davant la crisi financera i econòmica de les darreres dècades. El document analitza les causes de la crisi, fruit del capitalisme global neoliberal, recull la demanda ciutadana de respostes urgents i formula les propostes que creu necessàries per no repetir, en el futur, les condicions de la crisi econòmica actual.

CpC viu amb indignació, com molta part de la ciutadania, el fet que s’hagi hagut de fer servir les reserves de diner públic, acumulat amb els impostos i els esforços de molts ciutadans i ciutadanes, per pal·liar errors d’alguns directius i de la manca de regulació política de l’economia. L’associació es fa ressò de la perplexitat dels ciutadans, que veuen com en poques setmanes els governs han estat capaços de mobilitzar centenars de milers de milions de dòlars o d’euros per salvar el sistema financer i, en canvi, són incapaços d’actuar de la mateixa manera per tal de lluitar contra la pobresa extrema, que afecta a pràcticament la meitat de la població mundial, o posar-se d’acord per reduir el canvi climàtic. No obstant, també considera que els bilionaris plans de rescat dels mercats financers són actualment inevitables i que s’han d’executar amb una total transparència.

Per a CpC aquesta crisi ha demostrat que els mercats financers autorregulats són extraordinàriament inestables i que, en comptes de ser una font de riquesa, han acabat esdevenint una font d’emprobriment de les societats; que els mercats financers requereixen estrictes mecanismes de regulació; i que el paradigma neoliberal –iniciat amb l’arribada de Thatcher i Reagan a principis dels anys 80- ha entrat definitivament en crisi. Per això creu que ha arribat el moment de retornar l’hegemonia de la política, i demana una major transparència, l’establiment de codis de conducta i un control i supervisió dels mercats financers. També advoca per reformar i democratitzar el Fons Monetari Internacional, suprimir els paradisos fiscals i regular el sistema de salaris i bonificacions dels directius de les entitats financeres. 

CpC reivindica que, a més de ser liderat pels G-20 (ampliat), el procés de canvi de l’arquitectura financera internacional (l’esperat nou “Bretton Woods”) compti amb la veu de tots els països, ja que tots ells patiran l’impacte de la globalització. La UE ha d’esdevenir un actor decisiu en el procés, com a garant d’un paradigma de globalització basat en els drets socials. En aquest sentit, CpC creu que en l’actual crisi fa encara més necessari accelerar el procés d’integració política europea. 

Els efectes quotidians de la crisi en la ciutadania

 La crisi financera global es tradueix en una crisi econòmica local. A nivell català, CpC creu que caldria aplicar, amb tota la seva profunditat, l’Acord Estratègic per a la Competitivitat i la Internacionalització de l’Economia catalana, accelerant les mesures que contribueixin a reactivar la nostra economia, fent inversió pública i adoptant polítiques expansives, fins i tot a costa del dèficit si és necessari. Cal, també, reforçar les polítiques socials per compensar els efectes de la crisi entre les famílies i ciutadans més vulnerables i fugir de la recepta ortodoxa de la dreta partidària de la reducció d’impostos.  Per contribuir a la recuperació de l’economia, CpC apel·la també a la responsabilitat de les entitats financeres per tal que abandonin l’actual excés de desconfiança i recuperin la seva funció de finançadores de les empreses i de les economies familiars. 

Necessitat d’una nova cultura cívica global 

CpC pensa que la història del capitalisme ens ha deixat una lliçó: cal una reflexió col·lectiva per tal d’assumir, de manera madura, noves formes de convivència, desenvolupament social i de desplegament de la creativitat personal i col·lectiva que no es basin en la cultura de l’enriquiment a qualsevol preu, de l’especulació, de l’individualisme materialista, del menyspreu de l’interès general i de la no intervenció pública.

El proper dimarts, 25 de novembre, comença l'ÀGORA POLÍTICA I CIUTADANA per al curs 2008-2009  que organitza la Plataforma del Camp de Tarragona de Ciutadans pel Canvi.

Ara és l'hora de fer política...amb la ciutadania

Amb Carme Valls-Llobet, metgessa i presidenta de CpC

Dimarts, 25 de novembre a les 20 h.

Lloc: Sala d'actes del Museu d'Art Modern (c. Santa Anna, 8)
TARRAGONA
Organitza: Plataforma del Camp de Tarragona

Targetó de l'acte

Programa del cicle

Us hi esperem !

Com no podria ser d'altra manera en l'actual context mundial, la crisi financera ocupa temps i pàgines dels mitjans de comunicació i sovint, entre opinions de tertulians, informes econòmics i declaracions polítiques ens fem moltes preguntes:

Qui? Com? On? Perquè? Què passarà?

Ciutadans pel Canvi ha obert un fòrum:

La crisi financera i les seves conseqüències

Quins creus que són els motius de la crisi? Quan creus que va començar i per què? Penses que s'hauria d'haver previst?

Què et semblen les mesures aplicades fins ara? Hi estàs d'acord? T'ha fet canviar la confiança cap a les entitats bancàries? I cap als Governs?

La crisi econòmica és també un reflex dels valors que han predominat fins a l'actualitat? Cal recuperar la responsabilitat social? 

Com està afectant la teva vida quotidiana? Com veus el futur a curt termini?

Us convido a entrar -hi i a mantenir-vos informats amb un recull dels articles més rellevants sobre el tema.

Estar ben informat és un dret de ciutadania. Exercim-lo! 

Per saber més de la crisi, llegiu l'article de José Vidal-Beneyto a EL PAÍS, Las desvergüenzas del capitalismo. 

Any rera any, la posada en marxa del curs escolar marca de nou el ritme familiar, social i polític del país.

Què ens augura aquest nou curs? Què portem a la motxilla per superar-lo amb èxit? De ben segur que avui molts dels nostres infants i joves estan preparant la seva rentrée, amb sentiments alhora de pèrdua del temps de lleure i de ganes de retrobar els amics, de mandra per començar altre cop amb els horaris establerts i de curiositat per tot allò que pugui esdevenir-se.

I els nostres polítics? I la societat civil? Què n'espera del nou curs?  Què n'hauríem d'esperar tots plegats? De ben segur que el primer que se'ns acut és pensar en el nou finançament, certament, però jo diria que no només. El desplegament del nostre Estatut està en joc, però també ho està la convivència i les relacions amb els pobles d'Espanya, la manera com uns i altres respectem les diferències i siguem capaços de construir junts per progressar tots sense deixar-nos emportar per una escalada de postures intolerants. Ser flexible no vol dir ser dèbil, com tampoc ser fort ha de voler dir ser intransigent.

És hora, doncs, de caminar conjuntament com a país amb la mirada lluny, sense partidismes ni tacticismes, amb l'objectiu compartit de fer del nostre un país més just, més cohesionat, més solidari.

Desitjo que aquest sigui el curs en que Catalunya desplegui amb força el seu Estatut, es doti d'un finançament just que faci possible les politiques socials i que l'educació del nostre país disposi finalment d'una llei pròpia, la Llei d'Educació de Catalunya.

Per seguir reflexionant us convido a llegir l'article LA FRONTERA INTERIOR.

 (Segueix)

Ciutadans pel Canvi (CpC) celebrarà el proper dilluns 15 de setembre el "Sopar de la Diada"

Aquest debat, amb el qual CpC inaugura el que esperem que a partir d'ara serà una tradició anual, és el tret de sortida de la campanya Via Federal. Amb l'objectiu de promoure una Espanya més respectuosa de la seva pluralitat i un Estat més divers i inclusiu, aquesta campanya pretén contribuir a construir una majoria social partidària d'una reforma federal de la Constitució.

Així doncs, per encetar aquest debat, comptarem amb les intervencions de

José A. González Casanova i Javier Pérez Royo,

ambdós, catedràtics de Dret Constitucional.

Si t'interessa, clica aquí.