Carme Mas

 A Immaculada Sastre

El teu comiat, aquest migdia, ha estat un devessall d'amics i d'emocions. La sala del Tanatori s'ha fet fet petita per encabir tots els qui volien acompanyar-te en el teu viatge.

Has  estat una dona valenta, lluitadora, coherent, compromesa amb els més desvalguts, ferma en les teves conviccions socials, sempre amb paraules de suport i d'ànim, sense afany de protagonisme. La teva tasca ha estat un referent per a les persones que hem tingut l'oportunitat de compartir amb tu vivències i projectes.

Gràcies per ser com has estat, per viure com has viscut, per ser a prop de les persones com hi has estat, per la teva vida de lluita i de compromís.

Sempre et recordarem, com ho ha fet emocionadament en Xavier aquest matí.

El teu coratge ens acompanyarà sempre

L'any 1968, La Imma va escriure un poema que acompanya el seu record. Aquest és el seu llegat:

La gent que m'envolta

parla d'amistat, d'amor, de fe, de justícia.

Totes les persones

caminen justificant l'avui.

Jo me les estimo totes elles

perquè sé que és dur dir la veritat,

perquè sé que és difícil

donar nom a les coses.