Queden Tres Dies....
Qui s'amaga darrera Rajoy?
Els has endevinat? No t'oblidis d'Acebes, Zaplana, Aguirre i Aznar!
Alerta! No et deixis entabanar! No menystinguis el teu vot!
Recorda que SI TU NO HI VAS, ELLS TORNEN
Qui s'amaga darrera Rajoy?
Els has endevinat? No t'oblidis d'Acebes, Zaplana, Aguirre i Aznar!
Alerta! No et deixis entabanar! No menystinguis el teu vot!
Recorda que SI TU NO HI VAS, ELLS TORNEN
Cada vot compta per frenar un retorn indesitjat,
per frenar polítiques segregadores a l'escola,
per frenar polítiques racistes,
per frenar la marxa enrera en polítiques socials,
per frenar el retorn del PP.
Ahir a la tarda es va reunir al Departament d'Educació la Comissió de seguiment del Pacte Nacional per l'Educació, en la qual estan representades totes les entitats signants del PNE.
En acabar van emetre el comunicat següent:
Voleu veure aquestes notícies el 10 de març? NO?????
Voteu el dia 9. La participació és molt important. A qui es faci confiança, també. No és moment de seguir cants de sirenes. Només un govern presidit per Rodríguez Zapatero podrà garantir el progrés social del país i aturar els aires d'involució que anuncia la negra gavina del PP.
El País dóna a conèixer avui el sondeig de Metroscopia, en què el PSOE avantatja 4,1 punts al PP.
Vegem com argumenta les dades, que podeu trobar a El País en aquestes gràfiques.
José Luis Rodríguez Zapatero es el candidato preferido para gobernar España tras las elecciones generales del próximo domingo, pero el PSOE no se despega aún lo bastante del PP como para conseguir la mayoría holgada que los socialistas persiguen. Si las elecciones se celebraran hoy podrían cantar victoria -su ventaja es ahora de 4,1 puntos en estimación de voto-, si bien la distancia en escaños continúa siendo relativamente corta y ninguno parece en condiciones de alcanzar la mayoría absoluta (176 diputados).
Estos son los principales datos de un sondeo realizado por Metroscopia entre el 8 y el 27 de febrero, que estima el voto del PSOE en un 42,9% y en un 38,8% el del PP. Los socialistas lograrían de uno a cinco diputados más que en marzo de 2004 (entre 165 y 169). La proyección de escaños para el PP se sitúa entre 148 y 154, hasta seis más de los que ha tenido en la pasada legislatura.
Pese a que los dos partidos principales ganan en porcentaje de votos y en escaños, la distancia entre los dos sigue siendo similar a la que marcaron las elecciones de 2004. La exhibición por los socialistas de su balance de Gobierno, la apelación al voto contra la derecha y la popularidad de su líder -Zapatero sigue siendo mejor valorado que Rajoy: 5,5 frente a 4,7- mantienen las expectativas de victoria del PSOE, que no se impone con rotundidad en el reñidero electoral.
La puntuación de Zapatero baja ligeramente respecto a la de hace un mes, mientras sube levemente la de Rajoy. Entre los que valoran positivamente al jefe del Gobierno hay muchos ciudadanos que no son votantes socialistas ni, por supuesto, del PP. Por lo que se refiere al electorado de cada cual, el líder popular consigue una puntuación de 7,4 entre los votantes del PP, mientras Zapatero se queda en 7,1 entre los que se declaran votantes socialistas.
Eso sí, el intenso combate electoral ha despertado a la ciudadanía. La participación esperada, sin llegar a cotas históricas, se sitúa en el 74-75%. La lucha entre las dos opciones principales está provocando también un intenso efecto bipartidista: PSOE y PP están en condiciones de sumar nueve de cada diez diputados del futuro Congreso, sin que eso le permita a uno de ellos dar el vuelco como para gobernar cómodamente. El hecho de que dos partidos puedan sumar el 91% del Congreso sin que ninguno tenga mayoría absoluta es una situación inédita en treinta años de democracia.
La cala efectuada por Metroscopia en el cuerpo electoral traduce así los efectos de la enorme polarización de esta campaña. El voto a los partidos minoritarios se contrae frente al protagonismo mediático del PSOE y del PP, consolidado en el debate televisado del lunes pasado entre José Luis Rodríguez Zapatero y Mariano Rajoy, con segunda edición prevista para mañana. Una campaña legislativa organizada como si se tratara de unas presidenciales y escenificada al modo estadounidense ha podido contribuir a que la intención de voto hacia las fuerzas minoritarias se resienta. La elección emerge así como una encrucijada entre dos opciones.
La caída más importante corresponde a Esquerra Republicana de Catalunya, que pasaría de 8 escaños a 5 ó 6. Convergència i Unió pierde uno de los 10 diputados que tenía en la última legislatura. Los nacionalistas de Coalición Canaria arriesgan uno de sus tres. El PNV es la única fuerza nacionalista en condiciones de revalidar sus escaños (7 en la última legislatura).
Las variaciones de los tres partidos nacionales en cuanto a fuerza parlamentaria serían las siguientes:
- El PSOE gana un escaño en Las Palmas (a costa de Coalición Canaria), en Zaragoza (a costa de Chunta Aragonesista, ahora sin la carismática figura de José Antonio Labordeta), en Baleares (arrebatándoselo al PP), en Toledo y en Murcia (provincias en que se haría con el nuevo escaño atribuido a cada una de ellas en función de los cambios de población). Los socialistas también podrían ganar uno en Barcelona, con lo que pasarían de 21 a 22 en el conjunto de Cataluña, trece más que CiU, su inmediato seguidor.
- El PSOE pierde escaño en Madrid, A Coruña y Córdoba. Y se arriesga a perderlo en Teruel y Ciudad Real.
- El PP gana el nuevo escaño de Almería, dos o tres en Cataluña (uno en Barcelona, otro en Girona y se disputa con ERC uno más en Lleida), dos en la Comunidad Valenciana (uno en Alicante, otro en Valencia, este último a costa de EUPV-IR). Podría ganar otro en Teruel, Ciudad Real y Madrid. Este último en disputa con UPyD, el partido encabezado por Rosa Díez. Los analistas de Metroscopia no descartan que pueda lograr representación parlamentaria.
- El PP pierde escaño en Vizcaya y Baleares. Otros dudosos corresponden a Salamanca (tal vez por la controvertida gestión del alcalde de la capital de esta provincia) y Valladolid.
- Izquierda Unida, en coalición con Iniciativa, pasaría de 5 a 4 escaños por pérdida de un diputado en Valencia. De confirmarse se quedaría sin grupo propio en el Congreso.
A una semana de la cita electoral, seis de cada diez españoles siguen pensando que el PSOE tiene más probabilidades de ganar. Tan sólo un 16% cree que vencerá el PP. Incluso entre los que se declaran votantes populares, son tantos los que creen que ganará el PSOE (34%) como los que creen que lo hará el PP (36%). El porcentaje de ciudadanos que prefiere la victoria socialista sigue siendo mayoritario (53%) frente a un tercio que preferiría ver en el poder a Mariano Rajoy.
Los días de precampaña y campaña no han gustado a la ciudadanía, que se muestra muy crítica en este aspecto. Un 77% piensa que los mensajes emitidos por los principales partidos les han sido poco o nada útiles, opinión predominante tanto entre socialistas (74%) como en los populares (75%). El 36% considera que Zapatero ha hecho mejor campaña, frente a un 22% que piensa que ha sido Rajoy.
El cinquè bloc de propostes de Ciutadans pel Canvi es refereix a:
Aquestes són les cinc apostes:
5.1. Impuls de l’Europa Federal
Promoure
les aliances necessàries per aprofundir la Unió Política, en l’horitzó d’una
Europa federal.
5.2. Mediterrània, prioritat de la
política exterior europea
Fer
de la política euromediterrània, nascuda en el marc del Procés de Barcelona
(1995), la prioritat de la política exterior de la UE.
5.3. Justícia Nord-Sud
Assolir,
a curt termini, el 0’7 % en Ajuda Oficial al Desenvolupament i arribar a l’1 %
a mig termini.
5.4. Govern democràtic de la
globalització econòmica i de la societat mundial
Promoure
la reforma i la democratització de les institucions financeres i comercials
internacionals, FMI, Banc Mundial i OMC, per tal de posar-les al servei del
desenvolupament econòmic i social dels pobles del Sud; promoure l’ampliació del
Consell de Seguretat de l’ONU per incloure els grans països del Sud com a membres
permanents.
5.5. Promoure la pau a l’Orient Mitjà
Treballar
per la fi de l’ocupació israeliana de Cisjordània i per l’establiment d’un
Estat palestí, d’acord amb les resolucions de l’ONU; ús exclusiu de la via
diplomàtica de cara al contenciós nuclear amb l’Iran; contribuir a la democratització, la
pacificació i la fi de l’ocupació militar estrangera de l’Irak.
El quart bloc de propostes de Ciutadans pel Canvi fa referència a:
Aquestes són les 5 apostes:
4.1. Increment del salari mínim
Incrementar el salari mínim fins a 900 euros abans que acabi la legislatura.
4.2. Avançar cap a l’economia del coneixement i la innovació
Situar la inversió en R+D+i, tant privada com pública, en la mitjana europea; reorientar el pressupost públic en R+D, per tal que se centri en la tecnologia d’us civil i no en la d’ús militar; impulsar un teixit productiu i econòmic avançat i creador de valor afegit.
4.3. Per una ocupació de qualitat, fent compatibles la flexibilitat i la seguretat en el lloc de treball
Garantir els contractes estables; promoure la conciliació de la vida laboral, personal i familiar; contundència en la lluita contra la sinistralitat; promoure la participació dels treballadors en les empreses; fer de la formació continuada una prioritat compartida per tots els agents socials.
4.4. Impuls de les energies renovables, de la política de l’aigua i de residus
Fer polítiques de foment de l’energia eòlica, solar i d’altres energies renovables; avançar cap a la fiscalitat ecològica (impostos verds), dins de la política global contra el canvi climàtic; promoure una gestió sostenible de l’aigua, prioritzant l’estalvi urbà i rural; promoure i enfortir les polítiques de control de residus.
4.5. Lluita contra l’especulació urbanística
Impedir un ús irresponsable del territori, que fomenta un model de creixement econòmic basat en la construcció i fomenta la mà d’obra barata i poc formada; millorar el finançament de les administracions locals, per dificultar aquelles polítiques que des dels ajuntaments afavoreixen l’especulació amb el sòl.
El tercer bloc de propostes de Ciutadans pel Canvi es refereix a:
Aquestes són les 5 apostes:
3.1. Convergència de la
despesa social amb la UE
Incrementar
les pensions més baixes per situar-les substancialment per sobre del llindar de
la pobresa;
dotar de recursos suficients la Llei de la dependència; elevar la despesa
contra l’exclusió social
per situar-la, com a mínim, a la mitjana europea (dels 15).
3.2. Reorientar la política
de xecs i promoure una cultura de la responsabilitat fiscal
Integrar
la majoria de transferències (xec nadó, xec d’emancipació, etc.) i les
deduccions de l’IRPFen
una política integral de transferències orientada cap a la Renda Bàsica de
Ciutadania; impulsar mesures
i discursos que promoguin la corresponsabilitat fiscal i evitar aquells que
soscavin la cultura
de la contribució fiscal.
3.3. Educació i cultura, prioritat
de les polítiques socials
Garantir
la universalitat de l’escolarització dels 0 als 3 anys; situar els índexs d’èxit
escolar en la mitjana
de la Unió Europea; articular un sistema de beques-salari que eviti que els
joves abandonin
prematurament els ensenyaments post-obligatoris; establir polítiques de suport
alssectors
de l’àmbit de la cultura arreu de l’Estat.
3.4. Sanitat pública i de
qualitat
Garantir
una sanitat d’accés universal i finançament públic, de qualitat i eficient,
definint clarament
la cartera de serveis; promoure la participació dels i les professionals i de
la ciutadania en
les decisions.
3.5. Polítiques socials d’habitatge
Promoure
l’habitatge protegit amb garanties per evitar l’especulació; prioritzar les
polítiques de suport
al lloguer (deduccions fiscals, ajudes públiques al lloguer, parc de lloguer de
titularitat pública).
El segon bloc d'apostes de Ciutadans pel Canvi es refereix a:
Aquestes son les 5 apostes:
2.1. Nova Llei electoral i participació en el sí dels partits
Avançar cap a les llistes obertes; millorar la representació proporcional dels partits a nivell statal; normalitzar les primàries per a l’elecció dels candidats.
2.2. Avançar en la laïcitat de l’Estat
Revisió d’aquells aspectes del Concordat amb la Santa Seu que no s’ajusten a la Constitució de 1978.
2.3. Dret de vot dels nouvinguts
Permetre el vot dels immigrants amb un mínim temps de residència –que sigui superior a cinc anys a les eleccions municipals, autonòmiques i estatals.
2.4. Polítiques contra la discriminació
Promoure polítiques contra la discriminació per motius de gènere, raça o orientació sexual, especialment en l’àmbit laboral
El primer bloc de les propostes de Ciutadans pel Canvi fa referència a:
Es concreta en 5 propostes:
1.1. Reforma de la Constitució en clau federal
Convertir el Senat en una veritable Cambra territorial i reconèixer Catalunya com a nació a l’article 2.
1.2. Nou model de finançament autonòmic
Equiparar les comunitats de règim comú al concert econòmic, pel què fa al resultat per càpita.
1.3. Infraestructures en xarxa
Planejar la línia de l’AVE pel corredor Mediterrani i l’eix de l’Ebre.
1.4. Desplegament integral de l’Estatut
En especial, prioritzar les competències d’inspecció de treball, immigració, administració de justícia i infraestructures –traspàs de Rodalies i de l’Aeroport.
1.5. Reconeixement de la plurinacionalitat i la diversitat lingüística de l’Estat
Català llengua cooficial, normalització del català al Congrés; reconeixement de les seleccions esportives catalanes; promoure el coneixement de les diferents cultures de l’Estat entre els diferents territoris i comunitats autònomes que el conformen
Ciutadans pel Canvi recorda els principals reptes que té avui la societat espanyola, en el marc de les Eleccions Generals del 9 de març, i manifesta les apostes que considera prioritàries en aquest moment.
Apel·lem a la societat civil per tal que les faci seves i s'adreci a les institucions per tal que les duguin a terme.
Constatem quem aquestes apostes només tenen alguna possibilitat de tirar endavant en cas que a Espanya, després de les eleccions generals, hi hagi un govern recolzat per les forces polítiques d'esquerres i progressistes, i presidit per Rodríguez Zapatero.
Cridem a la ciutadania a participar a les properes eleccions generals, amb l'objectiu de contribuir a la realització d'aquestes apostes.
Aquesta mitjanit comença la campanya de les Eleccions Generals 2008. Ens hi juguem molt. I cal estar informats per votar amb coneixement i responsabilitat.
Sovint els mitjans de comunicació ens ofereixen les informacions electorals -i les altres- a base de píndoles, de missatges curts i repetitius, amb les consignes del dia de cada partit polític.
On són els programes? Qui se'ls llegeix? On es debaten? En tenim prou amb les dosis informatives que ens subministren els mass media?
Us convido a entrar al portal DELIBERAWEB, on trobareu els programes dels partits polítics que concorren a les eleccions organitzats per temes i amb la possibilitat de votar el grau d'acord amb cadascuna de les seves propostes. També elvot en blanc hi té el seu espai.
Una ciutadania ben informada és la base per una democràcia més participativa.
Volem ser una ciutadania informada, compromesa i participativa? DELIBERAWEB ens proposa un mètode i un mitjà per aconseguir-ho.
He tingut l'oportunitat d'assistir a la projecció del documental Bucarest, la memòria perduda, en la qual Albert Solé narra la vida del seu pare, Jordi Solé Tura, avui afectat de la malaltia de l'Alzheimer.
Felicito Albert Solé per l'encert narratiu del documental i pel seu coratge d'afrontar el relat del període històric viscut per Solé Tura i per ell mateix, com a narrador en primera persona del film.
Veure el documental ha estat com posar imatges a moltes de les coses que havia lllegit a les memòries de Jordi Solé Tura, que porten com a títol Una història optimista, publicades el 1999. Tornant a casa no me'n vaig poder estar de tornar a rellegir aquell text, amb una amable dedicatòria de l'autor. Vaig recordar aquell capvespre d'hivern, a la Llibreria La Rambla de Tarragona, en què l'autor va presentar-les en un clima d'afecte i cordialitat, quan res no feia presagiar, en aquell moment, que potser la malaltia ja començava a niuar en el seu cervell.
Llegides amb perspectiva, impressionen les seves paraules en el pròleg:
"Quan em vaig decidir a escriure aquestes memòries i vaig anar avançant capítol rere capítol vaig tenir la impressió que narrava una història dura i pessimista, però quan les vaig acabar i rellegir d'una sola tirada vaig arribar a una altra conclusió. És, certament, una història dura en la que tant jo mateix com els altres personatges rebem cops molt forts, però també és una història sense retrocessos personals ni col·lectius, sense renúncies ni abandonaments. Sovint ens equivoquem i ens fiquem en carrerons de difícil sortida, però mai no renunciem a continuar endavant i després de cada cop ens guarim les ferides i reprenen el camí. I al final la història acaba bé. Per això crec que, en termes generals, és una història optimista."
Tota una lliçó, la de l'optimism, en la política i en la vida personal. Gràcies, Jordi.
Powered by LifeType
©
2006 - Design by
Omar Romero
(all rights reserved)